Anar al contingut

Séquia de Mestalla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Azud de la séquia de Mestalla

La Séquia de Mestalla és una de les huit séquies de la Vega de Valéncia que estan baix la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de la ciutat de Valéncia (Espanya).

L'orige de la seua construcció data de la época musulmana en la que els musulmans varen estar presents en la ciutat de Valéncia des de l'any 711 fins al 1238.

Naix en el Azud de Mestalla, un antic assut en el llit del riu Turia que hui es troba dins del parc natural del Turia i situat entre els térmens municipals de Manises al sur i de Paterna al nort. Els seus múltiples ramals desemboquen en la mar Mediterràneu, entre els antics Poblats Marítims del Cabañal-Cañamelar i de la Malvarrosa, abdós en la ciutat de Valéncia.

Regava les hortes i camps en el marge esquerre de l'antic caixer del riu, que correspon en parts de la zona nort i tota l'actual zona este de la ciutat, en concret en la part de l'antiga horta més propenca al caixer del riu, fins a aplegar als Poblats Marítims i al llímit en la població d'Alboraya per la séquia de Vora.

En l'actualitat la seua superfície regable és molt reduïda pel gran alvanç urbanizador de la ciutat.

Traçat: inici

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Pren de la séquia de Mestalla i tornada al riu Turia

El caixer de la séquia naix en el Azud de Mestalla, en el marge esquerre del riu Turia que pertany al terme municipal de la localitat de Paterna.

La séquia discorre paralela al riu Turia i a la séquia de Tormos, dins del Parc Natural del Turia, al sur de Paterna i nort de Cuart de Poblet, durant uns 2 quilómetros fins a aplegar a l'altura del modern Azud del Repartiment. Des d'ací transcorre soterrada passant baix l'enllaç de les autovies V-30 en CV-30, per a eixir novament per l'extrem sur del terme municipal de Paterna i poc a poc va separant-se del vell caixer del riu cap al nort fins a entrar ya en terme municipal de la ciutat de Valéncia, concretament per la "Partida de Dalt" (Partida de Dalt) de l'antic poblat de Campanar, hui inclós en el districte de Campanar i en el barri de Sant Pau (Sant Pablo).

Braç de Petra

[editar | editar còdic]

La Séquia de Mestalla seguix direcció este, paralela pràcticament al carrer del Pare Barranc, pero, immediatament en entrar en esta "Partida de Dalt" de Campanar, pansa baix el "molí de la Zaidia" o "molí Nou"[1] just abans d'iniciar el primer dels seus tres braços principals: el Braç de Petra (o séquia de Petra) cap al sur, que es du un terç del seu caixer. Este braç regava les terres més pròximes al poblat de Campanar, el seu "Partida del Pouet" (hui convertida en el nou barri residencial "Nou Campanar"), partix nort d'Els Tendetes i partix sur de Benicalap.

Este braç es redirigix cap al nort, zigzagueando al voltant del carrer de la Safor fins a baixar direcció surest pel sur de Benicalap, en concret pel carrer del Doctor Nicasio Benlloch fins a aplegar a la avinguda de Burjassot i fer un gir de 90° en direcció noreste a l'altura d'el "Hort de la Esparanza", abans d'aplegar al carrer de Marchalenes. Des d'ací partia cap a l'est el Braç de Goleró que regava la zona nort del barri de Marchalenes, ademés d'aplegar a la zona de Morvedre, Sant Antonio i el sur d'Orriols i Sant Lorenzo.

