Piscina de Siloé
La piscina de Siloé o estany de Siloé (en hebreu: בריכת השילוח, brejat hashiloaj; àrap بركه سلوان) és una piscina excavada en la roca al sur de la zona coneguda com Ciutat de David en Jerusalem. La piscina s'omplia en aigua de la font del Guijón, que aplegava a través del túnel de Ezequías. És mencionada en l'Evangelio de Juan, en l'episodi de la curació del cego de naiximent
Història
[editar | editar còdic]Ezequías
[editar | editar còdic]L'estany de Siloé va ser construït durant el regnat d'Ezequías (715–687/ 6 a. C.), per a protegir el suministrament d'aigua de la ciutat. Ezequías va ordenar també la construcció del túnel de Siloé, un aqüeducte subterràneu que duya l'aigua des del manantial de Guijón cap a la piscina. Ademés va ordenar construir una nova muralla, per a protegir la piscina i atres parts de la ciutat que fins a llavors estaven fora dels murs. Tot això per a preparar la ciutat davant l'amenaça del rei assiri Senaquerib, que va posar lloc a Jerusalem en el 701 a. C.
Periodo del Segon Temple
[editar | editar còdic]
La piscina va ser reconstruïda en el I, durant el periodo hasmoneo, o tal volta durant el regnat d'Herodes (37 al 4 a. C.). No està clar si la piscina de el I va ser construïda en el mateix lloc que la de Ezequías de el VIII, ya que de la primera construcció no s'han trobat rastres.
La piscina va permanéixer en us durant l'época de Jesús, és dir en el I Segons l'Evangelio de Juan, Jesús va enviar a "un home cego de naiximent" a l'estany per a completar la seua curació.[1] La piscina té un significat simbòlic en el Evangelio de Juan. Jesús és l'enviat del Pare (cf. Juan 5:38; 8:42; 9: 4; 13:20), qui a la seua volta envia a el home cego de naiximent a la piscina que el seu nomene - siloé - significa "enviat" en hebreu.[2]
Es creu que la piscina era un important centre de reunió per als judeus que peregrinaban al temple de Jerusalem. Alguns investigadors, prenent en conte que en el relat Jesús envia al cego a que es llave en la piscina, sugerixen que la piscina s'usava com mikve (bany ritual).[3] En ser una font d'aigua corrent, segons la halajá (llei judeua) pot servir com mikve. No obstant, les atres mikves de l'época que s'han trobat són molt més menudes, la piscina de Siloé seria la més gran jamai trobada.[4] Yoel Elitzur ha sugerit que la piscina es va usar per a nadar i no per a immersió ritual.[5]
L'estany va ser destruït i cobert despuix de la caiguda de Jerusalem en l'any 70, al final de la primera guerra judeo-romana. En els anys que varen seguir a la destrucció, les pluges hivernals varen arrastrar sediment fins que la piscina va quedar completament coberta.
Periodo romà tardà i periodo bizantí
[editar | editar còdic]
Fonts romanes mencionen el santuari de les Quatre Nimfes (Tetranymphon), un ninfeo construït per Adriano durant la construcció d'Aelia Capitolina en 135 i mencionat en obres bizantines com el Chronicon Paschale de el VII.[6][7][8] No és provable que dit santuari es construïra en el mateix lloc que la piscina de Siloé del periodo del Segon Temple, pero és possible que haja segut el precursor de la propenca piscina bizantina.
En el V, durant el periodo bizantí, l'emperatriu Aelia Eudocia va manar a construir una piscina al final del túnel de Siloé i també una iglésia. La piscina bizantina seguix existint fins a hui. Està a uns 70 metros del piscina de Siloé del periodo del Segon Temple i és molt més menuda. Se solia creure erròneament que eixa era la piscina mencionada en la Bíblia Hebrea i el Nou Testament, fins que la piscina de temps del Segon Temple va ser redescubierta a principis de el XXI.
Redescubrimiento en el XXI
[editar | editar còdic]
La piscina va ser redescubierta en el 2004 mentres s'excavava en el lloc per a treballs d'aigüeral. Els arqueòlecs Eli Shukron i Ronny Reich (treballant en l'Autoritat d'Antiguetats d'Israel) varen descobrir escalons de pedra, que varen identificar com a part de la piscina del periodo del Segon Temple . La troballa es va anunciar formalment el 9 d'agost de 2005.[9][10] Les excavacions següents varen revelar que la piscina tenia 225 peus d'ample, en escalons en a lo manco tres dels seus quatre costats. Una part de la piscina permaneix sense excavar, ya que el terreny és propietat de l'Iglésia Grega Ortodox.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ James L. Resseguie, Narrative Criticism of the New Testament: An Introduction (Grand Rapids, MI: Baker Academic, 2005), 149.
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ James H. Charlesworth, quoted in Los Angeles Claves, article: Biblical Pool Uncovered in Jerusalem, 9th August 2005
- ↑ (2008).Palestine Exploration Quarterly.140(1)
- 17–25.doi:10.1179/003103208x269114.
- ↑ Dave Winter, Israel handbook, (1999) p 180
- ↑ André Gravar, Martyrium, (1946), volume 1, page 193
- ↑ E. Wiegand, The Theodosian Monastery, (1929), volume 11, page 50-72
- ↑ Archaeologists identify traces of 'miracle' pool. Siloam Pool was where Jesus was said to cure blind, AP, Dec. 23, 2004
- ↑ «[1]». Consultat el 15 de novembre de 2009. «They have also discovered thousands of fish bones that, together with the bullae were found in an area that Reich and Shukran believe to be the Shiloah Pool, used as a ritual bath for the Temple Mount, and a tiled road which ends at the pool and has its origins near the Temple Mount. Ostensibly, this is the road that worshippers used to go back and forth between the Shiloah Pool and the Temple Mount.»
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piscina de Siloé» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.