Anar al contingut

Mur Sur de Jerusalem

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Mur Sur de Jerusalem

El Muro o Muralla Sur de Jerusalén (הכותל הדרומי Hakótel Haderomí), també cridat Muro Sur del Monte del Templo,[1] és un mur de contenció de l'extrem sur del Mont del Temple, en Jerusalem, part d'un jaciment arqueològic en estructures de varis periodos de l'Antiguetat. Va ser construït durant l'ampliació de la plataforma del mont realisada per Herodes, directament al sur d'Ophel.[2] El mur formava part de l'Estoa Real i en ell estan estampades les Portes de Hulda —dos conjunts de portes d'entrada a l'antiga basílica, actualment en forma d'arcs cegos, coneguts com la Porta Doble i la Porta Triple—.[3] Estructuralment, servix com a barrera exterior tant de la mesquita del-Aqsa, a l'oest, com dels Estables de Salomón (una estructura subterrànea referida pels musulmans com la mesquita Al-Marwani), a l'est.[4][5]

Història i arquitectura

El Mur Sur té 281 metros de llongitut,[6] que l'historiador judeorromano Flavio Josefo definix en el seu llibre Antigüedades judías com la llongitut d'un estadi.[7] És clarament visible de l'est per un observador que mira des del Mont de les Oliveres i menys visible encara que no del tot impossible des del cim del propi Mont del Temple (des d'a on es distinguix com una llaugera alteració en el pla de la paret oriental).[2][8]

El parament està construït de grans blocs de pedra jerosolimitana (mescla de pedra calcàrea pàlida, dolomita i calcàrea dolomítica); l'almohadilla en la cara de cada sellar té uns 9,5 milímetros de gruixa sobre els màrgens circumdants. Els blocs estan tan ben tallats i encaixats entre sí, que no s'usava morter, i aixina i tot és «pràcticament impossible introduir siquiera el full d'un gavinet» entre els sellars.[3]


Un vast tram d'escales conduïx al mur des del sur; estes varen ser excavades pel arqueòlec i historiador Rebuig Mazar despuix de la victòria israelita en la guerra dels Sis Dies, i són la prolongació més septentrional del camí dels Peregrins (també conegut com el carrer escalonat de Jerusalem) que conduïa des de la Piscina de Siloé al Mont del Temple a través de les Portes de Hulda. Les escales que conduïxen a la Porta Doble estan ben conservades (pràcticament intactes), mentres que les que conduïxen a la Porta Triple estan en estat de ruïnes en la seua major part.[9] Les contrahuellas són baixes, d'a penes 15-20 cm d'altura, i entre 30 i 40 cm de profunditat; això obligava als pelegrins a caminar en pas ferm i pausado, abans d'entrar en el recint del Temple. Estes són les escales que Jesús de Nazaret i atres judeus de la seua época haurien pujat per a acostar-se al Temple,[10] sobretot durant les tres festes de pelegrinage de Pésaj (la Pasqua judeua), Shavuot (el Pentecostés judeu) i Sucot (Tabernáculos).[10] Segons l'arqueòlec Meir Ben-Dov, qui també va realisar excavacions en el lloc, Muro.[11]

Erro al crear miniatura:
Rencs de pedra en el cantó surest del mur.

L'ample de la major porta del conjunt de la Porta Triple és de 4,03 metros, si ben el seu iteraació actual no és herodiana. De fet, l'únic element herodiano visible des de l'exterior és la jamba inferior del arc esquerre.[10] A la seua volta, la Porta Doble està amagada en la seua major part per una adició de l'era de les Creuades, i actualment solament la mitat del seu arc dret, que la seua llum medix 3,09 metros, és visible des de l'exterior. Sobre la part visible de l'arc herodiano de la porta dreta hi ha un atre arc decoratiu del periodo omeya de la ciutat (661-750). Just damunt es veu el restant d'un arc de descàrrega herodiano.[3]

En l'interior del Mont del Temple s'ha conservat gran part de l'escalinata original, de grans dimensions, coneguda com l'Escalinata Sur, junt als seus estovats sostres herodianos tallats a detall.[12] També estan presents alguns restants de fortificacions del periodo fatimí, que forma part del complex arqueològic.


