Anar al contingut

Metadona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La metadona[1], que es ven baix la marca comercial dolofina, entre unes atres, és un medicament sintètic utilisat per a tractar els animals i servix com a teràpia de manteniment, ademés de com a fàrmac per a ajudar en la desintoxicació de persones depenents d'atres opioides o opiáceos.[2] La duració d'una teràpia de desintoxicació en metadona pot estendre's des d'alguna cosa menys d'un més fins a uns sis mesos. Una sola dosis té un efecte ràpit i els seus efectes més potents poden mantindre's fins a un màxim de cinc dies de consum consecutius. Els efectes duren al voltant de sis hores en una sola dosis, pero en persones en un consum crònic i funció hepàtica normal es poden prolongar fins a un dia i mig. La metadona es pren per via oral, encara que rara volta també per injecció en múscul o en vena.[2]

En l'actualitat es comercialisa mundialment en forma de comprimits o en forma líquida. Els efectes secundaris són similars a les d'atres opioides. Comunament estos inclouen marejos, somnolència, bossades i sudoració. Els riscs greus inclouen el convertir-se en una droga d'abús o provocar una disminució de la capacitat de respirar. Pot produir arrítmia cardíaca si el seu consum és prolongat.[2] El número de morts en els Estats Units per enverinament de metadona va ser de 4418 en l'any 2011, un 26% del total de morts per intoxicació de opioides.[3] Els riscs aumenten conforme es va aumentant la dosis.[4] La metadona s'obté a partir de síntesis química i actua sobre els receptors opioides.[2]

La metadona va ser desenrollada per Gustav Ehrhart i Max Bockmühl en Alemània, entre 1937 i 1939.[5][6] El nom «dolofina» va ser creat despuix de la Segona Guerra Mundial per la secció nortamericana de la farmacèutica Eli Lilly,[7] i el terme en gerga «adolfina» (mai va ser el nom real d'un medicament) va aparéixer en els Estats Units a principis de la década de 1970.[8] Dolfina prové del terme alemà Dolphium. El nom deriva del terme dolor, -oris (dolor en llatí) i fīnis, (fi en llatí) en el significat de «fi del dolor»). De manera insistent, pero falsa, una llegenda urbana afirma que el terme «adolfina» es va falcar pels seus creadors en homenage a Adolf Hitler.[9] La metadona apareix en el llistat de medicaments essencials que elabora l'Organisació Mundial de la Salut, un document a on s'enumeren els medicaments imprescindibles que tot bon sistema de salut deuria tindre.[10] A nivell mundial, en l'any 2013, es varen fabricar al voltant de 41.400 quilograms[11] i la seua regulació és similar a la d'atres estupefaents;[12] ademés, és relativament b arata.[13]


Efectes

La metadona produïx contracció de pupiles, depressió respiratòria, bradicàrdia, relaixació muscular, lliberació de l'hormona antidiurética, estrenyiment, aument de la temperatura corporal i de la concentració de glucosa en la sanc. També s'han confirmat modificacions similars a les generades durant el somi en proves d'encefalograma.

Utilisada durant llarcs periodos pot provocar aument de pes i entumecimiento. Els seus efectes persistixen despuix de l'ús repetit; de fet la contracció de les pupiles i la depressió respiratòria s'aprecien per més de 24 hores despuix d'una dosis única. No s'han detectat alteracions genètiques degudes a l'ús de metadona, pero de la mateixa manera que en el cas de l'heroïna i la morfina, els fills de dònes que la consumixen freqüentment durant l'embaràs solen nàixer en baix pes i presenten manifestacions abstinenciales. Té la característica distintiva de que, donada la seua acció més prolongada, pot ser utilisada en el tractament del síndrome d'abstinència per opioides.


Usos terapèutics

Este psicofármaco va escomençar a utilisar-se com sedante i com a remei contra la tós, sense molt èxit. Actualment s'ampra en els programes de desintoxicació i manteniment dels farmacodependientes de opiáceos, tals com l'heroïna, i també com analgésico opioide per a dolor difícil.[14] Per al tractament de desintoxicació de farmacodependientes a l'heroïna o atres opioides, se suministra normalment metadona líquida en programes de manteniment de metadona (PMM), en una dosis diària que varia individualment de pacient a pacient segons el seu cas. En pastilles són de 40mg o 30mg d'ús hospitalari. En Espanya es comercialisa baix el nom de Metasedin en dosis de 5mg com a estupefaent.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Methadone Hydrochloride» (en inglés). Drugs.com. Consultat el 15 de octubre de 2016.
  3. ↑ «Data Brief 166: Drug-poisoning Deaths Involving Opioid Analgesics: United States, 1999–2011» (en inglés). National Center for Health Statistics. Centers for Disease Control and Prevention. Gobierno de Estados Unidos. (2011). Consultat el 15 de octubre de 2016.
  4. ↑ Chou, Roger; Turner, Judith A.; Vaig devindre, Emily B.; Hansen, Ryan N.(17 de febrer de 2015).[https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25581257 «The effectiveness and risks of long-term opioid therapy fo r chronic pain: a systematic review for a National Institutes of Health Pathways to Prevention Workshop»].Annals of Internal Medicine.162(4): 276–286.ISSN 1539-3704.doi:10.7326/M14-2559.
  5. ↑ Strang, John; Tober, Gillian (3 de abril de 2003). Methadone Matters: Evolving Community Methadone Treatment of Opiate Addiction (en en), CRC Press. ISBN 9780203633090. Consultat el 15 de octubre de 2016.
  6. ↑ Kleiman, Mark A. R.; Hawdon, James E. (12 de enero de 2011). Encyclopedia of Drug Policy (en en), SAGE Publications. ISBN 9781506338248. Consultat el 15 de octubre de 2016.
  7. ↑ «The Methadone Briefing. Section 1. The history of methadone and methadone prescribing». Archivat des de l'original, el 28 de septiembre de 2003. Consultat el 9 de julio de 2007.
  8. ↑ Ralf Gerlach (7 de setembre de 2004). «[https://web.archive.org/web/20160113172231/http://www.indro-online.de/discovery.pdf A Brief Overvi ew on the Discovery of Methadone]» (en anglés). Indro i.V.. Archivat des de l'original, el 13 de giner de 2016. Consultat el 15 d'octubre de 2016.
  9. ↑ Tom Responds
  10. ↑ «Lista Modelo de Medicaments esenciales de la OMS (15ª edición)» (en español). Organización Mundial de la Salud (marzo de 2007). Consultat el 15 de octubre de 2016.
  11. ↑ «Narcotic Drugs» (en inglés). INCB. Organización de las Naciones Unidas (2014). Consultat el 15 de octubre de 2016.
  12. ↑ Organization, World Health; Crime, United Nations Office on Drugs and (2009). Guidelines for the Psychosocially Assisted Pharmacological Treatment of Opioid Dependence (en en), Organización Mundial de la Salud (OMS). ISBN 9789241547543.
  13. ↑ Hamilton, Richart (2015). Tarascon Pocket Pharmacopoeia 2015 Deluxe Lab-Coat Edition. Jones & Bartlett Learning. p. 13. ISBN 9781284057560.
  14. ↑ Hanna, Verina; Senderovich, Helen(2021-03).«Methadone in Pain Management: A Systematic Review».The Journal of Pain.22(3): 233–245.ISSN 1528-8447.doi:10.1016/j.jpain.2020.04.004.Consultat el 2023-09-16.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Metadona&oldid=1659804»