Anar al contingut

Poble eslovaco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Poble eslovaco

El poble eslovaco, els eslovacos (en eslovaco: Slováci, singular Slovák, femení Slovenka, plural Slovenky), són un poble eslau occidental que habita principalment en Eslovàquia i parla l'idioma eslovaco, el qual està estretament relacionat al idioma chec.

La majoria dels eslovacos hui en dia viuen dins de les fronteres del país independent d'Eslovàquia (aproximadament 5'050.000). Existixen minories eslovacas en la República Checa, Hongria i Sèrbia, ademés d'importants comunitats d'immigrants i els seus descendents en els Estats Units i Canadà.

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història d'Eslovàquia.

Eslaus de la conca de Panonia

[editar | editar còdic]

Els primers estats eslaus en el territori de lo que hui en dia és Eslovàquia varen ser l'Imperi de Samo i el Principat de Nitra, fundats en algun punt en el VIII

Gran Moravia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Pribina, sobirà del Principat de Nitra.[1] També va fundar i va ser sobirà del Principat de Balaton entre 839/840 i 861.[2]

Gran Moravia (833 -?907) va ser un estat eslau en el IX i principis del X, els fundadors de la qual varen ser els ancestros dels actuals pobles checs i eslovacos.[3][4] Segons alguns historiadors, no hi ha continuïtat política, cultura o de llenguage escrit entre este proto-estat eslau i la nació actual d'Eslovàquia.[5] No obstant, este tema està sent debatut entre els historiadors. La seua formació i ric llegat cultural han atret cert interés des del XIX. Acontenyiments importants varen prendre lloc en eixa época (sigles IX i X), incloent la missió dels monges grecs Cirilo i Metodio, el desenroll del alfabet glagolítico (una versió primerenca del alfabet cirílico), i l'us del Antic eslau eclesiàstic com l'idioma oficial i lliterari.

En un principi, el territori habitat per les tribus eslaves no solament incloïa l'actual Eslovàquia, sino que també comprenia parts de l'actual Polònia, el surest de Moravia i casi tota la partix nort de l'actual Hongria.[6]

Regne d'Hongria

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història d'Hongria.
Erro al crear miniatura:
Galeria d'eslovacos famosos en diferents àmbits (història, lliteratura, educació, ciència, religió). Publicat per a la fundació de Matica Slovenská (Fundació Eslovaca) en 1863, una important organisació patriòtica.

El territori de l'actual Eslovàquia es va convertir en part del Regne d'Hongria en forma gradual des de 907 fins a principis del XIV (principalment a partir de 1100) i es va mantindre baix el domini del regne (vejau també Alta Hongria o Regne d'Hongria) fins a la formació de Checoslovàquia en 1918. No obstant, segons alguns historiadors, des de 895 a 902, tota el territori que hui en dia és Eslovàquia es va convertir en part del Principat d'Hongria, i es va convertir (no en forma gradual) en part del Regne d'Hongria un sigle despuix.[7][8][9] Els eslovacos mai varen tindre autonomia política o territorial dins d'Hongria. Una entitat separada, cridada el Ducado de la frontera Nitra va existir en esta época dins del Regne d'Hongria, pero el ducado va ser abolit en 1107. El territori habitat per eslovacos en l'actual Hongria es va ser reduint en forma gradual.[10]

Quan la majoria d'Hongria estava sent conquistada pel Imperi Otomà en 1541, Alta Hongria (actual Eslovàquia) es va convertir en el nou centre del "reducte" que va permanéixer baix domini hongarés, i després Habsburgo. Alguns croates es varen assentar en les afores de l'actual Bratislava per raons similars. Ademés, un important número d'alemans es varen assentar en el Regne d'Hongria, especialment en els pobles, en busca de treball o com a especialistes en mineria des del XIII a el XV. També va haver comunitats importants de judeus i gitanos en el territori.

