Panamà Vell
Panamà la Vella o Panamà Vell és el nom que rep el lloc arqueològic a on es localisava la ciutat de Panamà des de la seua fundació en 1519 fins a 1671. La seua denominació original va ser Nostra Senyora de l'Asunción de Panamà.
La ciutat va ser traslladada a una nova ubicació, uns dèu quilómetros al suroest, despuix de quedar destruïda en 1671 durant l'atac del pirata anglés Henry Morgan. Considerada el primer assentament europeu permanent en la costa pacífica d'Amèrica, conserva hui un conjunt de ruïnes que formen part d'este lloc arqueològic, propost com Patrimoni de la Humanitat davant l'UNESCO en 1997 junt en el Caixco Antic de Panamà, encara que en l'actualitat no han segut declarats patrimoni per la UUNESCO.[1]
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom La nostra Senyora de l'Asunción es deu a que va ser fundada el 15 d'agost de 1519, dia en que se celebra a Nostra Senyora de l'Asunción. El nom Panamà ve de la españolisació del terme cova Panamà, que segons Pascual de Andagoya, significa "abundància de peixos" o "abundància de peix i palometes"; i pel arbre homònim, per l'exuberància d'est, en a on es va establir dit assentament.
S'ha sugerit que «Panamà», era el nom d'un llogaret d'indígenes peixcadors, assentats en la ribera de la Mar del Sur, perque en una carta de l'any de 1516, per al Rei, don Fernando i la seua filla, la princesa donya Juana, Pedro Arias d'Àvila, va escriure:
«Les vostres Altezas sabran que Panamà és una pesquería en la Costa de la Mar del Sur i per peixcadors diuen els indis Panamà».[2]
Història
[editar | editar còdic]Fundació
[editar | editar còdic]La Ciutat de Panamà, fundada per un espanyol d'orige judeoconverso, dò Pedro Arias Dávila, més conegut com Pedrarias Dávila, el 15 de agost de 1519, dia de Nostra Senyora de l'Asunción.[3] Esta ciutat va reemplaçar a Santa María l'Antiga del Darién i Acla, convertint-se en la capital de Castella de l'Or. El 15 de setembre de 1521, per mig de Real Cèdula, va rebre el títul de Ciutat i un escut d'armes conferit per Carlos I d'Espanya aixina com el seu lema oficial: Molt Noble i Molt Lleal Ciutat de Panamà.[4]
Esta nova població espanyola es va establir en una zona originalment ocupada per una comunitat aborigen; per esta raó, en este lloc s'han trobat evidències arqueològiques de cultures precolombinas.[5]
Des d'este lloc varen partir les expedicions que varen conquistar l'Imperi inca del Perú en 1532 i va ser escala d'una de les més importants rutes comercials del continent americà, que duya a les famoses fires de Nom de Deu i Portobelo, per a on passava la major part de l'or i l'argent extret de les mines que els espanyols explotaven en Amèrica.
Per a 1541 la ciutat tenia uns 4000 habitants; entre espanyols, indígenes i esclaus africans.[6] En 1607, l'urbs contava en varis carrers, una plaça major i atres dos plazuela.
Condicions i atac d'Henry Morgan
[editar | editar còdic]Pese al desenroll alcançat, les condicions del lloc no varen ser les millors des d'un principi. l'escassea d'aigua potable era una de les principals dificultats, lo que va obligar a les seues moradores a construir varis pous i cisternas.[5] La ciutat va ser assotada per a lo manco tres incendis devastadors i per un terremot, en 1621.[6] També va ser sitiada, en vàries ocasions, per pirates. El pijor d'estos seges va ser el comandado pel pirata britànic Henry Morgan, qui va aplegar al lloc el 28 de giner de 1671 i va permanéixer allí fins al 24 de febrer. Varen ser els propis espanyols per orde del governador Juan Pérez De Guzmán, i no Morgan, els que varen destruir la ciutat en volar els depòsits d'explosius.[6][7]
La nova ciutat
[editar | editar còdic]En busca d'una nova ubicació, que permetera la construcció d'un millor sistema defensiu, la ciutat va ser traslladada a una península propenca, ubicada uns dèu quilómetros més al suroest, en lo que hui és considerat com el Casque Antic de la Ciutat de Panamà. El lloc original va estar abandonat per varis anys, fins que les seues ruïnes varen ser paulatinament recuperades.
Actualitat
[editar | editar còdic]El conjunt va ser declarat com Monument Històric en 1976. En 1995, es va crear el Patronat de Panamà Vell, una fundació sense ànim de lucre, que per varis anys ha treballat en la restauració i acondicionament del lloc.[8] l'Unesco ho va declarar com Patrimoni de la Humanitat en el 2003.[9] El lloc s'ha convertit en una de les atraccions turístiques més populars de la ciutat.
