Polítop uniforme
| 2D | 3D |
|---|---|
Triàngul truncat o hexàgon uniforme, en diagrama de Coxeter-Dynkin Plantilla:DCD |
Octaedre truncat Plantilla:DCD |
| 4D | 5D |
16-celes truncat Plantilla:DCD |
5-ortoplex truncat Plantilla:DCD |
En geometria, un polítop uniforme de dimensió tres o superior és una forma geomètrica isogonal delimitada per facetes uniformes. Els polítops uniformes en dos dimensions són els polígons regulars (la definició és diferent en 2 dimensions, per a excloure als polígons de costats pares vèrtiç-transitivos que alternen dos llongituts diferents d'arestes).
Esta és una generalisació de la categoria anterior de polítops semirregulares, pero també inclou els polítops regulars. Ademés, es permeten tant cares regulars com figures de vèrtiç en forma d'estrela (polígons estrelats), lo que amplia enormement les possibles solucions. Una definició estricta requerix que els polítops uniformes siguen finitos, mentres que una definició més àmplia permet que els panals uniformes (teselados bidimensionales i panals de dimensions superiors) dels espais euclidià i hiperbòlic també es consideren polítops.[1]
Operacions
Casi tots els polítops uniformes poden generar-se a partir d'una construcció de Wythoff i representar-se per mig d'un diagrama de Coxeter-Dynkin. Excepcions notables són el gran dirrombicosidodecaedro en tres dimensions i el gran antiprisma en quatre dimensions. La terminologia per als polítops uniformes convexos (utilisada en els artículs poliedre uniforme, 4-polítop uniforme, 5-polítop uniforme, 6-polítop uniforme, teselado uniforme i panal convex uniforme) va ser acunyada per Norman Johnson.
De manera equivalent, els polítops wythoffianos es poden generar aplicant operacions bàsiques als polítops regulars en estes dimensions. Este enfocament va ser utilisat per primera volta per Johannes Kepler, i és la base de la notació de poliedres de Conway.
Operadors de rectificació
Els n-polítops regulars tenen n órdens de rectificació. La rectificació zero és la forma original. La (n−1)-ésima rectificació és el poliedre conjugat. Una rectificació reduïx les arestes a vèrtiços, una birrectificació reduïx les cares a vèrtiços, una trirrectificació reduïx les celes a vèrtiços, una cuatrirrectificació reduïx les 4-cares a vèrtiços, una quintirrectificació reduïx les 5-cares a vèrtiços, i aixina successivament.
Es pot utilisar un símbol de Schläfli estés per a representar formes rectificades, en un sol subíndex:
- k-ésima rectificació = tk{p1, p2, ..., pn-1} = kr.
Operadors de truncació
Les operacions de truncació es poden aplicar a n-polítops regulars en qualsevol combinació. El diagrama de Coxeter resultant té dos nodos anellats i l'operació rep el nom de la distància entre ells. La truncació talla vèrtiços, el canteado' curta arestes, la runcinacó curta cares, i la estericació curta celes. Cada operació superior també comprén a les inferiors, de modo que (per eixemple), un canteado també trunca vèrtiços.
- t0,1 o t: Truncació: s'aplica a polígons i a figures de dimensions superiors. Una truncació elimina els vèrtiços i inserta una nova faceta en lloc de cada uns dels vèrtiços anteriors. Les cares es trunquen, duplicant el seu número d'arestes (el terme, acunyat per Johannes Kepler, prové del llatí truncara, "tallar".)
- També hi ha truncació superiors: bitruncament t1,2 o 2t, tritruncament t2,3 o 3t, cuatritruncament t3,4 o 4t, quintitruncament t4,5 o 5t, etc.
- t0,2 o rr: Canteado: s'aplica a poliedres i a figures de dimensions superiors. Pot vore's com una rectificació d'una primera rectificació. Un canteado trunca tant els vèrtiços com les arestes i els reemplaça per noves facetes. Les cèlules són reemplaçades per còpies topológicamente expandides de sí mateixes (el terme, acunyat per Johnson, es deriva del verp cant, com biselar", que significa tallar segons un pla inclinat).
- També hi ha canteados superiors: bicanteado t1,3 o r2r, tricanteado t2,4 o r3r, cuatricanteado t3,5 o r4r, etc.
