Numeració babilònica

Símbols usats en la numeració babilònica.

El sistema de numeració mesopotámico és un sistema de representació dels números en l'escritura cuneïforme de varis pobles de Mesopotamia, entre ells els sumeri, els acadios i els babilonios, que tracta d'una série de símbols.

Este sistema va aparéixer per primera volta al voltant de 1800-1900 a. C. També s'acredita com el primer sistema de numeració posicional, és dir, en el qual el valor d'un dígit particular depén tant del seu valor com de la seua posició en el número que es vol representar. Açò era un desenroll extremadament important perque, abans del sistema lloc-valor, els tècnics estaven obligats a utilisar símbols únics per a representar cada potència d'una base (dèu, cent, mil, i aixina successivament), aplegant a ser inclús els càlculs més bàsics poc manejables.

Encara que el seu sistema tenia clarament un sistema decimal intern, varen preferir utilisar 60 com la tercera unitat més chicoteta en lloc de 100 com ho fem hui. Més apropiadament es considera un sistema mixt de les bases 10 i 60. Un valor gran, en tindre com a base xixanta, és el número que dona com resultat un guarisme més chicotet i que ademés es pot dividir sense restant entre dos, tres, quatre, cinc i sis, per lo tant també entre dèu, dotze, quinze, vint i trenta. Solament s'utilisaven dos símbols en una varietat de combinacions per a denotar els 59 números. Es deixava un espai per a indicar un zero (III), encara que varen idear més alvance una mostra de representar un lloc buit.

La teoria més comunament acceptada és que es va elegir com a base el 60, un número compuesto de molts factors (els números anterior i següent de la série serien el 12 i el 120), per la seua factorización 2×2×3×5, que ho fa divisible per 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 12, 15, 20 i 30. De fet, és el sancer més chicotet divisible per tots els sancers de l'1 al 6.

Els sancers i les fraccions es representaven de la mateixa forma: el punt separador de sancers i fraccions no s'escrivia, sino que quedava aclarit pel context. I si aclarim els fets en la Mesopotamia es podria aplegar a dir que no hi havia zero.

Per eixemple, el número 53 en numeració babilònica es representava utilisant cinc voltes el símbol corresponent a 10 i 3 voltes el símbol corresponent a 1, com es pot vore en l'image superior, o solament el 50 i el 3.

Plimpton 322: tablilla d'argila datada aproximadament entre els anys 1900 i 1600 a. C. revela que els babilonios varen descobrir un método per a trobar ternes pitagórico, és dir, conjunts de tres número entero tals que el quadrat del major d'ells és la suma de la dels quadrats dels atres dos. Per la teorema de Pitágoras, un triàngul els costats del qual són proporcionals als tres (una terna pitagórico) és un triàngul rectàngul. Els triànguls rectànguls de costats proporcionals a les més simples ternes pitagórico la seua volta en freqüència en els texts babilònics problema, pero si esta pastilla no havia eixit a la llum, que no hauria tingut cap motiu per a sospitar que un método general capaç de generar un número illimitat de distinta ternes pitagórico es coneixia d'un mileni i mig abans de Euclides.

Vore també

• Matemàtica babilònica
• Egipte
• Mesopotamia