Anar al contingut

Ponts romans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El Pont d'Alcántara, Espanya, una obra mestra de la construcció de ponts antics

Els ponts romans, construïts pels antics romans; varen ser els primers creats tan grans i duradors.[1] Els ponts romans es construïen en pedra i tenien l'arc com a estructura bàsica. La majoria utilisava també formigó (invent fet pels romans),i inclús varen ser els primers en utilisar-ho per als ponts.

Tipologia

Ponts romans coneguts[2]
País Número
Total Plantilla:0931

De la mateixa manera que en la volta i la cúpula, els romans varen ser els primers en donar-se conte del potencial dels arcs per a la construcció de ponts.[3]

Pont romà de pontones sobre el baix Danubio

Esta és una llesta de ponts romans (elaborada per l'ingenier Colin O'Connor figuren 330), per al tràfic ( de persones, càrrega i aigua en el sentit dels aqüeductes), 34 ponts romans de fusta i 54 ponts romans d'aqüeducte, una part important dels quals seguix en peu i inclús s'utilisa per a transportar vehículs.[4] Un estudi més complet realisat per l'erudit italià Vittorio Galliazzo va trobar 931 ponts romans, en la seua majoria de pedra, en res menys que 26 països diferents.[5]


Els ponts d'arc romans solien ser semicirculares, encara que alguns eren segmentarios (com el Pont de Alconétar). Un arc escarzano és un arc que té menys d'un semicírcul.[6] Les ventages del pont d'arc rebaixat eren que permetia el pas de grans cantitats d'aigua de riuada per davall, lo que evitava que el pont fora arrastrat durant les inundacions i el propi pont podia ser més llauger. Per lo general, els ponts romans contaven en pedres d'arc primari en forma de falca (dovelas) del mateix tamany i forma. Els romans varen construir tant vans individuals com a llarcs aqüeductes d'arcs múltiples, com el Pont del Gard i l'Aqüeducte de Segòvia. Els seus ponts varen incorporar des de molt pronte obertures d'inundació en els pilars, per eixemple en el Pont Fabricio de Roma (62 a. C.), un dels ponts importants més antics del món que seguix en peu. Els ingeniers romans varen ser els primers, i fins a la Revolució Industrial els únics, en construir ponts en formigó, que varen cridar opus caementicium. L'exterior solia estar revestit de rajola o sellar, com en el Pont d'Alcántara.

Els romans també varen introduir els ponts d'arc rebaixat en la construcció de ponts. El Pont de Limira, de 330 m de llongitut, situat en el suroest de Turquia, presenta 26 arcs segmentats en una relació mija entre la llum i l'altura de 5,3:1,[7] lo que conferix al pont un perfil inusualment pla que no ha segut superat durant més d'un mileni. El Pont de Trajano sobre el Danubio contava en arcs segmentats de vans oberts de fusta (sobre pilars de formigó de 40 m d'altura). Est va ser el pont d'arc més llarc durant mil anys, tant en térmens de llongitut total com de vans individuals, mentres que el pont romà més llarc que es conserva és el Pont Romà de Mèrida, de 790 m de llongitut.

El pont romà de Karamagara, en Capadocia, pot ser el primer pont en arc apuntat que es conserva.[8]

Formes d'arc

Pont Fabricio en Roma, Itàlia

Els primers ponts d'arc romans, influïts per l'antiga noció de la forma ideal del círcul, descriuen a sovint un círcul complet, en l'arc de pedra continuant baix terra. Un eixemple típic és el Pont Fabricio de Roma. Més tart, els ponts romans de mamposteria es recolzaven sobretot en arcs semicirculares o, en menor mida, en arcs segmentats.[9][10] Sobre el disseny posterior, que mostra una primerenca concentració local en el noreste d'Itàlia, pero que pot trobar-se dispers per tot l'imperi, el Pont de Limira, el d'Alconétar i el Pont de Sant Lorenzo són eixemples destacats. Ademés, atres formes d'arc fan rares aparicions, en alguns casos de les quals no es poden descartar deformacions posteriors. El Pont de Karamagara, de l'antiguetat tardana, representa un eixemple primerenc de l'us d'arcs apuntats.

Característiques típiques

Pont Romà, Mèrida, Espanya. En una llongitut total de 792 m i encara en us, és el major pont romà que es conserva
  • Molts tenen més de 5 metros d'ample
  • La majoria d'ells s'inclinen llaugerament
  • Molts tenen treball rústic
  • La mamposteria està formada per rencs i capçaleres alternes; és dir, una capa de pedres rectangulars es coloca en sentit llongitudinal i la següent capa té els extrems cap a l'exterior.
  • Pedres unides en juntes de coa de milano o barres metàliques
  • Clavills en les pedres per a subjectar les ferramentes d'agarre

(Font Traianus – Un esforç per identificar els ponts romans construïts en l'antiga Hispania)