Després de que l'Imperi Otomà va ser obligat a retirar-se d'Hongria més o menys en l'any 1700, mils d'eslovacos varen ser duts a poblar les àrees lliures del recent restaurat Regne d'Hongria (que incloïa els actuals territoris d'Hongria, Romania, Sèrbia i Croàcia). Este és l'orige dels enclavaments eslovacos en estes regions (vejau Vojvodina).

Despuix de Transilvania, Eslovàquia va ser la part més alvançada del Regne d'Hongria per varis sigles (la part més urbanisada, en un sector miner d'or i argent ben desenrollat), pero en el XIX, quan Buda/Pest es va convertir en la nova capital del regne, l'importància del territori va decaure de la mateixa manera que atres parts del regne, duent a molts eslovacos a la pobrea. Com a resultat d'açò, centenars de mils d'eslovacos varen emigrar a Amèrica del Nort, especialment a finals del XIX i principis del XX (entre 1880 i 1910).

Moltes de les costums i convencions socials eslovacas són compartides en atres nacions que varen formar part de la Monarquia Habsburgo (el Regne d'Hongria va ser part d'una unió personal en la monarquia habsburgo des de 1867 fins a 1918).

Checoslovàquia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història de Checoslovàquia.

La gent d'Eslovàquia va passar la major part del XX baix el marc de la república de Checoslovàquia, un nou estat que va ser format després de la Primera Guerra Mundial. Industrialisació i vàries reformes varen tindre lloc en esta época després de la Segona Guerra Mundial. l'idioma eslovaco va ser marcadament influenciat pel idioma chec en este periodo.

Eslovacos contemporàneus

[editar | editar còdic]

Les transformacions polítiques de 1989 i 1993 varen dur en si noves llibertats que varen millorar en forma considerable el futur i les condicions de tots els eslovacos.

La societat eslovaca contemporànea combina elements de les tradicions populars i estils de vida d'Europa occidental.

Nom i etnogénesis

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Ján Hollý (retrat de 1885)

L'orige dels eslovacos és subjecte de discussió entre acadèmics i és molt controvertit. El terme Eslovaco és problemàtic en relació en el periodo medieval, perque és essencialment el producte del nacionalisme modern ya que va sorgir després del XVIII.[11] A lo llarc de l'història, les diverses teories en relació en la etnogénesis dels eslovacos varen ser utilisades per a justificar o desacreditar situacions històriques des de vàries perspectives històriques,[12] com l'argument de "la meua nació va estar ací primer", que va ser i continua sent un instrument útil per a llegitimar la propietat d'un territori i una nació estat o alguna reclamació territorial anara de les seues fronteres.[13] L'ideologia nacional de que els eslovacos són descendents d'eslaus que varen habitar lo que hui en dia és Eslovàquia entre els sigles V i X té una llarga història i està conectada en l'ambició dels eslovacos d'alcançar el seu autodeterminació o autonomia dins d'Hongria (més que tot baix el romanticisme nacionaliste del XIX i durant la renaixença eslovaco). Esta teoria de continuïtat, que ve a recolzar al passat comú de les nacions checa i eslovaca, i per tant llegitimant la creació de la nació checoslovaca, va guanyar respal polític durant la formació de Checoslovàquia.[12] Després de la dissolució de Checoslovàquia en 1993 i de la formació de la nació independent d'Eslovàquia va motivar un interés especial en l'identitat nacional eslovaca.[14] Un reflex d'açò va ser el rebuig de l'identitat nacional checoslovaca comuna en favor d'una identitat netament eslovaca.[14] Pese a que l'identificació i definició dels habitants de Gran Moravia ha demostrat ser políticament difícil,[15] ademés que els registres històrics són poc precisos sobre esta qüestió,[15] el consens actual entre els historiadors eslovacos és que els eslovacos existixen com un poble conscient de la seua identitat nacional des del IX o X,[16] per lo que es pot identificar als habitants eslaus d'esta regió com eslovacos. Un atre punt de vista d'alguns acadèmics eslovacos, és que el sorgiment d'un sentit nacionaliste comú eslovaco no va sorgir fins als sigles XVIII o XIX.[14] Segons l'acadèmic polac, Tomasz Kamusella, el rastrejar les raïls de la nació eslovaca fins als temps de la Gran Moravia, indicant que eixe país va ser el primer estat eslovaco no és res més que "nacionalisme etnoligüístico eslovaco".[5] Esta teoria de continuïtat contradiu la teoria internacionalment acceptada de que cap nació eslava havia emergit per a el IX i que la cultura i idioma de les diverses tribus eslaves d'Europa central eren indistinguibles unes d'unes atres.[17] Despuix de 1993 en Eslovàquia, es va tornar una pràctica comuna el nomenar a vàries institucions en honor a sants i governants de la Gran Moravia, ademés d'erigir monuments i dedicar plaques commemoratives a ells.[18][note 1] La glorificació de l'imaginada història de la cultura i el llenguage eslovaco va dur al mit del despertar eslovaco cirilo-metodiano i va ser incorporat en la Constitució eslovaca de 1991,[19][20] que fa referència a l'herència espiritual de Cirilo i Metodio i l'herència històrica de l'Imperi de la Gran Moravia com a elements pròpiament eslovacos:[20]

