Anar al contingut

Riba (Islam)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Riba (en àrap : ربا, الربا, الربوة Riba o al-Riba, IPA: [rɪbæː]) pot traduir-se com aproximadament «usura», o siga guanys abusius realisats en el comerç o negoci baix llei islàmica. Riba està mencionada i condenada en varis versículs diferents en el Corà (3:130, 4:161, 30:39 i potser més comunament en 2:275-2:280). També es menciona en molts un hadiz —informes que descriuen les paraules, accions o hàbits del profeta islàmic Mohamed—.

Si ben els musulmans estan d'acort en que l'usura està prohibida, no tots estan d'acort en qué és exactament,[1][2][3] o si el seu us deu ser castigat per humans en lloc de per Alà.[4][5] A sovint s'utilisa com un terme islàmic per als interessos carregats sobre préstams,[6][n. 1][7][8] i la creència en que es basa -que existix un consens entre els musulmans de que tot interés creditici / bancari és riba- forma el fonament d'una indústria bancària islàmica de $ 2 billons.[9] No obstant, no tots els erudits igualen la riba en totes les formes d'interés, o varen acordar si el seu us és un pecat major i contrari a la llei islàmica, o simplement desaconsejable.[4][5]


Ademés dels guanys injusts obtinguts pel reembós d'un préstam quan es cobra algun tipo d'interés, el nom complet del qual és riba an-nasiya, la majoria dels juristes islàmics creuen que hi ha un atre tipo de riba,[10] és dir, riba al-fadl, que és l'intercanvi simultàneu de cantitats o calitats desiguals d'un producte donat.[11][12]

Etimologia i definicions

La paraula riba va ser utilisada pels àraps abans de l'Islam per a referir-se a un «aument». En la jurisprudència islàmica clàssica, la definició de riba era «plusvalia sense contrapartida».[13]

La dificultat d'explicar qué és exactament lo que significa l'usura en l'islam ha segut notada per juristes islàmics com Ibn Majah[14][15] i Ibn Kazir,[16][17][18][19] qui cita el segon Califa Rashidun Úmar ibn al-Jattab,

«Hi ha tres coses, que si el Mensager de Deu les haguera explicat clarament, haguera segut lo més volgut para mi que el món i lo que conté: (estes són) kalalah, riba i khilafah».[15][n. 2][20]

Farooq diu que no està d'acort en Muhammad Taqi Usmani - «un dels principals experts religiosos moderns en finances islàmiques»[21] que argumenta que les escritures concernents a la Riba no poden ser ambigües (o mutashabihat) perque Deu no condenaria una pràctica sino la deixaria «correcta» de naturalea «desconeguda per als musulmans».[22]

Definicions

Les definicions de riba inclouen:

Increment injustificat en préstams o préstam de diners, pagat en espècie o en diners per damunt del monte del préstam, com una condició imposta pel prestamiste o voluntàriament pel prestatari. Riba definit d'esta manera es diu en fiqh riba al-duyun (usura del deute). (Abdel-Rahman Yousri Ahmad).[23] Un aument en un artícul en particular. La paraula es deriva d'una raïl que significa aument o creiximent. (Saalih al-Munajjid.[24] No igualtat en un intercanvi. Ademés de l'aument en el pagament d'un préstam, poden ser resultats diferents de l'intercanvi de cantitats no equivalents (riba al-fadl) o de la presència d'un risc en el que l'atra part contractual no compartix. (Olivier Roy)[25] Totes les formes d'interés, «qualsevol excés en la suma principal del préstam», és dir, qualsevol interés, independentment de quànt es preste, si el prestatari és ric o pobre, utilisant el préstam per a inversió o consum productiu. —Algunes traduccions dels versículs del Corán substituïxen la paraula "interés" per riba o "usura"—.[26] (La visió «ortodoxa»,[27] o «conservadora»[28] de juristes clàssics i revivalistas, com Abul Ala Maududi,[29] -segons lo descrit per Encyclopedia of Islam and the Muslim World i atres fonts–.[30][27]

A lo manco unes poques fonts (John Esposito, Cyril Glasse, Ludwig W. Adamec) emfatisen una dicotomia en lo que la riba significa o prohibix: acadèmics clàssics que interpreten el seu significat de manera àmplia i estricta, i uns atres que usen una definició més estreta, més fàcil d'evadir en la pràctica, o a lo manco en la pràctica moderna:

interés, històricament, els erudits llegals islàmics han interpretat el Corán com a «prohibició de qualsevol contracte de préstam que especifique una tornada fixa al prestamiste» en l'argument de que proporciona «guanys no reportats al prestamiste» i impon «una obligació injusta per al prestatari». En l'era moderna, els islamistes i els revivalistas «prediquen que tot interés és socialment injust i deuria prohibir-se»; (John Esposito)[31] La definició anterior s'ha observat en pocs països de majoria musulmana, que en canvi definixen la riba com a interés excessiu,[n. 3][32] interés compost (John Esposito),[n. 4][31] o exclouen de la categoria de Riba interessos similars als càrrecs en eufemisme tals com a «comissió» (Cyril Glasse),[32] i / o càrrecs usant romançades llegals —conegudes com ḥiyal— a on (per eixemple), un prestamiste de diners compra alguna cosa i despuix ho reven per una cantitat major (Ludwig Adamec).[33]

Un ortodox / renovador Muhammad Taqi Usmani dona definicions per a riba al-Quran un contracte de préstam o deute per un monte adicional sobre el principal.[34] ... i per a les tres varietats de riba-al-sunnah:

  • «Un intercanvi de diners «de la mateixa denominació quan la cantitat» intercanviada no és igual, ya siga en una transacció al contat o en pagament diferit».[34]
  • «Un intercanvi de barata entre dos mercaderies susceptibles de ser mesurables del mateix tipo, a on la cantitat intercanviada no és igual o l'entrega d'un costat es diferix». (riba al-fadl)[34]
  • «Un intercanvi de trueque entre dos productes pesats o mesurables diferents a on es diferix l'entrega per una de les parts».[34][35]

Els reformistes islàmics han propost alternatives a la definició estricta d'erudits i revivalistas clàssics que emfatisen l'aspecte moral de qualsevol prohibició, creent que lo que deuria prohibir-se és l'explotació dels necessitats, més que l'interés sobre els mateixos préstams:[36] Interés en alguns préstams - préstams «explotadores» - pero no en uns atres. Els possibles significats de la riba d'explotació inclouen:[n. 5]

Interessos sobre préstams per a consum i no inversió,[37][38] ya que presuntament no es practicaven préstams d'inversió en la societat mecana i generalment els donen als prestataris un rendiment que poden usar per a pagar l'interés cobrat,[39] —esta idea va ser proposta en la década de 1930 L'erudit siri Marouf al-Daoualibi—;[40] interés sobre els préstams que cobren interessos composts en lloc de simples,[37] —una interpretació proposta en la década de 1940 pel juriste egipcíac al-Sanhuri—;[40] cobrar taxes d'interés «exorbitantes»;[37][30] interés en préstams als pobres i necessitats;[37] interés sobre els préstams otorgats pels econòmicament forts / rics als econòmicament pobres i / o vulnerables,[41] —en oposició als interessos pagats pels grans bancs als titulars de contes individuals—; interés en préstams motivats per un desig de tornar el capital sense risc junt en algun interés o rendiment adicional, i a on no hi haja preocupació si els fondos s'invertixen per a millorar la capacitat de guany del prestamiste (Muhammad Akram Khan).[42]

Varietats

Segons alguns en un hadiz, de l'islàmic profeta Mahoma va dir que són o be 70, 72,[43] o 73 varietats,[44] —depenent de la ahadith— de Riba.[45] —Els hadices no especifiquen quins són eixes varietats—. La majoria dels juristes islàmics (alfaquí), descriuen varis tipos diferents de Riba:[10]

  • Riba an-jahiliya: usura practicada en l'Aràbia preislàmica a la que es fa referència en el Corà 3: 130. Els erudits diferixen en la seua definició. Segons Raqiub Zaman i M.O.Farooq, un deute de Riba an-jahiliya es «duplicava i redoblava» cada any si el prestatari no podia pagar lo que se li devia.[46][47] Una atra definició similar, descrita per Taqi Usmani, és que Riba an-jahiliya era una espècie de préstam en el que al prestatari no se li cobrava cap cantitat adicional per damunt del capital a menos que no poguera pagar quan vencera el préstam, en el cas del qual se'ls cobrava una cantitat adicional, pero no necessàriament el doble o el triple de la principal.[n. 6][48] Usmani creu que estes dos definicions són incorrectes i que, en realitat, en este moment estaven en voga una série de transaccions en les que «es cobrava una cantitat major pel monte principal d'un deute» i poden considerar-se Riba an-jahiliya.[49] Atres estudiosos ortodoxos estan d'acort i declaren riba an-jahiliya, riba an-nasiya, riba al-duyun, riba al-Quran, riba al-qardh,[50][51] són tots noms per a un dels dos tipos de riba. El segon tipo és riba al-fadl.[52]
  • Riba an-nasiya: l'excés acumulat d'una transacció de préstam.[53] És Riba en una transacció de crèdit, quan s'intercanvien dos cantitats d'artículs, pero una o abdós parts retarden l'entrega o el pagament i paguen interessos —és dir, compensació monetària excedent en forma de percentage o percentage predeterminat—[11] —Taqi Usmani cita a Fakhruddin Al-Raazi dient «riba an-nasiah, va ser una transacció ben coneguda i reconeguda en els dies de Jahiliyya»—.[54]
  • Riba al-fadl, també riba al-sunna:[55] excés reportat en una transacció de venda o permuta,[53] és dir, riba que implica l'intercanvi simultàneu —no implica pagament diferit / demorat— de cantitats desiguals o calitats d'un producte donat.[11] Riba al-fadl i la seua prohibició, segons Usmani, va ser desenrollada per Muhammad, d'ahí el nom riba al-sunna', i per lo tant no era part de la jahiliya preislàmica.[54]

Una atra font més —la preparació de l'Examen Bàsic Takaful de l'Institut Islàmic de Banca i Finances Malàsia i Aznan Hasan— descriu dos tipos de Riba, cada u en dos subconjunts.[56][57] La seua definició de Riba Nasi'ah sembla diferent d'uns atres:

Tipos de Riba
Tipos de riba Descripció Subtítul de riba Descripció
Riba Duyun Increment injustificat en els diners prestats ya siga en espècie o en efectiu per damunt del monte principal. Riba Qard L'aument (interés) en la suma principal del préstam s'acorda en el contracte
Riba Jahiliyyah Aument cobrat al prestatari pel pagament atrassat o la falta de pagament del préstam financer
Riba Buyu' Ocorre en transaccions de comerç i intercanvi, en les que es produïx un intercanvi desigual de determinats productes

(or, argent, etc.) del mateix tipo.

Riba Fadl Per una cantitat / cantitat desigual
Riba Nasi'ah Per l'extensió del temps d'entrega.[56]

Història

Riba an-jahiliya

John Esposito descriu el riba com una pràctica preislàmica en Aràbia «que duplicava un deute si el prestatari incomplia i la redoblava si el prestatari incomplia novament».[31] Va ser responsable de esclavizar a alguns prestataris àraps indigents.[30]

Abdullah Saeed cita al fill de Zayd b. Aslam (d.136 / 754) sobre lo que el Corán 3: 129-130, explica com riba «duplicada i redoblada»:

«Riba en el periodo preislámico va consistir en duplicar i redoblar [diners o mercaderies], i en l'edat [del ganado]. Al venciment, l'acreedor li diria al deutor: '¿Em pagarà o aumentarà [el deute]'? Si el deutor tenia alguna cosa, ell pagaria. De lo contrari, aumentaria l'edat del ganado [a pagar] ... Si el deute fora diners o una mercaderia, el deute es duplicaria per a pagar-se en un any, i inclús llavors, si el deutor no podia pagar, es duplicaria novament; cent en un any es convertirien en doscents. Si no es pagava, el deute aumentaria a quatrecents. Cada any, el deute es duplicaria».[49]

L'acadèmic islàmic ortodox i defensor de la banca islàmica Taqi Usmani no està d'acort. En descriure «riba en els dies de Jahiliyya», no menciona que els deutes es dupliquen, pero afirma que la riba «tenia diferents formes» i que «la característica comuna de totes estes transaccions és que es cobrava una cantitat major sobre el monte principal d'un deute».[49]

Riba

Segons fonts ortodoxes (Youssouf Fofanaa, Taqi Usmani), «alguns juristes» varen vore la riba —que Fofanaa definix com a interés— «prohibida al començament de La Meca, alguns en l'any 2 —en acabant de que Mahoma abandonara La Meca per Medina—, i alguns despuix de la Conquista de la Meca, pero la majoria va estar d'acort en la seua prohibició». Usmani cita fonts que declaren que el 3: 129 «clarament» va prohibir l'interés i estos versículs varen ser revelats en any 2.[58]

Atres fonts, com la Encyclopedia of Islam and the Muslim World, afirmen que els primers musulmans no estaven d'acort sobre si tots o únicament els exorbitantes tipos d'interés podien considerar-se Riba i, per lo tant, declarats prohibits, pero la definició més àmplia va guanyar en un consens de juristes musulmans sostenint que qualsevol préstam que implicara un aument en els reembossos estava prohibit.[30][n. 7][15] A un juriste particular —al-Jassas, d.981, se li atribuïx l'establiment de la definició ortodoxa de la Riba, que estipula que va ser un pagament en excés «en un préstam o deute», és dir, interessos sobre el deute.[46][59][60][61] M. A. Khan argumenta que els intents de prohibir l'interés varen resultar en el desenroll de mercats negres i preus més alts per al «crèdit que reporta interessos", que «va derrotar el mateix propòsit per al qual es va prohibir l'interés»; o en vàries «romançades per a camuflar l'interés per a eludir les sancions llegals».[62]


Alguns com l'erudit Timur Kuran, atribuïxen la base de la condena religiosa d'interessos sobre els préstams a la pràctica generalisada en el món antic de vendre préstams morosos a l'esclavitut i enviar-los a terres estrangeres. Feisal Khan argumenta que «totes les societats premodernas, i no solament musulmanes» varen prohibir l'interés sobre els préstams, utilisant una prohibició com «un mecanisme simple i efectiu de mitigació de riscs per a chicotets prestataris que no poden permetre's el risc de pèrdues inherents a les transaccions financeres»... Entre atres religions abrahàmiques monoteistes,[63] els teòlecs cristians varen condenar l'interés com un «instrument d'avarícia»,[64][65] la Torá judeua va prohibir el préstam a interés d'atres judeus, pero ho va permetre a no judeus —és dir, gentils— (Deuteronomio 23:20).[66] Històricament molts judeus varen ser induïts a préstams de diners en interés com a professió per esta exenció i perque estaven exclosos de moltes professions en territoris cristians.[67] En la modernitat i el desenroll econòmic, majors ingressos i mecanismes més complexos tals com el segur, es va eliminar la necessitat de la prohibició. Més que reculada religioses, explica la falta d'interés en la prohibició entre els homòlecs cristians i judeus contemporàneus dels ulemes islàmics (segons Feisal Khan).[68]


Segons atres dos fonts —International Business Publications,[n. 8][69] i Egyptian Grand Mufti Ali Gomaa—[n. 9][70] La Riba està restringida a intercanvis que involucren monedes d'or i argent, i per lo tant no s'aplica als préstams de paper moneda. quan «les monedes de metals bàsics es varen introduir per primera volta en el món islàmic», els juristes islàmics no varen prohibir les càrregues d'interessos sobre elles com Riba.[69]

Històricament, encara que els estats islàmics varen seguir la jurisprudència clàssica en prohibir un aument en els reembossos de préstams, en teoria interesses, en la pràctica el donar i rebre interessos va continuar en la societat musulmana «a voltes per mig de l'ús de artimañas llegals, a sovint més o menys obertament».[30] Ademés, en el sigle XVI, un sultà otomà «va llimitar la taxa d'interés anual a l'11,5% en tot l'imperi» sobre estos préstams. Esta orde «va ser degudament ratificada per una opinió llegal (fetua)».[71] Una atra font (Feisal Khan) cita vàries referències que indiquen que l'imperi otomà prohibix com Riba únicament les taxes d'interés per damunt d'un cert nivell —al voltant del 10-20%—.[72]

Segons Minna Rozen, el negoci del préstam de diners estava completament en mans de sarrafs judeus en l'imperi otomà.[73] Els europeus que varen visitar l'Imperi varen declarar que l'economia otomana no funcionaria sense estos sarrafs, encara que a voltes li'ls acusava de fer trampa.[73] En Pèrsia, els préstams monetaris també estaven dominats per sarrafs judeus. En el sigle XIX, Shiraz, per eixemple, casi tots els judeus eren actius en prestar diners a canvi d'interessos.[74][75]

Taqi Usmani sosté que, a banda de Donar al-Islam, la Riba —interés sobre els préstams— va permetre a la família Rothschild «adquirir el domini financer sobre tota Europa i als Rockefeller en tota Amèrica».[76]

Reformisme islàmic

La prohibició ortodoxa de l'interés va ser reconsiderada pels reformistes islàmics a partir de finals del sigle XIX en reacció a l'aument del poder i l'influència dels europeus durant les époques de l'Ilustració, Era dels descobriments i colonialisme. Segons l'autor Gilles Kepel, durant molts anys en el sigle XX, el fet de que les taxes d'interés i els segurs estigueren entre les «condicions prèvies per a l'inversió productiva» en una economia moderna que funcionava, va dur a molts juristes islàmics a esforçar-se per «trobar formes" de justificar l'ús d'interés "sense semblar arreglar les regles establides» en el Corà.[77]

Renaixença

No obstant, a finals del sigle XX (mediats dels 70), els revivalistas / activistes / islamistes han treballat per a reviure i rejovenir la definició de l'interés com Riba, per a obligar als musulmans a prestar i demanar prestat en «Bancs islàmics» que evitaren taxes fixes, i movilisar-se per a pressionar als governs a prohibir el cobro d'interessos.[n. 10][78][79] En 1976, l'Universitat Rei Abdulaziz en Jeddah va organisar la Primera Conferència Internacional sobre Economia Islàmica en La Meca. En la conferència, «varis centenars d'intelectuals musulmans, acadèmics i economistes de la Shari'ah varen declarar inequívocament ... que totes les formes d'interés [eren] Riba».[77][80] Per a 2009, més de 300 bancs i 250 fondos d'inversió en tot lo món varen complir en esta definició de Riba i varen ignorar els interessos sobre préstams o depòsits,[81] i en 2014, al voltant de $ 2 billons en actius complien en la sharia.[82]

Riba en l'escritura

Tant el Corà com l'Hadiz de Mahoma mencionen la riba. Els estudiosos ortodoxos com Mohammad Najatuallah Siddiqui i Taqi Usmani creuen que els versículs corànics (2: 275-280) definixen riba com qualsevol pagament «per damunt del principal» d'un préstam.[83] Uns atres estan en desacort en esta definició —com els economistes no ortodoxos Mohammad Omar Farooq i Muhammad Ahram Khan, i l'erudit Fazlur Rahman Malik—,[27][84] i / o emfatisen l'importància dels hadices Farhad Nomani, Fazlur Rahman Maliky Abdulkader, en Farooq afirmant que «està àmpliament acceptat que el Corán no definix la riba».[85]

Corán i prohibició

Dotze versículs en el Corán tracten de la riba[86] —encara que no tots mencionen la paraula—. La paraula —generalment traduïda com a usura— apareix huit voltes en total: tres voltes en el 2: 275, i una volta cada una en els versículs 2: 276, 2: 278, 3: 130, 4: 161 i 30:39.[87]

El vers de Mekkan en Sura Ar-Rum va ser el primer en ser revelar sobre el tema:

I lo que dones en usura (riba ), que pot aumentar sobre la riquea de les persones, no aumenta en Deu; (Corán 30:39).[88]

Atres versos de Medina són:

... per prendre usura (riba), que estaven prohibits, ... (Surah An-Nisaa Corán 4: 161)[89]

Oh creents, no devores usura (riba), duplica i redobla, i tem a Deu; per a que prosperes.(Surah Al-i-'Imran Corán 3: 129-130)[90][n. 11]

Culminant en els versos del Sūrat al-Baqarah:

Aquells que devoren usura (riba) no s'alçaran una atra volta, llevat quan resucite, a qui Satanás es postra; això és perque diuen: 'Tràfic (comerç) és com l'usura (riba)'. Deu ha permés el tràfic i l'usura prohibida (riba). Qui rep una amonestació del seu Senyor i la cedix, tindrà els seus guanys passats, i la seua relació està compromesa en Deu; pero quienquiera que revertixca, eixos són els habitants del Fòc, que habiten per a sempre.

Deu borra l'usura, pero les ofrenes voluntàries aumenta en interés. Deu no ama a cap ingrato culpable.

Aquells que creuen i fan obres de justícia, i fan l'oració, i paguen l'almoina - el seu salari els espera en el seu Senyor, i no hi haurà temor en ells, ni es llamentaran.

Oh creents, temau a Deu; i renunciar a l'usura (riba) que és sobreixent, si sou creents.


Pero si no ho fas, tingues en conte que Deu barallarà en tu i en El seu Enviat, no obstant, si t'arrepenedixes, tindràs el teu principal, sense escriure i sense compromís.

