El àcit carbónico és un àcitoxácido provinent del òxit de carbono (IV) (CO2), el qual existix en equilibri en este últim, per eixemple, en l'aigua gasificada o la sanc. No és possible obtindre àcit carbónico pur ya que la presència d'una sola molècula d'aigua catalizaría la seua descomposició immediata en òxit de carbono (IV) i aigua. El àcit pirocarbónico és el dímer de l'àcit carbónico.
A les sals monobásicas i els monoésteres de l'àcit carbónico se'ls denominen carbonat àcits o bicarbonats (base conjugada de l'àcit carbónico). A les sals dibásicas i els diésteres de l'àcit carbónico se'ls denomina carbonat. L'àcit pirocarbónico presenta les mateixes regles. Els carbonat es poden nomenar d'acort a les següents regles:
Carbonat de llogue: Es nomenen per nomenclatura radicofuncional. Ya que l'àcit carbónico és un diácido, pot haver derivats de mona o vaig donar disustitución simètrics o asimètrics.
Els carbonat endocíclicos es denominen com lactonas carbónicas. D'acort al cas, es poden nomenar com a carbonat de alquileno o com 2-oxo-1,3-dioxacicloalcanos (d'acort al sistema de nomenclatura de Hantzsch-Widman).
L'àcit carbónico pot tindre varis derivats que es formen per tongada d'un grup -OH per un halógeno. Els àcit monosustituídos són els àcit halocarbónicos (O àcits halofórmicos, o àcits carbonohalídicos). Els seus éster són els halocarbonatos de llogue. Els productes de doble substitució es nomenen com halogenuros de carbonilo.
Conceptualment, l'àcit carbónico pot tindre varis composts derivats per substitució dels grups - OH en grups carbonados o hidrogen. Una tongada en hidrogen genera el àcit fórmico; una segona tongada genera el formaldehit. Una tongada d'un hidrogen per un grup llogue genera al grup aldehit.
Una tongada dels - OH en grups llogue genera als àcit carboxílics. Una segona tongada per un grup llogue genera el grup cetona.
Els àcit carboxílics són composts que consistixen en els derivats de substitució d'un grup - OH de l'àcit carbónico (és dir, el sustituyente carboxilo) per un sustituyente carbonado (llogue, arilo, vinil, acetileno, acilo, carboxilo, etc.) L'única excepció és quan R = H (Àcit fórmico, considerat l'àcit carboxílic més menut).[1][2] Els àcit carboxílics són els composts en oxigen que tenen major jerarquia de menció. Quan el carboxilo és el grup principal, la numeració d'un àcit alifático està sempre dispost de manera que s'assignen els números més baixos per a este grup independentment de la numeració del compost original. Lo mateixa s'aplica als derivats de àcit carboxílics.
El grup àcit carboxílic sempre es troba en l'extrem d'una cadena o com sustituyente d'estructures cíclicas.
La regla general de menció dels àcit carboxílics és adicionar el sufix "-ico" al nom del alcano corresponent i antepondre la paraula "àcit", p. ejem. àcit propàico. Molts àcit carboxílics tenen noms trivials i varis composts deuen el seu nom a dites denominacions.[3]
Un àcit monocarboxílico és aquell que només presenta un sol grup carboxílic. Els àcits monocarboxílicos llineals tenen noms trivials reconeguts per la IUPAC. Els cinc primers són denominats àcit de cadena mija; de 6 a 15 carbono es denominen àcit de cadena curta. Els àcit en cadenes majors a 15 carbono es denominen àcit grassos.
Els nomenes trivials dels àcit carboxílics es designen segons la font natural de la que inicialment es varen aïllar:
Els àcit insaturados poden citar-se per un sistema de nomenclatura simplificat que indica el número de carbono i les insaturaciones en una lletra grega Δ. A continuació es mostren eixemples de noms trivials d'àcits monocarboxílicos insaturados de cadena llineal:
Quan el grup carboxilo es troba unit a una estructura cíclica, es menciona la paraula àcit, seguida del nom del cicle i es conclou yuxtaponent la paraula "carboxílic". L'àcit bencenocarboxílico es denomina comunament com àcit benzoico.
Àcits dicarboxílicos: Quan dos grups carboxilo estan presents en una cadena principal, l'àcit és nomenat com "àcit alcanodioico", "àcit alquenodioico", etc.[4]
Si dos grups carboxilo es troben distribuïts en dos estructures independents, un d'ells es menciona com "carboxilalquil-". Quan dos estructures idèntiques que contenen grups carboxilo s'unixen a un grup vinculant, es pot mencionar per nomenclatura multiplicativa.
