Anar al contingut

Piper aduncum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Piper aduncum (Piper aduncum)
Per a atres plantes en el nom comú de matico vore Matico.

Piper aduncum, cridada popularment matico, achotlín o cordoncillo, és un arbre perenne de la família del pebre (piperácea). Creix selvat en costes i selves d'América Central i Amèrica del Sur i en les valls interandinos fins als 3.000 m s.n.m.


Descripció

És un arbust perenne de 3-4 metros d'altura en brot llenyós, nodoso, ramificat i verda o grisa pàlit. en fulles de color vert clar, alternes i en forma de llança en l'àpiç en punta, de 12-20 cm de llarc i 5-8 cm d'ample.
Presenta inflorescència en ament de color blanc, composta en chicotetes flors hermafroditas. El seu frut és una chicoteta drupa en llavors negres.

Taxonomia

Piper aduncum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 29. 1753.[1]

Varietats acceptades
Sinonímia

Importància econòmica i cultural

Usos culinaris

Com a moltes espècies de la família, este arbre té la característica olor a pebre. Els fruts s'utilisen com condiment[2] i com a substitut de Piper longum (pebre llarc).

Us medicinal

La medicina tradicional li atribuïx propietats variades. Les fulles en decocció s'usen com cicatriudavant en el tractament d'hemorràgias,cita requerida en llavats antisépticos sobre ferides i en infusió per a evacuar càlculs biliars, per a aliviar o curar malalties del tracto respiratori (antiinflamatorio, expectorante i antitusígeno), en dolències gastrointestinals ("empacho", diarreas agudes o cròniques) i tópicamente en infusió dels fulls per a fer gárgaras.

És usada com emoliente i protector de la pell comercialisat en forma de sabó antiséptico.

Composts actius

Esta planta conté numerosos composts químics, com cumarinas, flavonoides, alcaloides, monoterpenos, triterpenos, saponinas, safrol i fenols.[5]

Els anàlisis en l'oli essencial elaborat a partir dels fulls de planta han mostrat la presència dels següents: 1,2,4-trimetoxi-5-(1-propenil)-benceno, metileugenol, germacreno D, biciclogermacreno, 4,7,7-trimetilbiciclo [2.2.1] heptan-3-ona i β-cariofileno (2,82 %), δ-cadineno (2,81%) i β-ocimeno (2,34%).[3]

Estudis farmacològics

Alguns estudis de laboratori han confirmat les seues propietats cicatrisants, antiinflamatorias i antisépticas de l'i inhibidor de bactèries com Staphylococcus aureus i Escherichia coli i els foncs Cryptococcus neoformans i Trichophyton mentagrophyte.[6]

l'oli essencial ha mostrat activitat antioxidant i fungistático front a Candida albicans.[3]

Història

Segons la llegenda esta planta va ser registrada inicialment per un soldat espanyol ferit cridat Matico.[5] És provable que deprenguera el seu us de les tribus locals que aplicaven els fulls a les ferides per a detindre les hemorràgias i va començar a cridar-se Matico o herba del soldat. Va ser introduïda en la medicina d'Europa i Estats Units per un mege de Liverpool en 1839, com hemostático i astringente per a les ferides. En texts mèdics nortamericans, la United States Pharmacopoeia, de principis de el XIX ya apareix citada esta planta.[5][7]

Noms comuns

  • Matico, cordoncillo, higuillo o higuillo de full quin
  • Mohomoho del Perú.[8]
  • Guayuyo en República Dominicana
  • Piper aduncum

Referències

  1. ↑ «Piper aduncum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de giner de 2015.
  2. ↑ Seidemann, Johannes (2005). [1], Springer, pp. 289. ISBN 3540222790.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Composició química i ensajos d'activitat antioxidant i de l'efecte fungistático sobre Candida albicans de l'oli essencial de Piper aduncum L. "Matico"».Revista de la Societat Química del Perú.85(2)
    268–279.ISSN 1810-634X.Consultat el 10 de setembre de 2020.
  4. ↑ «The Dispensatory of the United States of America». Consultat el 29 de març de 2007.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Technical Data Report for Matico (Piper aduncum, angustifolium)» (PDF). Raintree Nutrition, Inc. Consultat el 29 de març de 2007.
  6. ↑ «Estudie de l'activitat antimicrobiana i antioxidant de propóleos de distints orígens.». UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÉNCIA. Consultat el 15 de giner de 2021.
  7. ↑ «Sorting Piper names». University of Melbourne. Consultat el 29 de març de 2007.
  8. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.