Anar al contingut

Matemàtica babilònica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tauleta de fanc babilònica YBC 7289 en anotacions. La diagonal mostra una aproximació de la raïl quadrada de 2 en quatre sifres sexagesimals, que són com sis sifres decimals.
1 + 24/60 + 51/602 + 10/603 = 1.41421296...

La matemàtica babilònica (també coneguda com a matemàtica assiri-babilònica)[1][2][3][4][5][6] és el conjunt de coneiximents matemàtics que varen desenrollar els pobles de Mesopotàmia, actual Iraq, des de la primerenca civilisació sumeri fins a la caiguda de Babilonia en el 539 a. C. Es diuen matemàtiques babilòniques pel paper central de Babilonia com a lloc d'estudi, que va deixar d'existir durant el periodo helenístic. Des d'este punt, les matemàtiques babilòniques es varen fondre en les matemàtiques gregues i egipcíaques per a donar lloc a les matemàtiques helenísticas. Més tart, baix l'Imperi àrap, Mesopotamia, especialment Bagdad, va tornar a ser un important centre d'estudi per a les matemàtiques islàmiques.

Els texts de matemàtica babilònica són abundants i estan ben editats;[7] es poden classificar en dos periodos temporals: el referit a l'Antiga Babilonia (1830-1531 a. C.) i el corresponent al seléucida dels últims tres o quatre sigles a. C. Sobre el contingut, hi ha a penes diferències entre els dos grups de texts. La matemàtica babilònica va permanéixer constant, en caràcter i contingut, per aproximadament dos milenis.[7] En contrast en les escasses fonts de matemàtica egipcíaca, el nostre coneiximent de la matemàtica babilònica es deriva d'unes 400 tauletes d'argila, desenterradas en 1850. Traçades en escritura cuneïforme, les tauletes es gravaven mentres l'argila estava humida, i despuix eren endurides en un forn o calfant-les al sol.


Les evidències més primerenques de matemàtiques escrites daten dels antics sumeri, que varen constituir la civilisació primigènia en Mesopotamia. Els sumeri varen desenrollar un sistema complex de metrologia des del 3000 a. C. Des d'al voltant del 2500 a. C. en avant, els sumeri varen escriure taules de multiplicar en tauletes d'argila i varen tractar eixercicis geomètrics i problemes de divisió. Les senyals més primerenques dels numerals babilònics també daten d'eixe periodo.[8]

La majoria de les tauletes d'argila recuperades daten del 1800 al 1600 a. C. i comprenen tòpics que inclouen fraccions, àlgebra, equacions quadràtiques i cúbiques i el càlcul de primers bessons regulars recíprocs (vore Plimpton 322).[9] Les tauletes també inclouen taules de multiplicar i métodos per a resoldre equacions llineals i equacions quadràtiques. La tauleta babilònica YBC 7289 dona una aproximació de √2 en una exactitut de cinc posicions decimals. També la matemàtica comprén moltes branques escomençant per la classificació dels números. Les matemàtiques babilòniques varen ser escrites usant un sistema de numeració sexagesimal (base 60). D'ahí es deriva la divisió d'un minut en 60 segons i d'una hora en 60 minuts, aixina com la d'un círcul en 360 (60 × 6) graus i les subdivisions sexagesimals d'esta unitat de mida d'ànguls en minuts i segons. Els alvanços babilònics en matemàtiques varen ser facilitats pel fet de que el número 60 té molts divisores. També, a diferència dels egipcíacs, grecs i romans, els babilonios tenien un verdader sistema de numeració posicional, a on els dígits escrits a l'esquerra representaven valors d'orde superior, com en el nostre actual sistema decimal de numeració. Carien, no obstant, d'un equivalent a la menge decimal i aixina, el verdader valor d'un símbol devia deduir-se del context.

Numerals babilònics

Artícul principal → Numeració babilònica.


El sistema de numeració babilònic era el sistema de numeració sexagesimal (base-60). D'ací es deriva l'ús modern de 60 segons en un minut, 60 minuts en una hora, 360 graus en un círcul. Els babilonios varen ser capaços de realisar grans alvanços en matemàtiques per dos raons: en primer lloc, el número 60 és un número compost, en molts divisores 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 12, 15, 20, 30 i 60, lo que facilita els càlculs en fraccions; adicionalment, a diferència d'egipcíacs i romans, els babilonios, indis i mayas posseïen un verdader sistema de notació posicional, en a on els dígits escrits en la columna de l'esquerra representen valors majors (tal i com en el nostre sistema de base dèu: 734 = 7×100 + 3×10 + 4×1). Els sumeri i babilonios varen ser pioners a este respecto.