I si algun home té dificultats, que tinga un respir fins que les coses siguen més fàcils; pero vosté deu donar ofrenes voluntàries que és millor per a vosté, ¿ho sabia? (Corán 2: 275-280)[91][n. 12]

Interpretacions

Segons Youssouf Fofana i Taqi Usmani, els juristes no consideren que els versículs 30:39 i 4:161, prohibixquen clarament als musulmans l'usura, mentres que els últims dos (3: 129-130 i 2: 275-280) sí ho fan.[92][93] Un atre erudit ortodox, M.N. Siddiqi, també creu que el 2: 275-80 «establix» que la riba és «lo que està per damunt del principal» i que «és injust».[83] Segons Fofana, històricament (la majoria dels juristes varen estar d'acort en la prohibició de la riba d'estos versículs i la varen denominar riba al-nasia, distinguint-la de riba al-fadl —l'intercanvi de bens similars en diferents cantitats al mateix temps, mencionat en vàries narracions—.[93] El versícul 30:39 aporta «indicacions insuficients» per a prohibir l'usura, segons Fofana, perque les fonts no estan d'acort en lo que es referix. Muhammad ibn Jarir al-Tabari cita a varis Tabi'un —musulmans que varen nàixer despuix de la mort de Mahoma pero que tenien l'edat suficient per a ser contemporàneus dels Companyers de Sahaba—, i afirmen que (Corán 30:39) es referix a un regal, mentres que al-Jawzi cita a Hasan al-Basri dient que es referix a la riba.[94] El versícul 4: 161 es referix als judeus i el seu pren de la riba, pero no està clar si la prohibició s'aplica als musulmans (segons Usmani i Fofana).[93][95] No obstant en el 3: 129-130, és vist per molts -incloent Taqi Usmani[96] i Ibn Hajar al-Asqalani (un migeval Shafi'i sunita erudit de l'Islam)[93] - de que prohibix Riba. Encara que Fofana pensa que «el vers mateix podria interpretar-se com una preferència contra l'interés», per lo que interpretar el versícul com una prohibició de la riba pot requerir el respal d'alguns hadices «relacionats en Amr ibn Aqyash».[93]

  • Mohammad Nejatullah Siddiqi, interpreta els versículs corànics —2: 275-2: 280, coneguts com ayat al-riba—[97] en el sentit de que la riba no està «categòricament prohibida» ni és «injusta», sino que es definix com qualsevol pagament «per damunt del principal» d'un préstam.[83] Youssouf Fofana i Taqi Usmani i atres fonts ortodoxes estan d'acort.[98][n. 13][99]
Preguntes i respostes

Per un atre costat, alguns creuen que els «versos de la riba» (2: 275-280) són ayat al-mujmalat (versículs «ambigus»). Estos inclouen al segon califa Úmar ibn al-Jattab, —segons el juriste Al-Shafi'i Fakhr al-Din al-Razi—,[97][100] i una série de juristes clàssics, inclós Ibn Rushd.[97] Atres juristes islàmics clàssics consideraven que el terme riba era «especulatiu en general»,[101] en lloc de «específic», absolut o no calificat.[102] Varen restringir l'aplicació de la riba a «l'aclariment per la Tradició hadiz ...»".[97][103] Segons Farhad Nomani, en estudiar els «comentaris acadèmics», s'observa que el sentit tècnic, i inclús fins a cert punt l'habitual de la riba com a pràctica en l'era preislàmica, és motiu de controvèrsia entre els juristes clàssics. i els intérprets del Corán.[104] Atres juristes clàssics —«com al-Baji i al-Tawwafi, per nomenar només dos»—, creïen que la riba era 'amma, un «terme genera» que significa «és definitiu o lliure de contingut especulatiu», segons Farhad Nomani.[97]

Úmar ibn al-Jattab, també va declarar que Mahoma va morir abans de poder explicar completament el vers de la riba (entre 2: 275-280), ya que és l'últim versícul revelat del Corán segons un hadiz reportat per Ibn Majah. —No obstant, segons Taqi Usmani, este hadiz no és tan autèntic com el d'un atre en el que un dels narradors en el canvi de transmissió era més confiable,[105] un no mencionant la riba—.[106]


Raqiub Zaman argumenta contra la traducció ortodoxa de riba com qualsevol:

«excés o adició - és dir, una suma per damunt de la suma principal que es presta». Si els juristes musulmans es referixen a l'interés com a usura sobre la base del significat lliteral de riba, llavors, naturalment, un es pregunta per qué Deu Totpoderós va usar els térmens «doblar» i «quàdruple» —la suma prestada— com a usura en el 3: 130 ... i per qué no va haver més aclariments d'este versícul en el Corán o pel Profeta.[46]

Taqi Usmani argumenta que les paraules «duplicat» i «triplicat» en el versícul no són «restrictives» de la prohibició de l'usura, i com algunes atres paraules en el Corán no deuen prendre's lliteralment sino que s'usen «per a emfatisar o explicar».[107]

El trasfondo d'estos versículs va ser la disputa entre dos clans, Banu Thaqif i Banu Amr ibn al-Mughirah. El versícul està dirigit als Banu Thaqif que varen insistir que podien recolectar riba dels Banu Amr ibn al-Mughirah per un préstam que els havien fet, a pesar d'haver firmat un tractat de pau que renunciava als reclams de l'usura. Segons Fofana, històricament, la majoria, dels juristes varen estar d'acort en la prohibició de la riba d'estos versículs.[93] En desacort en l'ortodòxia està l'autor / economiste Muhammad Akram Khan qui escriu que des del versícul —"Oh creents, temen a Deu i renuncien a l'usura (riba) que és sobreixent, si són creents"— es dirigix al Banu Thaqif és, d'acort en Khan, una «referència específica» que aborda una «situació històrica» i «no instituïx una llei que puga fer que els tractes en la riba siguen un delicte estatal».[108]

Corán venda en crèdit i pagament pospost

Si ben els estudiosos ortodoxos creuen que el Corán declara l'interés —o qualsevol aument en la devolució d'un préstam— en estar prohibida l'usura, els estudiosos ortodoxos, incloent Taqi Usmani i Monzer Kahf,[109][n. 14] creuen que específicament permet donar crèdit en una venda i aumentar el preu per a este pagament diferit en algunes circumstàncies —per eixemple, carregar RS21000 per 90 dies de crèdit per un electrodomèstic que costaria això mateixa en efectiu en el moment—. Segons Taqi Usmani, en el Corán 2: 275,[110]

"... ells diuen: 'Tràfic (comerç) és com a usura', [pero] Deu ha permés el tràfic i l'usura prohibida ..."

la referència a permetre el «comerç» o «tràfic» es referix a vendes de crèdit com murabaha, la «usura prohibida» es referix als càrrecs per demora —cobrar extra quan el reembós és tardà—, i el «ells» es referix als no musulmans que no ho varen fer, no s'entén per qué si un estava permés, els dos no.[111] Usmani escriu:

l'objecció dels infels ... era que quan aumenten el preu en l'etapa inicial de la venda, no s'ha mantingut com prohibit, pero quan el comprador no paga en la data de venciment, i reclamen una cantitat adicional per donar-li més temps, es denomina riba i haram. El Sagrat Corán va respondre a esta objecció dient: «Alá ha permés la venda i la prohibició de l'usura».[112]


Usmani interpreta que el versícul significa que és un «error» creure que «cada volta que s'aumenta el preu, tenint en conte el temps de pagament, la transacció entra dins de la definició d'interés» i, per lo tant, de riba.[113] El cobro extra per pagament diferit en una venda a crèdit com murâbaḥah no és una ofensa, pero els càrrecs per demora lo són.[114]

Sobre els hadices, M.O. Farooq afirma que «és ben sabut i respalat per molts hadices que el Profeta havia entrat en transaccions de compra de crèdit (nasi'ah) i també que va pagar més que la cantitat original».[115][116][117]

Encara que Usmani va imaginar que el murâbaḥah era una part llimitada de l'indústria de la banca islàmica, que ha aplegat a dominar-ho, a sovint com un hiyal (engany legalista), per a prestar efectiu.[118][119][120] També hi ha un acort general en les finances islàmiques de que trobar una solució als contes moribunts de murâbaḥah seguix sent un desafiu.Sobre els hadices, M.O. Farooq afirma que «és ben sabut i respalat per molts hadices que el Profeta havia entrat en transaccions de compra de crèdit (nasi'ah) i també que va pagar més que la cantitat original».[121][122]

Hadiz i prohibició

Estudiosos com Farhad Nomani, Abdulkader Thomas,[n. 15][123] i M.O. Farooq argumenten que els erudits clàssics creïen que l'hadiz —el conjunt de les ensenyances, obres i dits del profeta islàmic Mahoma que a sovint expliquen els versículs del Corán— era necessari. per a definir riba. Farooq afirma que «s'argumenta comunament» que la riba està «definida pels hadices».[47] Per lo tant, segons el seu argument, és la prova textual de la posició de que totes les formes d'interés són riba i, per lo tant, està prohibida per la llei islàmica que es basa en el hadiz.[47][124]

Alguns hadices oferits per Usmani que prohibixen qualsevol aument en el monte «cobrat sobre el principal d'un deute»[49] inclouen:

  • «Tot préstam que deriva un benefici és una espècie de riba»".[125]
  • "«Si un de vostés ha alvançat un préstam i el deutor li oferix a l'acreedor un bol (de menjar), no deu acceptar-ho, o si el deutor li oferix un transport del seu animal (ganado) el deutor no deu prendre el viage...»[126]

Segons Farhad Nomani, entre les escoles de fiqh, "... el clàssic Hanafí, alguns famosos Shafi'i clàssics per eixemple al-Razi, i Malikí, per eixemple Ibn Rushd, els juristes eren de l'opinió de que la riba en el Corán era un terme ambigu (mujmal), que el seu significat no era clar per es, i, per lo tant, l'ambigüitat tenia que ser aclarida per la «tradició» —un atre nom per a hadiz—.[97][n. 16][85][127]


Diferents fonts informen de diferents tipos i números de Riba-relacionat en els hadices. Segons Farhad Nomani, existixen «tres tipos principals» d'un hadiz,[104][n. 17] que es referixen a la riba.[128][116] Els «dits més acceptats o confiables», que es troben en la majoria de les compilació de hadices, establixen que existix una prohibició quan «sis artículs del mateix tipo s'intercanvien de manera desigual o no s'entreguen immediatament».[104] Un atre conjunt cita a Ibn 'Abbas, i informa que «no hi ha riba llevat en la prorrogació ... en l'entrega i / o el pagament».[104] Un tercer grup cita el «sermó de Mahoma en motiu de l'últim pelegrinage»,[104] a on s'explica que va dir: «Deu t'ha prohibit prendre riba, per lo tant, tota obligació de riba serà en avant renunciada. La teua capital, no obstant, és teu per a guardar. No infligirás ni sofriràs injustícia. Deu ha jujat que no hi haurà riba i que tota la riba per 'Abbas ibn' Abd al Muttalib es renunciarà en avant».[n. 18]

De manera similar, M.A. Khan declara que «hi ha tres conjunts de Tradicions relacionades en la riba», inclosos el Riba al-fadl i en l'últim sermó del pelegrinage.[n. 19][129] Una atra font, Abdulkader Thomas, afirma que «hi ha sis hadices autèntics que nos permeten definir riba».[130][131] i en "l'usura en hadiz", Shariq Nisar de Global Finance islàmica, enumera sèt generals hadices i atres sis en Riba al-Nasi'ah.[99]

Varis narradors, inclós Jabir,[132] Abdul Rahman ibn Abdullah ibn Masoud,[133] diuen que:

Mahoma va maldir al que accepta l'usura i al seu pagador, i qui ho registrara, i els dos testics, dient: Tots són iguals.[132][134]
Preguntes

Per un atre costat, la caligrafia i la falta de claritat de lo que constituïx la riba han segut senyalades pel califa Úmar ibn al-Jattab, qui la va incloure entre els tres conceptes que «haguera segut lo més volgut para mi conéixer en el món», i que haguera dit Mahoma «clarament, i l'erudit islàmic del sigle XX, Fazlur Rahman Malik, qui resumix el seu anàlisis dels hadices en la riba dient: «En resum, cap intent de definir la riba a la llum del hadiz ha tingut tant èxit».[84]

Segons Farhad Nomani, se sap que Ibn 'Abas, un companyer de Mahoma, «era de l'opinió de que l'única ofrena prohibida era la riba preislàmica».[97] Nomani declara que els juristes clàssics tots estaven d'acort que el significat de la riba no era «lliure de contingut especulatiu», perque hi havia una diferència entre: el «significat llingüístic i consuetudinari» de la riba en el periodo preislámico, per un costat, i Per un atre costat, la «especificació per la Tradició (el hadiz) i l'ambigüitat de les opinions dels companyers propencs del Profeta sobre el problema» del significat de la riba.[97]

D'acort en Abdullah Saeed, citant a Rashid Rida:

cap dels hadices autèntics atribuïts al Profeta en relació en l'usura sembla mencionar els térmens 'préstam' (qard) o 'deute' (dayn). Esta absència de qualsevol referència a préstams o deutes en el hadiz relacionat en la riba va dur a una minoria de juristes a sostindre que lo que en realitat està prohibit com riba són certes formes de vendes, a les que es fa referència en la lliteratura hadiz.[135][136]

Segons un atre erudit, el mufti d'Egipte, Muhammad Sayyid Tantawy, no hi ha res en el Corán ni en el Hadiz que prohibixca la fixació prèvia de la taxa de tornada, sempre que ocórrega en el consentiment mutu de les parts.[137]

Arguments sobre el respal de les Escritures a la prohibició

Argumentant que el Corán i els hadices no proporcionen proves clares de que l'interés en els préstams és una usura, Farooq senyala que varis juristes antics tenien posicions que estan en desacort en la combinació general de la riba en l'interés. Alguns noten la redacció d'aleya(3:130).

L'iman Ahmad ibn Hanbal (780-855 EC), creïa que únicament Riba an-jahiliya —a on la cantitat deguda «es duplicava i redoblava» cada any si no es pagava— era illegal «sense dubte des del punt de vista islàmic». D'acort en Nabil A. Saleh, varis companyers de Mahoma (Usama ibn Zayd, Abdullah ibn Masud, Urwah ibn Zubayr, Zayd ibn Arqam), inclós Ibn Abbas, un dels principals companyers del Profeta i el més antic dels juristes islàmics, també «varen considerar que l'única ofrena illegal és la riba al-jahiliyyah».[138][139]


Els juristes clàssics i la majoria dels musulmans creuen que la riba és un «terme general» en una definició àmplia de tot interés,[17] mentres que Fazlur Rahman va definir la riba com «un increment exorbitante pel qual la suma de capital es duplica vàries voltes, contra una extensió fixa del determini de pagament del deute».[140]

Farooq també qüestiona l'ortodòxia tradicionalista i activista, insistint que els hadices comunament citats com definitorios de la riba com a interés, no són inequívocs,[141] com deuen ser quan s'usen com a base per a lleis en impacte en «la vida, l'honor i la propietat» de les persones, com a prohibició de tot interés.[142]

Farooq dona eixemples citant un parell de hadices que afirmen que no hi ha riba «en transaccions mane a mà»,[143] o «llevat en nasi'ah [esperant»,[144][145] que sembla contradir la posició ortodoxa de que també existix la riba en riba al-fadl, és dir, en l'intercanvi «mane a mà» de cantitats desiguals de la mateixa mercaderia. Farooq senyala un hadiz a on dos sahabah (companyers de Muhammad) discutixen, un - Ubadah b. Al-Samit - declarant que Muhammad va prohibir riba al-fadl, mentres que un atre sahabah - Mu'awiyah- ho contradiu, dient que mai va escoltar a Muhammad prohibir eixe comerç, «encara que ho vàrem vore (el Profeta) i vivim en la seua companyia».[146]

El hadiz «llevat en nasi'ah» també sembla contradir els molts hadices que descriuen que Muhammad va comprar a crèdit i va pagar més (despuix de «esperar») que la cantitat original.[116] A voltes es va fer la distinció de que no és obligatori realisar pagaments voluntaris adicionals que no estan estipulats en l'acort de venda, com Muhammad li va donar a Jabir bin 'Abdullah quan va tornar un préstam, o quan va pagar el préstam d'un camello donant dos de regrés,[147] o una atra volta donant un camello de millor calitat que l'original.[148][149][150] No obstant, estos ahadith es contradiuen en el hadiz afirmant que «cada préstam que atrau un benefici / ventaja és una obligació», aixina com per un hadiz que prohibix específicament acceptar un regal en estendre un préstam.[151][152][153] I tots estos ahadith es dirigixen i advertixen al prestamiste pero no diuen res sobre el prestatari, semblen estar en desacort en els molts hadices que inclouen comentaris com «El que rep i que dona» el pagament adicional «és igualment culpable».[154]

Importància de la prohibició

Responent als no ortodoxos, Taqi Usmani sosté que les escritures concernents a la riba no poden ser ambigües (o mutashabihat) perque Deu no pot «fer la guerra contra una pràctica, la naturalea correcta de la qual» i és desconeguda pels musulmans. Únicament aquells versículs per als quals «cap tema pràctic depén del seu coneiximent» poden ser ambigus (segons Usmani).[22]

Els ortodoxos senyalen una série de hadices que indiquen la gravetat del pecat de cometre riba. Segons els informes, Abu Huraira ha narrat:{{cita:El Profeta va dir: «Evita els sèt grans pecats destructius». La gent pregunta: «¡Oh Apòstol de Deu! ¿Cuales són?» Ell va dir: «Associar a uns atres en adoració junt en Deu, practicar bruixeria, matar la vida que Deu ha prohibit llevat per una causa justa» (segons la llei islàmica), devorar a Riba (usura), devorar la riquea d'un orfe, deixar a l'enemic que fuigga del camp de batalla en el moment de la baralla, i acusar a les dònes castes que mai pensen en tocar la castitat i són bones creents.|Sahih Muslim: p.272}}

Segons el Sunan ibn Majah d'Ibn Majah, el profeta islàmic Muhammad va declarar que la pràctica de la riba és pijor que «un home que comet zina (fornicació) en la seua pròpia mare».

Sharia / fiqh i riba

Acorts entre els musulmans sobre l'interpretació de riba. Alguns creuen que l'usura és una violació de la sharia (llei islàmica) prohibida per l'estat i els infractors castigats.[4] Uns atres creuen que simplement és un pecat per a deixar a Deu el jujar i castigar-ho.[4][n. 20][155] Els juristes ortodoxos tendixen a ser menys estrictes en la seua prohibició dels musulmans en terres no musulmanes,[156] i el rigor tendix a variar en tot lo món musulmà, sent Sudan el més sever i Malàsia el menys.[157]

A lo manco un erudit (Abdulkader Thomas) ha declarat que no únicament l'interés és una violació de la sharia, sino que és una amenaça tal que el no «combatre-la» indica incredulitat en l'islam, —potencialment punible en la mort—. Segons Thomas, «Riba és part d'un problema més ampli de creència i comportament. Negar-se a combatre l'usura és similar a l'incredulitat. Admetre l'argument de que els diners té un valor intrínsec és potencialment un major acte d'incredulitat».[158][45]

L'autor / economiste Muhammad Akran Khan ha notat que els erudits ortodoxos contemporàneus han argumentat que l'interés és una violació de la llei de la sharia principalment sobre la base de dos fonts:[4] el Sermón de Despedida —a on el Profeta va abolir tots les reclamacions de l'usura dels préstams—,[4]]

Deu ha decretat que no hi haurà usura, i l'usura de 'Abbās b.'Abd al-Muṭṭalib està abolida, tota.[159]

i el fet de que el clan Banu Thaqif va ser amenaçat en la guerra per Muhammad per l'abrogació del seu tractat en els primers musulmans si tractaven de cobrar interessos sobre els préstams dels musulmans. (Banu Thaqif són els que estan advertits contra «estar en guerra en Deu i El seu mensager» en el Corán 2: 275-280.

No obstant, M.A. Khan argumenta, «el Profeta podria fàcilment haver anunciat les àmplies característiques de tal llei [contra Riba]. El fet és que ni el Profeta ni el Corán han anunciat cap llei relacionada en l'interés», com lo havien fet, en el cas de robo, adulteri o assessinat .... Ni el Profeta, ni els quatre primers califes, ni cap govern islàmic subsegüent varen promulgar alguna llei contra l'usura. Els intents de fer-ho són «prou recents».[108]

Els «llibres autèntics de la jurisprudència islàmica (fiqh) produïts a lo llarc de l'història islàmica» tenien «seccions que tracten sobre la riba», discutint «la seua naturalea i lo que fa que una transacció siga llegal o illegal», segons M.A Khan, fins a «llei per a l'aplicació a través de la maquinària de l'estat».[160] El tesor de la jurisprudència islàmica que ha cobert totes les facetes de la vida, incloses les imaginàries, pero no menciona cap castic per a qui s'entrega a l'usura.[160] En 1999, un treball ho va fer. L'anteproyecte del sistema financer islàmic, inclosa l'estratègia per a l'eliminació de Riba per l'Institut Internacional d'Economia Islàmica, va demanar que les transaccions basades en l'usura anaren castigades per la llei.[161][160]

Un atre erudit (no musulmà) (Olivier Roy) senyala en el llibre del fetua Tawzih al-massa'il de l'ayatolá Ruhollah Jomeini, escrit abans de 1962, com un eixemple d'una actitut més tradicionalista cap a la riba, o a lo manco el cobro d'interessos sobre els préstams. En lloc de demanar la prohibició de l'interés, Jomeini afirma que prestar sense cobrar interessos «és una de les millors obres» (Mustahabb) «especialment recomanades en els versos del Corán i en els hadices».[5][162]

Prova escritural i fiqh

Segons Farhad Nomani, mentres que els juristes clàssics tenien «un consens d'opinió sobre la prohibició de la riba», no estaven d'acort en la «interpretació de les fonts islàmiques primàries i, en conseqüència, sobre els detalls de la decisió sobre la riba». Varen creure que els «objectes de la riba es produïxen en venda, i, únicament per analogia, es va relacionar la riba en el préstam ...»[163]

Les Madhab (escoles de fiqh), diferixen un tant en la seua interpretació de la riba. Els Shafi'i sostenen que els manaments judicials per a l'usura s'apliquen a la moneda d'or i argent, pero no als fils —moneda de metals no preciosos—. «Per lo tant, cent fils [monedes fetes d'argent o d'or] no es poden intercanviar per doscents ya siga en l'acte o en una entrega diferida». Per extensió, açò s'aplicaria al diners fíat [és dir, el paper moneda contemporàneu, segons Abdullah Saeed. [179]


L'autor Imad-ad-Dean Ahmad, argumenta que «costella com s'usa en el Corán i la sunna» no és lo mateix que interés, sino l'incapacitat de respalar la moneda en metals preciosos. Açò no es deu a que la riba únicament pot involucrar préstams usant moneda d'or i argent, és perque en lloc d'interessos, l'usura és en realitat la «pràctica comuna d'emetre paper moneda sense respal». Per a terminar en este pecat, els estats musulmans deuen retornar al patró ore.[164]

Crític de la formulació, M.O.Farooq, fa una série de crítiques de la llògica empleada usant ahadith per a establir la conexió. Quan es tracta de «la vida, l'honor i la propietat de les persones», es deu tindre especial conte en formular «lleis, còdics o dogmes» —com prohibir els interessos sobre els préstams— en térmens del respal en les Escritures. Per eixemple, inclús un hadiz d'alta calitat proporciona «probabidad» i no «cert coneiximent» de lo que Mahoma va ensenyar. —Uns quants hadices proporcionen «cert» coneiximent, i cap d'ells aborda la riba—.[165][166][45] En la definició de riba, la «raó subjacent» de per qué està prohibit deu tindre's en conte primer, pero de fet esta raó -la justícia- ha rebut poca atenció en la erudició ortodoxa.[167] Taqi Usmani descarta la «justícia» com un element de la sharia sobre la base de que «Zulm (injustícia) és un terme relatiu i prou ambigu la definició exacta del qual és molt difícil de determinar. Cada persona pot tindre la seua pròpia opinió sobre qué és o lo que no és Zulm».[168] Dos escritors ortodoxos (Abu Umar Faruq Ahmad i M. Kabir Hassan), admeten que l'idea de que la raó de ser de la prohibició de la riba com es va formular en al-Corán va ser una injustícia i la dificultat troba una miqueta de respal en el Corán vers 2: 279 i en les obres d'alguns estudiosos com Imam Razi,[169] i Ibn Qayyim Al-Jawziyya,[170] per a els qui «sembla que lo que està prohibit és l'explotació dels necessitats, més que l'interés en sí mateixa».[36][n. 21][171]


Farooq cita a un atre crític, Abdullah Saeed, que es queixa de que les escoles de jurisprudència islàmica han ignorat «racionalitat / saber» (hikmah) i han aplegat a una «causa» llegal per a determinar qué era la riba «que no tenia res a vore en les circumstàncies de la transacció, les parts involucrades o l'importància de la mercaderia per a la supervivència de la societat».[172] Un dels resultats d'este pensament legalista és que l'hiyal podria ser i ha segut utilisat «des de l'época migeval fins al present» per a crear préstams basats en «transaccions fictícies» que cobren «taxes d'interés exorbitantes» aprovades per juristes ortodoxos sense riba.[172][173]

Mahmud El-Gamal fa un argument similar a favor dels objectius en lloc dels mijos. A favor de fer anàlisis de l'interés públic,[174] en lloc de qiyas, —és dir, usant l'analogia per a aplicar mandats a noves circumstàncies— «l'àrbit final en l'àrea de transaccions financeres», Gamal cita al juriste Azhari del sigle XX i teòric llegal Abdul-Wahhab Khallaf:

L'anàlisis de beneficis i atres proves llegals poden conduir a resolucions similars o diferents. [...] En este sentit, maximizar el benefici net és l'objectiu de la llei per a la qual es varen establir les resolucions. Atres proves llegals són mijos per a alcançar eixe fi llegal [de maximizar els beneficis nets], i els objectius sempre deuen tindre prioritat sobre els mijos.[175][176]

El-Gamal cita a l'erudit Al-Shatibi de la Madhab Maliki, del sigle XIV, afirmant que els fins llegals de la llei islàmica «són els beneficis prevists per la llei. Per lo tant, qui manté la forma llegal mentres despilfarra la seua substància no seguix la llei».[177][178]

