Ciutat vella de Jerusalem
La ciutat vella de Jerusalem (Plantilla:Lang-he [Ha'Anar Ha'Atiqah], àrap البلدة القديمة [al-Balda al-Qadimah], Plantilla:Lang-tr, Plantilla:Lang-hy [Yerusaghemi hin k'aghak']) és el caixco antic de la ciutat de Jerusalem. Es tracta d'un àrea d'aproximadament 0,9 km² situada dins de Jerusalem Este,[1] que fins a la década de 1860 constituïa tot l'entramat urbà. La ciutat vella és el lloc a on s'ubiquen llocs religiosos importants tals com el Mont del Temple i el Mur de les Llamentacions per a la religió judeua, el Sant Sepulcro per a la religió cristiana, i la Cúpula de la Roca i la Mesquita del-Aqsa per a la religió musulmana.
Tradicionalment, la ciutat vella ha estat dividida en quatre barris, encara que els actuals noms solament es varen introduir en el XIX. Estos quatre barris són el Barri Musulmà, el Barri Judeu, el Barri Cristià i el Barri Armeni. Un quint sector, el Mont del Temple, conegut pels musulmans com Al-Aqsa o Haram al-Sharif, alberga la Cúpula de la Roca, la Mesquita del-Aqsa i va anar en el passat el lloc del Temple de Jerusalem.
A pesar del seu nom, la disposició actual de la Ciutat Vella de Jerusalem és diferent de la de l'antiguetat. La majoria dels arqueòlecs sosté que la Ciutat de David, un lloc arqueològic situat en un espolón rocós al sur del Mont del Temple, va anar el núcleu original d'assentament de Jerusalem durant les Edats del Bronze i del Ferro.[2][3][4][5][6] En determinats periodos, la ciutat antiga es va estendre cap a l'est i el nort, cobrint el Mont Sion i el Mont del Temple. La Ciutat Vella definida per les muralles de Solimán es troba, per tant, alguna cosa desplaçada cap al nort en comparació a époques anteriors, i és més chicoteta de lo que va anar en el seu apogeu, durant el periodo del Segon Temple. La disposició actual de la Ciutat Vella ha segut documentada en gran detall, en particular en mapes antics de Jerusalem elaborats a lo llarc dels últims 1500 anys.
A proposta de Jordània, la ciutat vella va ser inclosa en 1981 en el Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco. En 1982, l'Unesco va decidir la seua inclusió en la Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.[7] En juny de 2000, Israel va demanar que s'ampliara l'àrea per a incloure el Mont Sion.[8]
Història
[editar | editar còdic]
En el XI el rei israelita David va conquistar la ciutat de Jebús, bastió del poble jebuseo, un dels que habitaven Canaán. El bastió estava fortificado en sòlits murs que ho rodejaven. Quan David es va instalar allí, la va designar Anar David (La ciutat de David). Este lloc està ubicat actualment al suroest de l'actual ciutat vella i és cridat Tossal Ofel (va ser descobert i excavat pel Fondo per a l'Exploració de Palestina entre 1923 i 1925).
El fill de David, Salomón, va estendre la construcció dels murs i ademés va edificar el temple que va dur el seu nom. La ciutat va passar a cridar-se Anar Salomon (la Ciutat de Salomón) cridada en la Bíblia, Jerusalem. A la mort de Salomón cap a 962 a. C. va ocórrer un cisma en el poble judeu i es varen formar dos estats: Israel en capital en Samaria i Judá, en capital en Jerusalem.
La ciutat va resistir a través dels anys els atacs dels seus poderosos veïns, passant també per diverses etapes de vassallage fins a l'any 587 a. C. durant el regnat de l'últim rei de Judá, Sedecías, quan va ser conquistada i arrasada pel rei Nabucodonosor II. El regne de Judá va passar a ser una província del Imperi Babilònic o Imperi Caldeo i la majoria de la classe regente judeua seria enviada al desterro en Babilonia.
En l'any 530 a. C. el rei persa Ciro II el Gran va conquistar l'Imperi Babilònic i va permetre la tornada de les comunitats judeues deportades, a la província de Judá; estes varen retornar a Jerusalem i varen reconstruir la ciutat i el Temple de Salomón.
En 332 a. C. Alejandro Magne va conquistar l'Imperi persa i la ciutat no va sofrir destrucció. A la mort d'Alejandro, Judá o Judea, i Jerusalem varen passar a formar part del Imperi seléucida, el que a la seua volta seria anexat al Imperi romà el 64 a. C. pel general romà Cneo Pompeyo Magne, despuix de derrotar a dit Imperi. Jerusalem va sofrir el sege i la conquista romana, en la destrucció dels seus murs i l'anexió a l'Imperi romà.