- t0,1,2 o tr: Cantitruncament: s'aplicada a poliedres i a figures de dimensions superiors. Es pot considerar que trunca una forma rectificada. Un cantitruncament secciona tant els vèrtiços com les arestes, i els reemplaça per noves facetes. Les cèlules són reemplaçades per còpies topológicamente expandides de sí mateixes (el terme compost combina canteado i truncació)
- També hi ha cantitruncaments superiors: bicantitruncament t1,2,3 o t2r, tricantitruncament t2,3,4 o t3r, cuatricantitruncament t3,4,5 o t4r, etc.
- t0,3: Runcinado: s'aplica a 4-polítops uniformes i a figures de dimensions superiors. El runcinado trunca vèrtiços, arestes i facetes, reemplaçant-los a cada u per noves facetes. Les 4-facetes són reemplaçades per còpies topológicamente expandides de sí mateixes (el terme, acunyat per Johnson, es deriva del llatí runcina, la "garlopa" usada pels carpinteros).
- També hi ha runcinados superiors: birruncinado t1,4, trirruncinado t2,5, etc.
- t0,4 o 2r2r: Estericació: s'aplica a 5-polítops uniformes i figures de dimensions superiors. Pot vore's com una birrectificació d'una birrectificació. La estericació trunca vèrtiços, arestes, cares i celes, reemplaçant cada u per noves facetes. Les 5-cares són reemplaçades per còpies topológicamente expandides de sí mateixes (el terme, acunyat per Johnson, es deriva del grec estéreo, "sòlit".)
- També hi ha estericacins superiors: biestericació t1,5 o 2r3r, triestericació t2,6 o 2r4r , etc.
- t0,2,4 o 2t2r: Estericanteado: s'aplica a 5-polítops uniformes i a figures de dimensions superiors. Pot vore's com el bitruncament d'una birrectificació.
- També hi ha estericanteados superiors: biestericanteado' t1,3,5 o 2t3r, tristericanteado t2,4,6 o 2t4r, etc.
- t0,5: Pentelació: s'aplica a 6-polítops uniformes i a figures de dimensions superiors. La pentelació trunca vèrtiços, arestes, cares, celes i 4-cares, reemplaçant cada u per noves facetes. Les 6-cares són reemplaçades per còpies topológicamente expandides de sí mateixes(el terme pentelació deriva del prefix grec pente, "cinc").
- També hi ha pentelacins superiors: bipentelació t1,6, tripentelacion t2,7, etc.
- t0,6 o 3r3r: Hexilacó: s'aplica a 7-polítops uniformes i a figures de dimensions superiors. Pot vore's com una trirectificació d'una trirectificació. L'hexilacó trunca vèrtiços, arestes, cares, celes, 4-cares i 5-cares, reemplaçant cada u per noves facetes. Les 7-cares són reemplaçades per còpies topológicamente expandides de sí mateixes (el terme hexilacó deriva del grec hex, "sis").
- També hi ha hexilacins superiors: bihexilacó': t1,7 o 3r4r, trihexilacó: t2,8 o '3r5r, etc.
- t0,3,6 o 3t3r: Hexiruncinado: s'aplica a 7-polítops uniformes i a figures de dimensions superiors. Pot vore's com un tritruncament d'una trirectificació.
- També hi ha hexiruncinacins superiors: bihexiruncinado: t1,4,7 o 3t4r, trihexiruncinado: t2,5,8 o 3t5r, etc.
- t0,7: Heptelació: s'aplica a 8-polítops uniformes i a figures de dimensions superiors. L'heptelació trunca vèrtiços, arestes, cares, celes, 4 cares, 5-cares i 6-cares, reemplaçant cada una per noves facetes. Les 8-cares són reemplaçades per còpies topológicamente expandides de sí mateixes (el terme heptelació deriva del grec hepta, "sèt").
- També hi ha heptelacins superiors: biheptelació t1,8, triheptelació t2,9, etc.
- t0,8 o 4r4r: Octelació: s'aplica a 9-polítops uniformes i a figures de dimensions superiors.
- t0,9: Enelació: s'aplica a 10-polítops uniformes i a figures de dimensions superiors.
Ademés, es poden realisar combinacions de truncació que també generen nous polítops uniformes. Per eixemple, un runcitruncament és una runcinacó i una truncació aplicats junts.