Al-Gamal també li resulta curiós que els juristes clàssics consideren «adheriment a la convenció o pràctica consuetudinària una important consideració llegal»,[179][180] —per eixemple, el juriste Hanafi Al-Sarakhsi escriu: «establiment [de drets, etc.] per pràctica consuetudinària és similar a l'establiment per texts canònics». Pero quan es tracta de la banca, els erudits ortodoxos contemporàneus no consideren que les «pràctiques consuetudinàries» constituïxquen una «consideració llegal».[181]

Futur

Mohammad Omar Farooq sosté la doctrina prevaleciente d'interés equals-Riba, finalment, pot seguir a uns atres com a «ortodox des de fa molt temps», pero les pràctiques ya no són acceptades, la pena de mort per apostasía en l'islam, o que «el triple Talaq» —és dir, per un divorç de l'espós de la seua esposa declamando "talaq" en veu alta tres voltes—.[182]

Qüestions d'interés com Riba an-nasiya

Costats oposts

La majoria dels musulmans i la majoria dels «observadors no musulmans del món islàmic» creuen que els interessos sobre els préstams, també sobre abonaments, depòsits bancaris, etc., estan prohibits per l'islam.[183] Estos préstams -o bancs que els fan- a voltes es denominen ribawi, és dir, que duen riba.[184][185][186] Esta posició ortodoxa,[187] està enfortida per una «voluminosa i marejant»" lliteratura acadèmica.[188] Entre els organismes islàmics que han declarat que tots els interessos són riba s'inclouen la Primera Conferència Internacional sobre Economia Islàmica (1976),[77][80] l'Acadèmia Fiqh de l'Organisació per a la Cooperació Islàmica (1986), el Consell d'Investigació de l'Universitat al-Azhar (1965), el Tribunal Federal de Sharia de Pakistan en una sentència de 1991.[80] Els acadèmics i autors que han declarat que existix un consens religiós (Ijma) sobre el tema inclouen a Abul Ala Maududi (1903-1979), Yusuf al-Qaradawi, Wahbah al-Zuhayli, Tariq Talib al-Anjari, Thanvir Ahmed, Mabid al-Jarhi, M.N. Siddiqi, Munawar Iqbal i Imran Ahsan Khan Nyazee.[188] En la disciplina de l'economia islàmica, una prohibició d'interés sobre els préstams a nom de la prohibició de la ribaha segut cridat el «objectiu més destacat» d'eixe camp.[189]


La seua importància entre els musulmans / musulmans revivalistas es reflectix en el tamany de l'indústria financera islàmica construïda sobre la base de la posició ortodoxa —aproximadament $ 2 billons a partir de 2017—,[190] i en expressions com el rebombori que va tancar temporalment el parlament de Pakistan en 2004, quan un membre del Parlament va tindre la temeritat de citar a un erudit islàmic egipcíac que decretava que l'interés bancari no era antiislámico. En resposta, despuix de la reobertura del parlament, un parlamentari islamiste va declarar que cap membre del parlament tenia dret a qüestionar este «assunt resolt» des de que el Consell d'Ideologia Islàmica de l'Estat de Pakistan havia decretat que l'interés en totes les seues formes era haram en una societat islàmica.[n. 22][70][191]

Entre alguns, com Imran Nazar Hosein, l'interés en els préstams constituïx no únicament un pecat o un crim, sino el

«Gran disseny de forces hostils que ya han conseguit un progrés considerable, per mig de l'usura, en el control de l'humanitat. El seu objectiu és obtindre el control total i usar eixe poder per a destruir la fe en Alá".[192]


No obstant, no tots els musulmans estan d'acort en la formulació ortodoxa de que qualsevol interés, inclós el «interés bancari» contemporàneu —en oposició als interessos cobrats en préstams depredadors, injusts o abusius—, constituïx una usura.[193][194] L'escepticisme de la fòrmula interés = riba, formant una nomenada escola «no ortodoxa» o «no equivalent»,[195] es remonta al gran muftí otomà Ebussuud Efendi i inclou 20 juristes del reformisme islàmic, com Muhammad Abduh, Rashid Rida, Mahmud Shaltut, Syed Ahmad Khan, Fazl al-Rahman, Muhammad Sayyid Tantawy.[196]

Si ben l'estat minoritari dels acadèmics no ortodoxos no es qüestiona, si existix un consens (ijma) a favor de l'ortodòxia. Un economiste no ortodox (M.A. Khan) sosté que un verdader consens requerix l'acort no únicament de la majoria dels erudits islàmics, sino també de la comunitat musulmana en el seu conjunt. Ya que la majoria dels musulmans no han elegit la banca islàmica sense interessos per a la majoria dels seus actius, açò demostra, segons Khan, que no estan d'acort en que tots els interessos siguen riba.[197][n. 23] [198][199][200][201][202][203][204][205][206]

Descripció racional i les seues crítiques

En resposta a la pregunta: ¿per qué Deu ha prohibit l'interés?, Varis acadèmics ortodoxos / islamistes / revivalistas, predicadores, escritors i economistes han propost una série d'arguments.[207] A on inclouen: l'interés és una forma d'explotació per part del prestamiste del prestatari i / o pels rics als pobres, que du més desigualtat en la societat; l'interés no deuria existir perque els diners són improductius i cobrar-li un preu és injust; és injust per a un prestamiste rebre un rendiment fix (és dir, interessos) quan els guanys o pèrdues del prestatari / empresari varien, i / o per a obtindre guanys de l'activitat financera sense risc de pèrdua potencial;[208]

l'interés és innecessari en una economia contemporànea perque el capital d'inversió pot generar-se justament compartint els riscs i els guanys entre els financers i els empresaris, i quan això no és pràctic, una atra finançació de compres de productes; este sistema islàmic de banca i finances conduirà a una major prosperitat i més simpatia humana, estabilitat econòmica, eficiència, desenroll, etc.[209][210]

Al mateix temps que els analistes ortodoxos oferixen una explicació de per qué l'interés està prohibit, «més d'un analiste» -inclós el exegeta migeval del Corán Fakhr al-Din al-Razi,[211] i el destacat erudit ortodox Taqi Usmani- han emfatisat que, en última instància, els musulmans deuen obedir la prohibició inclús si no entenen la raó per a això.[211] Usmani escriu:

El Sagrat Corán ha decidit lo que és una injustícia en una transacció de préstam, i no és necessari que tots descobrixquen tots els elements d'injustícia en una transacció de riba,[212] [o inclús que] la filosofia de la llei "[be]" visible en una transacció en particular.[213][n. 24][214][21] Hi ha àrees en les que la raó humana no pot proporcionar una guia adequada ... [aixina] és la creència ferma de tot musulmà que els manaments donats per les revelacions divines ... deuen seguir-se en lletra i esperit i no poden ser violats o ignorats sobre la base dels arguments racionals d'un ... "[215][216]

En qualsevol cas, escriu Usmani, l'injustícia «és un terme relatiu i prou ambigu la definició exacta del qual és molt difícil de determinar».[168]

Crítica de raonament

Els crítics de la posició ortodoxa -principalment Timur Kuran, Mohammad Omar Farooq, Muhammad Ahram Khan i Feisal Khan- generalment argumenten que no és que Deu / Islam no ha prohibit l'interés bancari, sino que eixe interés no danya la prosperitat econòmica, els pobres o la societat en general. Alguns dels seus arguments són: eixe interés bancari no és riba,

  • la definició del com deuria basar-se en les pràctiques de préstam injustes / explotadoras de la societat Makkan a on es va revelar el Corán,[217]
  • i que està molt llunt dels préstams bancaris molt més benignes de la societat contemporànea, a on la majoria dels préstams són per a fins comercials a prestataris grans i sofisticats que paguen taxes d'interés competitives i regulades;[218][219][220]

que els arguments presentats sobre per qué l'interés és injust, explotador i prohibit, no «se sostenen»,

  • i rara volta pot ser respalat per cap estudi o investigació profunda sobre el tema perque s'han fet molt pocs,[221][222][223] els ortodoxos generalment parlen de l'injustícia únicament en els seus arguments polèmics,[224]

que intenta reemplaçar els interessos en un sistema bancari islàmic basat en el repartiment de guanys i riscs que no ha tingut èxit,

  • gràcies a problemes pràctics com el maneig de l'inflació, el valor temporal dels diners, l'informació asimètrica, els costs adicionals; que han acumulat,
  • guanys i pèrdues compartint-se per a convertir-se en un jugador menor,[225]
  • mentres que la columna vertebral del sistema —instruments similars al deute com murabaha —[226] han usat hiyal (estratagema llegal) per a evitar els requisits religiosos,[227][228][229] fins a semblar-se en tot a la banca convencional en la seua majoria,[230] ademés de la terminologia que usen;[231]
  • i les promeses fetes per a este sistema, tals com que finançaria el desenroll econòmic a llarc determini,[232] i ajudaria als chicotets comerciants de baixos ingressos,[233] no s'han complit,

i que, en última instància, la campanya contra l'interés bancari es pot explicar millor no per un argument basat en les escritures, sino per la necessitat de crear un regne islàmic complet i separat:

en el seu propi sector financer, per mig del qual els musulmans poden enfortir la seua identitat i evitar convertir-se en «musulmans parcials».[234]

Injustícia de tornada fixa

La (suposta) injustícia de la tornada fixa i la seua (suposta) falta de risc, ha segut atacada per Ismail Ozsoy, MN Siddiqi i M. Hameedullah. Ismail Ozsoy definix l'interés com una ofrena i com «un ingrés no reportat o distribuït desigualment». Sosté que tant aquells que paguen com els que reben interessos són pecaminosos i es comporten injustament perque la taxa d'interés està «fixada des del principi, pero és impossible predir el resultat del negoci en el que s'usa el préstam, guany o pèrdua, o quànt seria qualsevol dels dos». Ozsoy afirma que el seu argument està respalat pel Corán 2: 275-280.[235]

Mohammad Nejatullah Siddiqi argumenta que el cobro d'interessos sobre els préstams, ya siga per a consum o producció, està prohibida la seua explotació. Si un préstam és per a comprar bens de consum, aquells que tenen riquea deurien ajudar a els qui no tenen i no cobrar cap increment per damunt del capital. Si una empresa demana prestat per a invertir en planta o equip, una rendabilitat garantisada del capital és injusta perque no hi ha repartiment de beneficis entre l'empresari i el financer,[236] el prestatari està «obligat a pagar al banc una cantitat adicional», és dir, interessos.[237]


M. Hameedullah i M. Ayub també argumenten que l'interés és injust perque el prestatari dels préstams en garantia corre riscs pero (creuen) que el prestamiste no ho fa,[238][239] ya que els prestamistes poden mantindre la garantia si el prestatari incomplix,[240] que (creuen) viola el principi islàmic de que la recompensa deuria requerir prendre / ser responsable dels riscs.

Abul Ala Maududi també creu que la tornada d'una inversió que no siga el repartiment de guanys és injust.[241] Va predicar que el prestamiste que cobra interessos aumentarà les taxes d'interés «en proporció directa» a la «misèria del prestatari i l'alcanç de la seua necessitat, ... si el fill d'un home mort de fam s'està morint d'una malaltia, els diners- el prestamiste no considerarà que una taxa d'interés de 400 o 500% siga indegudament dura».[242]

Defendre la justícia d'una tornada «fixa»,[243] M. O. Farooq pregunta si els prestamistes no estan «llogant» el poder adquisitiu de la seua capital per la duració del préstam i l'interés degut com una forma de renda,[244] tant com qualsevol propietari, agència de lloguer o un atre proveïdor temporal d'alguna cosa valiós / útil. M.A. Khan pregunta per qué la renda fixa i els salaris fixos no són igualment injusts,[245] a pesar de no estar prohibits pels erudits ortodoxos. —Mentres que alguns pensadors islamistes han promogut l'idea de que «les empreses propietat del treball expressarien millor l'esperit de l'Islam» que les convencionals,[246][247] no hi ha moviment per a restringir a les empreses el pagament de participació en els beneficis per als empleats o inclús molt debat sobre el problema—[245] Farooq senyala que en el món modern els bancs competixen en atres prestamistes i estan subjectes a la regulació governamental. Els préstams depredadors existixen: dels prestamistes de dia de pagament, i els préstams a taxes altes i variables. Estos «poden estar coberts per l'usura i, per lo tant, prohibits islámicamente»,[248] pero no és lo mateix que declarar tots els interessos riba.


Un atre argument en contra de l'idea de que cobrar interessos sobre els préstams explota als empresaris és que la disponibilitat de capital per a una empresa moderna és un dels factors que conduïxen a l'èxit o al fracàs. La gestió empresarial implica múltiples elements: disseny, producció, comercialisació, vendes, distribució, gestió i motivació dels empleats, etc. Despuix d'haver aportat la seua part en el procés, ¿per qué deurien els financers sofrir part de les pèrdues (si n'hi ha)? que estan més allà del seu control; o ser recompensat en guanys (si les hi haguera) en les que varen tindre tan poc que vore?.[249] En resposta a l'idea de que recaptar interessos sobre un préstam comercial quan l'empresa s'ha declarat insolvent és injust, M.A. Khan respon que en la majoria dels casos, tant els bancs com els prestamistes es beneficien de préstams i pregunta si és raonable deixar que la chicoteta fracció de les bancarrota dicten cóm s'estructuren les finances.[250]

Feisal Khan senyala que, contràriament a l'opinió ortodoxa de que els préstams garantisats estan exents de riscs, la crisis de les hipoteques subprime de 2008 ha demostrat que «inclús les garanties calificades per AAA a sovint són insuficients per a evitar les pèrdues dels prestamistes».[251]

M.A. Khan cita taxes de guanys d'empreses comercials de països desenrollats durant vàries décades, que varen ser «consistentment» més altes per «varis múltiples» que les taxes d'interés,[n. 25][252] un reflex de mercats de capital que compensen el major risc d'accions en majors rendiments (en promig) i inversió de renda fixa més segura en rendiments més baixos.[253] Els contes de renda fixa també presten servicis a els qui tenen ingressos fixos i modests,[232] els crítics argumenten, i per a les persones que necessiten un accés ràpit a l'efectiu —que les inversions menys lucratives no poden proporcionar— pero volen «posar els seus diners a treballar». Les grans empreses sofisticades difícilment poden considerar-se víctimes de l'explotació quan prenen prestats fondos que s'originen en contes de chicotets aforradors.[254]


Sobre el motiu de la lluita contra l'injustícia i l'explotació, M.A. Khan es queixa de que els ortodoxos mai s'han molestat en definir exactament lo que volen dir en explotació o han fet l'investigació per a fonamentar la seua afirmació de que tots els interessos exploten.[222] M.O. Farooq senyala que els partidaris ortodoxos a sovint invoquen l'explotació i l'injustícia en els seus arguments polèmics, pero ho ignoren en estudis o en treballs de profunditat. Farooq i uns atres —per eixemple, Izzud-Din Pal i Yoginder Sikand— es queixen de que la busca de la justícia no s'ha convertit en la «raó subjacent» per a definir el riba per part dels juristes.[255][221][256][257]

Vici i corrupció

Entre els que argumenten que l'interés té una influència corruptora en la societat es troben Muhammad N. Siddiqi,[258] Yusuf al-Qaradawi, el juriste migeval Fakhr al-Din al-Razi i el líder islamiste Abul Ala Maududi.

L'interés «corrompe» a la societat i «degrada i disminuïx la personalitat humana» segons MN Siddiqi.[259] Aquells que obtenen ingressos d'interessos no tindran que treballar, lo que du al despreci dels caçadors d'interessos pel treball i priva a uns atres dels beneficis de l'indústria i els esforços de la caixa d'interessos, segons Yusuf al-Qaradawi.[260] L'interés posa fi a la «simpatia mútua, la bondat humana i l'obligació», segons el imam Fakhr al-Din al-Razi.[211] Maududi sosté que l'interés «desenrolla mesquinea, egoisme, insensibilidad, inhumanidad».[261]


El no ortodox M.O. Farooq respon preguntant per qué Siddiqi ni tan sols intenta proporcionar evidència de cóm el cobro d'interessos conduïx a la corrupció social i personal, senyalant que no hi ha conexió entre els nivells de corrupció determinats per monitors com Transparència Internacional i l'ús de la corrupció en préstams en interessos.[262] Farooq respon l'acusació de que l'interés conduïx al gos en afirmar que igualar l'aforro d'aforradors / depositante en les necessitats de capital dels prestataris és una funció econòmicament útil i competitiva, i que en l'actualitat molts aforradors són jubilats vells de mijos modests per a els qui seria una borinotada córrer riscs en els aforros de tota la seua vida,[263] i paga esta precaució en rendiments més menuts. Un atre crític no ortodox, Faisal Khan, argumenta que si be les denúncies de que els prestamistes són rics i depredadors ben varen poder haver segut vàlits en el sigle XII del-Razi, o entre els llauradors del nort d'Índia que Maududi coneixia —que varen prendre prestat dels comerciants hindús bania que a voltes servien com a prestamistes de diners—, «no és una descripció exacta» dels efectes d'un «sistema bancari / financer convencional modern».[264]

Taqi Usmani sosté que el desig dels inversionistes / aforradors per les inversions / contes de renda fixa és el resultat d'una expectativa antinatural de no risc de pèrdua, provocada per la separació de les finances «de les activitats comercials normals» en la banca capitalista - activitats comercials normals per supost en resultant en pèrdues de tant en tant. Una volta que les persones entenguen açò, invertiran en finances islàmiques.[265]

Desigualtat

Entre els que creuen que els préstams que generen interessos favorixen als rics i exploten als pobres estan M.U. Chapra, Taqi Usmani, Al-Qaradawi, Abul Ala Maududi, Taji al-Din i Monzer Kahf,[109] Fakhr al-Din al-Razi i Ghulam Ahmed Pervez.[n. 26][266][267][267] Molts (com Taji al-Din, Fakhr al-Din al-Razi i Al-Qaradawi),[260][268] expressen la seua preocupació sobre els prestamistes rics que exploten o es neguen a prestar als prestataris més pobres seguint el tema ortodox tradicional d'una «classe de rentistas viciosos que prospera en la misèria dels pobres» perpetuant «un sistema dissenyat per a enriquir a uns pocs a costa dels molts».[n. 27][269] No obstant, Taqi Usmani expressa la seua preocupació sobre els prestataris rics que demanen montos prestats enormes per a «els seus grans proyectes rendables» i exploten als prestamistes sol pagant interessos i no compartint els seus guanys.[270] —En un atre lloc afirma que «la naturalea intrínseca» dels interessos i no la «posició financera de les parts» fa que els préstams que cobren interessos siguen inválidos—.[271]


Taji al-Din i Monzer Kahf argumenten que cobrar interessos sobre préstams restringix la circulació de la riquea a els qui ya la tenen, ya que els prestamistes no otorguen préstams a els qui no poden pagar-los. Açò —segons ell creu— està prohibit pel Corán i dona com resultat un aument de la divisió entre rics i pobres.[272] Chapra senyala que ya que els bancs estan interessats principalment en garanties per a garantisar préstams en lloc de la rendabilitat de lo que el prestatari / empresari busca en el capital, els bancs finançaran a prestataris rics en garanties en lloc de chicotets prestataris en bones idees.[273] Abul Ala Maududi flama a l'interés «l'instrument més gran per ... que el capitaliste tracta de concentrar en les seues mans els recursos econòmics de la comunitat»,[274] proclamant que «a penes hi ha un país en el món en el que els prestamistes i els bancs no estiguen chuplant la sanc de les classes treballadores pobres, els agricultors i els grups de baixos ingressos».[275]

M.A. Khan respon que estes dificultats no serien resoltes per la banca islàmica, en primer lloc perque «cap empresa comercial otorgarà crèdit a un client fins que estiga satisfet en la seua credibilitat»,[276] i en segon lloc perque no hi ha evidència de que les institucions bancàries islàmiques s'hagen centrat en la rendabilitat potencial de les propostes d'empresaris que busquen capital en lloc de garanties.[n. 28][277][278] En general, Khan escriu, simplement «no existix un estudi significatiu i rigorosament argumentat, ya siga de països musulmans o no musulmans, que demostre que l'interés està causant o contribuint a les desigualtats d'ingressos i riquea».[278]

Dany econòmic general

Entre els reclams de que l'interés eixercita un paper negatiu en l'economia, s'inclou que esprem l'inversió productiva, fomenta l'especulació, crea bombetes de crèdit, fomenta l'inflació, l'inestabilitat, la desocupació, les depressió i l'imperialisme.


