Séquia Real de Moncada

Erro al crear miniatura:

Casa Comuna de la Real Séquia de Moncada, en Moncada.

La Real Séquia de Moncada és un dels sistemes hidràulics més antics de la Comunitat Valenciana, en l'est d'Espanya. Els seus orígens es troben en l'época musulmana, la qual cosa implica que té una història de més d'huitcents anys, encara que no se sap exactament la data en que va ser construïda ni en quines condicions. S'ha parlat dels temps del Califato de Còrdova, o de l'época de l'envolament de la ciutat de Valéncia, en l'anomenada época dels regnes de Taifas en el XI, pero lo cert és que no existix documentació tan antiga ni, per ara, els historiadors han trobat referències exactes. Tampoc sembla fàcil que una excavació arqueològica tire més llum sobre el particular, i, en conseqüència, l'història de la séquia de Moncada durant la València musulmana seguix sent en bon partix un misteri.

• El naiximent del canal de la séquia de Moncada, deriva l'aigua del riu Turia pel seu marge esquerra per mig d'un azud en el terme de Paterna, a l'altura del quilómetro 281'5 del riu, just a uns 300 m aigües avall de l'I. T. A. P. José Rodrigo Botet de suministrament a la ciutat de Valéncia i part de la seua Àrea Metropolitana.
• Té una llongitut aproximada de 32,8 quilómetros fins a la seua desembocadura en el barranc del Arif entre Puzol i Sagunt. No obstant, un brazal partix del sifón d'este barranc i contínua en direcció nort, fins a terminar definitivament, despuix de donar rec a diverses hortes, desembocant en la mar al sur de Port de Sagunt, en les proximitats dels antics Alts Forns.
• Rega una superfície de 6.343 ha.
• El cabal de disseny del canal podia permetre el pas de fins a 6 metros cúbics per segon, encara que les condicions actuals de neteja no són les adequades i a penes poden circules uns 4,5 com a màxim. El cabal habitual està comprés entre 2 i 3, puix no és necessària més aigua per als regadius actuals.

Des de sempre, la força de les seues aigües ha segut utilisada per al moviment de diversos molins a lo llarc del seu traçat, principalment en les proximitats de Paterna. És una llàstima que la conservació d'este Patrimoni Històric no s'haja conduït, sent destruït un d'ells en 2007 per un incendi ans que fora restaurat. A partir d'este punt, les seues aigües són utilisades per al rec d'horta i arborats, encara que la pressió urbanística va reduint paulatinament els terrenys de regadiu, en favor de les àrees urbanes. fauna de la séquia

En la R. A. M. es pot observar anguiles providentes del seu naiximent. En l'época dels 70 els eixemplars eren abundants pero quan els fertilisants i desaiguadors varen afectar a la séquia varen desaparéixer pràcticament. En l'actualitat, per la consciència dels agricultors en abocar aigües residuals les anguiles estan tornant.

Bibliografia

• GUINOT, I.; et al. (1999). La Real Séquia de Moncada. Colecció Camins d’Aigua, Valéncia: Generalitat Valenciana, Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació, pp. 186 pp.