Anar al contingut

Hiperpotasemia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hiperpotasemia

La hiperpotasemia o hiperkalemia (del grec hiper, alt, i el llatí kalium, potassi) és un trastorn hidroelectrolítico que es definix com un nivell elevat de potassi plasmático, per damunt de 5,5 mmol/L. Les seues causes poden ser per un aument de l'aporte, redistribució o disminució de l'excreció renal.

Nivells molt alts de potassi constituïxen una urgència mèdica pel risc d'arrítmia cardíaques.

Balanç de potassi

[editar | editar còdic]

El potassi és el principal catión intracelular (140 mEq/L) i solament un 2 % del potassi corporal es troba en el líquit extracelular, en concentracions séricas de 3,5-5 mEq/L.

Esta diferència de concentració és determinant en el potencial de membrana i la excitabilidad neuromuscular. Este gradient es manté gràcies a la bomba Na-K ATPansa.

El contingut corporal de potassi (K+) és aproximadament de 50 mEq/kg de pes, la seua ingesta diària és 50-100 mEq/dia, de la qual més del 90 % es excreta pel renyó i el restant a través del tracto gastrointestinal i la pell.

Regulació extrarenal de potassi

La major part de la càrrega de K+ ingressa a l'intracelular des del extracelular, sent favorida la captació de K+ a la cèlula per insulina, catecolaminas en efecte beta-2 i l'aldosterona.

l'acidosis i l'aument de l'osmolaridad trau K+ des de l'interior de la cèlula.

Regulació renal de potassi

El potassi filtra lliurement en el glomérulo, es reabsorbe pràcticament tot en el túbul proximal i torra de Henle i se secreta només en el túbul colector.

La reabsorción està influïda pel fluix tubular, la concentració tubular de Na, Cl i aniones no absorbibles, estat àcit bàsic, K sérico i l'ingesta de potassi, hormona antidiurética (ADH) i aldosterona.

Etiopatogenia

[editar | editar còdic]

Les causes de hiperkalemia són l'excés d'aporte, l'eixida de potassi de la cèlula, la retenció renal i la pseudohiperpotasemia.

Aument d'ingesta de K+: Solament en aquells pacients en a on concomitantemente es dona algun problema per a l'excreció del catión. Redistribució de K+ des de l'intracelular cap al extracelular: acidosis metabòlica, b-bloqueadores, tumors carcinoide, rabdomiólisis, síndrome de lisis tumoral. Disminució de l'excreció renal de K+: hipoaldosteronismo, malaltia de Addison, diuréticos aforradors de potassi (Espironolactona, amiloride).

  • Pseudohiperpotasemia: aument de la concentració plasmática de K+ per l'eixida d'este ion des de les cèlules despuix de la pren la mostra de sanc, s'observa especialment quan este procediment es realisa de manera inadequada (torniquet, abocar la sanc en l'agulla posada, que produïx hemólisis dels glòbuls rojos) o en neoplasia hematológica. En este últim cas es deu recórrer a la pren de la mostra en tubo heparinizados
    • Pseudohiperpotasemia reversa: Fenomen associat a neoplasia hematològiques en leucocitosis extrema en a on durant el procés de pren de mostra es genera dany en la membrana celular, generant una eixida del potassi intracelular cap al plasma. Es caracterisa per la presència de hiperpotasemia en relació en la porció plasmática, mantenint el potassi sérico dins de ranc.[1]
  • Insuficiència renal aguda.

Insuficiència renal crònica.

Seudohiperpotasemia

[editar | editar còdic]

Defecte d'eliminació renal

[editar | editar còdic]
  • Insuficiència suprarrenal (malaltia de Addison)
  • Alteracions renals que alteren el túbul distal
    • Transplant renal
    • Lupus eritematoso sistémico
    • Drepanocitosis
    • Amiloidosis-mieloma múltiple

Alteracions en la distribució del potassi

[editar | editar còdic]
  • Dèficit d'insulina
  • Bloqueantes b-adrenérgicos
  • Acidosis metabòlica o respiratòria
  • Paràlisis periòdica hiperpotasémica familiar

Lliberació de potassi per destrucció celular

[editar | editar còdic]
  • Rabdomiólisis
  • Lisis tumoral
  • Cremades
  • Traumatisme
  • Hematoma
  • Eixercici físic intens

També pot presentar-se per causes no medicamentosas

[editar | editar còdic]

Excés d'aporte de potassi Esforços intensos i prolongats

  • Ardor prolongades

Hemorràgies digestives severes Hipotèrmia Insuficiència renal Diabetis per dèficit d'insulina Esta llista no és exhaustiva.


Referències

[editar | editar còdic]