Muralla medieval de Valéncia
.JPG){kind=link}
La muralla medieval de Valéncia era un perímetro amurallado que va rodejar la ciutat de Valéncia (Espanya) des de que va ser alçada per orde de Pedro el Ceremonioso entre 1356 i 1370,[1] fins al seu derribe en el XIX a iniciativa del governador civil Cirilo Amorós Pastor.[2]
Els restants que encara perduren estan catalogats com be d'interés cultural en còdic 46.15.250-182.[3]
Història
[editar | editar còdic]Valéncia va tindre atres muralles abans d'estes. Va haver un recint amurallado romà i posteriorment un atre musulmà. Les muralles medievals de Valéncia es referixen a les edificades ya baix domini de la Corona d'Aragó i que estenien l'àrea protegida per les musulmanes. S'alcançava una superfície intramuros de 142 ha.[1]
Es varen començar a construir en 1356 pel mestre picapedrero Guillem Nebot,[4] finalisant-se la seua edificació en 1370. Incloïa dins els nous arravals més pròxims a la muralla àrap. L'urgència de la seua edificació derivava de la Guerra dels dos Pedros.[1]
En 1356 Pedro IV d'Aragó va impulsar als Jurats de la ciutat a construir un nou recint amurallado que incloguera els arravals. D'esta obra es va encarregar una junta municipal que en 1406 es transformaria en la Fàbrica de Murs i Valls, organisme encarregat del seu manteniment.[4]
La ràpida construcció va fer que inicialment fora una estructura dèbil, ya que els murs eren de tapial i estaven reforçats per terra extreta del fos que s'havia excavat davant la muralla. Els punts més sòlits eren les portes, a on els murs eren normalment de pedra picada i estaven defesos per torres.[4]
Els Jurats varen reconstruir el tram nort en pedra, construint també les Torres de Serrans (1392-1398) en a on anteriorment hi havia una porta, la de Roteros, que a la seua volta aprofitava la Porta d'Alcántara que era part de la muralla musulmana. En este sector es va afegir en 1398 la torre de Santa Bàrbara o de l'Àguila.[4]
També en el tram nort es va iniciar la construcció en 1390 del Portal Nou de la Santa Creu (Portal Nou, el nom perdura en la toponímia d'el XXI) encara que la seua finalisació no aplegaria fins a 1471.[4]
En l'extrem noroest del recint va estar la torre de Santa Catalina, edificada en les millores de 1390.[4] Esta torre va ser derribada en 1772, reconstruïda en 1833 i regrés a derribar definitivament en 1865.[1]
La part occidental del recint no estava totalment urbanisada. Incloïa el bordell (Bordell), que era un barri tancat, aixina com l'antic arraval de Roteros i també molts horts. Cap al Camí de Castella, que entrava per les Torres de Cuart, estava la Morería, un atre barri tancat.[4]
En el XIX es va portar a terme el derrocament de les muralles, en excepció de les torres de Serrans i Cuart. En 1850 el croniste i historiador Vicente Boix es referia aixina a la muralla: "La Valéncia d'hui no és la ciutat de fa quaranta anys: ha creixcut en població, i no sembla sino que apretunyada i estreta reclama salvar el mur que la cenyix per a derramar-se per l'atra part del Turia, i respirar millor".[5] Esta mida contava en l'oposició del eixèrcit, el qual s'atribuïa la propietat de les mateixes. No obstant, Cirilo Amorós, governador civil interí, va iniciar el derribe en 1865 en el pretext de donar treball als obrers en pare a conseqüència de la crisis de l'indústria textil.[6]
Descripció
[editar | editar còdic]La muralla tenia una llongitut de quatre quilómetros. Incloïa quatre grans portes (portals grans), que eren les de Serrans, orientada al nort; la de la Mar, a l'est; la de Sant Vicente, al sur; i la de Cuart, a l'oest.[1]
A estes portes majors s'afegien atres menors (portals xics), que inicialment eren nou: dels Judeus (Jueus), de Ruzafa (Russafa), dels Inocents o de Torrent (Torrent), de l'Agarre o de les Setze Claus (del Coixo o dels Setze Claus), de les Tenyides (Tints), Portal Nou o de Sant Josep (Portal Nou), Portal de la Trinitat (Trinitat), dels Blanquers i Porta del Real. Circumstàncies posteriors varen dur a l'obertura de nous accessos.[1]
El Portal de les Tenyides, també conegut des d'el XVI com a Portal de la Corona, va ser construït en 1356. Era un portal menor que es va tancar i va reobrir en vàries ocasions per seguritat i en temps de pesta. Per la seua condició de portal menor, en alguns periodos es va impedir el seu us per carruages o cavalleries per mig de barres de ferro.[7]
Junt al Portal de les Tenyides es va edificar una torre, que en la construcció del Convent de la Corona es va conéixer com a Torre de la Corona, degut a que els religiosos franciscanos, autorisats per la Junta de Murs i Valls, varen viure inicialment en dita torre.[7]
El recint comprés dins dels murs no estava tot ell construït, havent espais lliures i inclús horts en alguns sectors.[4] Aixina mateix les muralles àraps no varen ser derribades, de manera que servien de segona llínea defensiva i també per a la separació de barris, com la judería entre uns atres.[1]
Emplaçament
[editar | editar còdic]Les muralles seguien la vora sur del riu Turia des de l'actual Pont de les Arts, passant per les Torres de Serrans, fins a la Passejada de la Ciutadella. Seguien pels actuals carrers de Colón i Xàtiva fins a la de Guillem de Castro -en a on es troben les Torres de Cuart- tornant al punt inicial i tancant el círcul. S'aprecien a simple vista sobre la trama urbana d'inicis d'el XXI.
En el XXI
[editar | editar còdic]En 2023 poden vore's restants de les muralles medievals de Valéncia en diversos emplaçaments:
- Torres de Serrans, que formaven part del recint.
- Torres de Cuart, que formaven part del recint i al nort de les quals encara existix un tram del llenç.
- En la plaça dels Pinazos, junt a una de les eixides de l'estació de metro de Colón, es troben els restants de la Porta dels Judeus.
- Hi ha un tram de muralla visitable en el recint del Institut Valencià d'Art Modern.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 http://www.jdiezarnal.com/valenciamurallasvalencia.html
- ↑ http://unvistazoavalencia.blogspot.com.es/2011/03/murallas-de-valencia.html
- ↑ http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=3715
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Manuel Sanchis Guarner, 1976. La Ciutat de Valéncia. Pàgines 129 a 136.
- ↑ «Manual del viager i guia dels forasters en Valéncia / per Vicente Boix» (en és). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultat el 2022-08-16.
- ↑ Manuel Sanchis Guarner, 1976. La Ciutat de Valéncia. Pàgina 481.
- ↑ 7,0 7,1 Juste Pérez (novembre de 2018). El Carme, Valéncia: Samaruc, p. 124. ISBN 9788416772254.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Muralla medieval de Valencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.