Parc nacional de Lorentz
El parc nacional de Lorentz és la major àrea protegida del Surest Asiàtic, comprenent unes 25 056 km².[1] Es troba en l'illa de Nova Guinea, en la província de Papúa Central, en l'archipèlec d'Indonèsia. És l'única àrea protegida en el món que incorpora una seqüència contínua i intacta d'ambients que van des d'àrees nevades fins a un ambient tropical marí, passant per extenses planicies i selves tropicals humides. Establit en 1997, va ser declarat com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1999.[1]
Es troba recostado sobre les montanyes Sudirman.
Localisat en l'unió entre dos plaques continentals en colisió, l'àrea té una geologia complexa en formacions montanyoses esculpidas a través de les glaciacions. L'àrea conté també els registres fòssils que registren l'evolució de la vida en les illa de Nova Guinea, en un alt nivell d'endemismes i el més alt nivell de biodiversitat de la regió.[2]
Eixemple destacat de la biodiversitat de Nova Guinea, Lorentz és un dels parcs nacionals en major diversitat ecològica del món. És l'única reserva natural de la regió d'Àsia-Pacífic que conté un conjunt complet d'ecosistemes altitudinals que comprenen zones marines, manglars, marees i boscs pantanosos d'aigua dolça, boscs pluvials de terres baixes i montanos, tundra alpina. selva tropical, tundra alpina, i equadorial glaciars. A 4884 metros, Puncak Jaya (antiga piràmide de Carstensz) és la montanya més alta entre el Himalaya i els Andes.
Birdlife International ha calificat el Parc de Lorentz com "provablement la reserva més important de Nova Guinea".[3] Conté cinc de les ecorregions "Global 200" del Fondo Mundial per a la Naturalea: Boscs de terres baixes del sur de Nova Guinea; Boscs montanos de Nova Guinea; Praderies subalpinas de la cordillera central de Nova Guinea; Manglars de Nova Guinea; i Rius i rieres de Nova Guinea.[4]
El Parc de Lorentz conté moltes zones no cartografiades i inexploradas, i és segur que conté moltes espècies de plantes i animals encara desconegudes per a la ciència occidental. Els coneiximents de les comunitats locals en matèria d'etnobotánica i etnozoología sobre la biota de Lorentz també estan molt poc documentats.
El parc du el nom d'Hendrikus Albertus Lorentz, un explorador holandés que va passar per la zona en la seua expedició de 1909-10.
Denominació
El Parc Nacional de Lorentz, situat en Papúa (Indonèsia), deu el seu nom a l'explorador i naturaliste holandés Hendrikus Albertus Lorentz. El parc es coneixia anteriorment com a Reserva Natural de Lorentz abans de ser designat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1999[5] i rebatejat com a Parc Nacional de Lorentz.
Hendrikus Albertus Lorentz (1871-1924) va ser un explorador i cartógrafo holandés que va dirigir una expedició a l'interior de Nova Guinea Holandesa (actual Papúa, Indonèsia) entre 1909 i 1910. [6] Durant esta expedició, Lorentz i el seu equip varen realisar importants descobriments geogràfics i científics. Varen cartografiar regions inexploradas i varen recopilar valioses senyes sobre la flora, la fauna i els pobles indígenes de la zona.
