Sanc sancera
La sanc sancera, completa o total (ST) és sanc humana d'una donació de sanc estàndar. S'utilisa en el tractament d'hemorràgies massives, en les transfusions d'intercanvi i quan les persones es donan sanc a sí mateixes.[1] Una unitat eleva els nivells d'hemoglobina en aproximadament 10 g/L. l'emparejamiento creuat es realisa generalment ans que s'administre la sanc. S'administra per injecció en una vena.[2]
Els efectes secundaris inclouen reaccions alèrgiques com anafilaxis, degradació dels glòbuls rojos, potassi elevat en sanc, infecció, sobrecàrrega de volum i lesió pulmonar. La sanc sancera està formada per glòbuls rojos, glòbuls blancs, plaquetas i plasma sanguíneu. És millor dins del primer dia de recolecció; no obstant, pot ser utilisada fins a tres semanes despuix.[3][4] La sanc es combina típicament en un anticoagulant i conservant durant el procés de recolecció.[5]
La primera transfusió de sanc sancera va ser en 1818; no obstant, l'us comú no va començar fins a la Primera i la Segona Guerra Mundial.[6][7] Està en la llista de medicaments essencials de l'Organisació Mundial de la Salut, els medicaments més efectius i segurs que es necessiten en un sistema de salut.[8] En la década de 1980, el cost de la sanc sancera era d'aproximadament US$50 per unitat en els Estats Units.[9] La sanc sancera ya no s'usa comunament fora del món en desenroll i l'eixèrcit.[10] S'utilisa per a elaborar una série de hemoderivados, inclosos glòbuls rojos concentrats, concentrat de plaquetes, crioprecipitado i plasma fresca congelada.
Us mèdic
La sanc sancera té riscs similars a una transfusió de glòbuls rojos i es deu ser compatible per a evitar reaccions de transfusió hemolíticas. La majoria de les indicacions d'us són idèntiques a les dels glòbuls rojos i no s'usa sanc sancera Plantilla:Quina degut a que el plasma adicional pot contribuir a la sobrecàrrega circulatòria per transfusió (TACO), una complicació potencialment perillosa.
La sanc completa a voltes es "recrea" a partir de glòbuls rojos almagasenats i plasma fresca congelada (PFC) per a transfusions neonatals. Açò es fa per a proporcionar un producte final en un hematocrito molt específic (percentage de glòbuls rojos) en glòbuls rojos de tipo O i plasma de tipo AB per a minimisar la possibilitat de complicacions.
Processament
Històricament, la sanc es transfundió com a sanc sancera sense processament adicional. La majoria dels bancs de sanc ara dividixen la sanc completa en dos o més components,[11] en general, els glòbuls rojos i un component del plasma, com plasma fresca congelada. Les plaquetes per a transfusió també es poden preparar a partir d'una unitat de sanc sancera. Alguns bancs de sanc han reemplaçat açò en plaquetes recolectades per plaquetasferesis perque les plaquetes de la sanc sancera, a voltes cridades plaquetes "aleatòries", deuen combinar-se de múltiples donants per a obtindre suficient per a una dosis terapèutica.
La sanc recolectada generalment se separa en components per un de tres métodos. Una centrifugador es pot usar per a un "gir dur" que separa la sanc sancera en plasma i glòbuls rojos o per a un "gir suau" que la separa en plasma, una capa leucocitaria (utilisada per a fer plaquetes) i glòbuls rojos. El tercer método és la sedimentaació: la sanc simplement s'assenta durant la nit i les cèlules roges i el plasma queden separats per interaccions gravitacionals.
Referències
- ↑ Blood Banking and Transfusion Medicine: Basic Principles & Practice (en en), Elsevier Health Sciences, p. 190. ISBN 0443069816.
- ↑ meu3uBgAAQBAJ&pg=PA287 Introduction to Medical-Surgical Nursing (en en), Elsevier Health Sciences, p. 287. ISBN 9781455776412.
- ↑ Plumer, Ada Lawrence (2007). Plumer's Principles and Practice of Intravenous Therapy (en en), Lippincott Williams & Wilkins, p. 422. ISBN 9780781759441.
- ↑ Marini, John J.; Wheeler, {{{nom2}}} (2012). Critical Care Medicine: The Essentials, 4 edició (en en), Lippincott Williams & Wilkins, p. 267. ISBN 9781451152845.
- ↑ Rudmann, Sally V. (2005). Textbook of Blood Banking and Transfusion Medicine (en en), Elsevier Health Sciences, p. 205. ISBN 072160384X.
- ↑ «Whole blood for the acutely haemorrhaging civilian trauma patient: a novella idea or rediscovery?».Transfusion medicine (Oxford, England).26(6)
- 406–414.doi:10.1111/tme.12329.
- ↑ Hemmings, Hugh C.; Egan, {{{nom2}}} (2012). Pharmacology and Physiology for Anesthesia: Foundations and Clinical Application (en en), Elsevier Health Sciences, p. 628. ISBN 1455737933.
- ↑ «WHO Model List of Essential Medicines (19th List)». World Health Organization. Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2016. Consultat el 8 de decembre de 2016.
- ↑ (1985) Blood policy & technology. (en en), DIANE Publishing, p. 8. ISBN 9781428923331.
- ↑ «Transfusion Medicine.».Primary care.43(4)
- 651–659.doi:10.1016/j.pop.2016.07.004.
- ↑ (17 de juny de 2009) Transfusion Medicine and Hemostasis: Clinical and Laboratory Aspects, Elsevier, pp. 45–. ISBN 978-0-12-374432-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sangre entera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.