Nosatres, la nació eslovaca, conscients de l'herència política i cultura dels nostres antepassats, i dels sigles d'experiència en la lluita per la nostra existència nacional i el nostre propi estat, en el sentit de l'herència espiritual de Cirilo i Metodio i del llegat històric de l'Imperi de la Gran Moravia, naixent del dret natural de les nacions a l'autodeterminació...
Preàmbul, Constitució de la República d'Eslovàquia (1991)

Hi ha historiadors eslovacos que sugerixen que:[15]

No és correcte dir que la Gran Moravia va ser el primer estat dels checs i eslovacos per la simple raó que els checs varen formar part d'este estat per molt poc temps.
Stanislav, Kirschbaum (1995), Història d'Eslovàquia: La Lluita per la Sobrevivencia, p. 35.

Com indica Stanislav Kirschbaum:[15]

Historiadors eslaus i la lliteratura eslava consideren la lliteratura de Cirilo i Metodio com a herència de tots els eslaus que varen assentar les bases per a l'Imperi de la Gran Moravia, en particular els eslovacos, els moravios i els eslovens. Els acadèmics eslovacos han estat dient per tres sigles que la lliteratura creat en la Gran Moravia o traduïda pels Sants Cirilo i Metodio i els seus discípuls per als ancestros dels eslovacos i formen part de l'herència cultural dels eslovacos.
Stanislav, Kirschbaum (1995), Història d'Eslovàquia: La Lluita per la Sobrevivencia, p. 35.

Segons esta interpretació, la consideració d'Eslovàquia com estat del poble eslovaco és la més antiga de la seua classe en Europa central, pero desafortunadament, l'ocupació hongaresa de casi mil anys els va fer 'oblidar' les seues tradicions. Encara que l'idea de l'herència cirilo-metodiana està molt present hui en dia en Eslovàquia, no existix continuïtat política, cultural o escrita entre este antic ent polític eslau i la nació moderna d'Eslovàquia. Encara que sembla raonable propondre que els eslovacos moderns siguen descendents de la població de la Gran Moravia, esta proposició també es pot fer per a varis països d'Europa central. Segons el científic polític Timothy Haughton:[21]

L'Imperi de la Gran Moravia és vist per alguns com una espècie d'edat d'or del nacionalisme eslovaco. El rememorar una història tan distant no està llimitat a historiadors eslovacos nacionalistes, sino que també està consagrat en el preàmbul de la constitució eslovaca. La visió de l'edat d'or té mucho que ver en el fet que l'Imperi de la Gran Moravia va ser seguit per lo que ha segut cridat com "1000 anys de domini magiar", seguit de setanta anys de ciutadania de segona classe en Checoslovàquia.
Timothy, Haughton; (2005) Llimitacions i oportunitats de liderage en l'Europa pos-comunista, p. 109.
Erro al crear miniatura:
Estàtua de Svatopluk I, sobirà de Gran Moravia del sigle IX, erigida en el pati del Castell Bratislava.[22]
Erro al crear miniatura:
Josef Dobrovský