La ciutat de Jerusalem es va recobrar durant el mandat del general Marco Vipsanio Agripa, que va ordenar la construcció d'un nou mur anomenat la Tercera Muralla, permaneixent la ciutat baix l'administració d'una elite religiosa, els asmoneos, quan va ocórrer la primera guerra judeo-romana que va implicar novament el sege romà a Jerusalem, i la pren i destrucció de la ciutat l'any 70. d. C. realisada pel futur emperador romà Tito.
L'any 21 a. C. el rei Herodes el Gran va restaurar la ciutat i el Temple, existint encara en peu una part anomenada el Mur de les Llamentacions, de gran importància en la religió judeua.
Al voltant de l'any 135, l'emperador Adriano va decidir reconstruir la ciutat en el nom d'Aelia Capitolina, lo que va provocar una nova tumult entre els judeus, que va terminar en 135 en la victòria romana i l'expulsió i exili de la major part del poble judeu, coneguda com la Diàspora. El territori de Judea va passar a ser la província romana de Síria Palestina o Palestina.
El destí de Jerusalem va seguir lligat a successives conquistes i conflictes, formant part de l'Imperi Romà d'Orient o Imperi bizantí, dins del com va ser una de les quatre sèus d'importància religiosa doctrinal del cristianisme, junt en Constantinopla, Antioquía i Aleixandria.
L'any 326, l'emperador Constantino I el Gran va manar a alçar l'Iglésia del Sant Sepulcro, que es va constituir en un dels principals llocs religiosos del cristianisme.
L'any 614 l'Imperi sasánida va conquistar la ciutat, regint-la fins a l'any 638, sent desplaçat per l'expansió musulmana que va ocupar la ciutat incorporant-la al Califato Omeya de Damasc, al califato abbasí i al Imperi otomà successivament.
Entre els anys 687 i 691 es va construir la Cúpula de la Roca. En 710 es va terminar d'erigir la Mesquita del-Aqsa. Abdós temples són importants punts religiosos de la religió musulmana.
En 1095 el papa Urbà II va predicar en el Concilie de Clermont la Primera Creuada dirigida a reconquistar Jerusalem dels musulmans. El noble francés Godofredo de Bouillón va conseguir este comés i després d'efectuar una massacre va conquistar la ciutat i va crear el Regne de Jerusalem del com va ser el seu germà Balduino I, el primer representant en el títul de Rei de Jerusalem. Durant els següents anys la presència de les Órdens Militars cristianes va ser intermitent en la ciutat, alternat en la presència de tropes musulmanes, que varen sitiar i varen conquistar definitivament la ciutat en l'any 1244.
Les muralles de Jerusalem varen ser destruïdes i reconstruïdes moltes voltes. Les actuals muralles varen ser alçades en 1538 pel sultà otomà Solimán el Magnífic i va continuar baix domini otomà fins al final de la Primera Guerra Mundial.
Les muralles tenen una extensió aproximada de 4,5 km i la seua altura varia entre els 5 i 15 m, en una gruixa de 3 m. Tenen 43 torres de vigilància i 8 portes, de les quals solament 7 estan obertes.
Els barris
[editar | editar còdic]
Existixen quatre barris en la ciutat vella: el Barri Armeni, el Barri Cristià, el Barri Judeu i el Barri Musulmà, adicionalment s'inclou en la ciutat vella el Mont del Temple.
Barri Armeni
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Barri Armeni.
El Barri Armeni és el menor dels quatre barris i està ubicat en el cantó S.O. de la ciutat. Encara que el poble armeni és cristià, el Barri Armeni és distint al Barri Cristià. A pesar del chicotet tamany i la població d'este barri, els armenis i el seu Patriarcat permaneixen independents i formen una vigorosa presència en la Ciutat Vella.
Barri Cristià
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Barri Cristià.
El Barri Cristià posseïx 19 hectàrees (0,19 km²) està situat en el cantó N.O. de la ciutat. El barri conté l'Iglésia del Sant Sepulcro, un dels llocs més sagrats del cristianisme.
Barri Judeu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Barri Judeu.
El Barri Judeu (En hebreu:הרובע היהודי, HaRova HaYehudi o la Rova) està situat a el S.E de la ciutat posseïx un superfície de 0,11 km². El Barri Marroquí, fundat en el XII, va ser demolit i anexat a este barri en 1967, despuix de l'ocupació del sector este de Jerusalem, per a crear l'esplanada davant del Mur de les Llamentacions.,[9] en la finalitat de crear un espai per als visitants i turistes, iniciant-se aixina la planificació física del barri.[10]
Barri Musulmà
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Barri Musulmà.