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]Catedral de La nostra Senyora de l'Asunción
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Catedral de La nostra Senyora de l'Asunción (Panamà Vell).
Front a l'antiga Plaça Major es troben les ruïnes de la Catedral de Nostra Senyora de l'Asunción; la torre del qual, de trenta metros d'altura, està inusualment ubicada junt al àbsit. Es va donar la seua construcció per mig del Bisbe Fra Tomás de Berlanga en 1535. Originalment de fusta, la catedral va ser reconstruïda en mampostería, entre 1619 i 1626.[5] Les ruïnes de la torre varen ser intervingudes arquitectónicamente per a permetre que els visitants pogueren usar-la com mirador.[8] Est conta en 115 escalons dividits en 3 nivells cada nivell conta en una plataforma per a descans i informació museográfica.
Convent de la Concepció
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Convent de la Concepció (Panamà Vell).
El conjunt arquitectònic format per l'Iglésia i el Convent de la Concepció va ser sèu de l'única congregació religiosa femenina que va ser implantada en Panamà durant la colónia, un dels més grans de la ciutat. Les monges de La nostra Senyora de la Concepció varen fundar la seua comunitat en 1598, quan varen aplegar de Llima les primeres quatre religioses. La seua congregació va ser en aument i per a 1604 les monges ya tenien una iglésia i un claustre, que varen resultar molt danyats pel terremot de 1621. Cap a 1640 es va escomençar una nova iglésia de calicanto, la qual estava inconclusa quan va sobrevindre l'atac a la ciutat en 1671. En els predios del convent, que va aplegar a ocupar dos pomes, també poden vore's hui les ruïnes d'una gran cisterna, únic en el seu tipo dins de la ciutat. El convent va ser somés a un procés de conservació i intervenció que ha facilitat la seua transformació en un dels principals espais de recepció de visitants i activitats.[10]
Cisterna
[editar | editar còdic]Construïda a mitan de el XVII, posseïx unes dimensions considerables, podent acumular en el seu ampli interior més de 124000 litros d'aigua. Es troba rodejat d'un mur de mamposteria i conta en quatre voltes sostingudes per arcs i columnes de pedra.[10]
Cabildo
[editar | editar còdic]L'Ajuntament panameny es va instituir en 1521, quan Carlos V va otorgar a Panamà el títul de ciutat. Dins de les edificacions del govern, el Cabildo era la segona en importància de la ciutat, despuix de les Cases Reals. Aproximadament en 1540 es varen alçar unes cases, que varen funcionar inicialment com a vivenda particular de l'alcalde. Pero no havien segut encara terminades quan un incendi les va destruir. No va ser fins a 1583 que finalment es va conseguir construir un edifici per a celebrar les reunions del Cabildo. Es tractava d'una construcció de mamposteria de tres lumbres en quadro, de dos pisos, pròxima a la Catedral. La tremolació de 1621 va destruir l'edifici, que per a 1640 ya s'havia alçat novament.[10]
Convent de la Companyia de Jesús
[editar | editar còdic]El Convent de la Companyia de Jesús 1578 va ser fundat pel sacerdot jesuïta Miguel de Fonts, sent un dels últims convents en fundar-se en Panamà, ubicat prop de la Plaça Major. Al principi va ser construït de fusta, no va ser fins a principis de el XVII que el convent va escomençar a reconstruir-se en pedra i estructures de fàbrica. L'obra es va fer d'acort als plans del sacerdot Andrés Alonso de Valladolit, arquitecte que es trobava en Panamà en 1610, i en la seua construcció varen participar tots els membres de l'orde. El convent era alt i tenia tres naus. El claustre principal contava en una galeria de fusta, de la qual, actualment, només es troben les bases de les columnes i dels fonaments. Les ruïnes de calicanto que hui poden vore's, corresponents l'iglésia i al claustre principal, daten del periodo posterior al terremot de 1621. l'orde jesuítica es va dedicar principalment a la catequisació dels indígenes i a l'ensenyança pública. Despuix de la Catedral, la Companyia de Jesús va deure ser el temple conventual prestigiós de Panamà en el XVII ya que va eixercir com a Catedral quan esta es trobava en ruïnes o en obres. Este convent ha segut intervingut per a crear espais destinats a l'ensenyança de l'història colonial de Panamà als visitants.[10]
Atres edificacions
[editar | editar còdic]Algunes atres són les del cabildo, la Companyia de Jesús i els convents de Sant Francisco, de la Mercé i de Sant Joan de Deu. Es troben ací també els vestigis de dos ponts: el del Rei, que comunicava el Camí Real i el del Matador, que comunicava el Camí de Creus; aixina com d'un antic fort, el Fortín de la Natividad, que protegia el costat oest de la ciutat i les Cases Terrín i Alarcón. Ademés, el Patronat de Panamà Vell ha creat en este lloc un museu i un Centre d'Investigacions Patrimonials (CIP); este últim dedicat a l'investigació en història, arqueologia, ecologia, conservació de bens i gestió de llocs d'interés patrimonial.[11] L'extensió territorial entre 5000 a 8000.