Segons el sacerdot chec Josef Dobrovský, Gran Moravia estava ubicada en Alta Hongria i Moravia (lo que hui en dia és Eslovàquia i la República Checa respectivament). Escritors d'orige eslau com Juraj Sklenár, i Juraj Fándly enaltien a la Gran Moravia com l'oposició als "magiares pagans" que varen destruir el regne.[23]

La teoria de que l'herència "Cirilo-metodiana" i de la "Gran Moravia" té els seus orígens en el XVIII. En les seues escrits Història dels pobles eslaus: Sobre el regne i els reis dels eslaus, Georgius Papanek (o Juraj Papánek) remonta les raïls dels eslovacos a la Gran Moravia. En 1879, Jaroslav Vlček va escriure que la Gran Moravia era un estat comú dels d'eslovacos i els moravos. František Viktor Sasinek indicava en el seu llibre "Els eslovacos: Un esbós etnogràfic" de que la Gran Moravia era l'estat dels eslovacos, moravos i bohemio.[24] Segons Josef Ladislav Píč, Gran Moravia era l'estat de la nació checoslovaca, pero estava d'acort en que una nació eslovaca independent va sorgir després de que els hongaresos destruïren l'estat. L'historiador eslovaco Julius Botto Jr. indica que la Gran Moravia era un regne exclusivament eslovaco en el seu llibre Els eslovacos: El desenroll de la seua consciència nacional. Interesantemente, el sacerdot jesuïta Samuel Timon va indicar que la destrucció de Gran Moravia per part dels hongaresos, havia lliberat als eslovacos del jou dels moravos.[25] Va ser Ján Hollý quí va estampar l'idea de la lliteratura cirilo-metodiana i la Gran Moravia en els plans ideològics del nacionalisme eslovaco en els seus poemes (Svatopluk, 1833; Cirilo-Metodiana, 1835; Eslau, 1839).[23] Quan els eslovacos i els checs varen viure baix un estat comú, es va sugerir que la Gran Moravia era el llegat d'abdós nacions.[15] No obstant, l'historiador rus George Vernadsky assegura que la Gran Moravia és el llegat exclusiu dels checs.[15]

L'opinió de l'historiador hongarés János Karácsonyi és que els eslaus natius s'havien mort o havien segut assimilats pels hongaresos, i per lo tant els eslovacos contemporàneus són els descendents de croates blancs (els qui varen aplegar des del nort i el noroest a Hongria aproximadament en el XII), checs (bohemio, moravios), polacs i alemans (silesios, sajones, suabios) que es varen assentar en Hongria entre els sigles X i XVIII. Segons esta teoria, solament una chicoteta part del territori actual d'Eslovàquia va ser habitat durant el regnat d'Esteban I, per lo que no existix una conexió directa entre la població eslava autòctona que va viure en el territori actual d'Eslovàquia abans del sigle del XII i els eslovacos moderns. Després del tractat de Trianon, la teoria de Karácsonyi es va tornar molt popular entre els polítics hongaresos i va ser utilisada per a provar que la visió de la separació de l'estat d'Eslovàquia d'Hongria no era justificada. L'historiador chec Václav Chaloupeký també va admetre que gran part del territori actual d'Eslovàquia (en l'excepció de la partix sur) era bosc primari fins al sigle tretze i era una regió despoblada en forma intencional per a servir com a regió fronteriça del Regne d'Hongria. Chalopecký va afirmar que els eslovacos eren checs originalment pero la seua existència durant casi mil anys dins del regne d'Hongria els va dur a separar-se de la nació checa. Ademés, també considerava que les poblacions valaquias, especialment en els sigles setze i dèsset varen ser agents significatius de la etnogénesis dels eslovacos. No obstant, Chaloupecký no tenia dubta alguna de que després del sigle onze els habitants slavos del suroest d'Eslovàquia eren els descendents d'aquells eslaus que varen viure allí en els sigles nou i dèu.[12]