En reconeiximent a les seues contribucions a l'exploració i comprensió d'esta regió remota i diversa, es va donar el seu nom al parc nacional. El parc comprén una vasta zona de verda selva tropical, montanyes escarpadas i una biodiversitat única, que inclou moltes espècies que no es troben en cap atre lloc de la Terra.[7][8]
Flora
El Parc Nacional Lorentz, és conegut per la seua rica biodiversitat i ecosistemes diversos. El parc comprén una àmplia gama d'hàbitats per la seua topografia variada, des de selves tropicals de terres baixes fins a boscs de montanya d'alta altitut. La flora del Parc Nacional Lorentz és comprén des de selves tropicals en les terres baixes fins a vegetació alpina en les altes montanyes. Esta diversitat està respalada per la variada topografia i les condicions climàtiques del parc, lo que ho convertix en un àrea crítica per a la conservació i l'investigació científica.[9]
El Parc Nacional Lorentz cobrix aproximadament 2,5 millons d'hectàrees, lo que ho convertix en una de les àrees protegides més grans del surest asiàtic. S'estén des de la costa fins als cims nevats de les Montanyes Jayawijaya, lo que significa que alberga una notable varietat de vida vegetal adaptada a diferents altituts i climes.[10]
Selva tropical de terres baixes
En les zones de selva tropical de terres baixes, es troben espècies adaptades a condicions humides i tropicals. Els arbres comuns inclouen diverses espècies de Dipterocarpus, Shorea i Eusideroxylon zwageri. Estos arbres a sovint tenen grans raïls en contrafort i densos doseles.[9][10]
El sotobosque està ple d'una rica diversitat de arbusts, falagueres i orquídees. Eixemples notables són espècies de Begonia, Araceae (com Alocasia) i diverses orquídees epífitas que prosperen en l'ambient humit i sombrejat.[9]
Moltes plantes en esta regió tenen usos tradicionals entre les comunitats locals, com Piper betle (full de betel: estimula la producció de saliva, és usada per a la prevenció de diarreas i paràsits intestinals, és un remei contra la tós i l'asma, és utilisat externament per al tractament de feridas, llagues i eczemas., també s'utilisa per a previndre l'halitosis (mal alé)) i Zingiber zerumbet (gingibre per a champú).
Boscs montanos
A majors altituts, la flora canvia per a adaptar-se a temperatures més fresques i major humitat. Les espècies d'arbres com Podocarpus, Nothofagus i Dacrydium es tornen més comuns. Els boscs estan caracterisats per arbres més chicotets i una vegetació de sotobosque més densa en comparació a les selves tropicals de terres baixes.[9][10]
Els boscs montanos són rics en falagueres, com els de el gènero Cyathea, i verdets que cobrixen el sol del bosc i els troncs dels arbres, creant un entorn vert i exuberante.[10]
Vegetació alpina
Per damunt de la llínea d'arbres, la vegetació es torna més escassa. Esta zona, coneguda com a vegetació alpina o subalpina, presenta arbusts baixos, pastures i herbes alpines. Plantes com Dracophyllum i vàries espècies de Ericaceae són típiques en esta àrea.[9][10]
Les plantes en la zona alpina tenen adaptacions per a soportar les condicions fredes i ventoses, incloent fulls reduïts i un creiximent baix per a protegir-se contra el clima sever.[10]
Chapulls i pantans
El parc també inclou chapulls i zones pantanosas, que alberguen comunitats vegetals úniques. Les espècies comunes en estos ambients encharcados inclouen palma ràfia (les fibres són usades en múltiples propòsits, un dels quals és en el camp textil i en la construcció. La fibra s'ha utilisat per a fer des de capells a sabates i objectes decoratius), palma nipa (les poblacions locals utilisen els fulls llarcs i plumosas de la palma nipa com a material per a sostres de cases o vivendes en sostre de palla. Les fulles també s'utilisen en molts tipos de cesteria i sostres de palla. Per la seua flotabilitat, s'utilisen brots grans per a entrenar als nadadors.) i diverses espècies de juncs i canyes. Estes plantes estan adaptades a aigües estancades i sols saturats.[9]
Endemisme i Conservació
El Parc Nacional Lorentz és llar de moltes espècies de plantes endèmiques, lo que significa que es troben en cap atre lloc del món. Els diversos hàbitats del parc proporcionen refugi per a estes espècies, que són crucials per a la conservació de la biodiversitat.[10]
Protegir la flora del parc és fonamental per a mantindre l'equilibri ecològic i recolzar a les numeroses espècies animals que depenen d'estes plantes. Es realisen esforços per a previndre la deforestació i gestionar les activitats humanes per a preservar este ecosistema únic.
Significació per a l'investigació
El Parc Nacional Lorentz és un lloc valiós per a l'investigació botànica per la seua alta diversitat i la presència d'espècies rares i poc enteses. Els investigadors estudien les adaptacions de les plantes a varis climes i ecosistemes, contribuint a la nostra comprensió de la flora tropical i alpina.[10]
Fauna
El parc és especialment important pel seu tamany i per la biodiversitat, riquea i representativitat del seu món animal i vegetal. Casi el 90% és selva tropical natural prístina. Els especialistes en mamífers consideren que el parc és la regió més important de Australo-Pacífic per a la biodiversitat de mamífers.
