Anar al contingut

Garlopa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Garlopa


La garlopa manual[1] és un tipo de raspall de carpintero que consistix en un paralelepípede rectàngul de fusta anomenat caixa procurant que l'altura vaja disminuint una miqueta cap a les extremitats. La superfície inferior és perfectament plana. A algunes polzades de l'extremitat posterior s'acopla una espècie de puny per a impeler l'instrument i prop de l'extremitat davantera es fixa un botó.

En mig de la caixa hi ha una obertura anomenada lumbrera, en la qual es coloquen el ferro i la falca. La lumbrera és de boca ampla per damunt i termina inferiorment en un recalat angost. La superfície de la lumbrera sobre que es recolza el ferro és inclinada a 45°; és dir, que té l'inclinament de la diagonal d'un quadrat perfecte.

La superfície oposta de la lumbrera té menys inclinament. El ferro és pla. Consta d'un full de ferro i una atra d'acer soldadas i templades. S'esmola gastant el full de ferro de modo que resulte un #cantonada de 25° a 35° i que el brot tinga una curvatura imperceptible cap als cantons a fin de que no acanale la fusta. El ferro s'assegura en la lumbrera per mig d'una falca oberta per la mitat que es fica en mall i s'afluixa colpejant la caixa en una de les seues extremitats.[2]

Història

[editar | editar còdic]

Les garlopas de mà són antigues, es varen originar fa mils d'anys. Les primeres garlopas estaven fetes de fusta en un recalat rectangular o mortaja tallada en el centre del cos. El full de brot o ferro es va mantindre en el seu lloc en una falca de fusta. La falca es colpejava en la mortaja i s'ajustava en un chicotet mall, un tros de fusta de rebuig o en la palma de la mà de l'artesà. S'han trobat garlopas d'este tipo en excavacions de jaciments antics, aixina com dibuixos de fusteria de l'Europa medieval i Àsia. Els primers eixemples coneguts de la garlopa de fusteria s'han trobat en Pompeya encara que atres eixemples romans s'han desenterrado en Gran Bretanya i Alemània. Les garlopas romanes s'assemblen a les garlopas modernes en la seua funció essencial, la majoria té ferro que envol un núcleu de fusta en la part superior, inferior, davantera i atrassera, i una cuchilla de ferro assegurada en una falca. Un eixemple que es troba en Colónia té un cos fet completament de bronze sense un núcleu de fusta.[3] En Newstead, Anglaterra, es va trobar una garlopa de ferro romana que s'usava per a tallar molduras.[4] Les històries anteriors a estos eixemples no estan clares, encara que els mobles i atres treballs en fusta trobats en les tombes egipcíaques mostren superfícies cuidadosadament alisadas en algun tipo de vora tallant o ferramenta per a raspar. Hi ha sugerències de que les primeres garlopas eren simplement blocs de fusta subjectes a les solgues de les azuelas per a conseguir un major control de l'acció de cort.

A mitan de la década de 1860, Leonard Bailey va començar a produir una llínea de garlopas de mà en cos de ferro fos, que les seues palesos varen ser comprades més tart per Stanley Rule & Level, ara Stanley Works. Els dissenys de Bailey originals varen ser desenrollats i ampliats per Justus Traut i uns atres en Stanley Rule & Level. Els dissenys de Bailey i Bedrock es varen convertir en la base per a la majoria dels dissenys moderns de garlopas de mà de metal fabricats en l'actualitat. El disseny de Bailey encara ho fabrica Stanley Works.


En 1918, es va desenrollar una ferramenta de garlopa manual accionada per aire per a reduir el treball de construcció naval durant la Primera Guerra Mundial. El tallador accionado per aire girava de 8000 a 15 000 rpm i permetia que un home fera el treball d'espalmat de fins a quinze hòmens que usaven ferramentes manuals.[5]

Les garlopas de mà moderns estan fets de fusta, ferro dúctil o bronze que produïx una ferramenta que és més pesada i no es oxida.

