Dacrydium
Dacrydium és el nom botànic d'un gènero de coníferes dins de la família de les podocarpàcees. Consta de 21 espècies de faneròfits dioicos i perennifolios.[1]
Solander va descriure el gènero en 1786, al que despuix varen ser incorporant-se distintes espècies. En 1931, Florin les va dividir en 3 seccions: A, B, i C. Les revisions posteriors dee Laubenfels[2] i Quinn,[3] reclasificaron la secció A en un nou gènero, Falcatifolium, la C en els gèneros Lepidothamnus, Lagarostrobos i Halocarpus, i la B en Dacrydium.
Les espècies d'este gènero es troben en Nova Zelanda, Nueva Caledonia, Fiji les illes Salomón, Malàsia (Nova Guinea, Indonèsia, Filipines), Tailàndia i el sur de China.
Referències
- ↑ http://www.theplantlist.org/browse/g/podocarpaceae/dacrydium/
- ↑ de Laubenfels, David J. 1969. A revisió of the Malesian and Pacific rainforest conifers, I. Podocarpaceae, in part. Journal of the Arnold Arboretum 50:274-314.
- ↑ Quinn, C.J. 1982. Taxonomy of Dacrydium Sol. ex Lamb. emend. de Laub. (Podocarpaceae). Australian Journal of Botany 30: 311-320.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dacrydium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.