Umer Chapra escriu que en proporcionar «accés fàcil al crèdit per a fins improductius», l'interés «restringix la disponibilitat de recursos per a la satisfacció de les necessitats»,[279][280] suprimint la creació d'ocupacions.[281][282] Maududi afirma que l'inversió productiva es reté quan l'empresa que busca inversió no pot obtindre un guany igual a la «taxa d'interés prevaleciente».[283]

Mohammad Abdul Mannan escriu que eliminar l'interés seguiria la norma cooperativa del Corán i estimularia la creació d'ocupació i la vitalitat econòmica.[284]

M.A. Khan respon que el dany creat per l'interés no pot ser tan greu ya que la finançació basada en interessos està «profundament arraïlada» en els països desenrollats de l'OCDE, a on l'ingrés per càpita és prou alt i el percentage de pobres relativament baix.[285] M.O. Farooq senyala que els països que s'han anat en una direcció «lliure d'interessos» són «a penes eixemples d'una major estabilitat econòmica».[286]


Sobre el tema del sobre-endeutament i l'inestabilitat, Chapra també argumenta que el sistema basat en interessos i la seua dependència de les garanties du a nivells excessius de deute, lo que conduïx a l'inestabilitat econòmica.[280] Les finances islàmiques significarien una major disciplina financera que el finançament basat en deute perque estan vinculades a actius reals. Esta disciplina significaria una major estabilitat econòmica.[287][288] Mirakhor i Krichene,[289] sostenen que els interessos cobrats sobre els deutes conduïxen a la creació d'un mercat secundari per al deute. Açò fa que el deute canvie de mans, es creuen capes múltiples d'ella, i la generació de bombetes de crèdit l'inevitable esclat del qual desestabilisa l'economia.[287][289] M.T. Usmani insistix que el finançament basat en interessos pot «impulsar l'inflació» ya que «no necessàriament» finança la creació d'actius reals —el seu finançament no està vinculat a actius reals— i pot aumentar el suministrament de diners sense aumentar els productes per a igualar-ho.[290] Cita una série d'economistes no musulmans que critiquen al sistema financer capitaliste pel seu clim a l'especulació financera, el sobre-endeutament, la mala assignació del capital de crèdit.[291] Encara que les seues solucions, els seus problemes no inclouen la prohibició de tots els interessos dels préstams. Una atra forma en que s'alega que els interessos es «presten a l'especulació» és la, suposta, pràctica de demanar prestat a taxes baixes per a prestar a més altes. Aixina, (supostament), s'interromp els «cicles comercials» i interferix en la planificació econòmica i seria remediat en prohibir els càrrecs per interessos.[292] Chapra també argumenta que «el comportament erràtic de les taxes d'interés» ha causat «tres décades» de «turbulència en els mercats financers», citant a un guanyador del Premi Nobel d'Economia, Milton Friedman.[293]


El líder islamiste Abul Ala Maududi -qui no era economista pero se li atribuïx haver assentat «les bases per al desenroll» de l'economia islàmica,[294] predica que l'interés —junt en la falta d'impost azaque sobre l'aforro— impedix el progrés econòmic i la prosperitat en recompensar els aforros i la formació de capital —l'idea comuna de que estes coses ajuden al desenroll econòmic com un «engany»—.[295] Quan les persones no tenen «la costum de gastar tota la riquea que guanyen»[295] consumixen menys, lo que disminuïx l'ocupació, i du a un consum menor, creant finalment una espiral descendent.[295] l[296]

Els guanys i els salaris empresarials deurien ser l'única font d'ingressos en la societat. Siddiqi i Ganameh citen un hadiz de «ingressos delegats en responsabilitat» en este context.[297]

En resposta, M.A. Khan argumenta: que l'eliminació efectiva dels interessos dels préstams durant un periodo prolongat en la tercera economia més gran del món —és dir, Japó, que va baixar les taxes preferencials al 0,01% de 2001 a 2006 en un intent d'estimular la seua economia— no va conseguir prosperitat;[298] que un mercat secundari d'instruments financers, que «desnuga» el finançament dels actius reals, «és una necessitat real i en viu" de les finances, inclús si pot supondre un risc d'especulació. Els «instruments alternatius de les finances com el sukuk i atres abonaments islàmics també requeririen un mercat secundari». I, de fet, hi ha hagut «esforços per a crear» estos mercats pels instruments financers islàmics, pero la necessitat de seguir l'ideologia de les finances islàmiques contemporànees significa que els mercats «han terminat en una série de artimañas, compromisos i estratagemas».[287]

Mentres que Khan admet que un sistema bancari basat en els dos modos de depòsits de conte corrent respalats per 100% de reserva i contes de distribució de guanys i pèrdues, sense dubte seria més estable que la banca convencional,[299] açò «ha llimitat aplicació pràctica» llimitat a eixa chicoteta caseta de la banca islàmica que en realitat utilisa el repartiment de guanys i pèrdues.[300]

En resposta a la cita de Chapra de l'economiste occidental Milton Friedman, M.O. Farooq senyala que els economistes monetarista com Friedman culpen a la política monetària intervencionista en general en lloc de cobrar interessos per l'inestabilitat, i quan se li va preguntar específicament sobre qualsevol perill econòmic per interessos, el mateix Friedman va afirmar que el treball que Chapra va citar «no va brindar cap tipo de respal per a la doctrina del zero interés» i que ell (Friedman) «no crec que hi haja cap mèrit en l'argument de que una economia lliure d'interessos podria contribuir a una major estabilitat econòmica. tindria l'efecte contrari».[301]

Acumulació de deute del tercer món

Usmani i atres ortodoxos creuen que la càrrega de la deute extern contreta pels països en desenroll, inclosos molts països musulmans, a partir de préstams de països desenrollats i institucions com el Fondo Monetari Internacional FMI és una ilustració de la maldicció de l'interés.[302] Usmani cita vàries fonts no musulmanes,[302][n. 29] afirmant que este servici del deute excedix els «fluix de recursos cap als països en desenroll», i en seguir creixent, ha dut «ajusts estructurals» i «programes d'austeritat», lo que du a «desocupació massiva, caiguda dels ingressos reals, inflació perniciosa, aument de les importacions, ... negació de les necessitats bàsiques, penúries severes i dones-industrialisació»,[303] i es pot comparar en el treball forçat en el que el treballador està «permanentment contractat a través del seu deute en el empleador».[304][305][306] —Usmani sugerix que el problema podria remediar-se en modos de finançació islàmics, i que els «préstams relacionats en actius» podrien convertir-se en «acorts d'arrendament financer»—.[307]

M.A. Khan està d'acort en que la càrrega del deute ha creat considerables dificultats, pero deu ser culpat de «mala administració, frau i corrupció» en l'ús indegut de fondos prestats, en lloc de càrrecs per interessos. Si l'interés fora el culpable, el finançament islàmic no seria una solució (sosté Khan), ya que també implica costs denominats «guanys» o «honoraris» en lloc d'interessos, per a aquells en el món en desenroll que busquen capital.[308]

Alternatives a l'interés

Artícul principal → Banca islàmica.
Naturalea de les finances sense interessos

Un nou sistema financer lliure d'interessos / riba, asseguraria que no s'haguera «incrementat el monte del principal d'un deute»,[49] com va predicar Usmani, el «Sant Profeta [Muhammad] ... no va deixar ambigüitat en el fet que els acreedors tindran dret a recuperar únicament el capital i no podran cobrar ni un centau més que el monte principal».[126]


Alguns dels que promouen o escriuen sobre la banca sense interessos han presentat préstams en zero interés —i contes d'aforro— com una alternativa islàmica als préstams / contes d'interés de la banca convencional. Muhammad Siddiqi va assegurar als responsables polítics que els contes sense interessos que no paguen beneficis als aforradors no significarien una reducció quantitativa dels aforros perque els aforros són principalment una funció dels ingressos dels aforradors en lloc de la seua expectativa de guanys.[309] Maududi va prometre que els préstams de devolució zero permetrien la producció florent de lo que era socialment útil pero que generava un chicotet rendiment. Per un atre costat, l'economista escèptica Maha-Hanaan Balala va qüestionar cóm els acreedors estendrien préstams sense interessos considerant «el cost d'oportunitat, l'erosió del valor a través de l'inflació, el risc d'incompliment per part dels deutors»;[310] i junt en Fazl al-Rahman varen argumentar que una taxa d'interés servix com un preu per al finançament, lo que llimita la demanda dels prestataris, per lo que els mercats financers no s'enfronten en una oferta llimitada i una demanda infinita.[311]

No obstant, d'acort en Taqi Usmani, l'émfasis en la tornada zero va ser erròneu.

Les persones que no estan familiarizadas en els principis de la Sharia i la seua filosofia econòmica a voltes creuen que abolir l'interés dels bancs i les institucions financeres els donaria preocupacions caritatives, més que comercials, en oferir servicis financers sense tornada. Òbviament, açò és totalment un supòsit erròneu. Segons la Sharia, els préstams sense interessos estan destinats a activitats cooperatives i caritatives, i normalment no a transaccions comercials ..[312]

Un atre observador (M.A. Khan) ha informat de «un consens» entre els economistes musulmans de que les finances islàmiques per a les transaccions comercials «no serien gratuïtes», sino que tindrien algun tipo de «cost» distint a l'interés.[308] —Els préstams caritatius, d'interés / sense devolució es coneixen com Qardhul Hasan en l'islam—.

Creiximent de l'indústria alternativa (banca islàmica)

A mida que el Renaixença Islàmica va florir en l'última mitat del sigle XX, este nou sistema financer va començar a desenrollar-se. A fins del sigle XX, es varen formar varis bancs islàmics per a aplicar principis riba / lliures d'interessos a institucions comercials privades o semi-privades dins de la comunitat musulmana,[313][314] En la década de 1980, el règim paquistaní del general Muhammad Zia-ul-Haq va condenar la «maldicció de l'interés» i va prometre eliminar-la.[315] En 2014, al voltant de $ 2 billons en actius bancaris complien en la sharia,[82] —aproximadament el 1% del total dels actius bancaris mundials—.[316] Esta indústria es va concentrar en l'els països del Consell de Cooperació per als Estats Àraps del Golf, Iran i Malàsia.[317]

Modos

La banca islàmica va reemplaçar riba / interest en contes que rendixen[209] Tornada zero sobre depòsits: «contes corrents» oferits per a custòdia de fondos de depòsit sense tornada agregada al monte depositat.[318][319] —En la pràctica, estos depòsits a sovint inclouen un Hibah (lliteralment «regal»),[320] en forma de premis, exencions, etc.,[321] per a competir en la devolució d'interessos dels contes corrents bancaris convencionals—. un rendiment variable segons l'èxit del (dels) proyecte (s) que va finançar el banc: per al finançament comercial, va anar el modo primari (teòricament) de les finances islàmiques, denominat repartiment de guanys i pèrdues, que reemplaçaria l'interés per la distribució del risc entre l'inversor, el banquer i l'empresari del proyecte que es finança, de la mateixa manera que el finançament de capital de risc. Una forma de compartir guanys i pèrdues és el mudaraba finance, a on el banc actuaria com el soci capital en un contracte de mudaraba en el depositante per un costat i l'empresari per l'atre. Quan es pagara el «préstam», el financer recolectaria algun percentage acordat dels guanys, o deduiria si hi havia hagut pèrdues, junt en el «principal» de l'usuari de capital;[23]

rendiment fix: com l'interés pero que diferix, en teoria en llimitar les finances a una venda específica. «Murabaha (venda de crèdit)» va ser la forma principal d'este tipo de modo de finançació respalat per actius,[226] o «basat en operacions»,[322] alguns atres modos financers també es varen usar com Ijara, Istisna, que varen servir per a complementar els models d'intercanvi de guanys i pèrdues. A mida que les finances islàmiques creixien, va quedar clar que Murabaha no era un complement del repartiment de guanys i pèrdues,[323][324] pero si el modo utilisat en aproximadament el 80% dels préstams islàmics.[325][326] L'explicació inclou que l'estructura i els resultats del Murabaha era més familiar per als banquers,[327] i el repartiment de guanys i pèrdues va resultar ser molt més arriscat i costós de lo que els partidaris havien esperat.[225]

Murabaha i el modo de finances basat en el comerç

La similitut entre convencionals no islàmics «vendes a crèdit i ribawi» s'ha observat que alguns han cridat préstams murabaha un 'treball en torno semàntica' per als préstams de cobro d'interessos,[315] és necessari perque les empreses «no poden sobreviure a on els preus de dèbit i de crèdit són iguals», i s'insta a que l'interés bancari no es considere haram.[328] Els crítics es varen queixar de que als ulls de les pràctiques contables estàndart i les regulacions verdaderes en els préstams no hi ha distinció entre, per eixemple, obtindre 90 dies de crèdit en un producte Rs10000 (preu en efectiu) i pagar un Rs500 adicional (permés), o prendre un préstam de 90 dies de Rs10000 que cobra interessos per un total de Rs500 (prohibit).[329][n. 30][330]

Els escritors ortodoxos, com Monzer Kahf, han defés la distinció que establix unir les mercaderies als diners en les finances que impedix que els diners s'utilise en fins especulatius.[109]


Usmani insistix que la frase «Deu ha permés la tracta ...» del Corán vers 2: 275, es referix a les vendes de crèdit com murabaha,[331][332] de modo que «prenent en conte el temps de pagament» per a pagar més per un producte, no està «dins de l'àmbit d'interés», és dir, riba.[331][332] Pagar més per crèdit en comprar un producte no viola la llei de la sharia -diu el raonament- perque és «un intercanvi de productes per diners»,[333][334] mentres que un préstam bancari és un «intercanvi de diners per diners»,[333] i prohibit a menos que l'interés siga zero.[331] El comprador en una venda a crèdit no paga «principal» i «interés», sino «cost i guany».[335]

Atres erudits ortodoxos[331] (A.I. Qureshi,[336] M.A. El-Gamal—, en lloc de donar un raonament, declaren que la diferència és cognoscible únicament per a Deu, alguna cosa que els humans devem obedir sense comprendre.

La permisibilidad del primer [ofici] i la prohibició de la segona [usura / interés] són clares i inequívoques ... Per qué un està permés mentres que l'atra està prohibida, únicament pot ser conegut per Alá i a quienquiera que haja donat eixe coneiximent. Com a qüestió pràctica, devem saber lo que està permés i usar-ho per al nostre benefici, i lo que està prohibit evitar-ho.[337][329]


Les vendes de crèdit no seguixen l'ideal islàmic solicitat pels pioners de la banca islàmica per a eliminar l'injustícia i l'explotació de guanys i pèrdues no compartides en les finances.[235][236][238][240] Els estudiosos ortodoxos han expressat una falta d'entusiasme per la banca islàmica basada en les vendes de murabaha.[338] (El Consell d'Ideologia Islàmica de l'estat de Pakistan ho crida «únicament una segona millor solució des del punt de vista d'un sistema islàmic ideal»;[338] Usmani ho crida una «transacció llímit en molt fines llínees de distinció en comparació a un préstam en interessos».[339] Segons Usmani, una murabaha (ortodoxa) islámicamente adequada i una atra finançació de venda de crèdit s'utilisaran exclusivament:[340] quan la distribució de guanys i pèrdues és practicable,[339] quan la transacció finança la compra d'algun producte o mercaderia per part del client,[112] quan eixe producte o mercaderia és comprat i és propietat del banc, que assumix el risc, fins que es complete el pagament del client, i quan no hi ha càrrecs adicionals per demora en el pagament.[114]

Crítica de les finances sense interessos i les seues pràctiques

Les deficiències de la banca islàmica han segut utilisades per a lo manco un crític no ortodox com a arguments en contra d'igualar l'interés en la riba. Segons M.O. Farooq, la «creixent necessitat» de l'indústria bancària islàmica de «recórrer al Hiyal, estratagema llegal, per a reclamar el compliment de la Sharia», és evidència de que prohibir l'interés «no és sostenible des del punt de vista islàmic».[341] Crítics i escèptics es queixen: que a banda de desmentir totes les nocions teòriques nobles d'eliminar l'injustícia de la tornada fixa en les finances, en la pràctica, no únicament les transaccions de murabaha s'assemblen als préstams, sino que la majoria no obedixen a restriccions acadèmiques, ya que no són més que fluix d'efectiu entre bancs, intermediaris i prestataris, sense la compra o venda de productes bàsics;[342] que el benefici o marge de guany es basa en la taxa d'interés prevaleciente utilisada en préstams haram pel món no musulmà;[343] que els riscs assumits pel finançador són inexistents (estar assegurat o cobert per garanties proporcionades pel client);

que els bancs islàmics "han trobat impráctico obedir els seus propis estatuts" i que han "disfrassat l'interés baix una varietat de càrrecs";[344] que «les perspectives financeres» del finançament islàmic de Murabaha i el finançament convencional de cobro d'interessos és "el mateix",[230] com lo és tot lo demés, ademés de la terminologia utilisada.[231]

A lo manco un partidari (Khalid Zaheer) de la fòrmula interest = riba no únicament no es va mostrar entusiasta, sino que es va opondre a tractar de distinguir entre les vendes de crèdit i els interessos, simplement va exhortar als banquers islàmics a mostrar «preocupació per la difícil situació» del prestatari musulmà i que no els cobraren cap interés.[338]

Substituts d'atres productes financers basats en interessos i en models contables i econòmics

Atres productes financers islàmics que reemplacen als abonaments convencionals (Sukuk), segurs (Takaful), prometen evitar ademés de la ruïna els conceptes prohibits islámicamente com Maysir (apostes o especulacions) i Gharar («incertitut» o «ambigüitat»).

Es varen sugerir tongades per a l'ús d'una taxa bancària d'interés per a la política monetària. Siddiqi sugerix dos variables que poden usar-se alternativament poden usar-se:

  1. ) recàrrec en vendes en pagament diferit i
  2. ) proporcions utilisades per a compartir modos de finançació.

Estes proporcions podrien usar-se per a manipular les taxes de guany, de les finances islàmiques. Podrien determinar-se a través de les forces del mercat o establides pels governs per a l'interés públic, i des de principis de la década de 1980 aixina es legisló en Sudan i Pakistan, segons Siddiqi.[345] Una atra font (Bijan Bidabad) sugerix que «algun instrument públic basat en accions» com Rastin Swap Bonds (RSB) s'utilise per a «operacions de mercat obert no relacionades en l'usura».[346]

En la teoria econòmica moderna, molts dels models importants usen l'interés com un element clau, i en la contabilitat, les taxes d'interés s'usen per a evaluar proyectes i inversions. L'economia islàmica busca trobar variables i paràmetros alternatius. Una sugerència ha segut per al q de Tobin —relació entre el valor de mercat d'un actiu físic i el seu valor de reposició— per a reemplaçar l'interés.[347]

Enfocament no ortodox

La posició no ortodoxa emfatisa la diferència entre l'interés bancari i la riba del Corán —a voltes argumentant que el «interés bancari» contemporàneu és una nova tecnologia financera no coberta pel fiqh clàssic—,[348] i l'importància dels aspectes morals i pràctics quan es determina qué és riba.


Ademés de la defensa de l'ús de l'interés bancari com islámicamente permissible i no la causa del dany a la prosperitat econòmica, els pobres o la societat en general, els no ortodoxos (principalment M.O. Farooq i M.A. Khan) argumenten que hi ha varis problemes: el valor temps dels diners, el maneig de l'inflació, l'anticipat o morós del préstam, fan que la prohibició de tots els interessos problemàtics i que el «concepte islàmic de diners» utilisats per a defendre la prohibició siga en sí problemàtic.

Ulama afiliat al govern

Varis juristes d'alt nivell afiliats d'alguna manera en governs de majoria musulmana s'han opost a la prohibició de tots els interessos. El president egipcíac Anwar Sadat va obtindre una fetua del Gran Iman del-Azhar que va dictaminar que els abonaments del tesor que generen interessos eren consistents en la llei islàmica.[349] Més recentment, el mufti d'Egipte, Muhammad Sayyid Tantawy, va emetre varis fetuas que permetien l'interés bancari en 1991.[137][350] En 1997, Shaykh Nasr Farid Wasil també va declarar interés bancari admissible sempre que els diners s'invertira en halal permeses: «no existix un banc islàmic o no islàmic. Aixina que detingam esta controvèrsia sobre l'interés bancari».[137][351][352] Abd-al-Munim Al-Nimr, un exministre de Awqaf en Egipte, va declarar públicament que l'interés bancari no pot considerar-se una prohibició.[137][353] L'explicació està d'acort en la tendència dels governants a obtindre les fetuas que desigen sobre «assunts clau de política»,[349] dels ulemes «oficials» la tasca de la qual és llegitimar les polítiques dels governants.[354]

Posició reformista

Ademés del servici al govern, una atra motivació dels juristes que s'oponen a la formulació de l'interés = riba, han segut els arguments del reformisme islàmic dels juristes del sigle XX, mencionats anteriorment. —Atres intérprets modernistes de la riba inclouen a aquells en el subcontinent Índia-Pakistan que inclouen:[137] Ya'afar Shah Phulwarai,[355] Tamanna Imadi,[356] Rafiullah Shihab,[357] Yaqub Shah,[358] Abdul Ghafur Muslim,[359] Syed Ahmad,[360] Aqdas Ali Kazmi,[361] i Abdullah Saeed—.[362][363]

Els reformistes islàmics tendixen a «emfatisar l'aspecte moral de la prohibició de l'usura, i argumenten que la raó d'esta prohibició tal com es va formular en al-Qur'an va ser l'injustícia i la dificultat».[364] Creuen que les pràctiques de préstam pre islàmiques en Makka varen constituir riba i són molt diferents i més problemàtiques que els préstams bancaris contemporàneus, que no impliquen riba, segons fonts com M.A. Khan,[218] i The Encyclopedia of Islam and the Muslim World.[30][n. 31][365][366]


Els préstams de Makkan (Riba an-jahiliya) implicaven altes taxes d'interés carregades per prestamistes rics a clients pobres que prenien prestat per al seu consum,[217] que conduïen a l'acumulació de grans deutes i, a sovint, d'esclavitut financera. Pel contrari, la major part dels diners prestats en la societat contemporànea és en fins comercials i inversió, negociada entre parts sofisticades, oferint / pagant taxes d'interés determinades i mantingudes baixes per un mercat competitiu i regulat,[218] la majoria d'estes característiques no existien quan el Corán va ser escrit.[218] Ademés, les lleis contemporànees de bancarrota «protegixen als prestataris contra els horrors que una volta varen produir la riba».

També promouen l'argument econòmic de que «l'objectiu d'erradicar l'interés és equivocat i inviable», perque l'interés és «indispensable per a qualsevol economia complexa».[30]

Dany al prestatari

Els erudits reformistes islàmics com Fazlur Rahman Malik,[367] Muhammad Torreu,[368] Sa'aneu al-Najjar,[369] Sayyid Tantawi,[137] diferixen dels intérprets ortodoxos que l'interés no és una amenaça si no involucra l'explotació dels necessitats. Diferencien entre vàries formes de càrrecs d'interés advocant per la llegalitat d'alguns i rebujant uns atres.[370]

Abd-al-Munim Al-Nimr, també argumenta que l'usura implica dany al deutor.[137][371] En el seu fetua que permet l'interés bancari i ho declara no riba, Muhammad Sayyid Tantawy va argumentar que té poc sentit sugerir que els modests titulars de contes d'aforro estan explotant sofisticats bancs multimillonaris que els paguen l'interés en els seus contes.[137][350] El rendiment fix o «determinació del benefici per avant es realisa pel ben del propietari del capital (és dir, el depositante) i es fa per a evitar una disputa entre ell i el banc», en lloc d'explotació.[137]

L'advocat i erudit islàmic Kemal A. Faruki, es va queixar de que es gastava molt temps i energia en Pakistan en «discussions depreses sobre la riba» i «diferències dubtoses entre 'interés' i 'guanys garantisats' en el sistema bancari, mentres que era molt més sério problema que afecta als pobres era ignorat»:

usura perpetrada contra els analfabets i els pobres per soodkhuris (lliteralment, «devoradores d'usura»). Estos prestamistes registrats oficialment en virtut de la Llei de prestamistes poden prestar a no més del 1% per baix de la taxa del Banc de l'Estat. De fet, són persones de la màfia que cobren interessos tan alts com el 60% anual recaptats en quotes mensuals i es neguen a acceptar el reembós de la suma principal indefinidament. Les seues tàctiques inclouen intimidació i força.[372]
Sentit pràctic

Els arguments econòmics de que l'interés bancari és necessari per a una assignació eficient dels recursos i el desenroll econòmic, també significa que servix a l'interés públic. Ya que l'interés públic (Maslaha), és una de les bases de la llei divina,[373] que pot fer eximir als interessos bancaris dels càrrecs de ser haram i riba.[374]

L'economiste turc-nortamericà i estudiós d'Estudis Islàmics Timur Kuran qüestiona si alguna volta ha existit una economia sense interés: «Fins a a on se sap, cap sistema polític musulmà ha tingut una economia genuinamente lliure d'interessos».[375] Feisal Khan senyala que l'indústria bancària islàmica està sent criticada ademés de per els no ortodoxos que pensen que l'islam no exigix una prohibició dels interessos, sino dels «ultra ortodoxos» que creuen que no exclou realment totes les formes d'interés de les finances. Senyala les queixes sobre l'autenticitat de la banca islàmica dels musulmans estrictes, Taqi Usmani ha argumentat que l'indústria ha descuidat totalment la filosofia bàsica, socavant la seua pròpia raó de ser;[229] per a que els no musulmans i les «masses» musulmanes ara tinguen l'impressió de que la banca islàmica «no és més que una qüestió de retortillar documents ...»[229] i que en el 2002 - 23 anys en acabant de que es va prohibir per primera volta la riba en Pakistan: el State Bank of Pakistan va declarar que els bancs islàmics en 1979 no eren verdaderament islàmics, sino convencionals,[376] i que atres bancs —com Meezan Bank i Al Baraka Bank — eren «complets». «Bancs islàmics de nova creació» que serien promoguts pel banc estatal.[377] A pesar d'est «reinicie», Khan afirma que els bancs islàmics nous, purificats i de ple dret són els mateixos en «forma i funció» que els antics bancs islàmics, i que onze anys despuix —a partir de 2013— usen una cantitat minúscula (3%) de distribució de guanys i pèrdues, i constituïxen al voltant del 10% del sector bancari del país.[378]

Resposta als reformistes

La majoria d'estos arguments han segut criticats per autors renovadors islàmics, incloent Siddiqi, Zarqa, Khan i Mirakhor i Chapra, i sobretot per Judgement on Interest Delivered in the Supreme Court of Pakistan de Taqi Usmani.[379]


Taqi Usmani argumenta que els préstams comercials, industrials i agrícoles —en comparació al consum— no podia haver segut desconeguda per als àraps en l'época de Mahoma, des de que els hadices mencionen grans préstams i caravanes a gran escala utilisats pels comerciants àraps.[380] Els àraps de l'época de Mahoma també tenien «relacions comercials constants» en la província bizantina adjacent de Síria —els àraps usaven dirhams d'argent i dinares d'or com a moneda— a on els préstams en interessos estaven tan estesos que s'aplicava una llei separada de tipo d'interés per a reparar el seu deute.[381] També senyala que hi ha una série de referències a que «totes» les riba estan prohibides en els hadices, i tot excés sobre el principal és riba, pero no es menciona cap cantitat menor d'interés permissible.[126]

Valor temps dels diners

Artícul principal → Valor temps dels diners.