Els components estàndar d'una garlopa de mà inclouen:

  • A: boca; una obertura en la solga de la garlopa a través de la qual s'estén el full, i a través de la qual s'eleven les borumballes de fusta.
  • B: ferro; un full d'acer que talla la fusta.
  • C: tapa palanca; assegura la tapa de ferro i plancha fermament a la granota.
  • D: perilla d'ajust de profunditat; controla la profunditat de brot de la plancha.
  • I: perilla; permet que una segona mà guie l'avió.
  • F: tapa de ferro o rompevirutas; reforça el ferro i rulla i trenca les borumballes de fusta al seu pas per la boca.
  • G: palanca d'ajust lateral; biaixa el ferro per a que la profunditat de brot siga uniforme en tota la boca.
  • H: mànec; el mànec principal per a subjectar la garlopa.
  • I: palanca de leva; que gira una secció deslisant de l'extrem davanter de la solga per a ajustar l'espai en la boca de la garlopa. S'ancora al poste roscado de la perilla i s'assegura apretant la perilla.
  • J: granota ; una falca de ferro ajustable que subjecta el ferro pla en l'àngul adequat i permet variar la seua profunditat en relació en la solga. La granota s'entornella a l'interior de la solga a través de dos recalats paralels i en molts plans solament es pot ajustar en un destornillador quan es retira la plancha plana. Alguns plans, com la llínea de garlopas i bancs Bedrock de Stanley fabricats per Lie-Nielsen i WoodRiver/Woodcraft tenen un mecanisme de tornell que permet ajustar la ranilla sense llevar el full.
  • solga; la cara inferior del pla.

Variants

[editar | editar còdic]

La majoria de les garlopas es troben dins de les categories (per tamany) de raspall de contrafibra, raspall de alisado i raspall d'unió. Els raspalls especials inclouen el raspall de muscle, raspall de caminador, raspall de punta redonejada i raspall de cincel, entre uns atres.

Els cepilladores manuals accionados eléctricamente (referits lliurement com capillos elèctrics) s'han unit a la família dels raspalls manuals.

Els "raspalls de banc" es caracterisen per tindre el seu bisell de brot cap a avall i acoplat a un rompevirutas. La majoria dels raspalls de banc de metal, i alguns de fusta més grans, estan dissenyats en un torra atrassera coneguda com a bossa. Els "raspalls de contrafibra" es caracterisen per l'absència d'un rompevirutas i el ferro de brot assentat en el bisell cap a dalt. El raspall d'enquadrament ("Shooting Plane") té la cuchilla de brot montada lateralment i es pot subjectar en una sola mà, esta dissenyat per a usar-se en conjunció el tauler d'enquadrament i descolla en el treball contra la fibra. El raspall de bloc és menut, es pot subjectar en una sola mà i és bo bo per a treballs d'us general, com desfer un nuc en la fusta, alisar peces chicotetes i chaflanar vores.

Designació Numèrica Bailey

[editar | editar còdic]

Els diferents tipos de raspalls de banc estan dissenyats per a realisar diferents tasques, en el nom i el tamany del raspall definits per l'us. Els raspalls de banc de ferro dissenyats per l'inventor Leonard Bailey i fabricats comercialment per la companyia Stanley es varen designar per número respecte la seua llongitut. Esta designació numèrica coneguda com a numeració Bailey o Stanley va ser adoptada de forma genèrica, independentment del fabricant.

  • Un raspall N.º 1 medix cinc polzades 3/4 de llarc en una cuchilla de brot d'una polzada i 1/4 d'ample, encara que ya no es fabrica comercialment.
  • Els raspalls N.º 2 i N.º 3 medixen 6 i 7 polzades de llarc respectivament, abdós en una cuchilla de brot d'1 polzada i 5/8 d'ample.
  • El N.º 4 és el raspall de alisado per excelència, medix nou polzades de llarc en una cuchilla de brot de 2 polzades d'ample.
  • El raspall N.º 5 medix catorze polzades de llarc en cuchilla de brot de dos polzades d'ample. Se li coneix com a raspall universal, ("Jack Plane") perque pot funcional com alisador, raspall de devaste (modificant radis de cuchilla i obertura de boca) o com un chicotet garlopín per a unions.
  • El raspall n.º 6 medix díhuit polzades de llarc i pot usar-se com a raspall de devaste o la primera garlopa d'unions.
  • Les garlopas d'unió N.º 7 i N.º 8 medixen vintidós i vintiquatre polzades respectivament. Totes les garlopas (N.º 6 al N.º 8) utilisen una cuchilla de dos polzades i 3/8 d'ample.

