Poblat íbero Castellar de Meca

Erro al crear miniatura:

Poblat íbero Castellar de Meca

El poblat ibèric Castellar de Meca, l'época de la qual correspon a l'ibèric (sigles V-II), i també al bronze, romà, islàmic, medieval, es localisa en el terme municipal d'Ayora, en la comarca de La Vall d'Ayora-Cofrents (província de Valéncia, Espanya), sobre un llarc cerro denominat Mugrón de Meca (serra del Mugrón), dins de la finca denominada "Cases de Meca".

Està declarat be d'interés cultural des del 3 de juny de 1931. Identificador otorgat pel Ministeri de Cultura: RI-550000053.

Erro al crear miniatura:

Camine d'accés

Història

Les ruïnes del Castellar de Meca apareixen com a conegudes en documents d'autors com Escolano, Cavanilles, Pierre Paris, Schulten, i especialment per Julián Zuazo, entre uns atres. Este jaciment mostra evidències d'ocupació des de l'edat de Bronze ( VI), els Íberos (VI- III) i els romans (II-I) fins a l'Edat Mija (XII).

Erro al crear miniatura:

Detalle del camí d'accés

Les ruïnes es consideren pertanyen a un poblat Ibèric ocupant aproximadament 15 hectàrees. A simple vista es poden vore les seues antigues muralles que servien de defensa a esta població, pero ademés per les característiques del terreny, estes també formen part d'una fortalea natural, situant-se a uns 1218 metros d'altura sobre el nivell de la mar en el seu punt més elevat. Es troba en un replanell del mont, en un únic accés, i pel que possiblement els íberos varen traçar un camí, el cridat Camí Fondo (que hui encara conserva importants vestigis de les chafada deixades per les rodes dels carros, i menudes cavitats, a on posaven el peu les bésties que transportaven les seues càrregues), que unia la ciutat- fortalea en el pla. D'esta época íbera són també els restants de cases excavades en la roca aixina com els aljibes.

La ciutat ibèrica va desaparéixer en la conquista dels romans, encara que l'influència ibèrica es va mantindre durant un temps. En la zona occidental s'observen restants d'una torre romana, no hi ha constància de que hi haguera elements arquitectònics, encara que sí es varen trobar sellars de varis tamanys ben llaurats.

La població va ser creixent i estenent-se per les ales, sobre el camí íbero inutilisat, construint-se habitacions medievals rectangulars. Se sap que en el XV la ciutat estava deserta, la qual cosa pugues deure's al brot de pesta negra que va sofrir la zona a mitan d'el XIV.

Descripció

Erro al crear miniatura:

Camí interior

Erro al crear miniatura:

Depòsit

La planta del jaciment té unes 15 Ha, en una extensió d'uns 800 m en direcció este-oest. Murallas ciclópeas, numeroses cisternas i cases tallades en la roca. Ceràmiques ibèricas, romanes, islàmiques. El denominat Camí Fondo, en una pendent del 30 % constituïx una sorprenent obra d'ingenieria prerromana. En l'últim tram, la roca està excavada 4,30 m. en un esgambi d'1,93-2,15 m. Per a superar la pendent es va allargar el recorregut i va obligar a realisar una tancada curva per a canviar el sentit del camí cap al centre de la ciutat. El sol, sobre roca viva, presenta profundes rodaderas com a conseqüència del pas de les rodes de carro durant 1500 anys.

En els laterals s'aprecien uns clavills en la pedra que presumiblement servirien per a introduir trancas de fusta i subjectar aixina les rodes evitant l'esmonyida per la pendent. En la replanell es poden observar habitacions excavades en la roca, escalas, i numerosos depòsits (més de 100), el major cridat "El Trinquet" de 29 x 5 m, en una profunditat estimada de 14 m (més de 2000 m³). No tots els depòsits serien aljibes, ya que alguns varen poder ser utilisats com graners o almagasens.

Existixen restants de murs de difícil datació, ya que el poblat va estar habitat fins a época medieval (possiblement fins als sigles XIII-XIV). A l'oest de la denominada "Cova del Rei More" es troba la font, en la seua caño original que ha sofrit una modificació, i en la que s'aprecien unes escalas excavades d'época ibèrica, i alguna cosa més avall el aljibe.

Les característiques del poblat sugerixen que este seria un gran almagasén de productes agropecuarios que explicaria el camí d'accés per a facilitar el seu transport des del pla. La construcció del camí i dels sistemes d'almagasenage requerix d'una classe dirigent en capacitat d'organisar recursos i gestionar-els de forma eficaç. En époques de depressió per mals collites o crisis, la defensa del lloc i els seus recurss excedentarios almagasenats en periodos de bonança seria fonamental.

Erro al crear miniatura:

Vista parcial

Estes classes ibèriques dirigents i un sistema econòmic ben organisat serien la base del desenroll de la cultura ibèrica des d'el V a el III, en la seua capacitat de crear monuments funeraris, riques necròpolis, santuaris i escultura, característics de la zona. El Castellar de Meca seria un important centre econòmic del que únicament queda el seu esquelet imprés en pedra. l'excavació científica de la ciutat posaria de manifest, sense dubte, que estem davant una de les principals ciutats ibèriques.^{cita requerida}

Dies de visita

En l'actualitat este jaciment arqueològic és propietat privada. Els dies de visita són els dumenges de 9 a 14h.

Bibliografia

• Broncano Rodríguez S. El Castellar de Meca. Ayora (Valéncia). Texts. EAE, 1986.
• Broncano Rodríguez S, Alfaro Arregui MM. Els accessos a la ciutat ibèrica de Meca per mig dels seus camins de rodes. Servici d'Investigació prehistòrica. Diputació Provincial de Valéncia, 1997.
• Ferrer i Jané, J., Lorrio, A. J., Velaza, J. Les inscripcions ibèriques en escritura suroriental del Castellar de Meca (Ayora), Paleohispanica 15, 2015, pp. 161-176.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Poblat íbero Castellar de Meca.
• Castellar de Meca [1] archivat en Wayback Machine.