Àcits policarboxílicos: Si una cadena presenta més de dos grups carboxilo, s'elegix la cadena més llarga que incloga dos grups carboxilo, i el restant dels carboxilos es nomenen com sustituyentes. Si més de dos grups carboxilos es troben en una estructura cíclica, es nomenen com "àcits policarboxílics". ("-tricarboxílico","-tetracarboxílico"), etc. Si els grups carboxilo es troben en estructures independents, els que es troben en l'estructura de menor prioritat de menció s'expressen per mig de prefixos "carboxialquilo-". Una alternativa de menció és considerar les estructures independents al grup carboxílic, i nomenar el compost com un àcit alcanopolicarboxílico (P. ejem. àcit 1,2,3-propanotricarboxílico).
Sustituyentes acilo: Els sustituyentes generats per la tongada d'un grup hidroxilo del grup carboxílic es denominen sustituyentes acilo. El nom d'un sustituyente acilo es deriva del nom del corresponent àcit per mig del canvi de la terminació "-oico" a "-oil". Si el nom d'àcit es forma en la terminació "-carboxílic", el nom del sustituyente obtingut per eliminació del hidroxilo de tots els grups carboxilo es forma canviant la terminació "-carboxílic" a "-carbonilo". El sustituyente derivat de la tongada de tots els hidroxilos d'un àcit policarboxílico, el nom es conserva com si fora un àcit monocarboxílico. Quan en un àcit dicarboxílico se substituïx només un hidroxilo, el carboxilo restant es pot mencionar com un sustituyente aparte.[5][6]
Els àcit que contenen el grup -C(=O)-OOH es denominen àcits peroxicarboxílicos. En noms individuals el prefix "peroxi-" s'usa abans del nom de l'àcit corresponent. Per a diácidos s'utilisa "monoperoxi-" o "diperoxi-" d'acort al cas. En cas de ser un sustituyente, el grup -C(=O)-OOH es nomena com "carboperoxi-".[7]
Les sals dels àcit carboxílics es denominen de manera anàloga que en els casos de composts inorgànics per nomenclatura radicofuncional com sales neutres (carboxilato de catión metàlic). Un sabó és una sal sòdica d'un àcit gras. En cas dels àcit policarboxílicos, es nomena la sal sense prefixos en cas de tindre tots els hidrogen àcits substituïts. De no ser aixina, es menciona en un prefix de multiplicitat el número de cationes metàlics que substituïxen als hidrogen disponibles.[8]
Els productes de tongada d'un hidrogen àcit d'un carboxilo per una cadena carbonada es denominen ésterés carboxílics. Els éster dels àcit monocarboxílicos es denominen de manera anàloga a la nomenclatura de sals inorgàniques com carboxilato de llogue o Éster alquílico de l'àcit carboxílic. Els éster d'àcits peroxicarboxílicos es denominen éster peroxicarboxílicos.[9]
Els éster d'àcits policarboxílicos es nomenen de forma anàloga als éster neutres, considerant que els components se citen en orde alfabètic. En cas d'haver substitució parcial, es nomena l'hidrogen com un sustituyente junt als alquilos o els cationes (en cas d'haver sales parcials).
Els éster de polialcoholes en unitats idèntiques de àcit carboxílics poden ser nomenats com un policarboxilato de alcatriilo. P. ejem. triacetato de propà-1,2,3-triilo. Si el poliol té un nom trivial, es pot nomenar com "O acil-" seguit del nom del compost. Quan el poliol es esterifica en unitats distintes de àcit carboxílics, es nomena l'éster considerant a l'àcit carboxílic en la cadena més llarga.[10] Un acilal és un diéster geminal. Es considera que és l'éster d'un hidrat de carbonilo[11] (vore "Hidrats de carbonilo" més alvance).
Quan el grup éster té menor prioritat en un compost, es pot nomenar com susituyente d'acort al cas:
(a) Quan el compost principal s'unix directament a l'oxigen en enllaç senzill (-OOCR) es denomina al sustituyente com "aciloxi-" (depenent del nom del acilo)[12]
(b) Quan el compost principal s'unix directament al carbono carboxílic (-COOR), es denomina al sustituyente com "alcoxicarbonil-" o "ariloxicarbonil-" (depenent del nom del alcóxido).
(b) Si les lactonas es formen per un pont d'oxigen entre un carbono i un carbonilo es pot numerar com l'anterior pero utilisant els localizadores adequats.