Orige de la paraula "Eslovaco"

[editar | editar còdic]

Els eslovacos i eslovens són les úniques nacions eslaves que han mantingut el nom antic dels Eslaus (singular: slověn) en el seu nom - l'adjectiu "Eslovaco" encara és slovenský i el sustantiu femení "Eslovaca" encara és Slovenka en l'idioma eslovaco; solament el sustantiu masculí "Eslovaco" va canviar a Slovenin, provablement en l'Alta Edat Mija, i finalment (baix influència checa i polaca) a Slovák prop de l'any 1400. Per als eslovens, l'adjectiu seguix sent slovenski i el sustantiu femení "Eslovena" seguix sent Slovenka, pero el masculí ha canviat a Slovenec. El nom eslovaco per al seu idioma és slovinčina; i els eslovens criden a l'idioma slovenščina. El nom ve de la forma proto-eslava slovo "paraula, parlar". Per tant, Eslovacos i Eslovens significarien "gent que parla (el mateix idioma)", o gent que s'entén.

Segons Néstor i atres llingüistes eslaus moderns, la paraula slověn provablement va ser el nom original de tots els eslaus, pero la majoria d'ells (checs, polacs, croates, etc.) varen prendre atres noms en la Primerenca Edat Mija. Encara que els eslovacos mateixos semblen haver tingut un significat una miqueta diferent per a la paraula "eslaus" (Slovan), varen ser cridats "eslaus" en texts llatins fins a aproximadament l'Alta Edat Mija. És per açò que algunes voltes és difícil distinguir quan alguns texts es referixen als eslaus en general o als eslovacos. Un eixemple d'us de "eslaus" en referència als "eslovacos" són els documents del Regne d'Hongria, a on es referien als bohemio (checs, polacs) en un atre nom.[10] Els eslovacos d'Hongria eren cridats "Slavi Pannonii"[26] i els checs "Slavi Bohemii".[26] La similitut semàntica del etónimo "Eslovaco" en "Eslau" va dur al moviment nacionaliste eslovaco a forjar el mit que de totes les nacions eslaves, els eslovacos són els que descendixen de forma més directa dels eslaus originals, i que l'idioma eslovaco és la continuació més directa del Eslau Antic.[26]

Afiliació ètniques i orígens genètics

[editar | editar còdic]

Els eslovacos -de la mateixa manera que atres grups ètnics eslaus d'Europa Central- duen en si un linaje eurásico com a conseqüència de la mescla en tribus nómades d'Àsia Central que migraren cap a Europa Oriental i Europa Central en la primerenca Edat Mija.[27] Els eslovacos occidentals són més propencs als checs i austríacs, mentres que els eslovacos orientals estan més relacionats en els eslovens.[28] Els mtDNAs dels eslovacos pertanyen al haplogrupo mitocondrial comú d'Eurasia Occidental, pero està caracterisat per una chicoteta presència de linajes mtDNA d'Eurasia Oriental (2,8%)[28] i l'específic dels Poble gitanos (2,8%).[28]