Si s'apliquen totes les truncació al mateix temps, l'operació pot denominar-se de manera més general com omnitruncado.
Alternacó

Una operació especial, cridada alternacó, elimina vèrtiços alternatius d'un polítop que solament té cares parells. Un polítop omnitruncado alternat es diu romo.
Els polítops resultants sempre es poden construir, i generalment no són reflectantes i, en general, tampoc tenen solucions de polítops uniformes.
El conjunt de polítops formats alternant un hipercubo es coneixen com demicubos. En tres dimensions, esta operació produïx un tetraedre; en quatre dimensions, es genera un 16-celes, o demiteseracto.
Figura de vèrtiç
Es poden construir polítops uniformes a partir del seu figura de vèrtiç, la disposició d'arestes, cares, celes, o atres elements de dimensions superiors al voltant de cada vèrtiç. Els polítops uniformes representats per un diagrama de Coxeter-Dynkin, que marquen espills actius per mig d'anells, tenen simetria reflexiva i poden construir-se simplement a partir de reflexions recursivas de la figura del vèrtiç.
Un número menor de polítops uniformes no reflexius tenen una única figura de vèrtiç, pero que no es repetix per mig de reflexions simples. La majoria d'estos cossos es poden representar en operacions com l'alternacó d'atres polítops uniformes.
Les figures de vèrtiç per a diagrames de Coxeter d'anell únic es poden construir a partir del diagrama, eliminant el nodo anellat i anellant els nodos veïns. Estes figures de vèrtiç són en sí mateixes vèrtiç-transitivas.
Els polítops d'anells múltiples es poden generar amprant un procés de construcció una miqueta més complicat i la seua topologia no és un polítop uniforme. Per eixemple, la figura del vèrtiç d'un polítop regular truncat (en 2 anells) és una piràmide. Un polítop omnitruncado (tots els nodos anellats) sempre tindrà un símplex irregular com a figura de vèrtiç.
Vore també
Referències
- ↑ Mircea Vasile Diudea (2017). Multi-shell Polyhedral Clusters, Springer, pp. 40 de 442. ISBN 9783319641232. Consultat el 22 d'agost de 2023.
Bibliografia
- Coxeter The Beauty of Geometry: Twelve Essays, Dover Publications, 1999, ISBN 978-0-486-40919-1 (Chapter 3: Wythoff's Construction for Uniform Polytopes)
- Norman Johnson Uniform Polytopes, Manuscript (1991)
- N.W. Johnson: The Theory of Uniform Polytopes and Honeycombs, Ph.D. Dissertation, University of Toronto, 1966
- A. Boole Stott: Geometrical deduction of semiregular from regular polytopes and space fillings, Verhandelingen of the Koninklijke academy van Wetenschappen width unit Amsterdam, Eerste Sectie 11,1, Amsterdam, 1910
- H.S.M. Coxeter:
- H.S.M. Coxeter, M.S. Longuet-Higgins and J.C.P. Miller: Uniform Polyhedra, Philosophical Transactions of the Royal Society of London, Londne, 1954
- H.S.M. Coxeter, Regular Polytopes, 3rd Edition, Dover New York, 1973
- Kaleidoscopes: Selected Writings of H.S.M. Coxeter, edited by F. Arthur Sherk, Peter McMullen, Anthony C. Thompson, Àsia Ivic Weiss, Wiley-Interscience Publication, 1995, ISBN 978-0-471-01003-6
- (Paper 22) H.S.M. Coxeter, Regular and Semi Regular Polytopes I, [Math. Zeit. 46 (1940) 380-407, MR 2,10]
- (Paper 23) H.S.M. Coxeter, Regular and Semi-Regular Polytopes II, [Math. Zeit. 188 (1985) 559-591]
- (Paper 24) H.S.M. Coxeter, Regular and Semi-Regular Polytopes III, [Math. Zeit. 200 (1988) 3-45]
- Harold Scott MacDonald Coxeter, Longuet-Higgins, Miller, Uniform polyhedra, Phil. Trans. 1954, 246 A, 401-50. (Estendre Schläfli notation used)
- Marque Möller, Vierdimensionale Archimedische Polytope, Dissertation, Universität Hamburg, Hamburg (2004) (de)