(c) Es pot considerar que un àcit carboxílic de cadena llineal es esterifica a un hidroxilo en una posició "n" (Designada per una lletra grega). Eixa lactona formada es nomena citant la posició "n" de lactonización, el prefix corresponent al número total de carbono, i la terminació "-lactona".
(d) Les estructures en la qual un o més anells lactónicos es troben fusionats o una lactona es troba com a pont a un sistema polifusionado, es pot nomenar com a pont sustituyente "-carbolactona" en els seus respectius localizadores. El localizador del carbonilo -CO- sempre es menciona abans a l'oxigen tipo éter (-O-).
Les lactidas són lactonas formades per dos o més molècules d'un hidroxiácido. Quan els hidroxiácidos tenen noms trivials, es pot nomenar per mig de prefixos multiplicativos d'acort al número d'unitats del hidroxiácido. S'elimina la paraula "'àcit" i es canvia el prefix "-ico" per "-anada". Les lactidas de hidroxiácidos distints o iguals en noms no trivials, es nomenen per nomenclatura de tongada.[16]
Un anhídrit carboxílic és un compost format per la tongada de l'hidrogen carboxílic per un grup acilo.[17] En el cas de que dos grups acilo es conecten per un enllaç peròxit -O-O-, el grup funcional es denomina com un peròxit de acilo. La seua nomenclatura considera els següents casos:
(a) Anhídrit i peròxit simètrics de àcit monocarboxílicos: Quan els dos grups acilo són idèntics, es canvia la paraula "àcit" per "anhídrit"; el restant del nom es denomina tal i com es trobava en l'àcit.
(b) Anhídrit i peròxit de àcit dicarboxílicos: Els àcit dicarboxílicos poden generar anhídrit i peròxit endoheterocíclicos per substitució dels carboxilos terminals; es canvia la paraula "àcit" per "anhídrit" i el restant del nom es denomina tal i com es trobava en l'àcit. Quan l'anhídrit d'un àcit dicarboxílico no és intra sino intermolecular, el compost es nomena per la nomenclatura multiplicativa. En el cas dels peròxit, es pot nomenar com "peròxit de" i es nomena el grup acilo en comú.
(c) Anhídrit i peròxit asimètrics: Se cita la paraula "anhídrit" seguit dels noms dels corresponents àcit conservant el sufix "-ico". Els peròxit seguixen la mateixa regla, pero en lloc d'usar-se el sufix "-ico" s'utilisa el sufix "-ilo". Els anhídrit i peròxit endocíclicos d'àcits dicarboxílicos o policarboxílicos que no tenen un nom trivial es poden nomenar per nomenclatura de Hantzsch-Wiedman. Els anhídrit mixts de àcit carboxílics en l'àcit carbónico.
La tongada d'un grup hidroxilo per un halógeno genera un grup funcional denominat halogenuro de acilo (fluorur, clorur, bromur, yodur) Els més simples es poden nomenar com halogenuro de acilo (P. ejem. Clorur de acetilo).[18]
Un aldehit és un grup funcional que conté un grup carbonilo en l'extrem d'una cadena. Pot considerar-se també com un derivat de substitució d'un hidrogen del formaldehit per un radical carbonado. Es poden considerar també com derivats de reducció dels àcit carboxílics.[19]
Si un àcit carboxílic té un nom trivial, l'aldehit corresponent pot nomenar-se eliminant la paraula "àcit" i reemplaçant el sufix "-ico" per "-aldehit".
Els aldehits units a un grup cíclico es nomenen en el nom de l'estructura cíclica seguida del sufix "-carbaldehído". L'excepció és el bencenocarbaldehído, denominat benzaldehído.[21]
Si en una mateixa estructura llineal a on es troba l'aldehit hi ha un grup de major prioritat es pot citar l'aldehit com sustituyente "oxo" (=O). En el cas de que un àcit dicarboxílico tinga un nom trivial pero solament hi haja un sol aldehit, es pot mencionar com "semialdehído" o "àcit" "-aldehídico", seguit de l'adjectiu corresponent a l'àcit. Quan el grup "-CHO" es troba en una estructura independent que continga un grup funcional de major prioritat, es pot citar com el sustituyente "formil".[22]
Dialdehídos: Els dialdehídos es nomenen citant la cadena més llarga que incloga a abdós grups carbonilo en el seu prefix numeral corresponent ("-dial", "-dicarbaldehído"). Els dialdehídos que corresponen a un àcit dicarboxílico en nom trivial no és necessari utilisar els prefixos de multiplicitat.
