Anar al contingut

Séquia de Favara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Séquia de Favara

La Séquia de Favara és una de les huit séquies de la Vega de Valéncia (Espanya) que estan baix la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de Valéncia. El seu orige està en el riu Turia, en terme municipal de Cuart de Poblet. Rega les hortes i camps de la marge dreta de l'antic riu Turia dominats per esta séquia fins a la séquia de Rovella i els arrossars de l'Albufera de Valéncia.

Senyes

Pren de la séquia Favara marge esquerra
Pren de la séquia Favara marge dreta

El traçat de la séquia va ser modificat molt sériament per les obres del Pla Sur, nom que es va assignar al Nou Caixer del riu Turia, que va dividir les terres regades per mig, quedant unes al nort del Nou Caixer i la gran part al Sur. El seu orige actual està en l'Azud del Repartiment, en Cuart de Poblet, a on partixen dos ramals principals de la séquia.

l'azud de la pren històric és l'únic que està desaparegut en la construcció del Nou Caixer, i s'ubicava aproximadament a on està ara el camp de tir de Quart, junt a la mota esquerra de separació entre el nou i el vell caixer del Turia; les enrunes acumulades en el vell caixer en este punt mantenen al vell azud enterrat baix tonellades de materials des de la terminació de les obres en 1970. A pesar d'això, va ser declarat com be d'interés cultural el 7 d'octubre de 2004, per lo que la seua situació actual (enterrat) fa que puga ser preservat íntegrament per a les generacions venidores, sense alteracions.

Ramal esquerre

Que cridarem Favara Esquerra creua en sifón baix el Pla Sur i creua la Partida de l'Alitrà de Quart i la Partida del Quint de Mislata, a on discorre pel seu traçat històric; és provablement l'única zona regable que queda d'esta séquia per esta part. Seguix enterrada per lo que ara és el Camí de Favara, junt al parc de la Canaleta de Mislata, girar cap al sur per la calle Pare Llansol i cap a l'est per a passar per la paret nort de la Paperera Payá, a on és visible al descobert encara. S'enterra de nou en aplegar a carrer Democràcia i contínua pel carrer Brasil i Av. Pérez Galdós fins a girar cap al sur pel carrer Lorca. Aproximadament en el creuament de Conca en Mosen Fenollar, es dividix en dos brazals, un cap a l'est i el principal cap al sur. El curs principal seguix paralel a la Av. Gaspar Aguilar, per a eixir de nou en la zona de Patraix, a on queden uns camps encara en les atrasseres de l'Hospital Doctor Peset. S'enterra de nou per a creuar la Ronda Sur i passar per davant del cementeri de Valéncia i per baix del Tanatori fins a aplegar al Pla Sur, a on termina el seu recorregut per l'esquerra. El brazal que es dirigix cap a la mar, creua baix les vies de l'estació del Nort, i seguix enterrada pel barri de Malilla, donant rec a les parceles compreses entre les vies de RENFE i la V-30, al sur del barri. Contínua el seu recorregut cap al sur per la Av. Ausias March des de Peris i Valero fins a la rotonda dels hams, a on gira cap a la mar seguint per la Av. Gisbert Riu fins a aplegar a avinguda d'Amat Granell Mesado, Termina el seu traçat en la zona d'En Corts, derramant els seus cabals sobre la séquia de Rovella per a donar el rec a la zona de Francs i Marjals compresa entre la Ronda Sur i les vies de RENFE, en la partida d'En Corts. Històricament, els brazals per l'esquerra també tenien com a missió donar servici d'aigüeral als barris extramuros de la ciutat de Valéncia, arrastrant les aigües negres i fent-les servir per a rec dels camps de Malilla i Font Sant Luis. És provable que en el traçat subterràneu encara hi haja conexions d'aigües residuals. Vore el traçat de Favara esquerra en [enllaç trencat]

Vore també