Opus pontis

Els costs de construcció i reparació dels ponts, coneguts com ___protected_title_1___ ("treball dels ponts"), eren responsabilitat de múltiples municipis locals. Els costs compartits demostren que els ponts romans pertanyien a la regió en el seu conjunt, i no a una sola ciutat (o dos, si estaven en la frontera). El Pont d'Alcántara, en Lusitania, per eixemple, es va construir a costa de 12 municipis locals, els noms dels quals es varen afegir en una inscripció.[11] Més tart, en l'Imperi romà, els senyors locals de la terra devien pagar els diezmos a l'imperi en concepte de ___protected_title_2___.[12][13] Els anglosaxons varen continuar esta pràctica en ___protected_title_3___, una traducció lliteral de '"opus pontis.[14]

Eixemples

L'arc restant del Posa't Rotto, situat en mig del Tíber

Construït en l'any 142 a. C., el Pont Aemilius, posteriorment cridat Posa't Rotto (pont trencat), és el pont de pedra romà més antic de Roma, Itàlia.

El major pont romà va ser el de Trajano sobre el baix Danubio, construït per Apolodoro de Damasc, que va seguir sent durant més d'un mileni el pont més llarc que s'ha construït tant en térmens de llongitut total com de va. En la majoria dels casos, es trobaven a lo manco dos metros per damunt de la massa d'aigua.

Un eixemple de construcció de ponts militars temporals és el Pont de Juliol César en el Rin.

Grans ponts fluvials

Els ingeniers romans varen construir ponts d'arc de pedra o de pilars de pedra sobre tots els rius importants del seu Imperi, llevat dos: l'Éufrates, que es trobava en la frontera en els imperis perses rivals, i el Nilo, el riu més llarc del món, que va ser "puenteado" fins a 1902 per l'antic assut britànic de Asuán.[15]

Els majors rius travessats per ponts sòlits pels romans varen ser el Danubio i el Rin, els dos majors rius europeus a l'oest de l'estepa euroasiàtica. El baix Danubi va ser creuat per a lo manco dos (Pont de Trajano, Pont de Constantino) i el mig i baix Rin per quatre ponts diferents (Pont Romà de Magúncia, Pont de Juliol César en el Rin, Pont Romà de Coblenza, Pont Romà de Colónia). Per als rius en fortes corrents i per a permetre els moviments ràpits de l'eixèrcit, també s'ampraven habitualment ponts de pontones.[16] Si es té en conte l'absència de registres de ponts sòlits premodernos que creuen rius grans,[17] l'ardit romà sembla no tindre parangón en cap lloc del món fins a entrat el XIX.

Vore també

Referències

  1. ↑ O’Connor 1993, p. 1
  2. ↑ Galliazzo 1994, p. 2 (Índex). L'estudi de Galliazzo exclou les estructures tardorromanas o bizantines.
  3. ↑ Robertson, D.S.: Greek and Roman Architecture, 2nd edn., Cambridge 1943, p.231: "The Romans were the first builders in Europe, perhaps the first in the world, fully to appreciate the advantages of the arch, the vault and the dome."
  4. ↑ Colin O'Connor: "Roman Bridges", Cambridge University Press 1993, p. 187ff. ISBN 0-521-39326-4
  5. ↑ Galliazzo, Vittorio (1994), I ponti romani. Catalogue generale, Vol. 2, Treviso: Edizioni Canova, ISBN 88-85066-66-6, cf. Indice
  6. ↑ Beall, Christine (1988). «Designing the segmental arch». ebuild.com. Consultat el 8 de maig de 2010.
  7. ↑ Colin O'Connor: "Roman Bridges", Cambridge University Press 1993, p. 126 ISBN 0-521-39326-4
  8. ↑ Galliazzo 1995, pàg. 92, 93 (fig. 39)
  9. ↑ Galliazzo 1995, pàg. 429–437
  10. ↑ O’Connor 1993, p. 171
  11. ↑ Frothingham, A.I.(1915).«The Roman Territorial Arch».American Journal of Archaeology.Macmillan Company.14(19): 159, 172.(en en)
  12. ↑ James-Raoul, Danièle; Thomasset, Claude (2006). Els ponts au Moyen Âge (en fr), Presses Paris Sorbonne, p. 201. ISBN 9782840503736. Consultat el 15 de juliol de 2017.
  13. ↑ Gillespie, Donald S. (2015). Li Beau Dieu (en en), Holy Fire Publishing, p. 27. ISBN 9781603835084. Consultat el 15 de juliol de 2017.
  14. ↑ Bosworth, Joseph (1882). An Anglo-Saxon Dictionary: Based on the Manuscript Collections of the Clapix Joseph Bosworth ... (en en), Clarendon Press, p. 125. Consultat el 15 de juliol de 2017.
  15. ↑ O’Connor 1993, pàg. 193–202 (Appendices A and B)
  16. ↑ O’Connor 1993, pàg. 133–139
  17. ↑ Fernández Troyano 2003


Referències