Polialdehídos: Se selecciona el dialdehído en la cadena més llarga. El restant dels grups aldehit es nomenen com sustituyentes.[23]
Una cetona és un compost que conté un grup carbonilo en una regió no terminal de l'estructura de carbono. El grup carbonilo es troba doblement substituït en grups carbonados. La terminació general per a la funció cetona és "-ona".
[24]
Una cetona es pot nomenar per mig dels següents métodos:
a) Nomenclatura substitutiva: Es menciona l'lexema corresponent al número de carbono, seguit del sufix "-ona".
b) Nomenclatura radicofuncional: Es mencionen els grups llogue units al grup carbonilo organisats per orde alfabètic, seguit de la paraula "cetona".[25]
En sistemes de nomenclatura de productes naturals, les cetones simètriques de cadena llineal es nomenen d'acort al nom trivial de l'àcit carboxílic corresponent al número de carbono equivalent a la mitat de la molècula. L'lexema nominal va seguit del sufix "-ona". La IUPAC desaconsella este método.
En els casos en els que existixen dos o més grups carbonilos en una mateixa cadena, es pot usar la nomenclaruta substitutiva. Aixina, s'utilisen prefixos numerals per a indicar multiplicitat de les cetones (vaig donar, tri, tetra, etc.), abans de la terminació -ona.
Les cetones que tenen un R = Arilo es denominen fenonas. Quan es té una alquil fenil cetona, s'utilisa el nom trivial del grup acilo que incloga al carbonilo corresponent a la part no aromàtica, cambiendo la terminació "ilo" per "o" i es conclou en la paraula "fenona":
El nom d'una policetona en la qual dos carbonilos veïns tenen anells aromàtics units als extrems, es poden nomenar pel sistema radicofuncional amprant el sufix "dicetona", "tricetona", etc. Una atra alternativa és la nomenclatura substitutiva.
Les cetones en les que el carbonilo és part d'una estructura cíclica es denominen cetones endocíclicas. Es nomenen per nomenclatura substitutiva sense necessitat de colocar localizadores (en el cas de les monocetonas; les policetonas endocíclicas sí requerixen l'us de localizadores) La [7]-anulenona té el nom trivial de tropona. Varis sistemes eliminen sufixos "ano" o "eno" en sistemes policíclics aromàtics.[26][27]
Les dicetonas derivades de composts aromàtics per conversió de 2 grups CH en CO en la seua corresponent reubicación de dobles enllaços són denominades com quinonas. Es menciona l'estructura aromàtica corresponent de la quinona, en els localizadores corresponents i el sufix "-quinona".[28]
Si existix sobre l'estructura principal un grup de major prioritat, l'oxigen del carbonilo es pot citar com a prefix "oxo".
Els sustituyentes en grups oxo es nomenen per nomenclatura substitutiva com "n-oxoalquilo".[29] Els 1-oxoalquilos poden ser mencionats com a grups acilo.
Quan dos unitats moleculars en grups funcionals de major prioritat que la cetona es conecten entre sí per un carbonilo, oxalilo o mesoxalilo, s'ampra la nomenclatura multiplicativa.
La cetena és un compost que consistix en un grup carbonilo acumululado en un carbono vinílico. Les cetenas sepueden nomenar:
(a) com derivats de substitució del compost patró cetena CH2=C=O.[30] (Dialquilcetena)
(b) Com si foren alquilidencetonas:
En presència d'atres grups cetona, es poden nomenar com dicetonas. Si es troba un atre grup de major prioritat, es menciona la cetena com "oxometiliden-"
Un oxidano és un compost binario d'hidrogen i oxigen. En nomenclatura substitutiva els oxidanos poden considerar-se com a hidrur patró (Parent hydrides). Els dos oxidanos típics en química inorgànica són el oxidano (Nom trivial:Aigua) i el dioxidano (Nom trivial: Peròxit d'hidrogen).
Els alquiloxidanos es formen per la mona- o la disustitución dels hidrogen de l'aigua.
