Séquia de Tormos
La Séquia de Tormos és una de les huit séquies de la Vega de Valéncia que estan baix la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de la ciutat de Valéncia (Espanya). L'orige de la seua construcció data de l'época musulmana en la que el poble musulmà va ocupar la ciutat de Valéncia des de l'any 711 fins al 1238.
És la primera séquia del marge esquerre del riu en captar l'aigua per al rec, exceptuant la Real Séquia de Moncada que té jurisdicció aparte.[1]
Naix en un antic azud sobre el riu Turia, hui inclós dins del parc natural del Turia, situat entre els térmens municipals de Manises al sur i de Paterna al nort, concretament 200 metros a l'est del pont que comunica l'autovia V-11, que dona accés al Aeroport de Manises, en la carretera CV-365 de Paterna. Rega hortes i camps de l'oest i noroest de la ciutat de Valéncia, incloent algunes pedanies de Poblats del Nord (Poblats del Nort) i de Poblats de l'Oest (Poblats de l'Oest).
Finalisa en la Séquia de Rascaña, a l'altura del "molí de Canyars" entre Carpesa i la població de Tavernes Blanques.
Traçat
L'orige de la séquia està en el azud ubicat en el caixer del riu Turia, hui inclós dins del Parc Natural del Turia, situat entre els térmens municipals de Manises al sur i de Paterna al nort, concretament 200 metros a l'est del pont que comunica l'autovia V-11, que dona accés al Aeroport de Manises, en la carretera CV-365 de Paterna.[1]
Recorre paralela al marge esquerre del riu pel sur del terme municipal de Paterna, i aplega a trobar-se en el naiximent de la séquia de Mestalla passant junt a la seua azud i transcorrent abdós en paralel al riu i a l'autovia V-30 fins que apleguen a l'altura del Azud del Repartiment en sol de Cuart de Poblet. Una volta ací cada séquia seguix el seu curs, i la de Tormos passa baix la V-30 per a immediatament creuar baix la CV-30 i discórrer paralela a esta autovia de nou per sol de Paterna fins que aplega a l'altura de l'enllaç en la CV-31 i és ací quan entra en terme municipal de la ciutat de Valéncia, concretament per l'horta del nort de la "Partida de Dalt" (Partida de Dalt) de l'antiga població de Campanar. Esta horta hui pertany al barri de Sant Pau (Sant Pablo).
Seguix paralela a la CV-30, molt pròxima al sur del poblat de Benimàmet, i en aplegar a l'altura de Beniferri creua per baix la CV-30 i discorre pel Parc Ademús de Burjassot, creua baix la CV-35 i va subterrànea pel carrer del Arcipreste Dumenge Sancho de Burjassot i proseguix despuix d'un colege pel carrer de Mariano Benlliure fins a la plaça del Portalet, a on es troba a solament uns passos de la Real Séquia de Moncada. Creua baix les vies de la llínea 1 de Metrovalencia i es dirigix al popular "molí de la Sal" per a després seguir cap al nort pel Camí de l'alqueria del Rosario.

Uns metros més al nort entra de nou en sol de Valéncia, concretament en horta de Poble Nou primer i de Borbotó despuix. Pansa baix el núcleu de la població i pel carrer del Dr. Constantino Gómez aplega al Camí de Moncada i discorre paralela a ell direcció nort fins a aplegar al naiximent de la canalisació del "Palmaret Baix" (Palmaret Baix), antic paleobarranco que va ser reconvertit en la "Séquia de la Font de Carpesa" i que ara és una moderna canalisació de drenage d'aigües. Una volta superat este punt continua direcció al noreste formant una curva per camps del sur de Benifaraig poc abans d'entrar pel nort de Carpesa, en concret junt a l'Ermita de Sant Roque i pel camí de Carpesa a Bonrepòs i Mirambell.
Abans d'aplegar al barranc de Carraixet es desvia cap al sur serpenteando pels camps de l'horta de l'est de Carpesa. Supera per baix el camí de la Entrada al molí de Canyars i passa novament per damunt del "Palmaret Baix" (Palmaret Baix) que drena les seues aigües al barranc de Carraixet per a immediatament passar baix el "molí de Canyars" junt a la trobada de les seues aigües en el caixer de la séquia de Rascaña ya en el llímit en Tavernes Blanques.
Recorregut actual de la séquia [enllaç trencat]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acequia de Tormos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.