El Braç de Petra per la seua banda seguia direcció noreste entre Benicalap i Torrefiel, i en l'actualitat pot vore's en superar la Ronda Nort de Valéncia entre el "Camí Vell de Godella" i el "Camí de Moncada" i tornant a la zona d'horta una volta fòra del núcleu urbà, concretament a l'horta de Poble Nou. En esta zona trobem l'escassa horta que encara hui rega el aigua de la séquia de Mestalla, subdividiéndose en varis "braços", "files" i "rolls" com el de Sant Jerónimo que regava Torrefiel i part d'Orriols, o el de Falcó per el "Camí de Moncada" i a on es troba encara hui la alqueria de Falcó. El restant de subdivisions seguixen direcció nort superant inclús el núcleu urbà de la pedania de Poble Nou, i en este lloc es troba en peu front a el "Camí de Moncada" el "molí d'Alters".[1] Totes les divisions de la séquia de Petra finalisen d'una forma o una atra en la nova canalisació d'el "Palmaret Baix" (Palmaret Baix), moderna canalisació d'un antic paleobarranco que va anar en el passat reconvertit en canal per al rec i desaiguador conegut com "Séquia de la Font de Carpesa" i integrat en la ret de séquies de la comunitat de regantes de Rascaña, en les proximitats del llímit de la ciutat de Valéncia en la població de Tabernes Blanques.

Traçat: continuació

[editar | editar còdic]

Tornant al caixer principal de la Séquia de Mestalla per la "Partida de Dalt" del barri de Sant Pau (Campanar), entra en el núcleu urbà de la ciutat en aplegar a la rotonda a on es creuen la avinguda del Mestre Rodrigo en el carrer de la Safor, a on hui es troba una gasolinera "BP". Discorre per la porta d'el "Colege Sagrada Família" i zigzaguea pels carrers de Carlos Ruano Llopis (Pintor), del Comtat i de Benifairó dels Valls fins a creuar la avinguda de les Corts Valencianes i passar per la partix sur del futur estadi Nou Mestalla del Valéncia CF. Just ací es trobava l'antic "molí de la Marquesa" sobre la séquia de Mestalla, en la zona nort de Campanar i sur de Benicalap. El recorregut de la séquia creuava la avinguda del General Avilés i baixava direcció sur pel carrer del Pare Ferris fins a aplegar al carrer de Gregorio Gea, i just ací en el seu creuament en la avinguda de Burjassot i l'inici de la carrer de Màlaga es trobava la segona partició més important de tot el sistema hidràulic de la séquia de Mestalla posat que la séquia es dividia en dos braços que seguiran independents fins al final dels seus recorreguts. Són els braços de Rambla i de Algirós.

Braç de Rambla

[editar | editar còdic]

El Braç de Rambla s'iniciava en este partidor de la carrer de Màlaga i discorria per dita carrer, creuava l'actual avinguda de la Constitució, junt al costat nort del hui desaparegut Monasteri de la Zaidía, creuava el carrer Sagunt i seguia pel carrer de Santa Isabel, junt al Mercat de Sant Pedro Nolasco, i pel carrer del Convent de Carmelitas fins al carrer Alboraya.

Braços de Rams i del Arquet

[editar | editar còdic]

A esta altura partix un atre important braç, el Braç de Rams, en direcció surest travessant els Jardins del Real (o de Vivers) i per les afores de la avinguda de Blasco Ibáñez. Discorria per la calle Arts Gràfiques i pel aparcament nort del estadi de Mestalla per a tornar a les afores de la avinguda de Blasco Ibáñez i torna a subdividirse en un braç que regava les terres que antigament ocupaven els actuals barris de L'Amistat i de la Ciutat Jardí, que termina convertint-se en la séquia d'En Gash (o de Gas) baix l'actual avinguda del Mediterràneu i que dividia el poblat del Cabanyal al nort del poblat del Canyamelar al sur. Mentres el braç principal de Rams seguia pel sur de la plaça Xúquer, pel vell camí del Cabanyal, pel seu cementeri i finalment era coneguda com la séquia dels Àngeles en entrar al poblat del Cabanyal i passar junt a la Iglésia de La nostra Senyora dels Àngeles abans d'aplegar a el mar.

A l'altura del creuament de la calle Arts Gràfiques en la del Doctor Moliner partia el Braç del Arquet cap al noreste per la avinguda de Blasco Ibáñez, la avinguda de Catalunya, el carrer d'Albalat dels Tarongers, el Campus de Tarongers (Tarongers) de la Universitat de Valéncia, i avinguda de Tarongers fins a aplegar a uns pocs camps que encara hui reguen en esta aigua les seues terres al sur del barri de la Malvarrosa (junt a el "Hospital de Valéncia a la Mar") i al nort del Cabanyal (junt al nou tanatori). Este braç passava a denominar-se séquia de la Cadena i finalisava en el mar, dividint les plages de la Malvarrosa al nort i del Cabanyal (o Les Arenes) al sur.