Un concepte instrumental per a explicar i defendre la justícia de cobrar interessos sobre els préstams,[382] és el valor temporal dels diners:[383] l'idea de que hi ha un major benefici en la possessió de diners en el present i no en el futur. El concepte justifica l'idea de que el pagament posterior deu descontar-se i els aforradors / inversors / prestamistes deuen ser compensats per diferir els beneficis del consum, o compensat per «llogar» el poder de compra de la seua capital, de forma molt similar a com qualsevol agència de lloguer que proporcione alguna cosa valiós / útil, és renda pagada.[244]

Com a tal, alguns partidaris de les finances islàmiques han atacat l'idea del valor del temps.[n. 32][384][385][386][387] Fahim Khan, de l'Institut d'Investigació i Capacitació Islàmiques en Aràbia Saudita, declara que la prohibició de l'interés pot considerar-se una «espècie de devaluació del valor dels diners en el temps».[388][389] Maududi ha cridat a la diferència «entre els valors sicològics del present i del futur ... res més que una ilusió»,[389] i refutado pel fet de que poques persones «gasten tota la seua riquea en plaure present i el seu fruïment».[390] Taqi Usmai ha declarat inequívocament que «en la Sharia no existix el concepte de valor temporal dels diners».[391]

Irfan argumenta que el valor dels diners disminuïx molt poc en el temps degut a que el consum, com l'alimentació, únicament pot fer-se a lo llarc del temps. Ademés, descontar el temps pot conduir a resultats negatius, com la producció agrícola insostenible en sembra i pastoreig que causa la desertificació i l'erosió, ya que estos mals resultats es produïxen en el futur descontat.[392] No obstant, la banca islàmica també exigix recompensar la gratificació retardada en forma de «tornada de l'inversió»,[393] i la venda de bens a crèdit —respalada per juristes primerencs com Muhammad al-Shaybani—.[389]


La majoria dels erudits i economistes islàmics ortodoxos han pres un camí mig: insistir que una taxa de desconte dels diners extres és un concepte inválido si la taxa és d'interés sobre un préstam, pero vàlida si la taxa és el rendiment del capital de Murabaha o atres contractes islàmics.[382][394][395][396] El crític Farooq es queixa de que esta racionalisació és contradictòria,[393] i equival a negar el valor temporal en teoria en teoria, mentres ho adopta en la pràctica, i que l'acceptació de la teoria en la pràctica explica la gran i exitosa moguda dels bancs occidentals no islàmics cap a la banca islàmica.[397]

Concepte islàmic de diners

Respostes a l'argument d'economistes com Farooq, de que als prestamistes de diners se'ls deu algun tipo de compensació de lloguer;[244] i a la pregunta de per qué es permet cobrar extra per a finançar una compra en, per eixemple, finances islàmiques de murabaha, pero en prestar efectiu és riba,[398][393][393] es pot trobar, creuen els partidaris, en el «concepte islàmic de diners».[399]

Els erudits ortodoxos, com M.U. Chapra i M.T. Usmani, han escrit que els diners únicament pot ser un «mig d'intercanvi» i no deu tractar-se com un «actiu o mercaderia».[280][279][400] Comerciar una mercaderia / actiu, o pagar una tarifa pel seu us és correcte i sensat (argumenten), pero negociar o llogar un mig de canvi és incorrecte,[401] perque els diners són «improductius». «no té utilitat intrínseca». Sent est el cas, no es pot justificar cap devolució per l'ús dels diners, i explica,[402] a lo manco en part, per qué és riba.


Usmani cita les condenes d'especulació per vàries fonts occidentals,[403] i els escrits del célebre erudit islàmic migeval Al-Ghazali de que els diners es va fer per a facilitar el comerç i mai deu ser acumulat o utilisat per a cobrar interessos.[403]

En resposta, MA Khan pregunta: si la distinció entre actiu i mig d'intercanvi prové de la necessitat de «demostrar que tots els tipos d'interés són injusts»,[404] i no de l'Islam; cóm els diners pot ser un mig d'intercanvi pero no un actiu, preguntant qué «la justificació per a cobrar» zakat —l'impost religiós islàmic— sobre els diners és «si els diners no és una reserva de valor»;[404] cóm es deuen ingressar els saldos d'efectiu en la contabilitat de les empreses modernes, si no com a actius;[404] si hi ha alguna bona manera per a que els ejecutores de la llei islàmica diferencien entre el comerç productiu i l'especulació que està prohibida per esta definició.[404]

El pagament anticipat del deute

Lo opost a les vendes de crèdit, és dir, major càrrec per pagament diferit, és una reducció dels càrrecs per pagament anticipat, i és difícil de justificar sense un reconeiximent del valor dels diners en el temps i la validea dels interessos sobre els préstams, segons alguns (com M.A. Khan ).[405]

La reducció del deute per al pagament anticipat és considerada haram per les quatre escoles de jurisprudència sunites (Hanafí, Malikí, Shafi'i, Hanbali), encara que no està clar si existix un consens entre els juristes islàmics. Segons Ridha Saadullah, tals reduccions:

han segut permeses per alguns companyers del Profeta i alguns dels seus seguidors. Esta posició ha segut proposta per Ibn Taymiyya i Ibn al-Qayyim, i, més recentment, ha segut adoptada per l'Acadèmia Islàmica Fiqh de l'Organisació per a la Cooperació Islàmica (OCI). L'Acadèmia va decidir que "la reducció d'un deute diferit per a accelerar la seua devolució, ya siga a solicitut del deutor o de l'acreedor, està permesa per la Shariah. No constituïx prohibició l'usura, si no s'acorda de bestreta i sempre i quan la relació acreedor-deutor seguixca sent bilateral. ...[406][407]

Inflació

Si la compensació als prestamistes per l'erosió del valor dels fondos de l'inflació està permesa o no, i cóm proporcionar eixa compensació d'una manera que no es considera riba, també s'ha denominat un problema «irritant» per als estudiosos islàmics,[408] ya que les finances per a les empreses no s'obtindran si un prestamiste pert diners per mig de préstams.

El volum 1 de les Lleis d'Inversió en el Manual de Països Musulmans afirma que «una taxa d'interés que no excedira la taxa d'inflació no era una riba segons els juristes islàmics clàssics».[13] Les sugerències per a resoldre el problema inclouen indexar préstams o denominar préstams «en térmens d'un producte bàsic» com l'or, i investigar més per a trobar una resposta.[409][410]


No obstant, molts acadèmics creuen que la indexació és un tipo de riba i que fomenta l'inflació.[411] Islamqa.info simplement diu: «Sí, és haram pagar interessos sobre préstams, inclús si això es deu a l'inflació. Els acadèmics estan d'acort en que si s'estipula que un préstam es reembosse en alguna cosa adicional, això és riba (usura) que està prohibit per Allah i El seu Mensager».[412][413] Abu Umar Faruq Ahmad i M. Kabir Hassan afirmen que: «Els manaments corànics contra l'usura, deuen acceptar-se tal com estan». Usar «interés per a neutralisar l'inflació equivaldria a usar un major 'mal' [interés] per a lluitar contra un més chicotet [inflació]»[414]

Pagaments morosos / Valors predeterminats

Mentres en les finances convencionals els pagaments atrassats / préstams morosos es desalientan per interessos que s'acumulen mentres el préstam està en curs, el preu pels pagaments de crèdit «mai es pot aumentar» sense importar quan el prestamiste / comprador pague (segons Usmani), encara que tarde els honoraris són pagaments «contra els diners», lo que infringix el principi de que els pagaments de crèdit deuen ser «contra productes bàsics i no contra els diners».[114]

La prohibició dels pagaments atrassats ha dut a que el control i l'administració dels contes morosos es convertixquen en «un dels problemes angustiosos» en les finances islàmiques, segons M.A. Khan.[415] > D'acort en Ibrahim Warde,

Els bancs islàmics s'enfronten a un greu problema en els pagaments atrassats, per no parlar d'incompliments rotunts, ya que algunes persones s'aprofiten de tots els dispositius dilatorios llegals, regio i religiosos ... En la majoria dels països islàmics, s'han establit diverses formes de penalisacions i retarts, únicament per a ser proscrit o considerat inaplicable. Les tarifes en última instància, en particular, s'han assimilat a la riba. Com a resultat, els deutors saben que poden pagar als bancs islàmics per última volta ya que fer-ho no implica cap cost.[416][415]

Warde també es queixa de que:

"Molts empresaris que varen demanar prestat grans cantitats de diners durant llarcs periodos de temps varen aprofitar l'oportunitat de l'islamisació per a eliminar l'interés acumulat del seu deute, tornant únicament el principal, generalment una suma insignificant tenint en conte la consideració que va ser quan es varen prendre anys d'inflació de dos dígits.[416][415]

Riba al-fadl

Mentres riba an-nasiya = l'interés és un tema important entre els predicadores, escritors i economistes islamistes / revivalistas, i forma la base de la Banca islàmica, un atre tipo de riba, lo que els juristes criden riba al-fadl («riba sobrer») està també prohibida per juristes ortodoxos. Riba al-fadl no implica el pagament en el temps sino el comerç de diferents cantitats del mateix producte —ore, argent, blat, ordi, dátiles o sal—, generalment perque la calitat de la cantitat més chicoteta és superior.

Degut a que riba al-fadl implica el trueque, i el trueque és molt manco comú de lo que era en la primerenca societat de Meca, la riba al-fadl és de molt manco interés hui en dia que la riba an-nasiya.[417] També es considera, a lo manco per algunes fonts, una forma de riba prohibida per la Sunna en lloc del Corà. Taqi Usmani afirma que riba al-fadl va ser desenrollat per Mahoma i que per lo tant no era part de jahiliya preislàmica.[54]

Hadiz

Els eixemples del hadiz citat en la prohibició de la riba al-fadl, molts del Sahih Bukhari, són:

Narrat per Abu Said: Solíem rebre dátiles mixts (del botí) i solíem vendre (trueque) dos Sas (d'eixos dátiles) per una Sa (de bons dátiles). El Profeta va dir (per a nosatres): «No (canviar) dos Sas per una Sa ni dos Dirhams per una Dirham és permissible», (ya que és una espècie d'usura). (Sahih al-Bukhari, 3: 34: 294).
Narrat per Úmar ibn al-Jattab: L'apòstol de Deu va dir:El trueque d'or per argent és riba (usura), excepto si és de mà en mà i igual en cantitat, i el gra de blat per gra de blat és usura, excepto si és de mà en mà i igual en cantitat, excepto si és de mà en mà i igual en cantitat, el dátil per dáti és usura, excepto si és de mà en mà i igual en cantitat i l'ordi per ordi és usura, excepto si és de mà en mà i igual en cantitat. (Sahih al-Bukhari, 3: 34: 344).[418]
Narrat per Úmar ibn al-Jattab: Muhammad va dir: La venda de blat per blat és riba (usura), excepto si s'entrega de mà en mà i igual en cantitat. De manera similar, la venda d'ordi per a ordi és Riba, excepto si és de mà a mà i igual en cantitat, i els dátiles per als dátiles són usura, excepto si és de mà en mà i igual en cantitat. (Sahih al-Bukhari, 3: 34: 379)[419]
Narrat per Abu Hurayrah: Muhammad va dir: Si algú fa dos transaccions combinades en una negociació, deu tindre la menor de les dos o implicarà usura. (Sunan Abu Daud)[420]

Raqiub Zaman senyala que quan la riba es descriu en la lliteratura hadiz, és «en el context de les vendes» (a on podria aplicar-se com riba al-fadl), sense «menció de préstam», (a on podria aplicar-se riba an-nasiya).[46]


No obstant, hi ha vàries contradiccions i discrepàncies en els hadices sobre riba al-fadl. Tant M.O. Farooq com M.A. Khan citen un conegut hadiz de Usama bin Zayd (en Sahih al-Bukhari) fent una declaració prou categòrica de que:

Farooq cita un atre del Sahih Muslim:

  • «No hi ha cap excusa en les transaccions [punt] mà a mà».[424]

Farooq cita a un atre erudit (Iqbal Ahmad Khan Suhail) que creu que els dos hadices d«emuelen el castell auto inventat de riba al-fadl».[425] M.A. Khan també creu que els hadices indiquen que la riba en un intercanvi en «taques» està «descartada».[421] Segons l'erudit Farhad Nomani, ahadith citant a Ibn Abbas, un companyer de Muhammad, «informen que no hi ha cap riba llevat en la prorrogació ... [de] entrega i / o pagament», novament qüestionant l'existència de la riba al-Fadl.[104] Averroes també va estar d'acort en que, segons Ibn Abba, Mahoma no va acceptar la riba al-fadl perque, «no hi havia Riba llevat en el crèdit».[426][427] Pero segons Mahmoud A. El-Gamal, Averroes més tart va revertir la seua posició.[428]

També hi ha hadices contradictoris en el comerç d'argent per or: un que diu: «... El trueque d'or per argent és Riba, excepto si és de mà en mà i igual en cantitat ...»,[418] mentres que uns atres diuen: «el Profeta ... nos va permetre vendre or per argent i viceversa com volguérem».[429]

Aplicació

Els juristes islàmics han interpretat tradicionalment la admonició de la riba pels hadices en el sentit de que si una cantitat de mercaderia es comercialisa per al mateix tipo de mercaderia, els dos artículs intercanviats deuen ser de la mateixa cantitat, ignorant la calitat de la mercaderia o la mà d'obra afegida. Encara que hi ha alguna pregunta de per qué algú podria intercanviar cantitats iguals de productes de la mateixa calitat, «com per simpatia», que els hadices semblen exigir, per eixemple, 100 kg de blat per 100 kg de blat.[430] Si, per eixemple, a un joyer se li paga en lingots d'or per un adorn d'or o una peça de joyeria, i cobra diners pel seu treball, és culpable de riba al-fadl.[431] Si algú té 100 grams d'or de 24 quilats i necessita 100 grams d'or de 18 quilats —i únicament pot obtindre-ho comerciant en el seu or—, deu intercanviar els seus 100 grams per una cantitat igual d'or menys pur o cometre riba al-fadl.[431]

Totes les escoles de jurisprudència islàmica (fiqh) accepten esta prohibició.[432] En temps més recents, l'Institut Internacional d'Economia Islàmica en 1999 Blueprint del sistema financer islàmic, inclosa l'estratègia per a l'eliminació de la riba,[433] va declarar riba al-fadl prohibida per la llei islàmica, definint-la com a transaccions d'intercanvi del mateix tipo general a on hi ha diferències qualitatives. El Concise Dictionary of Islamic Terms (1979) també afirma que riba al-fadl és un dels dos tipos de riba que estan «estrictament prohibits per les lleis de l'Islam».[434]

Si ben totes les escoles de fiqh estan d'acort en la prohibició, no estan d'acort en la seua llògica o si està restringida als sis productes mencionats en els hadices: or, argent, blat, ordi, dátil i sal, com els hadices no ho fan. dir «si atres mercaderies assumiran el mateix estat».[435] L'iman Abu Hanifah, de l'escola sunni Hanafí del fiqh creïa que els sis productes compartien la característica comuna de poder pesar-se o medir-se, de modo que atres productes venuts per mig de pesaje o medició estaven subjectes a la mateixa regla.[435] L'iman Muhammad ibn Idris ash-Shafi'i, de l'escola Shafi'i de fiqh, opinava que la seua característica comuna és que eren comestibles o que s'usaven com a moneda de curs llegal universal.[435] Per lo tant, per a ell, tots els comestibles i ofertes llegals universals estaven subjectes a riba al-fadl. Per a l'iman Málik ibn Anas de l'escola Malikí, la característica comuna dels sis era que eren aliments o podien almagasenar-se —és dir, no eren peridors—,[435] per lo que en esta escola únicament s'inclouen en esta categoria aliments o artículs almacenables.[435]

Este desacort, segons Taqi Usmani, és la part de la planyença d'Umar ibn al-Jattab del califat Rashidun, que Mahoma no va explicar la prohibició més clarament.[20]

Crítica

Els crítics d'esta interpretació inclouen a l'activiste Khalid Zaheer i els economistes M.A. Khan i Muhammad Omar Farooq. Zaheer creu que «la lliteratura sobre Finances i Economia Islàmiques està presentant aplicacions molt estranyes del concepte de riba al-fadl, que estan ... sent aplicades en àrees de negocis i finances a on mai es pretenia la seua aplicació».[436] Ell senyala que alguns erudits «obertament» admeten que no entenen la llògica de la prohibició de Riba al-Fadl.[436][437]

M.A. Khan i Farooq troben el manament sospitós sobre la base de que no té sentit. Khan pregunta per qué algú podria intercanviar cantitats iguals del mateix tipo de producte («per gust») -per eixemple, 100 kg de blat per 100 kg de blat- en una transacció lliure de riba solicitada pels hadices citats. ¿O cóm la «llei divina» podria prescriure que un joyer -«que ha dedicat el seu temps i esforç per a convertir l'or en joyes» i està prenent or com a pagament- no siga compensat?.[431][438] M.A. Khan també senyala que els autors del pla IIIE no tenen objecció a que els comerciants embenen productes de major purea / calitat per diners en efectiu i utilisen els ingressos per a comprar més productes bàsics de purea / calitat, i es pregunta qué es conseguiria per tal «ineficaç i rotonda método de manejar una transacció d'intercanvi simple».[439]

Abdullah Saeed es queixa de que la causa o característica llegal utilisada per les escoles de jurisprudència islàmica per a determinar qué mercaderies estaven subjectes a l'usura, és dir, poder medir-se, menjar-se o usar-se com a moneda de curs llegal, ignora les raons per les quals una venda deuria ser prohibida, qüestions tals com «les circumstàncies de la transacció, les parts involucrades o l'importància de la mercaderia per a la supervivència de la societat».[172]

Mahmoud El-Gama senyala que l'interpretació ortodoxa, o a lo manco ortodoxa Hanafí, de la riba —la base de lo que ell ataca com a «arbitrage shari'a»— distinguix entre elements fungibles i no fungibles. Per lo tant, supostament, l'or fungible no es pot intercanviar una onça per dos, pero es permet intercanviar un artícul no fungible, com a diamants per dos, qualsevol que siga el valor de mercat dels artículs. Per lo tant, «vendre un diamant per valor de $ 10,000 hui per un preu diferit de $ 20,000 matí» i immediatament vendre el diamant per $ 10,000 en efectiu és halal baix les regles ortodoxes de riba al-fadl, a pesar de que li donaria al financer una taxa efectiva del 100% d'interés. L'erudit El-Gama descriu açò com evitar «riba en forma» mentres que és «usurario en substància».[440]

Justificació

Segons Abdullah Saeed, «el significat pretés» dels hadices concernents a la riba al-fadl «no era molt clar ni tan sols per a molts juristes», els qui, no obstant, creïen que la prohibició «devia observar-se i complir-se ... sense investigar els motius per a la prohibició».[441] Atres estudiosos han sondejat. Ibn Rushd va afirmar que «lo que està dirigit per la prohibició de l'usura és l'excessiva inequidad que comporta».[442] Taqi Usmani afirma que Riba al-fadl va ser desenrollada per Muhammad despuix de la seua prohibició de la riba per a evitar «certes transaccions de trueque podrien dur a la gent a gojar de Riba», triant productes que eren «un mig d'intercanvi com els diners».[54]

Iqbal Suhail creu que intercanviar productes alimenticis de menor calitat per una millor calitat i menys cantitat estava prohibit perque la frugalidad i l'austeritat de Muhammad es varen ofendre per alguna cosa aixina com la despesa de recursos en productes alimenticis de major calitat «en benefici de la satisfacció del paladar».[443] Uns atres creuen que Riba al-fadl té poc sentit com un pecat prohibit, pero ho fa com una espècie de consell al consumidor. Mohammed Fadel, de la Facultat de Dret de l'Universitat de Toronto, ho crida una «regulació prudencial».[444]

Farooq creu que pot haver sorgit per a advertir als musulmans que el trueque generalment és menys rendable que comprar i vendre per separat,[n. 33][445] i senyala varis hadices a on Muhammad li diu a un musulmà que no intercanvie dátiles de diferent calitat, pero mai menciona l'usura.[446][447][448][449] M.A. Khan sosté que la prohibició contra la Riba al-fadl no prové d'una comprensió clara dels hadices, sino d'un intent de trobar una explicació plausible «per a racionalisar l'ambigüitat en el text».[430]

