Naqsh-i Rostam
.jpg)
Naqsh I-Rustam (també conegut com Naqš-i Rustam, en persa mod. نقش رستم Naqš-i Rustam [næqʃi ɾostæm]) és un lloc arqueològic situat a uns nou quilómetros al noroest de Persépolis, en la província de Fars, en Iran. Es tracta d'una necròpolis que conté un grup de tombes dels reis aqueménidas, uns relleus en roca iranís tallats en el penya-segat, tant de l'época sasánida i la gaveta de Zoroastro o Ka'ba-i-Zartosht, un edifici religiós zoroástrico molt important. Queda a uns pocs centenars de metros de Naqsh-i Rajab, que conté un atre grup afegit de relleus sasánidas.
Este emplaçament és anomenat Næqš-i Rostæm, "el retrat de Rostam", perque els perses pensaven que els bajorrelieves sasánidas baixe les tombes representaven a Rostam, un héroe mitològic persa. Hi ha també sèt grans bajorrelieves en la roca de Naqsh-i Rustam, baixe les tombes, escultures manades fer pels reis sasánidas. Front a la roca es troba Ka'ba-i-Zartosht, un monument zoroástrico. En l'extrem del lloc es troben dos menuts altars de fòc.
Naqsh I- Rustam és una paret rocosa que té tallades quatre tombes reals aqueménidas rupestres, cruciformes i en bajorrelieves. Una d'elles, d'acort a l'inscripció cuneïforme que presenta (vore inscripció DNa), és la tomba de Darío I, i les atres tres, a abdós costats de la de Darío I, són les de Jerjes I, Artajerjes I i Darío II, encara que no tenen cap inscripció que permeta identificar-les en certea. En la montanya de darrere de Persépolis hi ha atres dos tombes semblants, pertanyents provablement a Artajerjes II i Artajerjes III, ademés d'una tomba inacabada que podria ser de Darío III, l'últim rei de la dinastia aqueménida, que va ser derrocat per Alejandro Magne.
La tomba de Darío és un dels dos models de tombas del art persa del periodo aqueménida i el prototip d'atres tombes aqueménidas. Es tracta d'una tomba excavada en roca com els hipogeus egipcíacs; l'atre model és el de la tomba de Ciro, en Pasargadas.
El 22 de maig de 1997 el conjunt «Nasqsh-i Rostam i Naqsh-i Rajab» va ser inscrit en la Llista Indicativa d'Iran —pas previ a ser declarat Patrimoni de la Humanitat—, en la categoria de ben cultural (n.º ref 898).[1]
Les tombes aqueménidas
[editar | editar còdic]
Quatre tombes pertanyents a reis aqueménidas estan tallades en la paret de roca. Estan a considerable altura per damunt del terreny.
Les tombes es coneixen localment com les "creus perses" per la forma de les fronteres de les tombes. El lloc és conegut com ixīb en àrap (صليب), potser una corrupció de la paraula persa chalīpā, "creu". L'entrada a cada tomba està el centre de cada creu, que s'obri a un passadiç en tres cambres i en cada hi ha tres tombes. Provablement, ademés del rei, els seus parents varen ser enterrat en les tombes. La part superior de la creu presenta el rei i el voltó horisontal de cada una de les fronteres de la tomba es creu que és una rèplica de l'entrada del palau Tachara en Persépolis.
Una de les tombes està explícitament identificada per una inscripció que l'acompanya com la tomba de Darío I (r. 522-486 a. C.). Les atres tres tombes es creu que són les de Jerjes I (r. 486-465 a. C.), Artajerjes I (r. 465-424 a. C.) i Darío II (r. 423-404 a. C.) respectivament. Una quinta tomba, inacabada, va poder haver segut la de Artajerjes III, qui va regnar com a molt dos anys, pero més provablement siga la de Darío III (r. 336-330 a. C.), l'últim dels reis aqueménidas.
Les tombes varen ser saquejades despuix de la conquista de l'imperi aqueménida per Alejandro Magne.
Detall dels bajorrelieves
[editar | editar còdic]
- El primer representa a Narsés (296-304), fill major de Sapor I, sent nomenat rei per la deesa Anāhītā (Nahid en persa modern). Diuen que Narsés va prendre el poder despuix d'un colp d'Estat, contra Bahram lll.
- El segon bajorrelieve està situat baix la part inferior de la tomba de Darío I i es compon de dos escenes. La superior representa a Bahram II (277-293) combatent a l'enemic. Possiblement, la part inferior mostra la batalla de Bahram lll contra un enemic.
- El tercer representa la conquista de Sapor I sobre Valeriano, emperador romà. En este bajorrelieve, Sapor I està assentat sobre un cavall i Valeriano és arrestat per Sapor l. També, enfront de Sapor està agenollat el Filipo l'àrap, un atre empreador romà. Més, en la part dalt a la dreta es pot visitar el bajorrelieve de Kartir, un sacerdot zoroástrico.
- El quarto bajorrelieve ensenya la conquista d'Ormuz II, un rei sasánida.