Braç d'Escamarda-Alegret

[editar | editar còdic]

A l'altura d'el "Colege Villar Palasi", en els Jardins del Real (o de Vivers), del Braç de Rambla partien atres tres braços: Alegret, Els Files i Escamarda".

El Braç d'Alegret discorria cap al nordest direcció al nort del poblat de Benimaclet aplegant fins a el "Camí de Farinós". Discorre uns metros paralel a este camí, passant baix la Ronda Nort de Valéncia, fins a aplegar a la "Séquia de Vora", que pertany a Rascaña i marca el llímit en la veïna població d'Alboraya.

El Braç dels Files disponia de vàries files, entre elles una "fonda" i una "ampla", totes elles en direcció este pel sur i l'est de Benimaclet. La fila Fonda discorre paralela a el "Camí de Vora" lloc que va cap a la ya mencionada "Séquia de Vora". La fila Ampla s'adinsa per la part occidental del campus de la Universitat Politècnica de Valéncia.

El Braç d'Escamarda discorre pels carrers de Álvaro de Bazán, del Bachiller, creua pel de la Guàrdia Civil i discorre una part també junt al vell "Camí de Vora" abans de creuar el carrer Clariano, la avinguda de Tarongers i de nou pel centre i este del campus de la Universitat Politècnica de Valéncia fins a aplegar a la mar i a la "Séquia de Vora"

Braç d'Algirós

[editar | editar còdic]

Este braç és el que discorre més pròxim al vell caixer del riu Turia i els braços del qual desemboquen be el mateix riu o en les proximitats de l'antic Grao de Valéncia (Port de Valéncia). Des de la carrer de Màlaga passava pel desaparegut Monasteri de la Zaidía, el Real Monasteri de la Trinitat (encara hui en el carrer Alboraya) i pel desaparegut Palau Real de Valéncia, al sur dels Jardins del Real.

El caixer principal del Braç d'Algirós discorria uns metros al nort del riu, i despuix de superar els Jardins del Real i els palauets com el de Monforte, anava pel carrer de Micer Va mastegar fins a aplegar a la partix sur de lo que hui és el Estadi de Mestalla del Valéncia Club de Fútbol. Quan es va inaugurar l'estadi en 1923 els espectadors procedents del centre de Valéncia devien superar este braç d'Algirós de la Séquia de Mestalla per a accedir a l'estadi, i d'ací va quedar per a l'estadi el mateix nom que el de la séquia.

A partir d'ací es subdivide en varis braços i rolls, com el Roll de L'Ulla pels carrers de Caravaca i de Campoamor, el Roll d'Algirós pels carrers de Sants Just i Pastor, Poeta Mas i Ros i Just Vilar, el Braç de Roca pel carrer Rodríguez de Cepeda i per tot el barri d'Aiora fins a aplegar al carrer de Francisco Cubells coneguda com a séquia del Riuet (riera) dividint el Grao al sur del Canyamelar al nort, el Roll del Camí Vell del Grau que anava per l'actual carrer de les Illes Canàries en paralel a la avinguda del Port, i finalment el Braç de Carmona que anava molt més propenc al riu per l'actual avinguda de Balears i el Camí de Penya-roja.

Braç dels Molins

[editar | editar còdic]

Des dels Jardins del Real naix el Braç dels Molins, totalment paralel i pegat al riu Turia i que donava servici a diversos molins i a jardins de palauets com el del desaparegut Palau de Ripalda o el dels Jardins de Monforte. Discorria també en paralel per la part interior del passege de la Alameda fins que finalment desembocava en el propi riu a l'altura hui de L'Hemisfèric.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Camins d'Aigua: El patrimoni hidràulic valencià. Vol. 6. Els Séquies de L'Horta Nord de Valéncia: Mestalla, Rascanya i Tormos. 2005. Guinot, I. i Selma, S. Ed. Generalitat Valenciana. Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació

(1).-"Marchalenes Hortes i Marjals..." V-14209, 2000. Juan B. Viñals Cebriá.