Séquia de Rovella

La séquia de Rovella és una de les huit séquies de la Vega de Valéncia (Espanya) que estan baix la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de Valéncia. El seu orige històric (sobre el XIX) estava en el azud de Rovella, actualment situat en el vell caixer del riu Turia (hui Jardí del Turia), a l'altura de la Casa de l'Aigua; a on encara poden admirar-se els sellars que conformaven la primitiva pren d'aigües de la séquia. Actualment, en canvi, la pren d'aigües es realisa en el nou Azud del Repartiment, en terme municipal de Cuart de Poblet, a on les aigües creuen baix el nou caixer a la marge esquerra i discorren per un nou traçat subterràneu fins a aplegar al primitiu caixer de la séquia a l'altura del vell azud.

Rega les hortes i camps de la marge dreta de l'antic riu Turia dominats per esta séquia des de la séquia de Favara fins a la mar, en terme de Valéncia. La seua superfície regable és molt reduïda i es llimita a uns pocs camps en la zona d'En Corts i Nazaret, cada volta més ocupats per l'urbanisació de la ciutat i el ZAL del Port de Valéncia, i a proporcionar els seus sobrants als recs de Francs i Marjals.

Història

La séquia de Rovella històrica tenia els seus orígens en el Azud de Rovella, actualment situat en el vell caixer del riu Turia (hui Jardí del Turia), a l'altura de la Casa de l'Aigua; lloc en el que poden vore's els sellars que conformaven la primitiva pren d'aigües d'esta séquia. No obstant, el nou caixer del Turia va deixar este tram fluvial sec i la pren es va traslladar al nou Azud del Repartiment, tal que les aigües partixen d'allí, creuen baix el nou caixer a la marge esquerra i discorren per un nou traçat subterràneu fins a aplegar al primitiu caixer de la séquia a l'altura del vell azud. El recorregut ha segut afectat històricament pels numerosos canvis urbanístics de la ciutat, de manera que ara discorre paralel al vell caixer, fins a aplegar a Guillem de Castro, i contínua per la ronda interior fins a eixir de la mateixa en direcció a Ruzafa i l'eixample fins a aplegar a les terres d'En Corts a on rega algunes parceles. La séquia de Rovella dona aigües al Jardí Botànic travessa la ciutat com a aigüeral i ve a emergir en l'anomenada séquia del Valladar, en l'entorn de l'horta del Pou d´Aparisi, i més avall, des del Valladar rega les hortes de la Punta.

Dins de la ciutat de Valéncia, la séquia de Rovella passava per lo que aplegaria a ser el barri del Carmen. Este territori quedava fòra de la muralla àrap, construïda en el sigle XI, pero va quedar intramuros en construir-se una nova en el sigle XIV. Si ben va ser urbanisant-se a lo llarc dels sigles, este espai era encara hortícola i es beneficiaven de les aigües de la séquia. També es va ser implantant en este periodo una indústria textil —barri dels Tints— que també recorria al caixer. Una atra activitat que aprofitava les aigües de la séquia en el Carmen era la alfarería. Esta va permanéixer activa en la zona fins a la segona mitat del XX.

La séquia no tenia la seua missió principal en el rec de l'horta valenciana, sino per a ser utilisada en el servici d'aigüeral històric de la ciutat fins a la construcció dels nous colectors, els quals es varen realisar a partir de 1975. Les seues aigües arrastraven les aigües negres per a utilisar-les en el fertilizado dels camps i arrossars del sur de la ciutat. En l'actualitat, encara s'utilisa part del seu traçat en esta finalitat, encara que no se sap quànts són les abocades. Al no dispondre's una traçat original de la séquia, a lo llarc dels anys s'han produït alguns problemes en la construcció d'edificis en la ciutat, en concret en els barris com els de Ruzafa i Monteolivete.