- El quint, és una escultura que representa a Sapor ll batent als seus enemics.
- El sext bajorrelieve representa a Bahram II (277-293). El rei està de peu i als seus costats estan els corts. Desafortunadament, este relleu es va gravar en un relleu elimate, que el seu aproximadament es remonta a fa 3000.
- Representació del fundador dels sasánidas, Ardashir I (226-242), este bajorrelieve ho representa sent nomenat rei per Ahura Mazda.
Inscripció de Darío el Gran en Naqsh I-Rustam
[editar | editar còdic]
La tomba de Darío I és la més grandiosa; conte en la seua entrada en quatre columnes decorades per un renc de personages, presidida per la figura d'un rei ornado davant un altar de fòc, en el peu sobre un estrado.
Text traduït de l'inscripció:
- Ahura Mazda és el gran Deu, que va crear esta terra, que va crear el cel, que va crear a l'home, que va crear la felicitat per a l'home, que ha fet a Darío rei, el rei de reis, un senyor per a molts.
- Soc Darío el Gran Rei, Rei de Reis, Rei de països que contenen tot tipo d'hòmens, Rei de grans territoris d'esta gran Terra, fill d'Histaspes, un aqueménida, un persa, fill d'un persa, un ari, que té una ascendència ària.
- Darío el Gran diu: Pel favor de Ahura Mazda, estos són els països que he pres fòra de Pèrsia; he regnat sobre ells, m'han pagat un tribut; lo que els ha segut dit per mi, ho han fet; la meua llei els ha somés fermament: Mija, Elam, Partia, Ària, Bactriana, Sogdiana, Corasmia, Drangiana, Aracosia, Satagidia, Gandhara, Sind, Amirgia, escitas, escitas de gorros puntaguts, Babilonia, Asiria, Aràbia, Egipte, Armènia, Capadocia, Sardes, Jonia, els escitas de l'atre costat de la mar, Skudra, els jonios que duen pétasos, Líbia, Etiopia, els hòmens de Maka, Caria.
- Darío el Gran diu: Ahura Mazda, quan va vore la terra en emoció, me la va otorgar, em va fer Rei; soc Rei. Pel favor de Ahura Mazda, la somet al seu lloc; lo que vos dic, lo que han fet, tal i com era el meu desig. Si penseu "¿Quants països ha conquistat el Rei Darío?" Mireu les escultures d'aquells que estan sobre el tro, en seguida ho sabreu, en seguida serà conegut per vosatres: la llança de l'home persa ha anat molt llunt; en seguida serà conegut per vosatres: un home persa ha lliurat batalles molt llunt de Pèrsia.
- Darío el Rei diu: Lo que ha segut fet, ho he fet per la voluntat de Ahura Mazda. Ahura Mazda m'ha prestat ajuda fins que yo fera el treball. Que Ahura Mazda em protegixca del mal, aixina com a la meua casa real i a esta terra: ¡Pregària a Ahura Mazda, que Ahura Mazda m'ho de!
- Oh home, lo que és el mandat de Ahura Mazda, que no vos repugne; no vos aparteu del bon camí; no vos alceu en rebelió!
sincerament, per esta inscripció es reconeixen les nacions someses de l'imperi aqueménida que les seues s'han representat en l'escalinata oriental del palau Apadana.
La gaveta de Zoroastro o Ka'ba-i-Zartosht
[editar | editar còdic]Enfront de les tombes aqueménidas i els bajorrelieves sasánidas, existix un edifici religiós zoroástico, es diu Ka'ba-i-Zartosht. Lo més possible és que este edifici va ser un tesor de guardar el llibre sagrat dels zoroástricos, Avesta. Ademés, al voltant de la paret de la gaveta de Zoroastro es pot vore algunes inscripcions sasánidas, varen ser inscrit per orde de Sapor I i Kartir.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]
- Taq-i Bostan (Bajorrelieves de varis reis sasánidas)
- Bishapur (Ciutat sasánida)
- Pasargadas (Tomba de Pasargadas, Ciro II el Gran)
- Ka'ba-i-Zartosht (Monument Zoroastriano en Naqsh-i Rostam)
- Arquitectura aqueménida
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Vore en l'entrada «Baltit Fort» del lloc oficial de l'Unesco en: [1]. Consultat el 27 d'agost de 2016.
- ↑ https://en.key2persia.com/blog/category/Historic_Sites/shiraz/necropolis-iran
Referències
[editar | editar còdic]- (en anglés) Iran Chamber Society [2] archivat en Wayback Machine.
- Azcárate Ristori, J. M.ª de, i uns atres, Història de l'art, Anaya, Madrit, 1986. ISBN 84-207-1408-9
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Naqsh-i Rostam.- Image de satèlit en Google Maps
- Traducció al castellà de la versió elamita de l'inscripció de Darío I (> texts reals > Darío I), per Enrique Quintana
- Naghsh-i Rostam (en inglés).
- Tombes de Naqsh i Rostam en fotos (en francés).
- Naqsh-i Rustam (en inglés).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Naqsh-e Rostam» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.