Es conserven les parts internes de la Porta Doble herodiana, encara que el Waqf rara volta permet visitar-la.[10] Els peregrins, en entrar per la Porta Doble (setanta metros a l'oest de la Porta Triple), no aplegaven directament al pati obert, sino seguien pujant pel mencionat passera abovedado d'escales amples dividit en claustres, excavat en la roca que conduïa a l'Estoa Real descrita per Josefo,[13] que corrien en direcció oest-este a lo llarc del Mur Sur (si be en l'actualitat conduïxen a la part antiga de la mesquita del-Aqsa).[14] Els sostres abovedados estan tallats en elaborats bajorrelieves florals i geomètrics.[10] A diferència de l'austeritat de l'exterior de la porta, l'interior presenta unes columnes adornades de figures en relleu i cúpules ornamentadas. Dos parells de cúpules i les seues elaborades columnes circumdants es conserven intactes. Patrons intrincadament tallats de fulls de vinya, rosetes, flors i motius geomètrics cobrixen gran part de l'entrada a l'antic Temple.[10]

Fins a les excavacions posteriors a 1967 (any en que la Ciutat Vella va caure baix domini israelita), no va haver indicis arqueològics de gran part d'este mur, inclosa la Porta Doble, l'existència històrica de la qual es coneixia per la Mishná i els escrits de Josefo (a diferència de la Porta Triple, que sempre ha estat exposta). Les excavacions realisades per Mazar i Ben-Dov varen revelar que les Portes de Hulda conduïen a una àmplia i llarga escala —la mencionada Escalinata Sur—, que servia com a entrada principal al Temple durant el periodo romà.[15]

Les excavacions varen deixar palesa també l'importància de la conservació del lloc durant el periodo omeya, despuix de descobrir-se estructures administratives immediatament a les afores del mur.[16] L'existència d'estes estructures, conservades en bon estat, era desconeguda fins a la realisació dels treballs arqueològics. S'entén que els omeyas varen reparar del dany a les Portes de Hulda i el camí dels Peregrins —que s'havien quedat en ruïnes despuix de la destrucció del Temple i les seues afores pels romans en l'any 70— per a usar-les com a via d'accés a la recent construïda Cúpula de la Roca.[16]

Erro al crear miniatura:
La pedra en l'inscripció en llatí invertida.

En l'extrem esquerre del mur, prop de la Porta Doble, hi ha incrustada una llosa de marbre en una inscripció en llatí, invertida verticalment. Segons investigacions, es tracta d'un fragment de la base d'una estàtua de l'emperador Antonino Pío (138-161) que estava ubicada en el Temple de Júpiter —en la plataforma del Mont del Temple— construïda pels romans en Aelia Capitolina. El Muro de 333 menciona dos estàtues de l'emperador Adriano, i es creu que la segona estava dedicada al seu successor, Antonino Pío, baix el regnat del qual va continuar la construcció de Aelia Capitolina. Lo més provable és que els obrers omeyas que varen treballar en la reconstrucció del mur utilisaren el fragment junt a atres pedres com a Muro Sur del Monte del Templo, sense prestar atenció al detall de la direcció del text en l'inscripció.[17] L'inscripció, en la que s'usen les abreviatures habituals de l'época, resa:[18]

TITO AEL HADRIANO
ANTONINO AUG PIO
P P PONTIF AUGUR
D D

 A Tito Aelio Hadriano
Antonino Augusto Pío
El pare del pare del pontifex Augur
Decretat pels decuriones

