Muralles de Jerusalem
Les muralles de Jerusalem (àrap أسوار القدس; חומות ירושלים) rodegen la ciutat vella de Jerusalem. Les muralles varen ser construïdes entre 1535 i 1538 per orde del sultà Suleiman I, quan la ciutat pertanyia al Imperi otomà.
Medixen 4018 metros de llongitut, la seua altura promig és de 12 metros i la seua gruixa promig és 2,5 metros. Té 34 torres de vigilància i 8 portes.[1]
En 1981, varen ser agregades, junt en la ciutat vella de Jerusalem, a la llista de Patrimoni de la Humanitat d'Unesco.[2]
Les muralles de Jerusalem, que varen ser construïdes originalment per a protegir les fronteres de la ciutat contra intrusions, servixen hui principalment com una atracció turística, ya que varen deixar de servir com un mig de protecció per a la ciutat.[3]
Història
Jerusalem ha estat rodejada per murs per al seu defensa des de l'antiguetat. En l'Edat del Bronze, un periodo també conegut com el periodo dels Patriarques, una ciutat anomenada Jebús (cridada aixina pels jebuseos, els primers habitants sedentaris de la regió) va ser construïda al voltant del segon mileni abans de Crist en el lloc de la Jerusalem actual (al surest de la ciutat vella). Esta chicoteta ciutat (50.000 metros quadrats) ya estava fortificada, els restants de les muralles es troben sobre el túnel de Ezequías.[4]
Segons la tradició judeua, tal com s'expressa en el Tanaj, Jerusalem va seguir sent una ciutat jebusea fins al adveniment de David, que va conquistar la ciutat entorn el 1004 a. C. i establix una nova ciutat en el lloc dels jebuseos. Més tart, el rei David estén la ciutat i les muralles fòra de l'actual ciutat vella. Salomón, fill de David, va construir el Primer Temple i estén les muralles de la ciutat per a protegir-ho.[5]
Per als arqueòlecs, el primer mur és obra del rei Ezequías a fins de el VIII a.c.. Les muralles són destruïdes durant la conquista babilònica per Nabucodonosor II. Els aqueménidas derroten als babilonios i despuix de 70 anys de captiveri, Ciro el Gran permet als judeus retornar a Judea; Ezra i Nehemías reconstruïxen les muralles i reconstruïxen un Segon Temple al voltant de l'any 430 a. C..[5]
La segona muralla és el treball dels asmoneos en la segona mitat de el II, que comprén la totalitat dels monts Sion i del Temple.[5]
Entre els anys 41 i 44, el rei de Judea, Herodes Agripa I, va construir noves muralles conegudes com la tercera muralla. En 135, despuix de la destrucció de Jerusalem per l'emperador Adriano, la nova ciutat romana d'Aelia Capitolina es construïx en el mateix lloc pero en dimensions més chicotetes i està rodejada de nous murs. Posteriorment varen ser desenrollats per orde de l'emperatriu bizantina Elia Eudoxia.[5]
En 1033, la majoria dels murs construïts varen ser destruïts per un terremot i reconstruïts durant la conquista dels creuats en 1099.[5] La conquista va dur una miqueta de destrucció seguida de reconstrucció, de la mateixa manera que la reconquista de Saladino en 1187. En 1202 a 1212, el nebot de Saladino, Al-Malik al-Mu'azzam 'Isa, va ordenar la reconstrucció de les muralles de la ciutat, pero més vesprada, en 1219, va reconsiderar la situació en acabant de que s'havien construït la majoria de les torres de vigilància i s'havien derribat les muralles, principalment perque temia que els creuats es beneficiaren de les fortificacions si conseguien reconquistar la ciutat.[6]
En el XVI, durant el regnat del Imperi Otomà en la regió, el sultà Suleiman el Magnífic va decidir reconstruir per complet les fortificacions de la ciutat, en part sobre els restants de les antigues muralles. La construcció va durar de 1535 a 1538.[6]
Durant els acorts d'armistici àrap-israelita de 1949 que varen posar fi a la guerra de 1948, la frontera entre Israel i Jordània es va establir al peu de les muralles occidental i nort-occidental, entre les portes de Damasc i Sion.
Les muralles de la ciutat vella i els jardins públics circumdants han segut classificades per les autoritats israelites com un parc nacional i depenen de l'Autoritat de la Naturalea i Parcs d'Israel.
Referències
- ↑ Menashe Har-El, Golden Jerusalem,, p. 194-196
- ↑ Report of the 1st Extraordinary Session of the World Heritage Committee
- ↑ Présentation de la vieille ville de Jérusalem
- Archivat el 16 de maig de 2012 archivat en Wayback Machine., sur li site de l'office de tourisme d'Israël.
- ↑ Parrot André et Kathleen M. Kenyon, Jerusalem : Excavating 3000 Years of History,, p. 414-416
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Menashe Har-El, Golden Jerusalem,, p. 22-52
- ↑ 6,0 6,1 Menashe Har-El, Golden Jerusalem,, p. 203-205
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Muralles de Jerusalem.- Muralles de Jerusalem en Unesco.org
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Murallas de Jerusalén» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.