Existixen variants en la designació. Un "½", per eixemple un raspall N.º 4½ indica un raspall de llongitut N.º 4 pero llaugerament més ample. Una designació 5½ indica la llongitut d'un N.º 5 pero una miqueta més ampla (aproximadament l'ample d'un N.º 6 ), mentres que una designació 1/4, per eixemple un 5-1/4 indica la llongitut d'un N.º 5 pero una miqueta més estret (l'ample d'un N.º 3). Les versions "Bedrock" dels raspalls indiquen una major calitat en els materials i manufactura. Es poden identificar pel número 600 agregat al número base. Stanley va fabricar raspalls "Bedrock" del 602 al 608, inclosos els eixemples fraccionarios. Encara que mai es va produir cap "601", dit raspall està disponible en distribuïdors especialisats.

Hi ha diferents tipos de classificació:

Orde d'us

[editar | editar còdic]

Un orde típic d'us per a aplanar, alinear i alisar una taula serrada en bruto podria ser:

  • Un raspall de fregat, que elimina ràpidament grans cantitats de fusta, sol estar entorn 230 mm de llarc, pero més angost que una garlopa de alisado, té una plancha en una vora de cort convexo i té una obertura de boca més ampla per a acomodar l'expulsió de borumballes/borumballes més grosses.
  • Un devastador és fins a 360 mm de llarc, continua el treball de desbaste, pero en més precisió i capacitat de aplanado que el fregat.
  • Una garlopa d'unió (inclosa la garlopa de devaste més chicoteta de 360 a 510 mm[6] ) medix entre 560 i 760 mm[6] de llarc, i s'utilisa per a unir i aplanar les taules.
  • Una garlopa de alisado, fins a 250 mm de llarc, s'utilisa per a començar a preparar la superfície per a l'acabament.
  • Una garlopa de poliment (kanna) és un raspall japonés tradicional dissenyat per a prendre un afaitat més chicotet que una garlopa de alisado occidental per a crear una superfície extremadament suau. Els raspalls de poliment tenen la mateixa llongitut que els raspalls de alisado occidentals i, a diferència d'este, que s'espenten sobre una taula, es tira en abdós mans contra l'artesà.

Materials

[editar | editar còdic]

Les garlopas també poden classificar-se pel material del que estan construïts:

  • Un raspall de fusta és completament de fusta llevat pel full. El ferro se subjecta al pla en una falca de fusta i s'ajusta colpejant el pla en un martell.
  • Una garlopa de transició té un cos de fusta en una fundició de metal per a subjectar i ajustar la cuchilla.
  • Una garlopa de metal està construït en gran part de metal, llevat, potser, per les manijas.
  • Una garlopa de farcidura té un cos de metal reblixc de fusta molt densa i dura sobre el que descansa el full i es formen els mànecs. Solen ser de fabricació anglesa o escocesa. Són apreciats per la seua capacitat per a alisar fustes de gra difícil quan s'assenten molt finament.
  • Una garlopa d'escape lateral té un cos de fusta alt i angost en un ferro sostingut per una falca. Es caracterisen pel método d'expulsió de l'afaitat. En lloc de ser expulsats pel centre de la garlopa i eixir per la part superior, estes garlopas tenen un clavill en el lateral per la que s'expulsa la borumballa. En algunes variacions, el clavill va acompanyada d'un brot biselado circular en el lateral de la garlopa.

Atres tipos

[editar | editar còdic]

Semigarlopa

[editar | editar còdic]

La semigarlopa és més menuda, de lumbrera més inclinada, raja més ampla i ferro de #cantonada redó. Arranca borumballes més grosses que la garlopa i servix per a enalbar, és dir, per a desbastar o descobrir la superfície de la fusta.[2]

Garlopa de inglete

[editar | editar còdic]

La garlopa de inglete és més chicoteta i servix per a les obres d'esta dimensió. Hi ha garlopas de inglete de varis tamanys i en #ferro de diferent inclinament. Les hi ha de dos #ferro que no fan doladuras i les hi ha també en plantilla de ferro, lumbrera molt inclinada per a fustes dures o les fibres de les quals han de ser tallades transversalment.[2]

Acanalador

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Acanalador.

