Taq-i Bostan
Taq-i Bostan[1] (farsi, طاق بستان, "arc del jardí")[2] és un lloc en una série d'amplis relleus en roca de l'época del imperi sasánida en Pèrsia, la dinastia iraní que va governar Àsia occidental des de 226 fins al 650. Este eixemple d'art sasánida es troba a 5 km de la ciutat de Kermanshah en l'Iran occidental. Es troba en el cor dels monts Zagros, a on ha resistit a lo llarc de casi 1700 anys de vent i pluja. El lloc s'ha convertit en un parc arqueològic i s'ha juntat una série de capiteles de columna de l'época sasánida tardana i islàmiques (algunes es poden trobar en Taq-i Bustan, unes atres en Bisitun i Kermanshah).
Les talles en pedra, alguns dels més bells i millor conservats de l'escultura persa baixe els sasánidas, inclouen representacions de les investidura d'Ardashir II (379-383) i Sapor III (383-388). Com atres símbols sasánidas, Taq-i Bostan i els seus relleus accentuen el poder, les tendències religioses, la glòria, el honor, la vastetat de la cort, el joc i el corage en la lluita, les festes, l'alegria i el plaure de la vida.
Els reis sasánidas varen triar un bell parage per als seus relleus en roca, junt a una parada i campament de caravanes en la Ruta de la Seda. Originàriament policromados, tenien vàries fonts prop i per baix dels relleus i els arcs, algunes de les quals estan hui cegades. Actualment, encara hi ha uns manantiales sagrats que es buiden en una àmplia piscina en la base de la montanya.
Taq-i Bostan i els seus relleus en roca són un dels eixemples de la trentena de restants sasánidas en els monts Zagros. Segons Arthur Pope, el fundador de l'Institut per a l'art i l'arqueologia iranís en Estats Units, «l'art va ser una característica del poble iranio i el regal que han llegat a l'Humanitat».
Descripció dels relleus en roca
[editar | editar còdic]El complex de Taq-i Bostan comprén un relleu en roca que se sosté per sí mateix i atres varis associats en dos arcs tallats en la roca. Ilustren les cerimònies d'investidura d'Ardashir II, Sapor II, Sapor III i Cósroes II. També descriuen escenes de caça de Cósroes II.
L'investidura de Ardashir II
[editar | editar còdic]El primer relleu de Taq-i Bostan (Taq-i Bustan I), i aparentment el més antic, és un relleu en roca en la cerimònia de coronació d'Ardashir II (379-383) pel seu predecessor Sapor II o Ahura Mazda. Els investigadors han debatut durant prou temps les identitats de les figures en este relleu, pero ara estan segurs de que és Ardashir II qui rep l'anell adornat en cintes - símbol de l'investidura real - del seu predecessor Sapor II o Ahura Mazda. Pot haver una mescla delliberada de l'iconografia d'abdós identitats. Les dos figures principals estan en peu sobre l'emperador romà caigut Juliano el Apóstata (361-363). Ardashir va eixercitar un paper important en la seua derrota durant el regnat de Sapor II (309-379). Excepcional dins de l'art sasánida és el fet de que este és un retrat, basat en l'image de Juliano tal com apareixia en les monedes romanes. Ardashir II va ser instalat com a governador interí, esperant a que aplegara a la majoria d'edat el hereu real, Sapor III (383-388). La quarta figura és el deu Mitra en peu sobre una flor de loto. És el protector dels jurament i testic d'este pacte.
Els locals i el folclore persa varen interpretar l'escena com la victòria dels primers reis sasánidas sobre Artabano IV, l'últim rei de la dinastia partixca. La figura de Mitra es va convertir en l'inspiració visual per a representacions de Zoroastro.
El panel en relleu va ser medit el 15 d'agost de 2007 i va donar com a resultat que tenia 4,07 metros d'ample i 3,9 metros d'alt.
Sapor II i Sapor III
[editar | editar còdic]L'arc menor o iwan (Taq-i Bustan II) té en la part superior del mur dos inscripcions en pahlavi identificant dos figures reals com Sapor II (Sapor el Gran) i el seu fill Sapor III. Se'ls mostra un front a l'atre. El vestíbul de l'arc medix 6 x 5 x 3,6 metros. S'ha sugerit que va poder ser construït durant el regnat de Sapor III i alguns senyalen com a data de la seua terminació l'any 385. No obstant, la corona real de Sapor III no concorda en la que apareix en les seues monedes i s'assembla més a la del seu predecessor Ardashir II. S'ha argüido que els texts representen una usurpació del relleu de Ardashir per Sapor III.
