Bishapur
_1.jpg)
Bishapur (en persa mig: Bay-Šāpūr; persa: بیشاپور, Bishâpûr) era una ciutat antiga en la Pèrsia Sasánida (actual Iran) en l'antiga carretera entre Persis i Elam. La carretera unia les capitals sasánidas Istajr (molt prop de l'antiga Persépolis) i Ctesifonte. Es troba al sur de la moderna Faliyan en el comtat de Kazerun de la província de Fars, Iran.
Bishapur es va construir prop d'un creuament de riu i en el mateix lloc també hi ha un fort en depòsits excavats en la roca i una vall fluvial en sis relleus en la roca de l'época sasánida.
El punt més destacada de la ciutat és la combinació d'art i arquitectura persa i romans que no s'hi havia vist abans de la construcció de Bishapur. Ans que es construïra Bishapur, casi totes les ciutats principals de Pèrsia/Iran tenien una forma circular, com la ciutat vella de Firuzabad o Darab. Bishapur va ser la primera ciutat persa en carrers verticals i horisontals. També en la ciutat, especialment en els interiors, es poden vore treballs de rajoletes adaptades del art romà.
La «ciutat de Bishapur i els seus components relacionats» ha segut reconeguda el 30 de juny de 2018 per l'Unesco com Patrimoni de la Humanitat, part del «Paisage arqueològic sasánida de la regió del Fars» (ref. n.º 1568-006).[1]
Història
[editar | editar còdic]
El nom Bishapur deriva de Bay-Šāpūr, que significa "Senyor Shapur".[2]
Segons una inscripció, la ciutat mateixa va ser fundada en 266 d. C. per Sapor I (241-272), qui va anar el segon rei sasánida i infligió una triple derrota als romans, havent matat a Gordiano III, capturat a Valeriano i obligat a Filipo l'Àrap a la rendició. En la seua província natal de Fars, va construir una nova capital que estaria a l'altura de les seues ambicions: Bishapur, la "ciutat de Shapur".
Fòra de la ciutat, Shapur va decorar els costats del desfiladero del riu Bishapur en un gran relleu històric que commemora el seu triple triumfo sobre Roma. Un d'estos relleus, de forma semicircular, té files de registres en files de soldats i cavalls, en una delliberada imitació de les escenes narratives de la Columna de Trajano en Roma.
En Bishapur, el rei també va inaugurar les imàgens sasánidas de l'investidura del rei, que serien copiades pels seus successors: el rei i el deu estan cara a cara, a sovint a cavall, i el deu, generalment Ahura Mazda, sosté la diadema real al sobirà.
La ciutat té l'extraordinari pont de l'assut en Shushtar, construït per soldats romans que havien segut capturats despuix de la derrota de Valeriano en 260. No obstant, no era un assentament completament nou: els arqueòlecs han trobat restants de les edats partixca i elamita.
La ciutat va seguir sent important fins a la conquista àrap de Pèrsia, el sorgiment del Islam en el segon quart de el VII d. C. encara hi havia gent vivint allí en el X.
La ciutat té un pla rectangular en un patró de cuadrícula de carrers intraurbanas regulars, que s'assembla al disseny de la ciutat romana. Este disseny mai es va repetir en l'arquitectura d'Iran.[3]
Excavacions i investigació
[editar | editar còdic]El lloc va ser rebujat per l'arqueòlec rus-francés Roman Ghirshman en la década de 1930. l'arqueòloga britànica Georgina Herrmann també va escriure un llibre sobre els relleus rupestres de Sasán en Bishapur que es va publicar en 1980.[4]
Decoració
[editar | editar còdic]
La major part de les excavacions es varen portar a terme en el sector real, en l'orient de la ciutat. Prop del palau es va erigir un temple d'aigua, interpretat com un temple de Anahita. En el centre hi ha un espai en forma de creu en huit grans exedras quadrades decorades en 64 casetes. Els excavadors francesos creïen que s'havia cobert en un sostre abovedado, pero esta reconstrucció ha segut rebujada.
A l'oest hi ha un pati decorat en mosaics; a l'est, un iwan quadrat utilisat com a sala de recepció. Les seues parets devien estar cobertes en menuts adorns d'estuc: rencs de medallones, bandes de fullage i arrematades en almenas heretades de l'arquitectura aqueménida. Totes estes tècniques decoratives es varen seguir utilisant despuix de la conquista islàmica de Pèrsia.
El pis estava pavimentado en lloses de marbre negre, en cenefa de mosaic. A lo llarc de les parets discorre una banda estreta en una série de caps i caraces, en vista frontal o de perfil, sobre un fondo blanc. En la part superior de cada caseta hi havia una image de dònes nuetes baix els seus vels transparents: cortesanas, músics, ballarines, dònes retortillant guirnaldas, junt en algunes dames nobles ricament abillades.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Paisage arqueològic sasánida de la regió del Fars». UNESCO Culture Sector. Consultat el 22 de juny de 2022.
- ↑ http://www.iranicaonline.org/articles/bisapur-town
- ↑ The City in the Islamic World, Leiden: Brill, p. 174. ISBN 9789004162402.
- ↑ http://www.worldcat.org/title/sasanian-roc-reliefs-at-bishapur-part-1-bishapur-iii-triumph-attributed-to-shapur-i/oclc/59815517&referer=brief_results
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bishapur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.