Ademés, mtDNAs africanos (L2a) també estan presents en la població de l'est del país.[28] Aproximadament 3 per cent dels mtDNAs d'Eslovàquia oriental inclouen linajes gitanos,[28] que pertanyen a haplogrupos específics d'Índia (M5a1 i M35).[28] El haplotipo J1 (relacionat en els gitanos) està present en el 2,9% de les persones en Eslovàquia Oriental.[28] El haplotipo-M identificat en els eslovacos també està present en italians, saudí i beduinos d'Israel.[28]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Kirschbaum 1995, p. 25
  2. ↑ Bagnell Bury (1923). The Cambridge Medieval History, Cambridge: Macmillan, p. 211.
  3. ↑ Ference Gregory Curtis. Chronology of 20th-century eastern European history. Gale Research, Inc., 1994. ISBN 978-0-8103-8879-6, p. 103
  4. ↑ [1]
  5. ↑ 5,0 5,1 Kamusella 2009, p. 131
  6. ↑ A history of Eastern Europe: crisis and change, Robert Bideleux, Ian Jeffries
  7. ↑ Kristó, Gyula (1996). Hungarian History in the Ninth Century. Szeged: Szegedi Középkorász Műhely. p. 229. ISBN 963 482 113 8
  8. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2014. Consultat el 23 de decembre de 2011.
  9. ↑ Kristó, Gyula (1993). A Kárpát-medence és a magyarság régmúltja (1301-ig) (The ancient history of the Carpathian Basin and the Hungarians - till 1301)[2] Szeged: Szegedi Középkorász Műhely. p. 299. ISBN 963 04 2914 4.
  10. ↑ 10,0 10,1 (2000) Encyclopedia of the Middle Ages, Routledge, p. 1363. ISBN 1579582826, 9781579582821.
  11. ↑ William Mahoney, The History of the Czech Republic and Slovakia, ABC-CLIO, 2011, p. 34
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Marsina 1997, p. 17
  13. ↑ Kamusella 2009, p. 948
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «Changing Rule Between the Danube and the Tatras: A study of Political Culture in Independent Slovakia, 1993 - 2005». The University of Maine. Orono, Maine, Estats Units.: Midwest Political Science Association 2005 Annual National Conference, April 9, 2005. Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2012. Consultat el 15 de juny de 2011.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 Kirschbaum 1995, p. 35
  16. ↑ Kirschbaum 1995, p. 37
  17. ↑ (1997).«Ďurica, M. S.: Dejiny Slovenska a Slovákov».Historický časopis.45(1)
    114–122.Consultat el 13 de juny de 2007.
  18. ↑ Kamusella 2009, p. 887
  19. ↑ Slovak National Council. «Constitution of the Slovak Republic». Consultat el 12 de juny de 2011.
  20. ↑ 20,0 20,1 Kamusella 2009, p. 528
  21. ↑ Timothy Haughton (2005). Constraints and opportunities of leadership in post-Communist Europe, Ashgate Publishing, Ltd., pp. 109. ISBN 9780754639039.
  22. ↑ «Expert commission recommends relocating statue of Svätopluk from castle courtyard - The Slovak Spectator». Consultat el 12 de juny de 2011.
  23. ↑ 23,0 23,1 Kamusella 2009, p. 479
  24. ↑ Kamusella 2009, p. 814
  25. ↑ Kamusella 2009, p. 819
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Kamusella 2009, p. 132
  27. ↑ Malyarchuk, BA; Vanecek, T; Perkova, MA; Derenko, MV; Sip, M. "Mitochondrial DNA variability in the Czech population, with application to the ethnic history of Slavs; Hum Biol. 2006 Dec;78(6):681-96.". Institute of Biological Problems of the North, Russian Academy of Sciences. Portovaya str. 18, 685000 Magadan, Russia.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 28,5 28,6 28,7 Malyarchuk et al. Lazur

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Slovaks in the US PDF
  2. Slovaks in Czech Republic [3] archivat en Wayback Machine.
  3. Slovaks in Sèrbia
  4. Slovaks in Canada
  5. Slovaks in Hungary [4] archivat en Wayback Machine.
  6. Baláž, Claude: Slovenská republika a zahraniční Slováci. 2004, Martin
  7. Baláž, Claude: (a séries of articles in:) Dilemma. 01/1999 – 05/2003



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "note", pero no es trobà una etiqueta <references group="note"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Poble_eslovaco&oldid=1319773»