El Barri Musulmà és el major dels barris en una superfície de 31 hectàrees (0,31 km²) i està situat en el cantó N.E. de la ciutat
Mont del Temple
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Mont del Temple.
El Mont del Temple és un complex religiós de 15 hectàrees situat en la part suroccidental de la Ciutat Vella de Jerusalem. Conegut en àrap com al-Haram al-Sharif («el Noble Santuari»), en hebreu com Har HaBayit («Mont del Temple») i també com Mont Moriá, constituïx el lloc més sagrat del judaisme i el tercer en importància dins del islam suní. En l'Antiguetat, el mont va albergar dos santuaris israelitas i judeus successius: el Primer Temple, tradicionalment atribuït a Salomón i destruït per Nabucodonosor II en el 587/586 a. C.; i el Segon Temple, construït despuix de la tornada dels judeus del exili babilònic en el 516 a. C. i que va permanéixer en peu fins a la destrucció de la ciutat per Tito en el 70 d. C., en el marc de la primera guerra judeo-romana. Despuix de la conquista islàmica de l'Alce en el VII, es varen erigir en el lloc dos importants santuaris musulmans: la mesquita del-Aqsa i la Cúpula de la Roca, considerats entre els monuments més antics i significatius de l'arquitectura islàmica.
Portes
[editar | editar còdic]Portes obertes
[editar | editar còdic]| Espanyol | Hebreu | Àrap | Noms alternatius | Any de construcció | Localisació |
|---|---|---|---|---|---|
| Porta de Jaffa | Sha'ar Yaffo | Bab al-Khalil | Porta del temple de David, Porta d'Hebrón | 1530-1540 | Centre del costat oest |
| Porta de Damasc | Sha'ar Shjem | Bab al-Amoud | Sha'ar Damesek, Porta de Nablus, Porta del Pillar | 1537 | Centre del costat nort Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| Porta dels Lleons | Sha'ar HaArayot | Bab Sittna Maryam | Porta de Yehoshafat, Porta de Santa María, Porta de Sant Esteban, Porta de les Tribus | 1538-1539 | Nort del costat este |
| Porta de la femta | Sha'ar HaAshpot | Bab al-Maghariba | Porta de Silwan, Porta de Mograbi, Sha'ar HaMugrabim | 1538-1540 | Est del costat Sur |
| Porta de Sion | Sha'ar Tzion | Bab El-Nabi Dona'oud | Porta del Barri Judeu, Porta de David | 1540 | Centre del costat sur |
| Porta Nova | Sha'ar HeJadash | Al-Bab al-Jedid | Porta de Hammid | 1887 | Oest del costat nort |
| Porta de Herodes | Sha'ar HaPrajim | Bab-a-Sahairad | Porta de les Flors, Sha'ar Hordos | ¿? | Este del costat nort |
Plantilla:Ciutat Vella de Jerusalem
Arquitectura religiosa
[editar | editar còdic]Barri Cristià
[editar | editar còdic]El Sant Sepulcro és un dels llocs més sagrats del cristianisme ya que en el seu interior trobem el sepulcro de Jesús, el Mont Calvari o Gólgota (a on lo crucificaron), la pedra a on va ser ungido abans de ser sepultat i el aljibe a on va ser trobada la seua creu.[11]
Sense dubte, és un proyecte que trenca en qualsevol arquitectura utilisada per les distintes branques del cristianisme. Tant l'ingrés com la seua estructura és de lo més curiós en relació en una iglésia o catedral.
L'accés, aplegant per la Via Dolorosa, està donat per una plaça a on es troba la frontera que no s'assembla en res a un temple religiós. Ya en l'interior es perceben les seues dependències irregulars que posseïx la planta per una complexitat arquitectònica i religiosa.
L'edifici designa tres parts principals: la pedra de l'unció, Gólgota o calvari (lloc exacte de la crucifixió de Jesucristo) i el Sant Sepulcro.
Barri Armeni
[editar | editar còdic]En el barri armeni, es troba la Torre de David. Esta va ser construïda en el II. en l'objectiu de paliar un dels punts dèbils de la defensa de la Ciutat Vella. Hui en dia és un museu a on s'han descobert restants des de l'época dels macabeos fins al medievo.