En absència d'un grup funcional de major prioritat, es nomena l'estructura principal a on es trobe el grup hidroxilo, adicionando una “-l” al final de l'hidrur patró. Es deu mencionar la posició del hidroxilo en el localizador indicat. En cas d'haver un alqueno o alquino, es nomenen primer (en els seus localizadores corresponents seguits de guions) i es conclou en un guion, el localizador del hidroxilo i el sufix "–ol".[31]
Els alcohols primaris de cadena oberta es poden nomenar per mig de nomenclatura radicofuncional en la paraula “alcohol” seguit de la raïl nominal del sustituyente, seguit del sufix “-ico”. Per eixemple alcohol etílico
En el cas dels monafenolés, els sustituyentes de menor prioritat (alquilos simples, halógenos) es nomenen d'acort a les posicions relatives del benceno.[32]
Sustituyentes: Quan es troba un grup funcional de major prioritat, el sustituyente hidroxilo es nomena com “hidroxi-”, aixina com quan es troba en una cadena lateral en un cicle en grups funcionals de major jerarquia.
Als sustituyentes generats per la tongada de l'hidrogen del grup hidroxilo, se'ls denomina "alcoxilo". El nom es construïx en la raïl nominal seguit del infijo "-oxi-":[33]
Quan el alcoxilo està unit a un metal, llavors el compost iònic (alcóxido) es menciona per nomenclatura radicofuncional d'acort a la nomenclatura inorgànica (alcóxido de metal):
[34]
Els sustituyentes bivalentes tipo -O-X-O- (Dos valència disponibles en oxigen en els extrems terminals) es nomenen afegint el prefix dioxi- al nom del sustituyente bivalente.
Un compost en dos o més grups hidroxilo que es troben en l'estructura principal es denomina mencionant en orde numèric tots els localizadores dels hidroxilos seguit del sufix "-diol", "-triol", "-tetraol", etc. depenent el número de grups hidroxilo que continga.
Un alditol és un compost llineal que conté un grup hidroxilo per cada carbono. El seu nom (sense considerar estereoquímica) es construïx en el prefix numeral corresponent al número de carbono, seguit del prefix “- itol”. Si es considera la estereoquímica, deu utilisar-se el sistema dels monosacàrits.[35] Les úniques excepcions són l'etilenglicol (el de 2 carbono) i el glicerol (el de 3 carbono).
Quan els grups hidroxílicos es troben en dos estructures de distinta prioritat, s'utilisa el sufix "-ol" en l'estructura principal i en els sustituyentes secundaris que posseïxquen un grup hidroxilo es denomina com "hidroxi-":
Un éter és un grup funcional que consistix en un àtom d'oxigen conectat a dos sustituyentes carbonados. Els enoles O- substituïts es denominen viniléteres o enolatos. Els O-inoles substituïts es denominen inolatos o alquiniléteres. Els fenol O-substituïts es denominen com ariléteres.[37]
Monoéteres simètrics: Pot utilisar-se la nomenclatura multiplicativa, de tongada, substitutiva o radicofuncional.
Nomenclatura multiplicativa: s'afig el sufix “vaig donar-“ (en el cas de noms de sustituyentes sense paréntesis) o “bis-“ (En el cas de sustituyentes en paréntesis) separat de la paraula “éter”.
Nomenclatura de tongada: S'utilisa el prefix “oxa” per a indicar tongada d'un metileno en una cadena de alcano.
Nomenclatura substitutiva: No és molt amprada en éter simètrics degut a que el nom pot resultar ser més complicat que qualsevol dels métodos mencionats. Els éter simètrics es mencionen com alcoxialcanos.
Nomenclatura radicofuncional: Es menciona la paraula “éter”, seguida d'espai i el nom del radical llogue repetit; s'afig el sufix “-ico”.
Dos unitats moleculars idèntiques unides per un oxigen poden ser mencionades per nomenclatura multiplicativa (se cita el prefix "oxi-" si l'unitat molecular té un grup funcional en major prioritat de menció i el nom de la molècula antecedit pel prefix numeral "bis-").[38]
Monoéteres asimètrics: Per a éter en sustituyentes que tinguen noms simples, es mencionen dits noms separats per espais en orde alfabètic, seguits de la paraula “éter”. Es pot utilisar també nomenclatura de tongada. La nomenclatura substitutiva pot denominar a l'éter com un alcoxialcano.
Poliéteres i cetales: Un poliéter pot ser nomenat per mig de qualsevol dels sistemes de nomenclatura (substitutiu, multiplicativo o de tongada). Deu elegir-se el sistema que brinde la major simplificació en el nom.