Notes

  1. ↑ Feisal Khan senyala, que Abdullah Yusuf Ali traduïx Riba com a «usura» en la seua famosa traducció del Corà, mentres que el conegut islamiste / renovador Abul Ala Maududilo traduïx com a «interés» en el seu El significat del Corán.
  2. ↑ Taqi Usmani manté, un estudi més profunt de l'estat que el Sayyidna Umar, Radi-Allahu anhu, revela que ell estava dubtós únicament sobre la Riba al-Fadl que menciona en l'hadiz citat anteriorment, i no sobre l'original de Riba...
  3. ↑ Cyril Glasse dona una declaració de Muhammad Abduque «l'interés moderat» era llegal com un eixemple.
  4. ↑ «En el món modern, la majoria dels països musulmans permeten el cobro d'interessos moderats, prohibix únicament interessos usuraris o composts, encara que alguns reformadors condenen tots els interessos ...»
  5. ↑ Autor MA Khan ha creat una llista de «possibles significats del terme usura» dels quals alguns són: Interés en qualsevol tipo de préstam Interesses en préstams de consum pero no en Préstams comercials Interés compost pero no atres tipos d'interés Taxes d'interés exorbitantes Interés en els préstams als pobres i necessitats.
  6. ↑ Segons Usmani, esta interpretació és errònea, especialment perque significa que la forma moderna de préstam en interés en una cantitat l'aument que s'estipula en l'acort inicial del préstam, no està prohibit pel Corán, únicament per la Sunnah i per lo tant no està totalment prohibit sino que es desaconsella en l'Islam.
  7. ↑ Segons M.O.Farooq, “En el moment de la revelació dels versos sobre Riba, l'únic tipo conegut era riba al-jahiliyyah [que es va duplicar i va redoblar pagaments de préstams finals] No obstant, més tart, l'alcanç de la definició de la Tiba es va ampliar segons l'hadiz.
  8. ↑ D'acort en International Business Publications, la «visió comuna de l'usura entre els juristes clàssics» de la llei islàmica durant la «Edat d'Or islàmica» va ser que els interessos de préstams sobre la base de les tradicionals monedes d'or i argent són illegals, pero l'aplicació d'interés als diners fiduciario - monedes compostes d'atres materials com a paper o metals bàsics - fins a cert punt "no era riba". Per lo tant, quan «les monedes de metals bàsics es varen introduir per primera volta en el món islàmic», els juristes islàmics no els varen prohibir cobrar interessos com una ofrena.
  9. ↑ D'acort en Gran Mufti Ali Gomaa, parlant en el seu programa de televisió Wallah Aalam, al voltant de giner de l'any 2015, Els quatre imans, al-Shafii, Ibn Hanbal, Malik i Abu Hanifah, va afirmar que l'usura està restringida a or i argent, mentres que els bancs tracten en diners. També va afirmar que l'interés bancari modern és diferent de l'usura i que la relació entre individus i bancs «no es basa en préstams, sino en finançament i inversió».
  10. ↑ Segons Feisal Khan, el «primer economiste musulmà en àmplia formació formal de postgrau i experiència en economia occidental» per a contradir l'opinió ortodoxa de que tot i qualsevol interés era una injustícia, Anwar Iqbal Qureshi en el seu llibre Islam and the Theory of Interest, «publicat originalment en 1945» en Índia.
  11. ↑ en idioma àrap: يَا أَيُّهَا الَّذِينَ آمَنُواْ لاَ تَأْكُلُواْ الرِّبَا أَضْعَافًا مُّضَاعَفَةً وَاتَّقُواْ اللّهَ لَعَلَّكُمْ تُفْلِحُونَ
  12. ↑ en idioma àrap: ذَٰلِكَ بِأَنَّهُمْ قَالُوا إِنَّمَا الْبَيْعُ مِثْلُ الرِّبَا ۗ وَأَحَلَّ اللَّهُ الْبَيْعَ وَحَرَّمَ الرِّبَا}
  13. ↑ Un erudit per a "Els versos nobles han prohibit decisivament la riba al-nasi'ah que implica, lo que generalment s'entén en els nostres temps com el donar una cantitat principal en préstam per un periodo determinat contra el pagament de la riba en térmens percentuals en una periodicitat mensual o anualment ".
  14. ↑ L'erudit Monzer Kahf també argumenta que en el versícul 2: 275, el comerç que «Allah ha permés» es referix a les vendes de crèdit.
  15. ↑ «El Corán no definix explícitament Riba com un tipo de transacció o un atre. ... Els esforços dels fuqaha o acadèmics judicials com Sh. Zuhayli i els eixemples del hadiz permeten determinar una idea clara de lo que és la riba»
  16. ↑ Uns atres estan d'acort. L'Erudit sense ortodox Mohammad Omar Farooq: "està àmpliament acceptat que El Corán està sense definir l'usura", i cita a l'erudit ortodox Abdulkader Thomas, "el Corán sense definir explícitament l'usura com un tipo de transacció o una atra. Els esforços dels fuqaha o acadèmics judicials com Sheikh Zuhayli i els eixemples del hadiz nos permeten determinar una idea clara de lo que és la riba"
  17. ↑ D'acort en Farhad Nomani, "També hi ha atres informes registrats en els texts que tenen sobre atres matèries primeres, com a carns, frutes i esclaus que es referixen indirectament a l'ilícits 'auments'. En general, no obstant, una excepció la vaig mencionar en tres tipos d'informes dels dits del Profeta, atres informes no són vàlits i no ho són pels juristes".
  18. ↑ Últim Sermón de Mahoma dictat el 10 de Dul-Hajj 10 hijra, mencionat en tot llibre de hadiz. Sahih Bukhari menciona parts d'açò. Musnad Imam Ahmed va gravar el discurs més llarc i complet.
    • ألا إن كل ربا كان في الجاهلية, موضوع عنكم كله, لكم رؤوس أموالكم لا تبلاتظلمون, وأول ربا موضوع, ربا العباس بن عبدالمطلب موضوع كله
  19. ↑ Els que s'ocupen de la riba que sorgix en l'intercanvi de mercaderies (riba al-fadl ). aquells que definixen la riba com alguna cosa que s'acumula en transaccions de préstams o pagaments diferits (riba al-nasi'ah ); aquells que inclouen el sermó de Muhammad durant el seu últim pelegrinage que condena el donar i rebre riba
  20. ↑ Segons Natalie Schoon, «la riba a sovint es considera un pecat moral» en lloc d'una ofensa criminal, de la mateixa manera que l'interés en l'Europa migeval.
  21. ↑ També varen criticar el «enfocament en mandats econòmics particulars del Corán» a costa dels «imperatius islàmics d'igualtat i justícia social» més amplis, són Izzud-Din Pal i Yoginder Sikand.
  22. ↑ La participació en el debat sobre el presupost, una minoria MNA [Membre de l'Assamblea Nacional] ... es va referir a un decret acadèmic per de l'Universitat Al-Azhar que l'interés bancari no era usura ni antislámico [l'artícul no menciona el nom del juriste, pero Ali Gomaa ha deixat constància de que es permet l'interés bancari]. Es va dir que sense interés el país no podria obtindre préstams estrangers i no podria conseguir el progrés desijat. Un pandemónium va esclatar en el parlament pels seus comentaris quan varis membres de la MMA ... es varen alçar dels seus assents en protesta i varen intentar respondre a les observacions del diputat Bhindara. No obstant, no se'ls va permetre parlar sobre una qüestió d'orde que va conduir a la seua retirada ... Més tart, els membres de l'oposició varen ser persuadits per un equip de ministres ... per a retornar a la sala ... l'equip del govern va acceptar el dret de la MMA a respondre a les observacions de la minoria ... Sahibzada Fazal Karim va dir que el Consell d'ideologia islàmica havia decretat que l'interés en totes les seues formes era haram en una societat islàmica. Per lo tant, va dir, cap membre tenia dret a qüestionar este problema resolt.
  23. ↑ A pesar de la «expansió espectacular» de la banca islàmica des de 1980, Khan senyala que la majoria de les institucions financeres es basen en l'interés inclús en països en els estrictes i ortodoxos - com Aràbia Saudita, Pakistan i Sudan - mentres que en «un gran número» dels musulmans -països de majoria, pràcticament totes les institucions financeres estan basades en interessos. Khan cita una estimació del 2008 del 2,2% del «mercat financer general» de Pakistan constituït per bancs islàmics, el 5% de l'inversió total en Bangladesh es realisa en la banca islàmica (segons un informe de 2005), i ´nicamente el 2.58% del finançament total en Indonèsia en finances islàmiques (en 2006). En els principals bancs islàmics, com Els fondos excedents del Banc Islàmic de Desenroll i Faisal Islamic Bank of Egypt «sempre» s'han colocat en contes que generen interessos, «generalment en l'estranger». (Els centres de la banca islàmica estan en conflicte. Abdullah Saeed senyala que en Kuwait, a on el Còdic Civil establix que «els préstams cariran d'interés», el Còdic de Comerç ho permet. En Aràbia Saudita, a on la carta d'Aràbia Saudita L'Agència Monetària declara: «l'Agència Monetària d'Aràbia Saudita no pagarà ni rebrà interessos ...», tradingeconomics.com, informa que l'Agència Monetària té una «taxa d'interés de referència» (2% en abril de 2015), i Aràbia comercial bancs - en l'excepció del Banc Al-Rajhi- «realisa els seus negocis sobre la base d'interessos». La política del govern sobre el cobro d'interessos en els estats de majoria musulmana és complicada inclús en els estats que han respalat la banca islàmica (és dir, sense interessos). En Kuwait, l'artícul 547 del Còdic Civil establix que «els préstams cariran d'interés. Qualsevol condició en contrari serà nula sense perjuí del propi contracte de préstam». Pero el Còdic de Comerç d'eixe país establix que «l'acreedor té dret a interessar-se en un préstam comercial a menos que s'acorde lo contrari». En Aràbia Saudita, el capítul 2 de la carta de l'Agència Monetària d'Aràbia Saudita declara: «l'Agència Monetària d'Aràbia Saudita no pagarà ni rebrà interessos, sino que únicament cobrarà certes taxes pels servicis prestats al públic i al Govern a fi de cobrir el Despeses de l'agència». I la Llei de Control Bancari Saudita promulgada pel Real Decret no.M / 5 de 22 Safar 1386AH és «totalment silenciosa» sobre el tema de l'interés.
  24. ↑ Segons M.O. Farooq, esta posició presa per Taqi Usmani, és el de la Hanafi i les escoles de jurisprudència Shafi, pero no de les de Malikí i Hanbali- encara que Usmani no menciona açò. Citant a Mohammad Kamali, el Maliki i el Hanbali «no s'establix cap distinció entre el'illah [el punt de la llei] i el hikmah» («la filosofia» o l'objectiu del punt de la llei)
  25. ↑ "Toutounchian (2009: 126) ha proporcionat senyes per al G-7, França, Itàlia i Canadà durant 19 anys i per als Estats Units, Japó, Alemània i el Regne Unit durant 29 anys. Les senyes mostren que les taxes de guanys durant estos periodos en estos països han segut consistentment més alts per varis múltiples que les taxes d'interés, lo que significa que les empreses comercials, en general, varen obtindre beneficis de les seues operacions ...
  26. ↑ A Pervez li preocupaven no solament els interessos sobre els préstams, sino també els preus excessius i totes les formes de guanys sobre el capital en lloc de «contribucions i esforços". Va dir: «En el sistema Diví, tots els ciutadans treballen a plena capacitat i, afortunadament, es queden en un mínim per a sí mateixos mentres li donen la major part a la societat».
  27. ↑ En argumentar contra el tema de que «els prestamistes són rics i els prestataris són pobres», M.O. Farooq senyala que, a lo manco en un gran país desenrollat -els Estats Units-, la propietat dels depòsits bancaris —la font del capital utilisat per als préstams bancaris— prové de persones en alts ingressos, pero no tant com la propietat de grans companyies, que a sovint són prestatàries de préstams bancaris. Les estadístiques de distribució d'ingressos i propietat d'actius per al 2001 mostren que el 10% que més guany tenien era el 84.5% de les inversions en accions / fondos d'inversió, pero únicament el 56.2% dels depòsits bancaris.
  28. ↑ Per eixemple, en un estudi d'un banc islàmic iraní de 2003 a 2004, Hans Seibel va descobrir que la major part de les finances es proporcionava a grans prestataris.
  29. ↑ Susan George, Fabrizio Sabelli, Cheryl Payer, James Robertson, Jaques B. Gelinas
  30. ↑ "De fet, les regulacions verdaderes en els préstams en els Estats Units obliguen als financers islàmics i convencionals a informar les taxes d'interés implícites que cobren als seus clients en dits acorts de finançació".
  31. ↑ Segons dos estudiosos, E. Glaeser i J. Scheinkman, «les antigues lleis d'usura, que prohibien tots els interessos sobre els préstams», constituïen una «forma de segur social a priori». En les societats en pobrea generalisada, la regla cooperativa de préstams caritatius proporciona transferències de fondos de persones afortunades que varen nàixer en riquea per als menys afortunats.
  32. ↑ El-Gamal afirma que «hi ha una gran cantitat d'artículs en Economia Islàmica que aborden la qüestió de si l'Islam reconeix o no un valor temporal dels diners, molts dels quals responen negativament». El-Gamal despuix dona com a eixemple a Mawdudi i al-Sadr. Taqi Usmani també afirma: «[I] n Shari'ah, no hi ha cap concepte de valor temporal dels diners»
  33. ↑ Farooq ho compara en la recomanació donada als compradors contemporàneus d'autos usats: «vendre el seu auto vell requerix més temps i coneiximent, pero és possible que puga obtindre més diners que quan ho intercanvia».