El sistema sexagesimal de numeració s'ha establit, possiblement, de la fusió d'atres dos antics: un estrictament decimal (semític) de signes per a monedes, pesos i mides i un atre, duodecimal. En texts astronòmics hi ha compulsa entre números positius i números negatius; totes la parelles de factorisació igual a 60 o de les seues potències són arreplegades en tablillas.[10]

Matemàtica sumeri (3000 a 2300 a. C.)

Els antics sumeri de Mesopotàmia varen desenrollar un complex sistema de metrologia des de l'any 3000 a. C. A partir de l'any 2600 a. C. en avant, els sumeri varen escriure taules de multiplicar en tauletes d'argila i varen realisar eixercicis geomètrics i problemes de divisió. Les traces més antigues dels numerals babilònics es remonten també a este periodo.[11]

Vore també

Notes

  1. ↑ H. Lewy: «Studies in assyro-babylonian mathematics and metrology», en Orientalia (NS) 18, 40-67; págs. 137-170, 1951.
  2. ↑ Lewy, H. (1951 «Studies in assyro-babylonian mathematics and metrology», en Orientalia (NS) 20, págs. 1-12.
  3. ↑ E. M. Bruins: «La classification dones noms dans els mathématiques babyloniennes», en Revue d'Assyriologie, 47, págs. 185-188, 1953.
  4. ↑ Cazalas: «Li calcul de la table mathématique AO 6456», en Revue d'Assyriologie 29, págs. 183-188, 1932.
  5. ↑ S. Langdon: «Assyriological notes: mathematical observations on the Scheil-Esagila tablet», en Revue d'Assyriologie 15, págs. 110-112, 1918.
  6. ↑ E. Robson: «Guaranteed genuine originals: the Plimpton Collection and the early history of mathematical assyriology», en Mining the archives: Festschrift for Chrisopher Walker on the occasion of his 60th birthday (ed. C. Wunsch). ISLET, Dresden, págs. 245-292, 2002.
  7. ↑ 7,0 7,1 Asger AABOE: «The culture of Babylonia: babylonian mathematics, astrology, and astronomy», en John Boardman, I. E. S. Edwards, N. G. L. Hammond, E. Sollberger i C. B. F. Walker (eds.): The assyrian and babylonian empires and other states of the Near East, from the eighth to the sixth centuries B. C. Cambridge University Press, 1991.
  8. ↑ Duncan J. Melville (2003). Third Millennium Chronology
  9. ↑ Aaboe, Asger (1998). Episodes from the Early History of Mathematics, New York: Random House, pp. 30–31.
  10. ↑ Hofmann. «Història de la matemàtica»
  11. ↑ Duncan J. Melville: «Third millennium chronology»

Bibliografia

  • Berriman, A. E.: The babylonian quadratic equation, 1956.
  • Boyer, C. B.: A history of mathematics. Nova York: Wiley, 2.ª edició revisada per Uta C. Merzbach, 1989. ISBN 0-471-09763-2. Edició en rústica, 1991. ISBN 0-471-54397-7.
  • Joseph, G. G., The crest of the peacock. Princeton University Press, 2000. ISBN 0-691-00659-8.
  • Joyce, David E.: Plimpton 322, 1995.
  • O’Connor, J. J., i E. F. Robertson: «An overview of Babylonian mathematics», en MacTutor History of Mathematics, decembre de 2000.
  • Robson, Eleanor: «Neither Sherlock Holmes nor Babylon: a reassessment of “Plimpton 322”», en Història Math. 28 (3): págs. 167-206, 2001. DOI 10.1006/hmat.2001.2317. MR 1849797.
  • Robson, Eleanor: «Words and pictures: new light on “Plimpton 322”», en The American Mathematical Monthly. Washington: vol. 109, n.º 2; pág. 105, febrer de 2002.
  • Robson, Eleanor: Mathematics in Ancient Iraq: a social history. Princeton University Press, 2008.
  • Toomer, G. J.: Hipparchus and babylonian astronomy, 1981.


Referències