Els poliéteres simètrics llineals poden ser nomenats en térmens de l'àtom d'oxigen central quan hi ha un número impar de oxigen. En el cas d'un número par de oxigen, s'utilisa l'hidrocarbur central:
Un carbono enllaçat en un sustituyente alcoxilo i un atre hidroxilo es denomina hemicetal R2-C(OH)OR'(hemiacetal quan el carbono geminal ademés conté un hidrogen com sustituyente R-CH(OH)OR'). Dos grups alcoxilo (idèntics o distints) sobre el mateix carbono general el grup cetal R2C(OR')OR(acetal quan el carbono geminal ademés conté un hidrogen com sustituyente R-CH(OR')OR).[39]
El nom d'estos composts es pot construir per dos alternatives:
a) Nomenclatura radicofuncional: Es considera que els hemiacetales i acetales són derivats d'adició d'una o dos molècules d'alcohol en un grup carbonilo, per lo que el compost es pot nomenar com "(hemi)(a)cetal" seguit de l'adjectiu (que consta de la raïl nominal de l'alcohol i el sufix "-ico") i es menciona el compost carbonílico del que prové.
b) Nomenclatura substitutiva. (Es poden citar com a n-alcoxi-n-alcohols)
Els trialcoxilos i tetraalcoxilos geminales poden ser denominats funcionalmente com a éster d'àcits ortocarboxílicos o ortocarbónicos, respectivament. Poden ser nomenats també per nomenclatura substitutiva.
Éter heterocíclics: Els anells heterocíclics saturats en un oxigen, monocíclics o policíclics, són considerats funcionalmente com "éter heterocíclics". Els anells α,β-insaturados poden ser considerats com viniléteres (Per eixemple el 3,4-dihidro-2H-pirano). El furano és un anell aromàtic.
Un àtom d'oxigen directament unit a dos àtoms de carbono veïns pot tindre vàries alternatives de menció, d'acort el sistema en a on es forme:
Com la funció α,β-epóxido. S'indiquen abdós localizadores seguits del prefix "epoxi". Esta nomenclatura s'ampra sobretot quan es desija conservar el nom d'una estructura complexa, com per eixemple, d'esteroides o carotenoides. En nomenclatura radicofuncional es pot es denomina com un òxit de alquileno (P. ejem. Òxit de propileno).
Estos composts poden ser nomenats per la nomenclatura de tongada en el prefix "oxa-" del ciclopropano.
En el cas d'atres éter heterocíclics, poden amprar-se els métodos de nomenclatura substitutiva (el sustituyente bivalente - O - es nomena citant els localizadores i el prefix epoxi), el sistema de nomenclatura de Hantzsch-Widman o por sistema de tongada, depenent quin és el més convenient sobre simplificació es referix.
Els éter corona són éter heterocíclics macrocíclicos constituïts per oligómeros de etilénglicol. En el nom de l'éter corona, el primer número fa referència al número d'àtoms que conformen el cicle, i el segon número, al número de oxigen en el cicle.
Els següents anells heterocíclics corresponen a funcions orgàniques especials que poden ser nomenades en nomenclatura radicofuncional o en Sistema de nomenclatura de Hantzsch-Widman. Els 2-hidroxi-oxacicloalcanos són grups hemi(a)cetal i els 2-alcoxi-oxacicloalcanos són grups (a)cetal. Varis eixemples d'estos sistemes són les furanosas, les piranosas i els iridoides.
El dioxidano H2O2 (peròxit d'hidrogen) pot presentar derivats de monosustitución denominats hidroperóxidos de llogue (R—O—OH) o derivats de disustitución denominats peròxit de llogue (peréteres, R—O—O—R').[40]
Hidroperóxidos. La nomenclatura radicofuncional menciona a estos composts com hidroperóxidos de llogue, sempre i quan el grup llogue siga de menció simple. En casos a on el hidroperóxido és de menor prioritat, es menciona al sustituyente - OOH com "hidroperoxi-".
(a) La nomenclatura radicofuncional menciona als composts com a peròxit de llogue. Si el sustituyente es repetix, s'utilisa el prefix multiplicativo "vaig donar-"; si són alquilos distints, es mencionen per orde alfabètic.
(b) En agrupacions d'unitats moleculars idèntiques, s'utilisa el prefix "dioxi-" per a denominar al grup bivalente "-O-O-" i se citen els localizadores d'acort a la nomenclatura multiplicativa:
(c) Els peròxit heterocíclics poden mencionar-se per nomenclatura de tongada. Lo policiclos que tenen un peròxit bivalente com a pont es denominen endoperóxidos. Quan es desija per l'us del prefix "epidioxi-" quan el grup-OO-forma un pont entre dos àtoms de carbono d'un anell o un sistema d'anell.
.png){kind=link}
.svg){kind=link}
(1,3)dioxole_200.svg){kind=link}
