Naqsh-i Rajab

Naqsh-i Rajab

Naqsh-i Rajab (en persa:نقش رجب, «el quadro de Rajab»; Rajab és un personage desconegut) és el nom modern d'un conjunt de quatre bajorrelieves sasánidas de el III. El jaciment arqueològic es troba a 3 km al nort de Persépolis i en les proximitats de Naqsh-i Rostam, en Fars, en Iran.

Els bajorrelieves estan en les parets d'una cavitat rocosa formant un quadrat obert cap a l'oest. Els caps de les figures divines i reals varen ser martilleadas despuix de la conquista àrap d'Iran.

Desfilada de Sapor I

En la roca nort, el primer bajorrelieve mostra a Sapor I en la seua corcel. El cap del rei ha segut martilleada, pero es distinguix clarament la corona, que permet la seua identificació, i el corimbe, l'adorn en forma de globo sobre ella. El cavall du moltes cintes, aixina com dos borles penjant en els seus flancs, que es troben aixina mateix en les representacions de Naqsh-i Rostam. Darrere del rei hi ha nou personages, identificats com els fills de Sapor, a lo manco tres d'ells, perque duen diademes i el restant són nobles. El personage situat immediatament darrere de Sapor és provablement el seu fill i hereu Ormuz I. Duen cada u dels signes distintius en el seu tocat (el més visible és una espècie de trisquel), i els detalls de la seua vestimenta són tots diferents.

El pit del cavall té una inscripció trilingüe en pahlaví part, pahlaví mig-persa i grec: "Est és el retrat del devot de Ahura-Mazda, el deu Shapur, rei de reis d'Iran i Anirán, d'orige diví, fill del devot de Ahura-Mazda, el deu Ardeshir, rei de reis d'Iran, d'orige diví, el net del deu Papak, el rei."

Este bajorrelieve es data a l'inici del regnat de Sapor, al voltant de l'any 250 o inclús abans, ya que cap enemic és calcigat pel cavall, lo que podria indicar la seua realisació abans de la victòria en 244 sobre Filipo l'Àrap.

Investidura de Ardacher I

investidura de Ardacher I.

És un dels bajorrelieves sasánidas més antics, tal volta el primer: l'investidura d'Ardacher I. El rei, a la dreta, rep el farshang (o cydaris, anell de l'energia) i la diadema de mans d'Ahura Mazda, que manté en la seua mà esquerra el barsom i du la seua típica diadema almenada. Ardacher té la seua mà esquerra sobre la boca, en senyal de respecte al deu. El personage en un tocat alt i un tiara darrere del rei és provablement el seu fill Sapor; al fondo, un siervo sosté un espantamoscas sobre el cap del rei. Sapor té la seua mà dreta alçada en el dit índex doblat en direcció al rei, en senyal de respecte a est. Entre el rei i el deu hi ha dos chicotets personages: el de l'esquerra és potser Ormuz I, net de Ardacher i el de la dreta, que sosté un objecte en forma de maza, tal volta un ceptre real, una deïtat o un devot de Ahura Mazda.

El rei no és el personage més gran del bajorrelieve, Ahura Mazda, aixina com Sapor semblen superar-ho: és la regla d'isocefalia en l'obra, lo important és alinear la part superior del cap o els tocats.

Este bajorrelieve és únic ya que també mostra a la dreta, dos dònes. Provablement es tracta de l'esposa o la mare de Ardacher, acompanyada d'una sirvienta. Les dos dònes donen l'esquena a l'escena de l'investidura, d'a on estan separades per una columna, i semblen estar dins d'una habitació. Els cabells de la reina estan pentinats en rulls caiguts i du un capell sasánida en una didadema. Té la seua mà sobre la boca en la mateixa actitut que Ardacher. La criada du un gorro frigio, terminat en un chicotet cap de cabra. L'únic un atre bajorrelieve que mostra una figura femenina està en Taq-i Bostan, pero es tracta d'Anahita, una divinitat.

Prop d'este bajorrelieve es troba una breu inscripció en pahleví, molt deteriorada: "La fe zoroástrica s'havia afonat; Yo, el rei de reis, el he restaurat."

Vore també

• Art sasánida
• Bishapur
• Naqsh-i Rostam
• Taq-i Bostan

Bibliografia

• Colectiu (juny de 1998). Amis de la Bibliothèque municipale du Blanc et Musée d'Argentomagus (ed.). Regards sur la Perse antique (en francés), Saint-Marcel: Li Blanc. ISBN 2-9510242-1-5.
• Dutz, Werner Felix (1977). Persepolis and Archaeological Sites in Fars (en anglés), Library of Introduction to Persian Arts, p. 143.
• Matheson, Sylvia A (1973). Pèrsia: An Archaeological Guide (en anglés).
• Sayyed Mohammad Taqi Mostafavi (1978). The Land of Pârs (The Historical Monuments and the Archaeological Sites of the Province of Fârs (en anglés), Chippenham: Picton Publishing.
• Farrokh Saidi (2001). A Guide to Persepolis, Pasargadae and Naghshe-Rostam, Teheran: Behdid Publishers. ISBN 964-6995-20-9.