Maya (mitologia)

Maya (mitologia)

Maya o Maia és una deesa del panteón grec, romà i hindú.

Mitologia grega

En la mitologia grega, Maya o Maia (en grec antic: Μαία, Maía, que significa «chicoteta mare») és la més jove de les Pléyades. Estes eren sèt nimfes cridades Atlántides, perque el seu pare era Atles, i la seua mare va ser Pléyone. Havien naixcut en el monte Cilene en Arcàdia. Alguns criden ‘montaraz’ (oureias) a Maya, la de rutilantes parpalles, per ser deesa de les montanyes. Pero fama és que, en unió en Zeus, Maya va parir a l'ilustre Hermes, heralt dels deus. També es diu que, despuix de la mort de Calisto, Zeus va prendre al fill d'esta, al que va cridar Arques o Árcade, i li va encarregar a Maya que ho criara en Arcàdia.

Segons un himne homérico, Zeus es va gitar en secret i en plena nit en Maya en el mont Cilene, mentres la seua esposa Hera dormia. Despuix de donar a llum al chiquet, Maya ho va envoldre en mantes i es va anar a dormir. L'infant Hermes, que creixia rapidísimament, es va escapar gateando a Tesalia, a on en l'anochecer del seu primer dia de vida va furtar part del ganado d'Apolo i va inventar la lira. Maya va refusar creure a Apolo quan este va afirmar que Hermes havia segut el lladre, i Zeus va estar d'acort en ell. Finalment, Apolo va intercanviar el ganado per la lira.

En una atra ocasió, quan Maya es banyava en les seues germanes les Pléyades, Hermes es va colar sigilosament i els va furtar tota la roba. Quan les nimfes varen terminar el seu bany, es varen mirar nuetes sense saber qué fer, mentres Hermes reïa, i després els va tornar les seues penyores. En Els rastrejadors de Sófocles es diu que va ser la nimfa Cilene qui crie a Hermes.

Mitologia romana

Mercurio i Maia dins d'una copa d'argent, dedicada per P. Aelius Eutychus (finals de el II), d'un lloc religiós gal-romà

En la mitologia romana, Maya o Maia (en llatí: Maia) era la deesa de la primavera, i com tal va rebre el seu nom en el seu honor el més de maig. En l'antiga religió i mit romans, Maia encarnava el concepte de creiximent, ya que es pensava que el seu nom estava relacionat en l'adjectiu comparatiu maius, maior «més gran, millor». Originalment, pot haver segut un homònim independent del grec Maya, els mits del qual va absorbir a través de l'helenizaació de la lliteratura i la cultura llatina.

Macrobio nos diu que el més de maig pren el seu nom, entre atres opcions, de Maya, l'esposa de Vulcano, puix el flamen de Vulcano realisa un sacrifici en honor d'esta deesa en les calendas de maig. Pero uns atres asseguren que l'esposa de Vulcano es diu Mayesta (Maiesta), no Maya. Uns atres pretenen que va ser Maya, la mare de Mercurio, qui va donar nom al més, aduint sobretot com a prova el fet de que en est, més tots els mercaders celebren sacrificis en honor de Maya i de Mercurio conjuntament. O be esta Maya, en el honor de la qual se celebren sacrificis en el més de maig, és la terra, que pren este nom per la seua grandea (magnitudo), de la mateixa manera que en els sacrificis se li invoca també com Gran Mare (Mater Magna). I una atra versió més diu que Maya és una advocaació de Bona Dea, i assegura que el rito tan secret del seu cult pot ser una prova de l'identitat de la Bona Dea i la terra.

Vore també

• (66) Maja, asteroide
• Bona Dea
• Maia (estrela)
• Maiasaura
• Rosmerta

Bibliografia

• GRIMAL, Pierre: The Dictionary of Classical Mythology, Wiley-Blackwell, 1996, ISBN 978-0-631-20102-1. "Maia" p. 270
• PECK, Harry Thurston: Harper's Dictionary of Classical Antiquities, 1898.
  • Harry Thurston Peck (1856 – 1914): clasicista, crític i editor nortamericà.
  • Harper: despuix, d'HarperCollins.
• SMITH, William: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Londres (1873). "Maia"
• Encyclopædia Britannica, 1911.