A principis de el XXI es va observar un bulto en el mur, recent aparegut, que amenaçava l'integritat estructural de la mampostería; el mateix es va atribuir per experts, tant israelites com a estrangers, a treballs no autorisats realisats pel Waqf en els Estables de Salomón.[19] En un compromís entre Israel, l'Autoritat Palestina i el propi Waqf, es va acordar que Jordània es faria càrrec de les reparacions,[19] no admetent l'intervenció d'experts israelites en experiència en este tipo de treballs. El resultat es va saldar en una visible franja clara (descrita com a «taca blanquejada»), que ha segut criticada com un «adefesio» i un «terrible treball» que no complia en les pràctiques habituals de la restauració històrica.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Exploring Aelia Capitolina, Hadrian’s Jerusalem FOLLOWING HADRIAN» (en en-us). FOLLOWING HADRIAN. Consultat el 2023-09-04.
  2. ↑ 2,0 2,1 li-Yerushalayim, Ḳeren (1987). The Jerusalem National Park, Southern Wall Archaeological Gardens: The Jerusalem Foundation (en en), Jerusalem Foundation.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Modena, Claudio; Lourenço, P. B.; Roca, {{{nom3}}} (2018-10-30). Structural Analysis of Historical Constructions - 2 Volume, 10-13 November 2004, Padova, Italy (en en), CRC Press. ISBN 978-0-429-62100-0.
  4. ↑ «Solomon's Temple Mount - Jerusalem 101». www.generationword.com. Consultat el 2023-09-02.
  5. ↑ «The Temple in Jerusalem was not located over the Dome of Tablets». www.bible.ca. Consultat el 2023-09-02.
  6. ↑ «Southern Wall (Temple Mount) - Madain Project (en)». madainproject.com. Consultat el 2023-09-02.
  7. ↑ Baruch, Yuval; Reich, Ronny; Hagbi, {{{nom3}}}; Uziel, {{{nom4}}} (2023). The Southern Wall of the Temple Mount and Its Corners: Past, Present and Future (en en), Pennsylvania State University Press. ISBN 978-1-64602-263-2.
  8. ↑ «The Location of the First and Second Temples». thehope.tripod.com. Consultat el 2023-09-02.
  9. ↑ Mazar, Eilat (2002). The Complete Guide to the Temple Mount Excavations, Jerusalem: Shoham Academic Research and Publication, pp. 55–57. ISBN 978-965-90299-1-4.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Shanks, Hershel (1995). Jerusalem, an Archaeological Biography, Random House, pp. 141–151. ISBN 978-0-679-44526-5.
  11. ↑ «Southern Wall» (en en). BibleWalks 500+ sites. Consultat el 2023-09-02.
  12. ↑ «Southern Steps». Consultat el 2023-08-29.
  13. ↑ Josephus, Antiquities 15.410
  14. ↑ Meir Ben-Dov (1980). Rubenstein, Chaim (ed.). Israel Guide - Jerusalem (vol. 10) (en he), Jerusalem: Keter Publishing House, in affiliation with the Israel Ministry of Defence, pp. 54, 67–68. OCLC 745203905.
  15. ↑ Rubinstein, Danny. «Remnants of the Temple?, Not in this Garbage». Haaretz.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Umayyad Administration Center and Palaces». Ministry of Foreign Affairs, Archaeological Sites in Israel.
  17. ↑ Mare, W. Harold (1987). The Archaeology of the Jerusalem Area, Wipf and Estoc Publishers, pp. 207–208. ISBN 1-57910-970-5.; Donen Bahat (1990). Muralla Sur de Jerusalén Simon & Schuster. p. 67. ISBN 978-0134516424.
  18. ↑ «The Temple in Jerusalem over the threshing floor which is presently under the A el Ka fountain». www.bible.ca. Consultat el 2023-08-07.
  19. ↑ 19,0 19,1 Shanks, Hershel (2010). “First Person: Temple Mount Repairs Leave Eyesores”. Biblical Archaeology Review 36 (5).


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mur_Sur_de_Jerusalem&oldid=1114412»