Un acanalador (també cridat canalador i guillame de ensamblar) és una espècie de raspall que usen els carpinteros per a obrir en els seges i peinazos de portes i finestres els canals en que els que entren i queden assegurats els taulers.

Raspall de contrafibra

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Espalme de contrafibra.

El raspall de contrafibra és un chicotet guillame de fusteria que està dissenyat per a tallar a contrapelo i és lo suficientment diminut per a ser utilisat en una sola mà.

Garlopín

[editar | editar còdic]

Un garlopín (també cridat galopín)[7] és un raspall més chicotet que la garlopa. És d'uns 20 cm i en una sola cuchilla. S'utilisa per a desbastar.

Espalmar fusta a lo llarc del seu costat de grane deu donar com a resultat que s'eleven fines borumballes per damunt de la superfície de la fusta a mida que la vora de la garlopa de ferro s'espenta cap a avant, deixant una superfície plana, pero a voltes s'ascló. Açò és en gran partix una qüestió de tallar "a favor de la veta" o "contra la veta", respectivament, referint-se a la veta lateral de la peça de fusta que s'està treballant.

La direcció de la veta es pot determinar mirant la vora o el costat de la peça de treball. Es poden vore fibres de fusta corrent cap a la superfície que s'està espalmant. Quan les fibres es troben en la superfície de treball, es veu com la punta d'una flecha que indica la direcció. En algunes fustes molt figurades i difícils, la veta corre en moltes direccions i, per lo tant, és inevitable treballar contra la veta. En este cas, es requerix un full molt esmolat i finamente ajustada.

En espalmar "a contrapelo", les fibres de fusta són alçades pel ferro espalmat, lo que dona com resultat un acabament dentado, cridat "arrancada".

L'espalmat a través del gra a voltes es denomina espalmat "transversal".

L'espalmat de la fibra frontal del tauler implica diferents tècniques i, en freqüència, diferents garlopas dissenyades per a treballar la fibra frontal. Les garlopas de bloc i unes atres de biselado solen ser efectives per a espalmar la naturalea difícil del gra final. Estes garlopas generalment estan dissenyades per a usar un llit de ferro en un "àngul baix", generalment al voltant de 12 graus.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

El contingut d'este artícul incorpora material del Diccionari Enciclopèdic Hispà-Americà de l'any 1892, que es troba en el domini públic. i va ser evolucionant de manera més fàcil d'usar eixemple: La garlopa en el sigle XIX va ser de fusta el primer que va existir que ho coneixem hui en fusteria i poc a poc va ser modificant-se de manera que passava el temps fins que va sorgir la de metal.

  • Greber, Josef M. (1956, reprinted 1987) Die Geschichte dones Hobels. Von der Steinheit bis zur Enstehung der Holzwerkzeugfabriken im frühen 19. Jahrhundert, Zurich, reprinted Hanover: Verlag Th. Schäfer. Plantilla:OCLC.
  • Greber, Josef M., transl. by Seth W. Burchard (1991) The History of the Woodworking Plane from the Stone Age to the Development of Woodworking Factories in the Early 19th Century. Albany, NY: Early American Industries Association. Plantilla:OCLC.
  • Hack, Garrett (1997) The Handplane Book. ISBN 1-56158-155-0.
  • Hoadley, R. Bruce (2000) Understanding Wood: A Craftsman’s Guide to Wood Technology. ISBN 1-56158-358-8.
  1. Plantilla:Drae
  2. 2,0 2,1 2,2 Diccionari d'arts i #manufactura, Francisco de Paula Mellado. 1857
  3. C. W. Hampton, I. Clifford: "Planecraft", page 9. C. and J. Hampton Ltd. 1959
  4. Henry C. Mercer: "Ancient Carpenters' Tools", page 16. Bucks County Historical Society. 1975
  5. Planing Ship Timbers with Little Machines, Popular Science monthly, December 1918, page 68, Scanned by Google Books: https://books.google.com/books?aneu=EikDAAAAMBAJ&pg=PA68
  6. 6,0 6,1 «Understanding Bench Plans».
  7. Wikcionario

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Garlopa en el Viccionari.


Referències

[editar | editar còdic]