Les figures dels dos reis han segut tallades en bajorrelieve, mirant l'u a l'atre. Cada figura medix prop de 2,97 metros. Sapor II seria el de la dreta i Sapor III el de l'esquerra. Les seues mans estan colocades en una llarga espasa recta que apunta cap a avall. La mà dreta està sostenint l'empuñadura i l'esquerra descansa en la baïna. Abdós figures lluïxen pantalons solts, collars, cabell ensortijado i una barba apuntada que acaba en un anell.
La traducció de les inscripcions és la següent:
Inscripció de Sapor II:
Inscripció de Sapor III:
Iwán de Cósroes II
[editar | editar còdic]Es considera habitualment que les tres figures en el mur atrasser del gran iwán representen a Cósroes II (591-628) flanquejat per Ahura Mazda i Anahita. Estan colocats per damunt d'un cavaller montat persa, que es creu que és el propi Cósroes montant al seu cavall favorit, Shabdiz. No hi ha, no obstant, unanimitat a el hora d'identificar a este rei sasánida tardà. Les dos figures que ho atenen es considera, a voltes, que són un sacerdot i una sacerdot, més que els mateixos deus Ahura Mazda i Anahita.
Un dels relleus més impressionants en l'interior de la gruta més gran o iwán és la jagantesca figura ecuestre del rei sasánida Cósroes II sobre Shabdiz, en la que tant en cavall com el ginet lluïxen armadura catafracto.
El front de l'arc tallat en la roca té tallats l'arbre de la vida o arbre sagrat. Per damunt de l'arc i ubicat en dos costats oposts estan les figures de dos dònes aladas en diademas.
El panel en el relleu ecuestre medit el 16 d'agost de 2007 resulta tindre, aroximadament, 7,45 metros d'ample per 4,25 metros d'alt.
Escenes de caça de cérvol i de javalí
[editar | editar còdic]En els murs a la dreta i a l'esquerra de l'arc, hi ha una image del rei caçant que medix 3,8 X 5,7 metros. Des dels temps de Ciro el Gran fins al final del periodo sasánida, la caça va ser un dels pasatiempos favorits dels reis iranios. Per lo tant, escenes de caça es troben freqüentment junt a les de coronació en l'antic art persa.
Hi ha dos escenes de caça a cada costat del iwan. Una escena presenta la caça imperial de javalí, i en un esperit similar, l'atra escena mostra al rei aguaitant a un cérvol. Cinc elefants trauen al javalí que fuig d'un llac salobre cap al rei, qui està en un lloc en arc i flecha en la mà a el hora que ho tranquilisa la música interpretada per dònes. En la següent escena, un atre pot du a les arpistas femenines i mostra que el rei ha matat a dos grans javalins. El següent pot té al rei en un halo semicircular en el cap i un arc fluix en la mà, lo que significa que la caça ha terminat. Baixe esta image, els elefants estan cobrant les peces en les seues trompes i li les coloquen en el llom. Varis episodis de la caça real estan aixina mostrats al mateix temps.
Estes escenes de caça real estan entre els murals més vívidos i altament narratius immortalisats en pedra.
El panel en la caça de javalí medix 6 metros d'ample per 4,25 d'alt, segons medició del 16 d'agost de 2007. Eixe mateix dia es va medir també l'atre panel, el de la caça de cérvol, i va donar com a resultat 5,9 metros d'ample per 4,35 metros d'alt, aproximadament.
Relleu kayarí
[editar | editar còdic]Alvançant mil trescents anys cap a davant, l'últim relleu superior afegitó en el XIX mostra el relleu de Fath Ali Shah, kayar.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Notes
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ali Akbar Sarfaraz, Bahman Firuzmandi "Mad, Hakhamanishi, Ashkani, Sasani" Marlik, 1996. ISBN 964-90495-1-7
- Gardeshgary magazine Vol. 13, setembre de 2002
- Iranian Cultural News Agency (CHN)
- Bruno Overlaet, Ardashir II or Shapur III?: reflections on the identity of a king in the smaller grotto at Taq-i Bustan, IRANICA ANTIQUA 46, 2011, p. 235-250 [2]
- Bruno Overlaet, Ahura Mazda or Shapur II? A Note on Taq-i Bustan I, the Investiture of Ardashir II (379-383), Iranica Antiqua 47, 2012, p. 133-151 [3]
- Bruno Overlaet, And Man Created God? Kings, Priests and Gods on Sasanian Investiture Reliefs. Iranica Antiqua 48, 2013, 313-354. [4]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taq-i Bostan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.