Referències

  1. ↑ Siddiqi, Mohammad Nejatullah (1 de giner de 2004). Riba, Bank Interest and the Rationale of its Prohibition (en anglés), Islamic Research and Training Institute/Islamic Development Bank, p. 13. Consultat el 13 de febrer de 2015. ««Els musulmans sempre han estat d'acort que l'usura està prohibida. Lo que constituïx riba, no obstant, ha segut un tema que evoca delliberació i debat a lo llarc dels sigles que varen seguir a la revelació divina».
  2. ↑ cita web»
  3. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.xv
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: pp.134-135
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Roy, Olivier (1994). The Failure of Political Islam, Harvard University Press, p. 133. ISBN 9780674291416. Consultat el 22 de giner de 2015.
  6. ↑ Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: p.59
  7. ↑ Maududi, Sayyid Abul Ala. «Tafhim al-Qur'an - The Meaning of the Qur'an». Consultat el 4 d'abril de 2018.
  8. ↑ Maududi, Sayyid Abul Ala. «Sayyid Abul Ala Maududi - Tafhim al-Qur'an - The Meaning of the Qur'an. 3. Surah A l'i Imran (The Family of Imran)». englishtafsir.com. Consultat el 5 d'abril de 2018.
  9. ↑ «Islamic Banking Principles». Institute of Islamic Banking and Insurance. Archivat des de l'original, el 28 de setembre de 2017. Consultat el 11 de setembre de 2017.
  10. ↑ 10,0 10,1 Razi, Mohammad (maig de 2008). «Riba in Islam» pàg. 19. Learn Deen. Archivat des de l'original, el 5 de febrer de 2015. Consultat el 4 de febrer de 2015.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Islamic Finance». Investment and Finance (24 de març de 2013). Consultat el 4 de febrer de 2015.
  12. ↑ Eisenberg, David (22 de març de 2012). Islamic Finance: Law and Practice, Oxford University Press, p. 2.62. ISBN 9780191630897. Consultat el 22 de març de 2015.
  13. ↑ 13,0 13,1 International Business Publications, Inc. (2015). Investment Laws in Muslim Countries Handbook Volume 1 Investment Laws ..., Lulu.com, p. 23. ISBN 1-4330-2397-0. Consultat el 20 d'octubre de 2016.
  14. ↑ Sunan Ibn Majah, Book of Inheritance, Vol. 4, #
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Farooq, Riba, Interest and Six Hadiths, 2009: p.108
  16. ↑ Ibn Kathir 1983, vol.1, p.581
  17. ↑ 17,0 17,1 Nomani, Farhad. «The Interpretative Debat of the Classical Islamic Jurists on Riba (Usury)». Loyola University Chicago pàg. 2.1. Consultat el 14 de setembre de 2016.
  18. ↑ al-Jassas, Ahkam, vol. 1, 464, al-Razi, al-Tafsir, vol. 4, part 4, p.80
  19. ↑ al-Qurtubi, al-Jami', vol. 3, 355.
  20. ↑ 20,0 20,1 Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 62
  21. ↑ 21,0 21,1 Farooq, Riba, Interest and Six Hadiths, 2009: p.130
  22. ↑ 22,0 22,1 Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 57
  23. ↑ 23,0 23,1 Ahmad, Abdel-Rahman Yousri. «Riba, Its Economic Rationale and Implications». Institute of Islamic Banking and Insurance. Archivat des de l'original, el 1 de maig de 2015. Consultat el 23 de giner de 2015.
  24. ↑ «129458: Definition of riba and ruling on work that helps with riba». Islam Question and Answer. Consultat el 23 de giner de 2015.
  25. ↑ Roy, Olivier (1994). The Failure of Political Islam, Harvard University Press, p. 219. ISBN 9780674291416.
  26. ↑ «[google search]». Consultat el 26 d'octubre de 2016.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.142
  28. ↑ Abu Umar Faruq Ahmad, Abu Umar Faruq; Hassan, M. Kabir(6 de març de 2014).«RIBA AND ISLAMIC BANKING».Journal of Islamic Economics, Banking and Finance.: 7.Consultat el 26 d'octubre de 2016.
  29. ↑ Maududi, S.A.A. (1997). Ahmad, K. (ed.). Economic System of Islam, 4th edició, Lahore: Islamic Publications, pp. 187-88. Consultat el 1 de juny de 2017.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 30,6 (2004) «Riba», Encyclopedia of Islam and the Muslim World, Macmillan Reference USA, pp. 596–597. ISBN 0-02-865912-0.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 Esposito, John L. (2003). The Oxford Dictionary of Islam, Oxford University Press, pp. 265–266.
  32. ↑ 32,0 32,1 Glasse, Cyril (2001). The New Encyclopedia of Islam, Altamira Press, p. 384. ISBN 0-7591-0189-2.
  33. ↑ Adamec, Ludwig W. (2001). Historical Dictionary of Islam, Scarecrow Press, Inc, pp. 136–7. ISBN 0-8108-3962-8.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 242
  35. ↑ Ali, Engku Rabiah Adawiah Engku. «Riba and its Prohibition in Islam» pàgs. 11–14. Archivat des de l'original, el 17 d'abril de 2018. Consultat el 6 d'abril de 2018.
  36. ↑ 36,0 36,1 Ahmad & Hassan, Riba and Islamic Banking, 2014: p.9
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p. 81
  38. ↑ See for instance, Muhammad Abu Zahra, Buhuth Fi al-Riba, Kuwait: Donar al-Buhuth al-'Ilmiyyah, 1970, p.52
  39. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 66
  40. ↑ 40,0 40,1 Frank Vogel and Samuel Hayes, III. Islamic Law and Finance: Religion, Risk and Return [The Hague: Kluwer Law International, 1998], p.46
  41. ↑ Saeed, Abdullah (1996). Islamic Banking and Interest: A Study of the Prohibition of Riba and Its .., Brill, pp. 41–43. ISBN 9004105654. Consultat el 26 de giner de 2015.
  42. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.235
  43. ↑ Thomas, Abdulkader (ed.) (2006). Interest in Islamic Economics. London: Routledge, 49.
  44. ↑ Thomas, Abdulkader (ed.) (2006). Interest in Islamic Economics. London: Routledge, 27.
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 Farooq, Riba, Interest and Six Hadiths, 2009: p.110
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 46,3 Zaman, Raqiub (1 de giner de 2011). «Riba and Interest in Islamic Banking: an Historical Review», The Foundations of Islamic Banking: Theory, Practice and Education, Edward Elgar Publishing, p. 223. ISBN 9781849807937. Consultat el 27 de març de 2015.
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 Farooq, Riba, Interest and Six Hadiths, 2009: p.105
  48. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 8
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 49,3 49,4 Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 54
  50. ↑ «Riba al-Qur'an». investment-and-finance.net. Consultat el 14 de novembre de 2016.
  51. ↑ «PROHIBITED ELEMENTS IN ISLAMIC COMMERCIAL LAW». acadèmia.edu. INCIEF. Consultat el 14 de novembre de 2016.
  52. ↑ Shah, Nuradli Ridzuan; Jalil, Abdullaah. «Prohibition of Riba». Consultat el 14 de novembre de 2016.
  53. ↑ 53,0 53,1 Ali, Engku Rabiah Adawiah Engku. Riba and Its Prohibition in Islam, nzibo.com, p. 3. Consultat el 3 de novembre de 2016.
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 54,3 Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: pp. 58, 59
  55. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 49
  56. ↑ 56,0 56,1 «CHAPTER A1, INTRODUCTION TO ISLAMIC MUAMALAT». Takaful Basic Examination, IBFIM pàgs. 9–10. Consultat el 1 d'abril de 2017.
  57. ↑ Aznan Hasan, Fundamentals of Shariah in Islamic Finance, pp. 33 - 34 citat en «CHAPTER A1, INTRODUCTION TO ISLAMIC MUAMALAT». Takaful Basic Examination, IBFIM pàgs. 9–10. Consultat el 1 d'abril de 2017.
  58. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: pp. 20, 25
  59. ↑ Farooq, Mohammad Omar(2007).«Stipulation of Excess in Understanding and Misunderstanding Riba: The Al-Jassas Link».Arab Law Quarterly.Social Science Research Network.21(4): 285–316,.doi:10.1163/026805507x247563.Consultat el 27 de març de 2015.«A critical examination of the subject shows that pre-Jassas discourse about riba did not include stipulated excess as an essential condition and al-Jassas’ changing of the conditions in defining riba is not corroborated by the textual evidences he used.»
  60. ↑ Zaman, Raqiub (1 de giner de 2011). «Riba and Interest in Islamic Banking: an Historical Review», The Foundations of Islamic Banking: Theory, Practice and Education, Edward Elgar Publishing, p. 223. ISBN 9781849807937. Consultat el 27 de març de 2015. «Those who equate riba with interest seek support from al-Jassas, who claimed that pre-Islamic Aràbia practiced a form of riba where money was lent at a predetermined sum over the principal amount. However, there is no historical evidence to suggest that riba al-jahiliya also consisted of transactions that were similar to modern loans on interest.»
  61. ↑ Al-Jassas, A.R. [d.981] (no dona't), Ahkam al-Quran, V.I. Istanbul, Turkey, 1916, p.465
  62. ↑ Khan, Muhammad Akram. «What is Wrong With Islamic Economics». Consultat el 10 de setembre de 2017.
  63. ↑ Latifee, Enamul Hafiz (2015). "Interest (Riba): A blessing or nuisance to humanity?"
    • Archivat el 23 de decembre de 2018 archivat en Wayback Machine.. World muslimpedia, Retrieved 24 de juliol de 2015.
  64. ↑ Kuran, Timur (2011). The Long Divergence: How Islamic Law Held Back the Middle East, Princeton University Press., p. 146. ISBN 1400836018. Consultat el 30 de març de 2015.
  65. ↑ F. Latifee, Enamul Hafiz (2015). "Interest (Riba): A blessing or nuisance to humanity?"
  66. ↑ «Interest-Free Loans in Judaism». My Jewish Learning.
  67. ↑ «Anti-Semitism. Restrictions». New World Encyclopedia. Consultat el 28 de juliol de 2016.
  68. ↑ Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: pp.82-83
  69. ↑ 69,0 69,1 IBP, Inc. (25 de març de 2015). Investment Laws in Muslim Countries Handbook Volume 1 Investment Laws .., Lulu.com. ("updated annually"), p. 23. ISBN 9781433023972. Consultat el 9 d'agost de 2015.
  70. ↑ 70,0 70,1 «Al-Azhar, Salafist group spar over banking interest», Al-Monitor, 2 de febrer de 2015. Consultat el 1 de juny de 2017.
  71. ↑ Kuran, The Long Divergence, 2011: p.148
  72. ↑ Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: p.80-82
  73. ↑ 73,0 73,1 A History of the Jewish Community in Istanbul: The Formative Years, 1453-1566 By Minna Rozen, page 232
  74. ↑ A History of the Jewish Community in Istanbul: The Formative Years, 1453-1566 By Minna Rozen, page 232
  75. ↑ Outcaste:Jewish life in southern Iran, Laurence D. Loeb, 1977, page 86, Gordon and Breach.
  76. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 173
  77. ↑ 77,0 77,1 77,2 Kepel, Gilles (2003). Jihad: on the Trail of Political Islam, Harvard University Press, p. 77. ISBN 9781845112578. Consultat el 13 de maig de 2015.
  78. ↑ Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: p.60
  79. ↑ Qureshi, A.I. (1999/1967) Islam and the Theory of Interest, 2nd ed. Lahore: Sh. Muhammad Asraf.
  80. ↑ 80,0 80,1 80,2 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.143
  81. ↑ «Sharia calling», The Economist, 12 de novembre de 2009.
  82. ↑ 82,0 82,1 «Islamic finance: Big interest, no interest», The Economist Newspaper Limited, The Economist, 13 de setembre de 2014. Consultat el 15 de setembre de 2014.
  83. ↑ 83,0 83,1 83,2 Siddiqi, Riba, Bank Interest, 2004: p.36
  84. ↑ 84,0 84,1 Rahman, Fazlur(March 1964).«Riba and Interest».Islamic Studies.3(1): 1–43.
  85. ↑ 85,0 85,1 Farooq, Riba, Interest and Six Hadiths, 2009: p.105-106
  86. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.132-133
  87. ↑ Siddiqi, Riba, Bank Interest, 2004: p.35
  88. ↑ Arberry, A. J. (translator). «30:38», The Koran Interpreted A Translation by A. J. Arberry. Consultat el 26 d'octubre de 2016.
  89. ↑ Arberry, A. J. (translator). «4:159», The Koran Interpreted A Translation by A. J. Arberry. Consultat el 26 d'octubre de 2016.
  90. ↑ Arberry, A. J. (translator). «3:125», The Koran Interpreted A Translation by A. J. Arberry. Consultat el 26 d'octubre de 2016.
  91. ↑ Arberry, A. J. (translator). «2:275-280», The Koran Interpreted A Translation by A. J. Arberry. Consultat el 26 d'octubre de 2016.
  92. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: pp. 16-23
  93. ↑ 93,0 93,1 93,2 93,3 93,4 93,5 Research and Development. 3alim activities.
  94. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: per a 17
  95. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 19
  96. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 20
  97. ↑ 97,0 97,1 97,2 97,3 97,4 97,5 97,6 97,7 Nomani, Farhad. «The Interpretative Debat of the Classical Islamic Jurists on Riba (Usury)». Loyola University Chicago pàg. 2.2. Consultat el 14 de setembre de 2016.
  98. ↑ Seifeddine. «Surah al-Baqarah, 275-281». muftisays.comm. Archivat des de l'original, el 1 d'abril de 2015. Consultat el 14 d'abril de 2015.
  99. ↑ 99,0 99,1 Nisar, Shariq (24 de setembre de 2008). «Riba in Islam (Riba in Quran, Hadith and Fiqh)». Global Islamic Finance. Consultat el 11 de decembre de 2016.
  100. ↑ Tafsir al-Kabir (al-Razi)|al-Razi, al-Tafsir, vol. 4, part 4, 81. Besides al-Jassas as a Hanafi jurist and exegete, al-Razi as a Shafi'i jurist and exegete whose tafsir is of a dialectical and theological type, finds riba as a mujmal ruling (see his position on this point in Ibid., 80-82). See also the discussion of al-Razi on mujmal in his book on usul al-fiqh in al-Mahsul, vol. 1, part 3, 225-58, and Ibn Rushd, al- Muqaddimat, 8-12.
  101. ↑ Nomani, The Interpretative Debat ..., 2002: abstract
  102. ↑ Nomani, The Interpretative Debat ..., 2002:1.2
  103. ↑ Nomani, The Interpretative Debat ..., 2002: 2.2
  104. ↑ 104,0 104,1 104,2 104,3 104,4 104,5 Nomani, The Interpretative Debat ..., 2002: 2.1
  105. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 65
  106. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: pp. 29-32
  107. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: pp. 94-95
  108. ↑ 108,0 108,1 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.134-5
  109. ↑ 109,0 109,1 109,2 Kahf, Monzer (circa 2007). «Islamic finance: Business as usual». Archivat des de l'original, el 20 d'octubre de 2016. Consultat el 31 d'agost de 2016.
  110. ↑ Quran 2:275, SAHIH INTERNATIONAL translation
  111. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: pares 50, 51, 219
  112. ↑ 112,0 112,1 Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 219
  113. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 223
  114. ↑ 114,0 114,1 114,2 Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p.224
  115. ↑ Farooq, Riba, Interest and Six Hadiths, 2009: p.112
  116. ↑ 116,0 116,1 116,2 al-Bukhari, Muhammad. «Volume 3, Book 034 "Ixes and Trade" Number 282». Usc.edu. Archivat des de l'original, el 10 de setembre de 2017. Consultat el 4 d'abril de 2018.
  117. ↑ Bukhari, Muhammad. «Volume 3, Book 041 "Ixes and Trade" Number 579». Usc.edu. Archivat des de l'original, el 16 de setembre de 2017. Consultat el 4 d'abril de 2018.
  118. ↑ Irfan, Harris (2015). Heaven's Bankers, Overlook Press, p. 139.
  119. ↑ (2010) Islamic Finance: Instruments and Markets, Bloomsbury Publishing, p. 131. ISBN 9781849300391. Consultat el 4 d'agost de 2015.
  120. ↑ «A Simple Introduction to Islamic Mortgages» (14 de maig de 2015).
  121. ↑ Usmani, Introduction to Islamic Finance, 1998: p.91
  122. ↑ Parker, Mushtak (5 de juliol de 2010). «Payment delays and defaults». Arab News. Consultat el 2 de decembre de 2016.
  123. ↑ Thomas, Abdulkader (ed.) (2006). Interest in Islamic Economics. Londres: Routledge, p.127.
  124. ↑ see also: «What is ربا (Riba) according to the Quran?». Islam Stack Exchange. Consultat el 7 d'octubre de 2016. «No hi ha una definició clara de lo que és la riba en el Corán. L'enteniment basat en la llectura dels versículs és que, és una forma d'aument d'un préstam, que podria terminar doblant o cuadruplicando el deute, i que no deu confondre's en el comerç / venda. Els hadices són a on es troba una explicació més detallada del terme.»
  125. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 101
  126. ↑ 126,0 126,1 126,2 Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 99
  127. ↑ Thomas, Abdulkader (ed.) (2006). Interest in Islamic Economics. London: Routledge, p.127.
  128. ↑ el-Bokhari, Els traditions islamiques, vol.2 (París, 1977), 13-4, 56-59, 113-21, Qadri,Islamic, 332. For Shi'i compilation of the hadith see Muhammad Ibn al-Hasan al-Tusi, Tahdhib, vol. 3 (Teheran, 1991), pp. 279-281 i 378-379
  129. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.136-7
  130. ↑ Thomas, Abdulkader (ed.) (2006). Interest in Islamic Economics. Londres: Routledge.
  131. ↑ Farooq, Riba, Interest and Six Hadiths, 2009: p.107
  132. ↑ 132,0 132,1 Sahih Muslim, Book 010, Number 3881
  133. ↑ (Sunan Abi Dawoud: 3543, hadith Hasan1)
  134. ↑ «The Book of Prescribed Punishments, no.4176». Sahihmuslim.com. Consultat el 1 de novembre de 2016.
  135. ↑ Farooq, Riba, Interest and Six Hadiths, 2009: p.115-116
  136. ↑ Saeed, p. 30, quoting Rashid Rida, al-Riba wa'al-Mu[amalat fi’l-Islam, Cairo: Maktabat al-Qahirah, 1959, p. 11
  137. ↑ 137,0 137,1 137,2 137,3 137,4 137,5 137,6 137,7 137,8 Khan, Muhammad Akram (2013). What Is Wrong with Islamic Economics?: Analysing the Present State and ., Edward Elgar Publishing., p. 175. ISBN 9781782544159. Consultat el 25 de març de 2015. «No hi ha text canònic (nass) en el Llibre de Deu o la Sunnah profètica que prohibixca este tipo de transacció, en la que el benefici o el rendiment estan pre especificats, sempre que abdós parts accepten mútuament este tipo de transacció»
  138. ↑ Saleh, Nabil A. (1986). Unlawful Gain and Legitimate Profit in Islamic Law: Riba, Gharar and Islamic Banking. Cambridge: Cambridge University Press. p.27
  139. ↑ Farooq, Riba, Interest and Six Hadiths, 2009: p.106-1077
  140. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.176
  141. ↑ Farooq, Riba, Interest and Six Hadiths, 2009
  142. ↑ Farooq, Riba, Interest and Six Hadiths, 2009: p.109
  143. ↑ Sahih Muslim, Vol. III, #, Kitab al-Musaqat, Bab bay' al-ta'am mithlan bi-mithl).
  144. ↑ (Sahih Bukhari, Kitab al-Buyu', Bab Bay' al-dinar bi’l-dinar nasa’an, Vol. 3, #
  145. ↑ Bukhari, Muhammad. «Sahih al-Bukhari. Volume 3, Book 034 "Ixes and Trade" Number 386». Usc.edu. Archivat des de l'original, el 10 de setembre de 2017. Consultat el 4 d'abril de 2018.
  146. ↑ Sahih Muslim, Vol. III, No. 3852
  147. ↑ Suhail, p. 106, quoting Jami' al-Tirmidhi, Kitab al-Buyu', v.6, No. 56
  148. ↑ Sahih Muslim, Vol. III, No. 3899
  149. ↑ Muwatta', Kitab al-Buyu', No.1368
  150. ↑ see also Sunan Abu Dawud, Vol. 3, No. 3341
  151. ↑ Mishkat, op. cit., on the authority of Bukhari's Tarikh and Ibn Taymiyyah’s al-Muntaqa
  152. ↑ Bukhari, Muhammad. «Sahih al-Bukhari. Volume 5, Book 058 "Merits of the Helpers in Madinah (Ansaar)" Number 159». usc.edu. Archivat des de l'original, el 10 d'octubre de 2017. Consultat el 4 d'abril de 2018.
  153. ↑ Sunan Abu Dawud, Vol. 2, #
  154. ↑ Sahih Muslim, Vol. III, No. 3854
  155. ↑ Schoon, Natalie (2016). Modern Islamic Banking: Products and Processes in Practice, John Wiley & Sons., p. 35. Consultat el 11 de setembre de 2017.
  156. ↑ El-Gamal, Islamic Finance, 2006: p.18
  157. ↑ El-Gamal, Islamic Finance, 2006: p.21
  158. ↑ Thomas, Abdulkader (ed.) (2006). Interest in Islamic Economics. Londres: Routledge. p.133
  159. ↑ (1990) The History of al-Ṭabarī, Volume IX: The Last Years of the Prophet, Albany: State University of New York Press, pp. 112–114. ISBN 9780887066917.
  160. ↑ 160,0 160,1 160,2 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.135-136
  161. ↑ Tahir, Sayyid, Atiquzzafar, Salman Syed Ali and Ali and Atif Waheed, 1999. IIIE's blueprint of Islamic financial system including strategy for elimination of Riba. Islamabat: International Institute of Islamic Economics. International Islamic University.
  162. ↑ Ruhollah Khomeini, Tawzih al-massa'il, p.543
  163. ↑ Nomani, Farhad. «3.0», The Interpretative Debat of the Classical Islamic Jurists on Riba (Usury). Consultat el 20 d'octubre de 2016.
  164. ↑ Riba and Interest: Definitions and Implications. Imad-ad-Dean Ahmad| 15–17 d'octubre de 1993
  165. ↑ Farooq, Riba, Interest and Six Hadiths, 2009: p.108-109
  166. ↑ Thomas, Abdulkader (ed.) (2006). Interest in Islamic Economics. London: Routledge, p.27
  167. ↑ Farooq, Riba, Interest and Six Hadiths, 2009: p.132
  168. ↑ 168,0 168,1 Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: per a 121
  169. ↑ Al-Razi, Fakhr al-Din, Al-Tafsir al-Kabir, vol. 7, Tehran, undated, p. 94.
  170. ↑ Ibn al-Qayyim, Muhammad, A'lam al-Muwaqqi'in ‘An Rabbil 'Alamin, vol. 2, Cairo, 1955, p. 157.
  171. ↑ Sikand, Yoginder. «Failure of Islamisation in Pakistan [Book Review of Pakistan, Islam and Economics—Failure of Modernity, by Izzud-Din Pal]». Milli Gazette. Oxford University. Consultat el 12 d'agost de 2017.
  172. ↑ 172,0 172,1 172,2 Saeed, Abdullah. (1996). Islamic Banking and Interest: A Study of the Prohibition of Riba and its Contemporary Interpretation. Nova York, E. J. Brill, p.37-38
  173. ↑ Farooq, Riba, Interest and Six Hadiths, 2009: p.133
  174. ↑ «Istislah». Oxford Islamic Studies Online. Archivat des de l'original, el 16 d'octubre de 2014. Consultat el 31 de giner de 2018.
  175. ↑ Khallaf,, 'Abdul-Wahhab (1972). Masadir Al-Tashir' Al-Islami fima la Nassa Fih, Kuwait: Donar al-Qalam, pp. 141.
  176. ↑ El-Gamal, Islamic Finance, 2006: p.28-29
  177. ↑ Al-Raysuni, A. (1997) Nazariyyat Al-Maqasid ‘inda Al-Imam Al-Shatibi (Donar Al-Kalimah, Mansoura, Egypt, p. 129).
  178. ↑ El-Gamal, Islamic Finance, 2006: p.44
  179. ↑ Al-Zarqa, M. (1998). Al-Madkhal Al-Fiqhi Al-‘Am (Donar Al-Qalam, Damascus). (1998, vol. 1, p. 145)
  180. ↑ Khallaf (1972, pp. 145–9)A. (1972). Masadir Al-Tashri˘ Al-Islami fima la Nassa Fih (Donar Al-Qalam, Kuwait).
  181. ↑ El-Gamal, Islamic Finance, 2006: p.29-30
  182. ↑ Farooq, Mohammad Omar (giner de2007). «Toward Defining and Understanding Riba». Archivat des de l'original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 1 d'abril de 2015. «Ademés, deu tindre's en conte que inclús la «vista de majoria acceptada» pot ser incorrecta. Dos eixemples clàssics impliquen la visió ortodoxa des de fa molt temps de que la apostasía és susceptible de hadd (pena capital) i triple talaq (d'un sol colp) -encara que no agrade- és vàlida i exigible.»
  183. ↑ Kuran, Timur (2004). Islam and Mammon: The Economic Predicaments of Islamism, Princeton University Press., p. ix. ISBN 1400837359. Consultat el 25 de març de 2015. «L'Islam, fàcilment accepta que evitar l'interés és una de les llimitacions que l'Islam impon al comportament econòmic, és el seu requisit econòmic més important. De la mateixa manera, els observadors no musulmans del món islàmic generalment donen per assentat que evitar l'interés és un requisit islàmic bàsic.»
  184. ↑ Kettell, Brian (2010). «How and Why Has the Islamic Legitmacy of Sukuk Been Challenged?», Frequently Asked Questions in Islamic Finance, Wiley. Consultat el 12 de març de 2018.
  185. ↑ Mallat, Chibli (1993). The Renewal of Islamic Law: Muhammad Baqer As-Sadr, Najaf and the Shi'i ..., Cambridge University Press, p. 167. Consultat el 12 de març de 2018.
  186. ↑ «INTRODUCTION TO ISLAMIC BANKING & FINANCE - Riba or Interest». rosarezakusuma07.wordpress.com (30 de maig de 2009). Consultat el 17 de març de 2018.
  187. ↑ Khan, Muhammad Akram. «11: Assessment of the orthodox interpretation», What is Wrong With Islamic Economics. Consultat el 28 de juliol de 2016.
  188. ↑ 188,0 188,1 Farooq, Riba-Interest Equation and Islam, 2005: p.3
  189. ↑ Kuran, Islam and Mammon, 2004: p.x
  190. ↑ (2017) Islamic Financial Services Industry Stability Report, Kuala Lumpur, Malaysia: Islamic Financial Services Board, p. 3. ISBN 978-967-5687-42-6. Consultat el 17 de març de 2018.
  191. ↑ «Govt accused of fudging figures: Poverty reduction», dawn.com, 17 de juny de 2004.
  192. ↑ The Prohibition of Riba in the Quran and Sunnah
  193. ↑ Farooq, Riba-Interest Equation and Islam, 2005: p.3-6
  194. ↑ El-Gamal, M.A.(2003).«Interest and the paradox of contemporary Islamic law and finance».Fordham International Law Journal.27(1): 108-149.Consultat el 11 de setembre de 2017.
  195. ↑ Saima Akbar AHMED. "Global Need for a New Economic Concept," International Journal of Islamic Financial Services, Vol. 1 No.4, Jan-Mar 2000, p. 28
  196. ↑ Siddiqi, Riba, Bank Interest, 2004: p.55-56
  197. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.217
  198. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.221
  199. ↑ Khan, M. Mansoor; Bhatti, M. Ishaq (2008). Developments in Islamic banking: The case of Pakistan, Houndmills, Basingstoke: Palgrave Macmillan, p. 178.
  200. ↑ Khan, M. Mansoor; Bhatti, M. Ishaq (2008). Developments in Islamic banking: The case of Pakistan, Houndmills, Basingstoke: Palgrave Macmillan, p. 67.
  201. ↑ Adnan, M. Akhyar and Muhamad. 2007. Agency problems in mudaraba financing: The case of sharia (rural) banks, Indonèsia. IIUM Journal of Economics and Management, 15 (2): 220-221
  202. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.222-3
  203. ↑ Warde, Ibrahim (2000,2010). Islamic finance in the global economy, Edinburgh: Ediburgh University Press.
  204. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.225
  205. ↑ «Saudi Aràbia Interest Rate».Trading Economics.Consultat el 10 d'abril de 2015.
  206. ↑ Saeed, Abdullah (1999). Islamic Banking and Interest: A Study of the Prohibition of Riba and Its, 2nd edició, Brill, p. 11–12. ISBN 9004105654. Consultat el 10 d'abril de 2015.
  207. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.146
  208. ↑ Abu Umar Faruq Ahmad, Abu Umar Faruq; Hassan, M. Kabir(6 de març de 2014).«RIBA AND ISLAMIC BANKING».Journal of Islamic Economics, Banking and Finance.: 8 (5.).Consultat el 26 d'octubre de 2016.
  209. ↑ 209,0 209,1 Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: p.87
  210. ↑ Iqbal, M.; Molyneux, P. (2005). Thirty Years of Islamic Banking: History, Performance and Prospects, Basingstock and Nova York: Palgrave Macmillan, pp. 31-34.
  211. ↑ 211,0 211,1 211,2 Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: p.61
  212. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p- 133
  213. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: per a 120
  214. ↑ Kamali, Mohammad Hashim (2003). Principles of Islamic Jurisprudence. Cambridge: Islamic Texts Society.: 276-277
  215. ↑ Usmani, Introduction to Islamic Finance, 1998: p.10
  216. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: per a 126
  217. ↑ 217,0 217,1 see also: Kuran, Timur (2011). The Long Divergence: How Islamic Law Held Back the Middle East, Princeton University Press., p. 146. ISBN 1400836018. Consultat el 30 de març de 2015. «En les marejants economies agràries de l'antiguetat, els préstams per a la producció o el comerç eren poc comuns, i els governs rara volta s'endeutaven. L'objectiu principal dels préstams era satisfer les necessitats personals de subsistència.»
  218. ↑ 218,0 218,1 218,2 218,3 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.178
  219. ↑ Ahmad & Hassan, Riba and Islamic Banking, 2014: p.15
