Jaciment de Geiseltal
El jaciment de Geiseltal és un Lagerstätte situat en la regió lignitífera de Geiseltal, al sur de Trobe. És un jaciment paleontológico important de plantes i animals hui extints que varen habitar la Terra fa entre 48 i 41 millons d'anys, en l'Eoceno. Se sap que en la zona es va escomençar a explotar carbó en 1698,[1] pero el descobriment dels primers restants fòssils, que es va produir de forma casual, no va ocórrer fins a principis de el XX.[2] De les primeres excavacions paleontològiques sistemàtiques es va encarregar l'Universitat Martín Lutero de Trobe-Wittenberg en 1925. Les investigacions es varen interrompre durant la Segona Guerra Mundial.[3] Per la creixent explotació del jaciment de carbó les excavacions varen ser interrompent-se paulatinament fins al seu final, a principis de el XXI.[3]
El lignit de Geiseltal es trobava majoritàriament en quatre nivells,[4] pero solament en els tres inferiors es podien trobar restants fòssils en abundància, sobretot en les partixes sur i central del jaciment. Les troballes podien ser tant de plantes com d'animals,[5] i es varen poder recuperar restants pràcticament complets de fulls, fruts, troncs, esquelets de vertebrats i parts d'insectes. Un dels fòssils més famosos és el de l'esquelet complet d'un équido del gènero Propalaeotherium, descobert en 1933. També es varen trobar restants d'artiodàctils, menuts vertebrats com insectívors o rat penat, aus, cocodrils, tortugues, serps, amfibis i peixos. Molts restants de vertebrats conserven les parts blanes fosilizadas. En total es coneixen unes huitanta ubicacions que contenen més de 30 000 restants, de les quals 36 posseïxen un número significatiu de vertebrats. Per esta gran cantitat de fòssils i a la seua excelent conservació, el jaciment de Geiseltal es considera un Fossillagerstätte de concentració i de conservació.
La particularitat dels fòssils de Geiseltal, sobretot dels vertebrats i especialment dels mamífers, és la seua conservació única en lignit que no coneix precedents en Europa Central. És un jaciment molt important per a l'estudi de l'evolució dels mamífers, ya que es poden observar les transformacions de distints grups a lo llarc d'un periodo de varis millons d'anys. Gràcies a això s'ha pogut definir una European Land Mammal Mega Zone (ELMMZ), el Geiseltaliano, que comprén un periodo de temps que va des de fa 47,5 fins a fa 43,5 millons d'anys.[6] La gran cantitat de restants de plantes i animals i l'abundància de senyes geològics permeten fer una reconstrucció del paisage molt precisa: el carbó en Geiseltal es depositava en un bosc de varis nivells situat en terres baixes prop de la costa, en zones pantanosas, estanys i rieres. Predominava el clima subtropical i hi havia una gran diversitat de fauna.
Geografia
[editar | editar còdic]
Geiseltal es troba en la vora de la regió minera de lignit d'Alemània Central, a uns 20 km al sur de Trobe i a uns 10 km al suroest de Merseburg. S'estén a lo llarc d'uns 15 km des de l'oest-noroest cap al sur-surest, en un esgambi de 0,5 a 5 km. Llimita al nort en el Buntsandstein de Merseburg i al sur en el altiplà del Muschelkalk de Munich. Ho travessa el riu Geisel, que la seua conca hidrogràfica posseïx una superfície d'uns 35 km ².
Originalment, la zona de Geiseltal era plana: la zona este s'elevava uns 100 m sobre el nivell de la mar i la zona oest uns 150. Per les llabors d'extracció del lignit el paisage s'ha vist modificat severament en els últims 150 anys; a conseqüència d'això el curs del riu Geisel es va desplaçar al sur. Ara la zona està coberta de grans llac a conseqüència de la restauració a la que va ser somesa l'antiga explotació a cel obert; en la segona mitat de el XX es varen omplir els llac Südfeldsee i Runstedter en l'est i surest de Geiseltal, mentres que en la partix oest es va crear el Geiseltalsee, el major llac artificial d'Alemània. Un dic separa la part este i oest del llac, que a la seua volta s'ampra com a via de comunicació entre les dos vores.[7]
Geologia
[editar | editar còdic]Geologia del subsol
[editar | editar còdic]
La geologia de la zona es va escomençar a investigar a principis de el XX per mig de sondejos profunts en una separació entre sí de 100 m, per la presència dels jaciments de lignit. En profunditat, la zona està constituïda en gran part per sediments pérmicos del Rotliegend i del Zechstein, en una antiguetat d'entre 300 a 240 Ma. Sobre ells es recolzen sediment de les facies Buntsandstein (Buntsandstein inferior i mig) d'una antiguetat de 251 a 243 Ma; en la partix sur també hi ha sediment del Buntsandstein superior, sobre el que es recolzen estrats del Muschelkalk. Despuix tenim l'existència d'un hiat d'uns 140 Ma, que comprén des del Keuper fins al Cretácico.