Museu de la Plaça Major
[editar | editar còdic]Ademés, el Patronat de Panamà Vell ha creat en este lloc un museu i un Centre d'Investigacions Patrimonials (CIP); este últim dedicat a l'investigació en història, arqueologia, ecologia, conservació de bens i gestió de llocs d'interés patrimonial.[11] L'extensió territorial entre 5000 a 8000. Actualment, al costat de l'antiga Plaça Major, es pot visitar el Museu de Lloc de la Plaça Major, que conta en distintes sales per a contar la seua història a lo llarc de 1500 anys i una maqueta que recrea l'extensió de la ciutat antiga. Este museu està dividit en tres capes: la prehispánica, la colonial i la moderna.
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Torre de la catedral dedicada a La nostra Senyora de l'Asunción. Va ser usada com a atalaya i campanar.
-
La Plaça Major. Era el lloc de reunió dels habitants de la ciutat.
-
Ruïnes del convent de Sant Dumenge.
-
Vista des de la torre del campanar.
-
Ruïnes del convent de Sant Josep. Va ser un dels convents més alluntats de la plaça major.
-
Torre de la catedral des d'adins.
-
Ruïnes del convent de Sant Francisco. Va ser un dels convents més grans de la ciutat.
-
Casa dels Genoveses. Propietat dels mercaders genoveses Dumenge Grill i Ambrosio Lomelin, va ser sèu del comerç d'esclaus.
-
Retaule de Nostra Senyora de Gràcia en l'Altar Major de les Ruïnes del Convent de la Concepció.
-
Ruïnes de les Cases Reals. Ací es reunien les dependències reals de la Corona espanyola.
-
Pont del Rei. Est era el llímit nort de la ciutat i creuava el Riu Avall.
-
Ruïnes del convent de la Mercé. Va ser un dels convents més alluntats de la plaça major.
-
Hospital de Sant Joan de Deu. En ell s'atenien als malalts.
-
Les Cases Oest, es trobaven a l'oest de la Plaça Major.
-
Casa Terrín.
-
Fortín de la Natividad. Era la principal defensa en el costat oest de la ciutat.
-
Casa Alarcón. Propietat de Pedro d'Alarcón, va ser utilisada com a casa de lloguer.
-
Vista aérea de Panamà Vell.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Patrimonis de Panama declarats per la UNESCO» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2025-12-02.
- ↑ Byrzdett, Elyjah (2022). Ducado de Veragua, p. 37. ISBN 9798846871274.
- ↑ Byrzdett, Elyjah (2023). Criptojudíos en Europa, Amèrica i l'istme de Panamà (Sigles XVI - XVII), pp. 48 i 49.. ISBN 978-9962-13-206-6.
- ↑ https://és.m.wikipedia.org/wiki/Panam%C3%A1#Fundaci%C3%B3n_de_la_Ciutat_de_Panam%C3%A1
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Castillero, Alfredo (2004). Guies UNESCO: Panamà la Vella i el Caixco Vell (en espanyol), Edicions UNESCO. ISBN 92-3-303923-4.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 La Prensa (Panamà) (ed.): «Els 482 anys de Panamà Vell». Archivat des d'el original, el 18 de decembre de 2013.
- ↑ Crítica (Panamà) (ed.): «Morgan no va cremar Panamà». Consultat el 14 d'agost de 2015.
- ↑ 8,0 8,1 Dimarts Financer (ed.): «La nova cara de Panamà Vell». Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2011. Consultat el 1 de giner de 2010.
- ↑ La Prensa (Panamà) (ed.): «Panamà La Vella està en la vitrina del món». Archivat des d'el original, el 15 d'agost de 2010. Consultat el 1 de giner de 2010.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Patronat de Panamà Vell (ed.): «Conjunt Monumental Històric de Panamà Vell». Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2020. Consultat el 29 de giner de 2020.
- ↑ 11,0 11,1 «Centre d'Investigacions Patrimonials». Archivat des d'el original, el 27 de decembre de 2009. Consultat el 1 de giner de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Panamà Vell.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Panamá Viejo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.