Vega de Valéncia
La Vega de Valéncia[1] és una part de territori de la comarca oficial espanyola de l'Horta de Valéncia de la Comunitat Valenciana. Este enclavament data de l'época del Imperi romà, quan Valéncia va ser un centre llogístic i d'hivernació per a les seues campanyes de conquista en Iberia. Els romans varen introduir nous cultius, com els cereals, l'olivera i la vinya; no obstant estos i per les condicions pròpies de l'entorn no eren lo suficientment productius.
El nom procedix de ser el territori regat per les séquies que partixen del riu Turia i aporten des de fa sigles l'aigua a les hortes i arrossars.
Encara que lo que hui coneixem realment com l'horta valenciana es va desenrollar en l'Edat Mija, durant el periodo islàmic. Ya que els musulmans varen crear una important ret d'infraestructures d'irrigació: séquias; azudés; i menuts assuts. Esta ret derivava les fortes avingudes del Turia i els barrancs, conseguint desecar grans zones pantanosas i duent el rec els camps. Al mateix temps es varen desenrollar diverses activitats a lo llarc d'estes infraestructures com: molins d'aigua, a on s'aprofitava el cabal que circulava per les séquies; llavadors, els quals donaven servici a les vivendes o alquerias propenques.
Les séquies majors es rigen des de l'época musulmana pel Tribunal de les Aigües, a través de cual es controla l'us dels cabals de rec. Cal destacar que en l'any 2009, l'Unesco va incloure al Tribunal de les Aigües en la Llesta Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, junt al Consell d'Hòmens Bons de Múrcia.[2] Les séquies de la Vega de Valéncia prenen les aigües del riu Turia despuix de la Séquia de Moncada, aprofitant els últims cabals, i deixant els seus sobrants i escorrentías per a la séquia de l'Or (séquia mare de la Comunitat de Regantes del Riu Turia) i els regadius de Francs i Marjals de Valéncia. Les nou séquies, de primera en prendre fins a l'última són:[3]
- Séquia de Quart, per la dreta; d'esta séquia partix després la Séquia de Benàger i Faitanar, que té categoria de séquia mare també.
- Séquia de Tormos, per l'esquerra.
- Séquia de Mislata, per la dreta; d'esta séquia partix després la Séquia de Chirivella.
- Séquia de Mestalla, per l'esquerra.
- Séquia de Favara, per la dreta.
- Séquia de Rascaña, per l'esquerra.
- Séquia de Rovella, per la dreta.
Este antany gran territori d'horta feraz ha segut fagocitado per l'expansió urbanística de la conurbación de Valéncia, tal que en l'actualitat molts quilómetros de les séquies discorren baix cases i avingudes i gran extensió de terrenys d'horta han segut ocupats per vivendes.
Referències
- ↑ ENRIC GUINOT RODRÍGUEZ (2008). thomasfglick. com/images/Guinot-%20Landscape%20of%20Valencian%20huerta. pdf EL PAISAGE DE L'HORTA DE VALÉNCIA. ELEMENTS D'INTERPRETACIÓ DE LA SEUA MORFOLOGIA ESPACIAL D'ORIGE MEDIEVAL, Valéncia: Universitat de Valéncia, pp. 98-111. ISBN 978-84-86828-8.
- ↑ «unesco. org/en/lists UNESCO - Irrigators’ tribunals of the Spanish Mediterranean coast: the Council of Wise Men of the plain of Múrcia and the Water Tribunal of the plain of Valéncia» (en en). ich. unesco. org. Consultat el 9 de febrer de 2020.
- ↑ «org/es/el-tribunal/les-acequias Tribunal de les Aigües de la Vega de Valéncia - Les Séquies». tribunaldelasaguas. org. Consultat el 9 de febrer de 2020.
Bibliografia
Sala Giner, Daniel. 2007. La milenària Séquia de Mislata. Javier Boronat Editor. Valéncia. 183 pàgines.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vega de Valencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.