  220. ↑ Farooq, Riba, Interest and Six Hadiths, 2009: p.137
  221. ↑ 221,0 221,1 Farooq, Riba-Interest Equation and Islam, 2005: p.30
  222. ↑ 222,0 222,1 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.153
  223. ↑ Farooq, Riba, Interest and Six Hadiths, 2009: p.131-137
  224. ↑ Farooq, Riba-Interest Equation and Islam, 2005: p.6-29
  225. ↑ 225,0 225,1 Yousef, Tarik M. (2004). «The Murabaha Syndrome in Islamic Finance: Laws, Institutions, and Politics», THE POLITICS OF ISLAMIC FINANCE, Edimburc: Edinburgh University Press,. Consultat el 5 d'agost de 2015.
  226. ↑ 226,0 226,1 Usmani, Introduction to Islamic Finance, 1998: p.12
  227. ↑ (2007/1964) A History of Islamic Law, reprinted edició, Edinburgh: Edinburgh University Press, p. 139.
  228. ↑ Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: p.93
  229. ↑ 229,0 229,1 229,2 Usmani, Introduction to Islamic Finance, 1998: p.166
  230. ↑ 230,0 230,1 Murabaha Financing VS Lending on Interest| Qazi Irfan |22 de juliol de 2008 | Social Science Research Network
  231. ↑ 231,0 231,1 Kayali, Rakaan. «Murabaha: Halal or Haram?». Practical Islamic Finance.
  232. ↑ 232,0 232,1 Farooq, Riba-Interest Equation and Islam, 2005: p.35-36
  233. ↑ Usmani, Introduction to Islamic Finance, 1998: p.167-168
  234. ↑ Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: p.67
  235. ↑ 235,0 235,1 Ozsoy, Ismail, Faiz veu Problemleri (Interest and Its Problems), Nil Publications, Izmir, 1994, p. 50. isbn 975-7455-94-6
  236. ↑ 236,0 236,1 Siddiqi, Mohammad Nejatullah, Muslim Economic Thinking: A Survey Of Contemporary Literature, The Islamic Foundation, Leicester, 2007, p.63
  237. ↑ Siddiqqi, RIBA, BANK INTEREST AND THE RATIONALE OF ITS PROHIBITION (p.60)
  238. ↑ 238,0 238,1 Hameedullah, M. "Islam's Solution to the Basic Economic Problems — the Position of Labour", Islamic Culture (Hyderabad) 10 (2), abril 1936 pp.213-233
  239. ↑ Siddiqi, Mohammad Nejatullah, Muslim Economic Thinking: A Survey Of Contemporary Literature, The Islamic Foundation, Leicester, 2007, p.64
  240. ↑ 240,0 240,1 Ayub, M. (2007). Understanding Islamic Finance, Chichester UK: John Wiley and Sons, p. 438.
  241. ↑ Maududi, Economic System of Islam, n.d.: p.167-185
  242. ↑ Maududi, Economic System of Islam, n.d.: p.180
  243. ↑ Siddiqi, Mohammad Nejatullah, Muslim Economic Thinking: A Survey Of Contemporary Literature, The Islamic Foundation, Leicester, 2007, p. 63
  244. ↑ 244,0 244,1 244,2 Farooq, Riba-Interest Equation and Islam, 2005: p.11-12
  245. ↑ 245,0 245,1 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.150-151
  246. ↑ Zaman, Nazim; Asutay, Mehmet(2009).«Divergence between aspirations and realities of Islamic economics: A political economy approach to bridging the dividix.».IIUM Journal of Economics and Management.17(1): 546.
  247. ↑ Iqbal, Zamir; Mirakhor, Abbas(2004).«The stakeholders model of governance in an Islamic economic system».Islamic Economic Studies.11(2): 43–63.
  248. ↑ Farooq, Riba-Interest Equation and Islam, 2005: p.23-24
  249. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.148-149
  250. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.152
  251. ↑ Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: p.76
  252. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.147
  253. ↑ Smith, Thomas. «Why Estocs Outperform Bonds». Investopedia. Consultat el 1 de setembre de 2016.
  254. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.154-155
  255. ↑ Siddiqi, Muslim Economic Thinking, 1981
  256. ↑ Siddiqi, Muslim Economic Thinking, 1981: p.12-13
  257. ↑ Muhammad Akram KHAN. Islamic Economics: Annotated Sources in English and Urdu [Leicester, UK; Islamic Foundation, 1983]
  258. ↑ Siddiqi, Riba, Bank Interest, 2004: p.9-10
  259. ↑ Siddiqi, Mohammad Nejatullah (2004). RIBA, BANK INTEREST AND THE RATIONALE OF ITS PROHIBITION, JEDDAH - SAUDI ARABIA: ISLAMIC DEVELOPMENT BANK ISLAMIC RESEARCH AND TRAINING INSTITUTE, p. 41. ISBN 9960-32-145-2. Consultat el 19 de setembre de 2016.
  260. ↑ 260,0 260,1 Qaradawi, The Lawful and the Prohibited in Islam, n.d.: p.263
  261. ↑ Maududi, Economic System of Islam, n.d.: p.165
  262. ↑ Farooq, Riba-Interest Equation and Islam, 2005: p.10
  263. ↑ Farooq, Riba-Interest Equation and Islam, 2005: pp.14-15
  264. ↑ Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: p.63-64
  265. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 213
  266. ↑ Laird, Kathleen Fenner (2007). Whose Islam? Pakistani women's political action groups speak out, WASHINGTON UNIVERSITY IN ST. LOUIS. ISBN 9780549465560.
  267. ↑ 267,0 267,1 Parwez, G. A.. The Quranic System of Sustenance, pp. 243–250. Consultat el 8 d'abril de 2018.
  268. ↑ Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: p.60-61
  269. ↑ Farooq, Riba-Interest Equation and Islam, 2005: p.21
  270. ↑ Usmani, Introduction to Islamic Finance, 1998: p.164
  271. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: pp. 68-72
  272. ↑ «What Is Riba». Consultat el 1 de setembre de 2016.
  273. ↑ Chapra, "Why has Islam prohibited interest?", 2001: p.103
  274. ↑ Maududi, Economic System of Islam, n.d.: p.32
  275. ↑ Maududi, Economic System of Islam, n.d.: p.192
  276. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.199
  277. ↑ Seibel, Hans Dieter. 2007. Islamic microfinance: The challenge of diversity ICMIF Takaful 12 (octubre), 2-3 www.takaful.coop
  278. ↑ 278,0 278,1 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.163
  279. ↑ 279,0 279,1 Chapra, M.U. (2001). «Why has Islam prohibited interest? Rationale behind prohibition of interest?», Thomas Abdulkader (ed.). Interest in Islamic economics, London: Routledge, pp. 98–99.
  280. ↑ 280,0 280,1 280,2 Chapra, "Why has Islam prohibited interest?", 2001: pp.98-99
  281. ↑ Chapra, "Why has Islam prohibited interest?", 2001: p.101
  282. ↑ Chapra, M.U. (2001). «Why has Islam prohibited interest? Rationale behind prohibition of interest?», Thomas Abdulkader (ed.). Interest in Islamic economics, London: Routledge, p. 101.
  283. ↑ Maududi, Economic System of Islam, n.d.: p.193
  284. ↑ Haneef, Mohamed Aslam. Contemporary Islamic Economic Thought: A Selected Comparative Analysis, Alhoda UK, p. 20. Consultat el 25 de març de 2015.
  285. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: pp.158-159
  286. ↑ Farooq, Riba-Interest Equation and Islam, 2005: p.8
  287. ↑ 287,0 287,1 287,2 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.164-5
  288. ↑ Chapra, M.U. 2008 The Islamic vision of development in the light of mazasid al-Sharia'ah Jeddah: Islamic Research and Training Institute
  289. ↑ 289,0 289,1 Mirakhor, Abbas; Krichene, Noureddine (2009). The recent crisis: Lessons for Islamic finance, Kuala Lumpur: Islamic Financial Services Board, pp. 40–50.
  290. ↑ Usmani, Introduction to Islamic Finance, 1998: p.14
  291. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: pp. 161-179
  292. ↑ «HOW A PROHIBITION ON INTEREST (RIBA) WOULD AFFECT TRADE CYCLES AND ENTREPRENEURSHIP». islam.ru. islamonline.com. Consultat el 25 de març de 2015.
  293. ↑ CHAPRA, M. Umer(octubre de 1992).«Prohibition of Interest: Does it make sense? [an updated version of the paper, "A Matter of Interest: The Rationale of Islam's Anti-Interest Stance,"»].Ahlan wa Sahlan.: 38–41.
  294. ↑ Chapra, M.U.(2004).«Mawlana Mawdudi's contribution to Islamic economics».Muslim World.94: 173.
  295. ↑ 295,0 295,1 295,2 Maududi, Economic System of Islam, n.d.: p.185-6
  296. ↑ Maududi, Economic System of Islam, n.d.: p.166
  297. ↑ Siddiqi, Mohammad Nejatullah, Muslim Economic Thinking: A Survey Of Contemporary Literature, The Islamic Foundation, Leicester, 2007, pp. 63-64
  298. ↑ Askari, Hossein; Iqbal, Zamir; Krichene, Noureddine; Mirakhor, Abbas (2010). The stability of Islamic finance: Creating a resilient financial environment for a secure future, Singapur: John Wiley & Sons (Àsia).
  299. ↑ Askari, Hossein, Zamir Iqbal and Abbas Mirakhor. 2010. Globalization and Islamic finance: Convergence, prospects and challenges. Singapur : John Wiley & Sons (Àsia), p.89
  300. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.166
  301. ↑ Farooq, Riba-Interest Equation and Islam, 2005: pp.8-9
  302. ↑ 302,0 302,1 Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: pares 231-240
  303. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: pares 236
  304. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: pares 235
  305. ↑ see also: Rubin, Jeff (1997). «Challenging apartheid’s foreign debt». Archivat des de l'original, el 16 de maig de 2017.
  306. ↑ see also: «Jubilee Campaign». jubileedebtcampaign.org.uk. Archivat des de l'original, el 28 d'abril de 2010.
  307. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: pares 238
  308. ↑ 308,0 308,1 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: pp.159-160
  309. ↑ Siddiqi, Riba, Bank Interest, 2004: p.91-113
  310. ↑ Balala, Maha-Hanaan (2011). Islamic Finance and Law: Theory and Practice in a Globalized World, I.B.Tauris., pp. 64, 81. Consultat el 1 d'abril de 2015.
  311. ↑ Al-Rahman, F, Riba and Interest, Islamic Studies, Karachi, pp. 37-38
  312. ↑ Usmani, Introduction to Islamic Finance, 1998: p.6
  313. ↑ Rammal, H. G. and Zurbruegg, R. (2007). Awareness of Islamic Banking Products Among Muslims: The Case of Austràlia. Journal of Financial Services Màrqueting, 12(1), 65–74.
  314. ↑ Saeed, A. (1996). "Islamic Banking and Interest: A Study of the Prohibition of Riba and its Contemporary Interpretation". Leiden, Netherlands: E.J.Brill.
  315. ↑ 315,0 315,1 (2006) ISLAMIZATION AND THE PAKISTANI ECONOMY, Woodrow Wilson International Center for Scholars. Consultat el 19 de giner de 2015.
  316. ↑ Mohammed, Naveed. «The Size of the Islamic Finance Market», Islamic Finance, 27 de decembre de 2014.
  317. ↑ Towe, Christopher; Kammer, Alfred; Norat, Mohamed; Piñón, Marque (April 2015). Islamic Finance: Opportunities, Challenges, and Policy Options, IMF, p. 11. Consultat el 13 de juliol de 2016.
  318. ↑ «Sources of Funds of Islamic Banks». Islamic Banker. Archivat des de l'original, el 29 d'abril de 2016. Consultat el 12 de giner de 2017.
  319. ↑ «Sharia compliant current account | A el Raer Bank». www.alrayanbank.co.uk. Consultat el 12 de giner de 2017.
  320. ↑ «Current account deposits». financialislam.com. Consultat el 19 d'agost de 2015.
  321. ↑ Farooq, Mohammad Omar (19 de giner de 2012). «Qard al-Hasana, Wadiah/Amanah and Bank Deposits: Applications and Misapplications of Some Concepts in Islamic Banking». Arab Law Quarterly. Consultat el 23 de març de 2017.
  322. ↑ Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: p.129
  323. ↑ Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: p.86
  324. ↑ Iqbal,, Munawar (1998). Challenges facing Islamic banking, Islamic Development Bank, pp. 15–16.
  325. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.322-3
  326. ↑ Haltom, Renee (Second Quarter 2014). «Econ Focus. Islamic Banking, American Regulation». Federal Reserve Bank of Richmond. Consultat el 26 d'agost de 2015.
  327. ↑ Kamath, Shreyas (9 d'octubre de 2016). «What llaure the components of lending rate for Islamic banks?». Quora. Consultat el 5 de giner de 2017.
  328. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.197. 199
  329. ↑ 329,0 329,1 Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: p.75
  330. ↑ El-Gamal, Islamic Finance, 2006: p.52
  331. ↑ 331,0 331,1 331,2 331,3 Usmani, Muhammad Taqi. «Pricing for Cash and Credit Sales». Islamic Banker. Archivat des de l'original, el 20 de novembre de 2016. Consultat el 29 d'agost de 2016.
  332. ↑ 332,0 332,1 Usmani, Introduction to Islamic Finance, 1998: p.79
  333. ↑ 333,0 333,1 Toutounchian, Iraj (2009). Islamic money and banking: Integrating money in capital theory., Singapur: John Wiley & Sons (Àsia), p. 116.
  334. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.197
  335. ↑ «Q. What is Murabaha?». Institute of Islamic Banking and Insurance. Archivat des de l'original, el 31 d'agost de 2016. Consultat el 31 d'agost de 2016.
  336. ↑ Qureshi, A.I. (1991/1967) Islam and the Theory of Interest, 2nd ed., Lahore: Sh. Muhammad Ashraf
  337. ↑ El-Gamal, M.A. (2000) A Basic Guide to Contemporary Islamic Banking and Finance, Plainfield, IL: Islamic Society of North America, pp.12-3
  338. ↑ 338,0 338,1 338,2 «Is charging more on credit sales (Murabaha) permissible?». Khalid Zaheer. Consultat el 31 d'agost de 2016.
  339. ↑ 339,0 339,1 Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 227
  340. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 218-229
  341. ↑ Farooq, Riba-Interest Equation and Islam, 2005: p.24
  342. ↑ «Misused murabaha hurts industry». Arabian Business (1 de febrer de 2008).
  343. ↑ Usmani, Taqi (2004). An Introduction to Islamic Finance, Creative Commons Attribution-No Derivative Works 3.0., p. 81. Consultat el 4 d'agost de 2015.
  344. ↑ quoted in http://ijtihadnet.com/article-islamicity-banking-modes-islamic-banking/ Khattab writes, “Fuqaha està d'acort que un mudarib no té dret a enviar diners de mudaraba a un tercer per negocis” (Khattab, Muhammad Sharfuddin (1998), Mudharaba System in Islamic Fiqh, Translated in Urdu by Muhammad Tahir Mansuri, Islamabat: International Institute of Islamic Economics, International Islamic University p. 58)
  345. ↑ Siddiqi, M. Nejatullah (1982) "Islamic Approaches to Money, Banking and Monetary Policy: A Review", in M. Ariff (ed.), Monetary and Fiscal Economics of Islam. Jeddah: International Centre for Research in Islamic Economics.
  346. ↑ Bidabad, Bijan. «Islamic Monetary Policy». Consultat el 12 de giner de 2017.
  347. ↑ Hussain, Meinhaj(juny de 2010).«21st-century-islamic-state-economic».Economic Model.
  348. ↑ El-Gamal, Islamic Finance, 2006: p.139
  349. ↑ 349,0 349,1 Miller, Judith (1999). God Has Ninety-Nine Names: Reporting from a Militant Middle East, NY: Simon and Schuster, pp. 79–80. ISBN 9781439129418. Consultat el 15 d'abril de 2015. «Per lo general, el governant té la fetua que volia sobre qüestions clau de política. Baix Sadat, per eixemple, el xeic del-Azhar va dictaminar que els abonaments del tesor en interessos eren consistents en la llei divina i que el viage de Sadat a Jerusalem i el posterior tractat de pau en Israel estaven en consonancia con la fe. Un atre Azhari inclús havia dictaminat que la cervesa era halal perque tècnicament no caïa baix la prohibició de l'alcohol ...»
  350. ↑ 350,0 350,1 Khalil, Emad H. 2006 "An overview of the Shariah prohibition of riba". En Interest in Islamic Economics: Understanding Riba, edited by Abdulkader Thomas. Londres: Routledge. p.83
  351. ↑ Al-Ittihad (newspaper UAE), 22 August 1997
  352. ↑ El-Gamal, Mahmoud A. 2000 A basic guide to contemporary Islamic banking and finance. Houston TX, p.39
  353. ↑ Al-Ahram newspaper, 1 June 1989
  354. ↑ Ruthven, Malise (1984). Islam in the World, first edició, Penguin, p. 317.
  355. ↑ Pulwari, M.Ya'afar Shah, ed. 1959 Commercial interest ki fiqhi hathaiyat
  356. ↑ Imadi, Tamanna. 1965. Riba aur bai'. [Riba and trade] Urdu. Fikro Nazar (Islamabat) 2 (7):429-434
  357. ↑ Shihab, Rafiullah. 1966. "Bankari aur us ka munafa'" [Banking and its profit]. Urdu. Fikro Nazar (Islamabat) 4 (12) (juliol-agost): 51-58.
  358. ↑ Shah, S. Yaqub. 1967. Chand ma'ashi masai'l aw Islam [Islam and some economic problems]. Urdu. Lahore: Idara Thaqafat i Islamiyya
  359. ↑ Muslim, Abdul Ghafar. 1974. The theory of interest in Islamic law and the effect of the interpretation of this by the Hanafi school up to the end of Mughal empire. Ph. D. dissertation. University of Glasgow.
  360. ↑ Ahmad, Syed. 1977. "Reflections on the concept and law of riba" in Outlines of Islamic economics pp.26-34. Indianapolis, IN: Association of Muslim Social Scientists
  361. ↑ Kazmi, Aqdas Ali. 1992. "The senar-equivalence of interest and riba". Business Redcorder (Karachi), 14 May
  362. ↑ Saeed, Abullah. 1995. The moral context of the prohibition of riba in Islam revisited. American Journal of Islamic Social Sciences 12 (4): pp.496-517
  363. ↑ Saeed, Abullah. 1996. Islamic banking and interest: A study of prohibition of interest and its contemporary interpretation. Leiden: E.J. Brill
  364. ↑ Abu Umar Faruq Ahmad, Abu Umar Faruq; Hassan, M. Kabir(6 de març de 2014).«RIBA AND ISLAMIC BANKING».Journal of Islamic Economics, Banking and Finance.: 9 (5.1).Consultat el 26 d'octubre de 2016.
  365. ↑ Glaeser, E., and J. Scheinkman. (1998) "Neither a Borrower nor a Lender Be: An Economic Analysis of Interest Restrictions and Usury Laws," Journal of Law and Economics, 41 (1)
  366. ↑ El-Gamal, Islamic Finance, 2006: p.10
  367. ↑ Rahman, Fazluer, (1964) "Riba and Interest" Islamic Studies, 3 (1), 1-43 (1964)
  368. ↑ Torreu, Muhammad,The Message of the Qur'an, Gibraltar, 1984, pp.61-62
  369. ↑ Najjar, Sa'aneu al (1989) 'Si'r al-Fa'anada Yu'addi Wazifa Hayawiyya fi al-Nizam al-Iqtisadi al-Mu'agarrar,' in Salah Muntasir (ed), Arbah al-Bunuk, Cairo: Donar al-Ma'arif, 35-42
  370. ↑ Ahmad, Abu Umar Faruq (2010). Developments in Islamic Banking Practice: The Experience of Bangladesh, Universal Publishers, p. 60. ISBN 9781599428284. Consultat el 22 de març de 2015.
  371. ↑ Al-Ahram newspaper (June 1, 1989)
  372. ↑ Faruki, Kemal A. (1983). «Islamic Resurgence: Prospects and Implications», Voices of Resurgent Islam, pp. 289.
  373. ↑ I. Doi, Abdul Rahman. (1995). "Mașlahah". In John L. Esposito. The Oxford Encyclopedia of the Modern Islamic World. Oxford: Oxford University Press.
  374. ↑ Siddiqi, Riba, Bank Interest, 2004: p.57
  375. ↑ Kuran, The Long Divergence, 2011: p.147
  376. ↑ Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: p.96
  377. ↑ Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: pp.127-134
  378. ↑ Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: pp.131
  379. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: pp. 66-106
  380. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 74
  381. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: pp. 77-82
  382. ↑ 382,0 382,1 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.200
  383. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.200-203
  384. ↑ Mahmoud EL-GAMAL. Rashid Rida on Riba — I: The Hayderabad fatwa Mahmoud EL-GAMAL. "An Economic Explication of the Prohibition of Riba in Classical Islamic Jurisprudence," Proceedings of the Third Harvard University Forum on Islamic Finance, Cambridge: Center for Middle Eastern Studies, Harvard University, 2000, pp. 31-44. http://www.ruf.rice.edu/elgamal/files/riba.pdf
  385. ↑ c.f. Al-Mawd¯ud¯ı, A., 1979. Al-Rib¯a. Beir¯ut: Mu’assasat Al-Ris¯alah, (pp.20-21)
  386. ↑ Al-Sadr, M., 1980. ’Iqtis.¯adun¯a. Beir¯ut: D¯ar Al-Ta‘¯aruf, (p.639)
  387. ↑ Usmani, Introduction to Islamic Finance, 1998: p.xvi
  388. ↑ Khan, M.F. (1991). Clave value of money and discounting in Islamic perspective (vol. 1), p. 35.
  389. ↑ 389,0 389,1 389,2 Khan, Islamic Banking in Pakistan, 2015: p.73-74
  390. ↑ Maududi, Economic System of Islam, n.d.: p.176
  391. ↑ Usmani, Muhammad Taqi. An Introduction to Islamic Finance, The Hague: Kluwer Law International, p. xvi.
  392. ↑ Irfan, Harris (2015). Heaven's Bankers: Inside the Hidden World of Islamic Finance, Little, Brown Book Group., p. 196. ISBN 9781472105066. Consultat el 28 d'octubre de 2015.
  393. ↑ 393,0 393,1 393,2 393,3 Farooq, Riba-Interest Equation and Islam, 2005: pp.12-13
  394. ↑ Zarqa, M. Anas (1983). «An Islamic perspective on the Economics of discounting in project evaluation.», Fiscal policy and resource allocation in Islam, Jeddah: International Centre for Research in Islamic Economics, King Abdulaziz University; and Islamabat: Institute of Policy studies.
  395. ↑ Khan, Muhammad Fahim«The value of money and discounting in the Islamic perspective».Review of Islamic Economics.1(2): 35–45.
  396. ↑ Ahmad, Abu Umar Faruq; Hassan, M. Kabir(2009).«The Clave Value of Money Concept in Islamic Finance».The American Journal of Islamic Social Sciences.23(1)Consultat el 31 d'agost de 2016.
  397. ↑ Farooq, Riba-Interest Equation and Islam, 2005: p.13
  398. ↑ Abdullah SAEED. Islamic Banking and Interest: A Study of the Prohibition of Riba and its Contemporary Interpretation, [New York: E. J. Brill, 1996], p.95
  399. ↑ Usmani, Introduction to Islamic Finance, 1998: pp.76-80
  400. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: pp. 135-152
  401. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: per a 135-6
  402. ↑ Toutounchian, Iraj (2009). Islamic money and banking: Integrating money in capital theory, Singapur: John Wiley & Sons (Àsia), p. 75.
  403. ↑ 403,0 403,1 Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: pp. 140-152
  404. ↑ 404,0 404,1 404,2 404,3 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.155-156
  405. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.203
  406. ↑ (Islamic Fiqh Academy, 7th session, 1992, Resolution 66/2/77)
  407. ↑ Saadullah, Ridha(1994).«Concept of clave in Islamic economics».Islamic Economic Studies.2(1): 1–15.
  408. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p. 204
  409. ↑ Usmani, Historic Judgment on Interest, 1999: p. 188
  410. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.204-6
  411. ↑ Khan, Waqar Masood (2002). Transition to a riba-free economy, Islamabat: International Institute of Islamic Thought and Islamic Research Institute, p. 104. ISBN 9781565640993.
  412. ↑ al-Munajjid, Shaykh Muhammad Saalih (8 de giner de 2007). «12541: It is haraam to pay interest because of inflation». Islam Question and Answer. Consultat el 20 d'octubre de 2016.
  413. ↑ Saalih al-Munajjid {General Supervisor), Muhammad. «23388: Paying interest because of inflation is riba». Islam Question and Answer. Consultat el 7 d'octubre de 2016.
  414. ↑ Abu Umar Faruq Ahmad, Abu Umar Faruq; Hassan, M. Kabir(6 de març de 2014).«RIBA AND ISLAMIC BANKING».Journal of Islamic Economics, Banking and Finance.: 14 (5.4).Consultat el 26 d'octubre de 2016.
  415. ↑ 415,0 415,1 415,2 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.207-8
  416. ↑ 416,0 416,1 Warde, Islamic finance in the global economy, 2000: p.163
  417. ↑ Farooq, Mohammad Omar (juny de 2006). «Exploitation, Profit and The Riba-Interest Reductionism». haram. Consultat el 30 d'octubre de 2016. «Existix una raó per la qual, en comparació a les definicions de juristes anteriors, les definicions més recents se centren en les transaccions que generen interessos. Açò es deu a que les transaccions de trueque són menys comunes ara, i hi ha una tendència simplista a equiparar la riba en l'interés.»
  418. ↑ 418,0 418,1 Bukhari, Sahih. «Volume 3, Book 034 "Ixes and Trade" Number 344». Usc.edu. Archivat des de l'original, el 10 de setembre de 2017. Consultat el 1 de març de 2018.
  419. ↑ Bukhari, Sahih. «Volume 3, Book 034 "Ixes and Trade" Number 379». Usc.edu. Archivat des de l'original, el 10 de setembre de 2017. Consultat el 1 de març de 2018.
  420. ↑ Sunan Abu Daud, Book 23, Number 3454
  421. ↑ 421,0 421,1 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.140
  422. ↑ Sahih Bukhari, Kitab al-Buyu', Bab Bay' al-dinar bi’l-dinar nasa’an, Vol. 3, #
  423. ↑ see also: Nomani, Farhad. «2.1», The Interpretative Debat of the Classical Islamic Jurists on Riba (Usury). Consultat el 20 d'octubre de 2016.
  424. ↑ (Sahih Muslim, Vol. III, #, Kitab al-Musaqat, Bab bay' al-ta'am mithlan bi-mithl
  425. ↑ Suhail, Iqbal Ahmad Khan (1999). What is Riba? New Delhi, Índia: Pharos. p.8
  426. ↑ Zaheer, Khalid(setembre de 2004).«Why is Riba Al-Fadl Unacceptable?».Monthly Renaissance.14(9)Consultat el 14 d'octubre de 2008.
  427. ↑ cf. Dr. Zaheer, Khalid (1994), An Enquiry into the Basic Concept of Banking as Perceived by the Spirit of Islamic Economic Justice, University of Wales)
  428. ↑ El-Gamal, Islamic Finance, 2006: p.51
  429. ↑ Bukhari, Sahih. «Volume 3, Book 034 "Ixes and Trade" Number 388». usc.edu. Archivat des de l'original, el 10 de setembre de 2017. Consultat el 1 de març de 2018.
  430. ↑ 430,0 430,1 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.137
  431. ↑ 431,0 431,1 431,2 Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.192
  432. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.137-8
  433. ↑ (1 de giner de 1999) IIIE's Blueprint of Islamic Financial System Including Strategy for Elimination of Riba, Islamabat: International Institute of Islamic Economics, International Islamic University, pp. 38, 3.6. Consultat el 24 d'agost de 2016.
  434. ↑ Qazi, M.A. (1979). A Concise Dictionary of Islamic Terms, Lahore, Pakistan: Qazi Publications.
  435. ↑ 435,0 435,1 435,2 435,3 435,4 «Types of Riba. b) Riba al Fadl». Know Islamic Banking. Consultat el 29 d'agost de 2016.
  436. ↑ 436,0 436,1 Zaheer, Khalid. «Why Is Riba Al-Fadl Unacceptable?». Consultat el 24 d'agost de 2016.
  437. ↑ Ibn Qayyim, A.J. (1374 H.), ‘Ilamul Muwaqqi’in ‘an Rabbil ‘Alamin, Matba‘atus Sa‘adah, Egypt, Vol.3., p.204)
  438. ↑ (1 de giner de 1999) IIIE's Blueprint of Islamic Financial System Including Strategy for Elimination of Riba, Islamabat: International Institute of Islamic Economics, International Islamic University, pp. 40, 4.4.2, 4.5 (iii). ISBN 9789698332099. Consultat el 24 d'agost de 2016.
  439. ↑ Khan, What Is Wrong with Islamic Economics?, 2013: p.191
  440. ↑ El-Gamal, Islamic Finance, 2006: p.39
  441. ↑ Saeed, Abdullah. (1996). Islamic Banking and Interest: A Study of the Prohibition of Riba and its Contemporary Interpretation. New York, E. J. Brill, p.32
  442. ↑ El-Gamal, Mahmoud A. (2006). Islamic Finance: Law, Economics, and Practice, Cambridge University Press., p. 52. Consultat el 14 de setembre de 2016.
  443. ↑ Suhail, Iqbal Ahmad Khan (1999). What is Riba? New Delhi, Índia: Pharos.
  444. ↑ Fadel, Mohammad (2008). “Riba, Efficiency and Prudential regulation: Preliminary Thoughts”, Wisconsin International Law Journal, 25 (4), pp. 655-702
  445. ↑ Farooq, Riba, Interest and Six Hadiths, 2009: p.121
  446. ↑ Sahih al-Bukhari, Kitab al-Buyu', Bab idha llaurada bay'a tamrin bi tamrin khayrun minhu, Vol. 3, No. 499
  447. ↑ Sahih Muslim, Vol. III, No. 3869; Muwatta', No. 1305-1306 and Nasa'i
  448. ↑ Suhail, p. 55, quoting Sunan al-Nasa'i bi-shar'h al-Suyuti, Kitab al-buyu', Vol. 7, No. 272
  449. ↑ Suhail, Iqbal Ahmad Khan (1999). What is Riba? New Delhi, Índia: Pharos, p. 55, quoting Sunan al-Darimi, Vol. 2, No. 257

Bibliografia

  • Ahmad, Abu Umar Faruq; Hassan, M. Kabir(6 de març de 2014).«RIBA AND ISLAMIC BANKING».Journal of Islamic Economics, Banking and Finance.Consultat el 26 d'octubre de 2016.

Hernández López, Adday (2016), El valor del temps. Doctrina jurídica i pràctica de l'usura (ribā) en l'Occident islàmic migeval, Helsinki. Acadèmia Scientiarum Fennica.