Font del Gihón
La font del Gihón abastia d'aigua a Jebús, que després es va convertir en la ciutat de Jerusalem. És un dels manantialés intermitents més grans del món que va permetre l'assentament humà en Jebús. La font no solament s'utilisava com a suministrament d'aigua potable sino també per a l'irrigaació dels jardins adjacents en el vall de Cedrón, el que a la seua volta proveïa d'aliments a l'antic assentament. Ya que la font era intermitent va ser necessària l'excavació de la piscina de Siloé per a almagasenar l'aigua necessària per a la ciutat quan la font se secava.
El manantial sorgix en una gruta al peu de la montanya Ofel, entre Sion i el vall de Cedrón. Tres sistemes principals duyen l'aigua des de la font cap a la ciutat:
El canal de l'Edat del Bronze mig, de construcció recta, excavat a 20 peus i cobert en lajas, que més vesprada varen quedar amagades per la vegetació. Este aqüeducte conduïa l'aigua des de la font fins a la Piscina de Siloé. El pou de Warren, un túnel de caiguda abrupta construït poc despuix del canal de l'Edat del Bronze mig, que va de l'antiga ciutat cap a un lloc propenc a la font. Estava pensat per a que la gent anara fins a allí per a arreplegar l'aigua. El túnel de Ezequías, que va ser excavat en la roca en temps d'Ezequías i que duya l'aigua des del manantial fins a la piscina de Siloé. Este aqüeducte va reemplaçar al canal de l'Edat del Bronze.
En 1997, durant la construcció d'una oficina de turisme, es va descobrir que la font havia estat fortificada des de l'Edat del Bronze mig, ocasió en la que els arqueòlecs varen trobar dos torres monumentals. Una protegia la base del Pou de Warren i l'atra el manantial mateix.
Durant una excavació en l'any 2009 es va descobrir un fragment d'una pedra inscrita, datada en el s. VIII a. C. Este fragment, que conté unes poques lletres en hebreu, prova que la ciutat ostentava inscripcions en els edificis públics.[1]
Testimonis bíblics
[editar | editar còdic]Concorde a II Samuel 5, 8, el rei David va prendre la ciutat de Jerusalem –en eixe llavors dels jebuseos– ingressant a ella a través del canal (“Tot el que vullga atacar als jebuseos que puge pel canal”); s'estima que açò va ocórrer entorn a l'any 1000 a. C.
En la segona mitat del s. VIII, els assiris es varen fer del control de Síria i Palestina en l'objectiu de conquistar Egipte. En eixa ocasió, despuix de la pren de Laquis, Jerusalem va ser amenaçada per Senaquerib. Segons II Cròniques 32, 1-5, preveent esta situació, el rei Ezequías no solament va fer reparar i elevar les muralles de Jerusalem, sino que també va fer cegar les fonts i la riera que proveïen d'aigua a la ciutat, i construir el túnel de Ezequías.
Importància religiosa
[editar | editar còdic]La font del Gihón també és cridada pels cristians font de Santa María i pels musulmans font de la mare dels escalons. Les tres religions monoteistes li assignen un valor curativo a l'aigua de la font.
Referències
[editar | editar còdic]![[1]](http://www.antiquities.org.il/images/articles//press/IAA_Inscription.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuente del Gihón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.