Els carrers d'este barri formen una intrincada estructura de naturalea defensiva: les cases alineades es caracterisen per lo alt que estan situades les seues finestres, protegides per reixes de ferro, i per les seues anònimes portes d'entrada, a les que solament és possible accedir a través de patis interns. Tot este estil d'arquitectura es deu a la llarga i terrible història de massacres que els armenis han sofrit a través dels temps.
El barri armeni a la seua volta és famós per la seua esplèndida Catedral de Santiago de el XII, esta va ser erigida sobre un temple bizantí anterior i està dedicada a dos discípuls de Jesús. Fins a 350 llànties d'argent allumenen l'ampli interior del temple catedralicio, decorat en marqueteria, cortinajes i creus esculpidas.
Barri Musulmà
[editar | editar còdic]En un replanell el monument de la Cúpula de la Roca i la mesquita del-Aqsa, sent el tercer lloc més sagrat per a l'islam, es troba el lloc des d'a on supostament Mahoma va ascendir als cels.
L'edifici és un eixemple molt clar de qubba islàmica. Presenta una estructura de planta centralisada, entorn a l'element de cult, cobert per una cúpula de mija taronja. La cúpula deu relacionar-se en un símbol de poder o de fe ya que és el lloc exacte a on, segons l'islam, Mahoma va ascendir als cels.
La planta és el resultat de dos quadrats superposts i girats l'un sobre l'atre formant ànguls de 45°, donant lloc a un octógono sobre el que s'inscriu una circumferència.
En l'exterior, la cúpula es troba recoberta per unes chapes de coure dorat que, de la mateixa manera que les fronteres dels murs exteriors, procedixen de el XI.
L'exterior del octógono que conforma la planta de la Cúpula de la Roca està revestit de marbre fins a l'altura de les finestres. En la part superior, el revestiment actual és de ceràmica turca, i es va afegir en 1554 sobre un mosaic vidriado que cobria també el tambor de la cúpula. Estos mosaics tenen fondo dorat i policromo, i que els dibuixos representen arbres, plantes en flor i edificis; provablement símbols del Paraís, com els que encara es conserven en els riwak de la Gran Mesquita de Damasc.
Barri Judeu
[editar | editar còdic]Una volta en el barri, la part més sagrada i religiosa és en entrar a la plaça del Hakótel Hama'araví, més conegut com Mur de les Planyences. Lloc a on acodixen mils de judeus per a resar, es pot ingressar per la part de les oracions, dònes i hòmens per separat. Est formava part del segon temple de Salomón, i s'emplaça baix el mont del temple, conegut pels musulmans com l'esplanada de les mesquites.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kollek, Teddy (1977). «Afterword», John Phillips (ed.). A Will to Survive - Israel: the Faç of the Terror 1948-the Faç of Hope Today, Dial Press/James Wade. «about 225 acres» (en anglés).
- ↑ The Bible Unearthed: Archaeology's New Vision of Ancient Israel and the Origin of Sacred Texts, Simon and Schuster. ISBN 9780743223386.
- ↑ Ariel, D. T., & De Groot, A. (1978). "The Iron Age extramural occupation at the City of David and additional observations on the Siloam Channel." Excavation at the City of David, 1985.
- ↑ Broshi (1974), pp. 21–26.
- ↑ Reich, R., & Shukron, E. (2000). "The Excavations at the Gihon Spring and Warren's Shaft System in the City of David." Ancient Jerusalem Revealed. Jerusalem, 327–339.
- ↑ “The City of David Is Not on the Temple Mount After All” . Israel Exploration Journal 67 (1): 32–49. ISSN 0021-2059. “L'opinió predominant entre els investigadors és que la primera ciutat, la Ciutat de David, es trobava en la partix sur de la cresta oriental, junt al manantial.”
- ↑ «216 EX/33. Occupied Palestine» (en anglés). Nacions Unides. UNESCO. Consultat el 17 d'octubre de 2024.
- ↑ «Tentative Lists. Jerusalem*» (en anglés). Uneco. Consultat el 17 d'octubre de 2024.
- ↑ The Moroccan Quarter: A History of the Present, Thomas Abowd, Jerusalem Quaterly, nº7, 2000. Accés 22-07-2012 (en anglés).
- ↑ «The Jewish Quarter in Jerusalem». Architecture of Israel Quarterly. Consultat el 26 de decembre de 2007.
- ↑ «Una passejada per la Via Dolorosa» (en és). viages.nationalgeographic.com.és. Consultat el 2022-11-10.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ciutat vella de Jerusalem.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «ciudad vieja de Jerusalén» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.