Etnozoología
L'etnozoología és una branca de la ciència moderna que se centra en l'estudi i coneiximent, en la relació dels grups ètnics en la fauna selvada del seu entorn. La vinculació i utilisació es repren/reprén la seua cosmovisió, com són les pràctiques de creències místiques, morals, rituals, usos medicinals, econòmics i consum de subsistència entre uns atres.[1] És un àrea del coneiximent que, per naturalea, aglutina diferents branques del saber humà, caracterisant-se per ser una ciència essencialment interdisciplinar.[2]
Objectiu de l'etnozoologia.
L'etnozoologia ordena i codifica els coneiximents empírics acumulats per la cultura tradicional sobre el regne animal. El seu objectiu és fer comprensibles les nocions existents sobre els animals d'una fauna específica i les seues interrelacions. Conecta idees i unifica coneiximents, constituint un segment important de “una primera filosofia de la naturalea”. Es manegen categories i es classifica, produint-se “un sistema de nocions jerarquizada” visible en cada taxonomia etnozoológica no troba el seu model en la realitat externa o món tangible sino en la representació d'est en la ment dels actors i en les percepcions d'estos vinculades a la seua experiència social i transmissió cultural.[3]
Història
El terme de etnozoologia va ser defesa per Mason (1899) en Estats Units d'Amèrica com “la zoologia de la regió tal i com narrada pel salvage”. En investigar les tècniques usades en la cacera practicada per alguns pobles indígenes nortamericans, Mason dia que tota la fauna trobada en una regió, directa o indirectament, entra en la vida i pensament de cada grup humà.
Posteriorment en Europa, apareix el terme en 1962 en l'artícul escrit per AndréGeorge Haudricourt, a on es resalta l'importància de l'etnozoologia i l'etnobotánica en l'estudi de les relacions entre sers humans en la naturalea. En 1973 es va realisar el Primer Coloqui de Etnozoología en el Museu de Història Natural de París (França), en la presentació de més de 60 treballs comprenent diferents aspectes de l'etnozoologia.
En Amèrica Llatina, Mèxic és el precursor de l'orige d'estes disciplines per mig de dos grans obres que es remonten al XVI. Per un costat, des de la perspectiva etnobotánica en el Còdex De la Cruz Badiano (1552) el qual documenta informació relacionada principalment en la medicina tradicional, registrant una diversitat de plantes i animals, les formes d'adquisició, preparació i administració; i la d'empleats en el Mèxic prehispánico per a la cura de malalties tant fisiològiques com d'afiliació cultural[4]
Referències
- ↑ «L'Etnozoología, finestra a la cosmovisión dels pobles sobre la fauna» (en espanyol).
- ↑ «EL QUEHACER DE LA ETNOZOOLOGÍA» (en espanyol). Tundra.
- ↑ «Etnozoología andina: Concepcions i interaccions del home andino en la fauna altiplánica» (en espanyol).
- ↑ «Etnozoología en Mèxic: Una revisió a l'estat del coneiximent Ethnozoology in Mexico: Review in the status of knowledge» (en espanyol).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Etnozoología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.