Actualment la zona es dividix en dos parts (est i oest) separades per un tossal de sediment del Buntsandstein, el Neumark-Hauptschwelle. Geiseltal presenta una estructura deprimida l'orige de la qual, per la gran cantitat de processos geològics que han succeït en la zona, no està del tot clar; provablement un procés de lixiviación de sales unit a la suberosión del Muschelkalk durant el Paleógeno produïra una pèrdua de massa en el subsol que va originar la subsidencia i formació de la conca. Este fenomen estaria lligat en els moviments tectónicos dels Alps durant el llímit entre el Cretácico i el Cenozoico, fa uns 65 millons d'anys.
Sedimentación paleógena
[editar | editar còdic]La potència dels sediment del Paleógeno és d'uns 200 m, la majoria d'ells d'edat eocena (fa entre 56 i 34 ma). En el mur afloren argila, rovina i materials clásticos de gra gros. La potència del lignit és generalment d'entre 30 i 80 m, pero en alguns llocs pot superar els 120 m. Generalment, els jaciments de lígnito de Geiseltal es dividixen en quatre:[8] Unterkohle (inferior), Mittelkohle (mig, a la seua volta es distinguixen el Mittelkohle inferior i superior), Oberkohle (superior), i de forma local en la partix nort el Basiskohle (basal), i cada u d'ells posseïx una potència d'entre 10 i 60 m. Apareixen intercalació de sediment areno-limosos que servixen com capa guia per a identificar els distints jaciments. En l'explotació Cecilie, en la zona sur, afloren sediment que reflectixen la transició entre el Mittelkohle i el Oberkohle. Solament el Oberkohle s'estén per tot el jaciment. La majoria dels fòssils del Eoceno es troben en el Unterkohle i en el Mittelkohle.
Estrats superiors
[editar | editar còdic]La cobertera posseïx una potència d'entre 20 i 50 m, d'edat pleistocena (fa entre 2,5 ma i 10 000 anys), a on els materials més antics varen ser erosionats per l'acció dels glaciars. Els sediment consistixen en graves fluvials i en depòsits de morrenas de fondo de les glaciacions Elster (en el suroest) i Saale (en tot el jaciment). Tot això esta cobert en loess originat durant la glaciació Würm, que forma un chernozem.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wansa, S. i Junge, F.W. (2012). «D. Quaternary geology and prehistory in the type region of the Elsterian cold stage and of the Saalian cold stage in the Trobe (Saale) area», Daniela Sauer (ed.). From the northern isse shield to the Alpine glaciations (en anglés), Pág. 36: Geozon Science Mija, pp. 86. ISBN 9783941971066.
- ↑ «Chronologische Übersicht zur Geschichte dones Geiseltalmuseums» (en alemà). Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2013. Consultat el 25 de juny de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 «Aus der Morgendämmerung: Pferdejagende Krokodile und Riesenvögel» (en alemà). Steinkern.de. Consultat el 2 de juliol de 2017.
- ↑ «Geologie» (en alemà). Consultat el 9 de juliol de 2017.
- ↑ Buggisch, W. i Buggisch, C. (2006). Fossilien (en alemà), Pág. 17: Tesslof, pp. 48. ISBN 9783788604097.
- ↑ Hastings, A. K. i Hellmund, M. (2015). Fossillagerstätte Geiseltal (en alemà i anglés), Pág. 31: Leopoldina, pp. 120. ISBN 9783940744616.
- ↑ MalysKa, G. (2011). «Die Trinkwasserversorgung in donen ehemaligen Braunkohlenbergbaugebieten dones Geisel- und Leihatale bei Merseburg. Ihre historische Entwicklung und gegenwärtige Situation», Christoph Ohlig (ed.). Wasserstraßen zwischen Elbe, Nord- und Ostsee einst und jetzt und weitere wasserhistorische Beiträge (en alemà), Pág. 135: BoD, pp. 224. ISBN 9783842365322.
- ↑ «Fossilienbildung» (en alemà). Consultat el 14 d'abril de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimiento de Geiseltal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.