El Parc Nacional de Lorentz conta en 630 espècies d'aus documentades (al voltant del 95% del número total d'espècies d'aus de Papúa) i 123 espècies de mamífers. Entre les aus es troben dos espècies de casuario, 31 espècies de colomes, i 60 espècies de blauet.[11] Sis espècies d'aus són endèmiques de les montanyes Sudirman, incloent la guala Papúa i el petroica roquera, 26 espècies són endèmiques de la Cordillera Central de Papúa, mentres que tres són endèmiques de les Terres Baixes del Sur de Papúa. Entre les espècies amenaçades es troben el casuario austral, la rata lanuda alpina, la gura meridional, el loro de Pesquet, la ánade Papúa i el mielero de Macgregor.[12]
Entre les espècies de mamífers es troben l'equidna de morro llarc, l'equidna de morro curt i quatre espècies de cuscús, aixina com l'ualabí, el quoll i el cangur arbòreu.[11] El dingiso, una espècie de cangur arbòreu descoberta en 1995, és endèmic de les montanyes Sudirman.
Habitació humana i cultura
La zona del parc nacional està habitada des de fa més de 25.000 anys. Els boscs de Lorentz comprenen les terres tradicionals de huit grups ètnics indígenes,[12] incloent l'Asmat, l'Amung, el Dani, el poble Sempan i el Nduga. Les estimacions de la població actual varien entre 6300 i 10 000 persones.[12]
Es reconeix àmpliament que les estratègies de gestió de la conservació del parc tindran que incorporar les necessitats i aspiracions d'estos pobles si es vol que el parc tinga èxit en la protecció de la biodiversitat. Ademés, la diversitat cultural és una atra important mida d'èxit per al parc.
Mineria
La mina d'or més gran del món, la mina Grasberg, està just al costat. Cada dia s'aboquen 238.000 tonellades de material estèril al riu Ajkwa a través dels rius Aghawagon i Otomona. El coure i uns atres metals pesats apleguen al mar de Arafura i també s'han trobat en altes concentracions en les aigües subterrànees del parc. En contrast, el Proyecte de Conservació del Parc Nacional Lorentz es veu sí mateixa com una iniciativa conjunta per a preservar el patrimoni comunitari i ecològic en l'àrea del Parc Nacional Lorentz.
A 45 km al surest de Grasberg, en la vall de Hoea, es troba un depòsit de mineral supostament ric cridat "Mamoa". Els geòlecs ho comparen en Grasberg, per lo que va rebre el renom de "fill de Grasberg". No obstant, quinze de les empreses mineres més grans del món varen aplegar a un acort en 2003 per a no explorar geològicament els parcs del Patrimoni Mundial.
Segons l'acort de concessió no publicat, el "Àrea de contracte B" de Freeport se superpon en el Parc Nacional Lorentz. La llei d'Indonèsia permet la mineria en els parcs nacionals, ya que la mineria es considera una forma superior d'us de la terra que un parc.[13]
Amenaces ecològiques
Les principals amenaces per a la biodiversitat de Lorentz provenen de la tala comercial, la conversió dels boscs per a l'agricultura de plantació, la conversió de l'agricultura de menut propietari, el desenroll de la mineria/petròleu/gas, la construcció illegal de carreteres i la comerç illegal d'espècies. El calfament global també supon una amenaça important.
En 2005, no es va informar de cap tala comercial ni d'atres amenaces a gran escala dins del parc. Actualment no hi ha proyectes actius de conversió de boscs, i la conversió agrícola és mínima. Se sap que el comerç illegal d'espècies és un problema greu. La gran operació minera d'or/cobre Freeport ha estat activa durant décades a l'oest i al nort del parc, pero no està activa dins dels llímits del parc. L'exploració petrolera dins i al norest del parc està en curs.
La salut general de la biodiversitat del Parc de Lorentz és actualment excelent. Encara que la tala d'arbres i atres amenaces encara no s'han materialisat, és provable que es convertixquen en una amenaça en el futur. El canvi climàtic supon una amenaça molt real, pero les seues implicacions específiques per a Lorentz són incertes.
Conservació
La primera protecció formal d'una zona central de 3.000 km² del paisage de Lorentz va ser aplicada pel Govern Colonial Holandés en 1919 en l'establiment del Monument Natural de Lorentz. En 1978, el Govern indonesi va establir una Reserva Natural Estricta en una superfície de 21.500 km². El Parc Nacional de Lorentz es va establir en 1997, en una superfície total de 25.056 km², incloent una extensió oriental i zones costeres i marines.[14]
El Parc Nacional de Lorentz va ser inclós en la llista de Patrimoni Mundial natural en 1999, encara que una zona d'uns 1.500 km² va ser exclosa de la llista per la presència de títuls d'exploració minera dins del parc.[15]
En 2005, no hi havia personal del parc ni guàrdies assignats a Lorentz. No obstant, l'èxit del parc depén en gran mida de la comprensió i el respal de les comunitats locals a la conservació, més que de l'aplicació externa de la llei. Vàries organisacions de conservació treballen en la zona de Lorentz.
En 2006, el ministre de Boscs va establir una estructura de gestió per al Parc Nacional de Lorentz, l'Oficina del Parc Nacional de Lorentz, en sèu en Wamena. L'Oficina no va escomençar a funcionar fins a 2007, i va alcançar una plantilla de 44 persones a mitan de 2008. No obstant, una missió de seguiment de l'UNESCO en 2008 va reconéixer que la capacitat de l'Oficina era molt llimitada per la falta de finançació, equipament i experiència.[15]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Unesco. «Lorentz National Park». Consultat el 27 d'agost de 2009.
- ↑ United Nations Environment Programme-World Conservation Monitoring Centre (Content Partner); Mark McGinley (Topic Editor). 2008. "Lorentz National Park, Indonèsia." In: Encyclopedia of Earth. Eds. Cutler J. Cleveland (Washington, D.C.: Environmental Information Coalition, National Council for Science and the Environment).
- ↑ Birdlife International, 1999, recuperat el 14 de maig de 2010
- ↑ WWF Ecoregions, recuperat el 14 de maig de 2010
- ↑ «Parc Nacional de Lorentz - Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO» (en és). Consultat el 2024-04-14.
- ↑ H. A. Lorentz. “Falta un títul per a la referència.
Per favor, especifica el paràmetro
title. {{{title}}}”. The Geographical Journal 37 (5). doi:. ISSN 0016-7398. - ↑ 1007/978-981-13-2538-0_1457 Parc Nacional de Lorentz, Indonèsia, Springer Singapore, pp. 368-368.
- ↑ Lorentz National Park, Indonèsia, Springer Singapore, pp. 368-368.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Andrew M. Smith. The Flora of Papua New Guinea (2000) 356 pag. ISBN: 978-0198547340
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 Peter H. Raven, D. I. A. Simpson, and M. K. M. Griffiths. The Plant Diversity of Papua New Guinea (2005) 200 pag. ISBN: 978-9810482144
- ↑ 11,0 11,1 Ministeri de Boscs [1] archivat en Wayback Machine., recuperat el 14 de maig de 2010
- ↑ 12,0 12,1 12,2 UNESCO: Documentació de la nominació al WHC, 1999, recuperat el 18 de novembre de 2010
- ↑ Denise Leith: The Politics of Power: Freeport in Suharto’s Indonèsia. Hawai 2002, ISBN 0-8248-2566-7, pag. 164–166.
- ↑ Senyes de l'UNESCO sobre Lorentz, recuperat el 19 de maig de 2010
- ↑ 15,0 15,1 UNESCO: Missió de supervisió reactiva del lloc del patrimoni mundial de Lorentz, Indonèsia, 2008, recuperat el 16 de maig de 2010
Bibliografia
- Ronald G. Petocz, Conservation and Development in Irian Jaya, 1989., Leiden: I.J. Brill.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional de Lorentz.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional de Lorentz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.