Anar al contingut

Imperi Antic Assiri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Estat Imperial Assiri Antic és un dels periodos en els que es dividix el història d'Asiria. El història de Asiria sol dividir-se en tres periodos principals: l'Imperi antic, l'Imperi Assiri Mig i l'imperi Neoasirio, precedits per la «Dinastia dels Waklu» i la «Dinastia Genealògica».[1] Asiria va ser un dels principals regnes de parla semítica de Mesopotamia i els imperis del Antic Orient Pròxim. Ubicat principalment en la marisma aluvial del Tigris-Éufrates en la Mesopotamia superior, el poble assiri va aplegar a governar imperis poderosos en vàries ocasions, formant una part substancial de la Breçol de la civilisació, que incloïa a Sumerio, l'Imperi acadio i Babilonia. Durant el seu apogeu, Asiria estava en la vanguarda dels guanys tecnològics, científics i culturals.

En el seu apogeu, l'Imperi assiri va governar la regió que l'antiga religió mesopotámica denominava els «Quatre quartos del món» i aplegava, al nort, fins a les montanyes del Caucas, regió que actualment correspon en la República d'Armènia i la República d'Azerbaiyan; a l'est, fins als monts Zagros en el territori de l'actual República Islàmica d'Iran; al sur, fins al desert àrap de l'actual Regne d'Aràbia Saudita; i a l'oest, fins a l'illa de Chipre en la mar Mediterrànea, i inclús fins a Egipte i l'est de Líbia.[2]

Asiria rebia el seu nom de la seua capital original, l'antiga ciutat de Aššur, que data entorn al 2600 a. C., que era originalment una de les numeroses ciutats-estat acadias en Mesopotamia. Asiria també es coneixia a voltes com Subartu i Azuhinum, abans de l'ascens de la ciutat-estat de Aššūr, despuix de lo que va passar a ser Aššūrāyu, nom que va mantindre despuix de la seua caiguda. Asiria també es pot referir a la regió geogràfica a on estava centrat el seu imperi, i a on encara seguix el poble assiri. l'actual minoria ètnica cristiana de parla aramea oriental en el nort d'Iraq, el noreste de Síria, el surest de Turquia i el noroest d'Iran són descendents dels antics assiris.

Història

Asiria va establir colónies en Àsia Menor i el Llevant durant l'Imperi antic i, en temps del rei Ilushuma, es va expandir pel sur de Mesopotamia, en lo que despuix va ser Babilonia. Les primeres inscripcions escrites dels reis assiris daten de l'any 2450 a. C., en acabant de que s'independisaren dels sumerio. La terra asiria en el seu conjunt consistia per llavors d'una série de ciutats-Estat i chicotets regnes de parla semítica, alguns dels quals eren inicialment independents de Asiria. La fundació del primer gran temple en la ciutat d'Aššur es va atribuir tradicionalment al rei Ushpia, que va regnar fins a l'any 2050 a. C., possiblement contemporàneu d'Ishbi-Erra de Isin i Naplanum, rei de Larsa. S'afirma que li varen succeir els reis Apiashal, Sulili, Kikkiya i Akiya —fallit al voltant de l'any 2026 a. C.—, dels quals se sap poc, a banda de les mencions posteriors de que Kikkiya va fer obres en les muralles de la ciutat i en els temples de Aššur.


Entre l'any 2500 a. C. i 2400 a. C., els reis assiris eren caps ganaders. Els principals rivals, veïns o socis comercials dels primers reis assiris entre 2200 a. C. i 2000 a. C., varen anar els hatianos i hurritas al nort, en Àsia Menor; els gutianos, els lullubi i els turukku a l'est, en les montanyes Zagros al noroest del replanell persa: els elamitas al surest, en l'Iran meridional; els amoritas a l'oest, en la moderna Síria; i els seus compatriotes de les ciutats-Estat sumero-acadias del sur de Mesopotamia com Isin, Kish, Ur, Eshnunna i Larsa.[3] Al voltant del 2400 a. C., els assiris es varen convertir en súbdits de Sargón I de Acad, que va unir a tots els pobles de parla sumero-acadia de Mesopotamia en l'imperi acadio, que va durar des de l'any 2334 a. C. fins al 2154 a. C.[4] En eixe moment, els sumerio finalment varen ser absorbits per la població acadia (assiri-babilònica).[5][6] Asiria va ser una potència regional en temps de l'Antic Imperi, del 2100 a. C. fins al 1800 a. C.

Els amorreos havien invadit els regnes del sur de Mesopotamia i el Llevant entre els anys 2100 a. C. i 1900 a. C., pero els reis assiris havien repelit els seus intents de conquista durant este periodo. No obstant, Erishum II —cap al 1818 a. C.-1809 a. C.— va ser l'últim rei de la dinastia de Puzur-Assur I, fundada en 2025 a. C. En 1808 a. C. va ser depost i el tro de Asiria va ser usurpat per Shamshiadad I —1809 a. C.-1776 a. C.— com a conseqüència de l'expansió de les tribus amorritas de la delta del riu Jabur en el Llevant nort-oriental.

Al voltant de 1800 a. C., Asiria va entrar en conflicte en la nova ciutat-estat de Babilonia, que va acabar per eclipsar als Estats i ciutats sumero-acadios del sur, molt més antics, com Ur, Isin, Larsa, Kish, Nippur, Eridu, Lagash, Umma, Uruk, Akshak i Adab, que es va anexar. L'aparició del Imperi hitita i el Regne de Mitanni, situats al nort de Asiria, no varen afectar a esta, ni tampoc els casitas, que havien arrebatat Babilonia als seus fundadors amorreos. Despuix d'assegurar les seues fronteres, Asiria va entrar en un periodo pacífic de la seua història que va durar dos sigles i mig. El sorgiment de l'Imperi Mitanni en l'any 1600 a. C. va originar un curt periodo de dominació esporàdica mitano-hurrita entorn al 1500 a. C. Es creu que els mitanios indoeuropeus varen conquistar als hurritas, i varen formar la classe dominant d'este país de l'est de Anatolia. Els hurritas parlaven un idioma aïllat, ni semita ni indoeuropeu.

Orige del nom

Mapa que mostra l'ubicació aproximada de la regió geogràfica o núcleu de Asiria en lo que es coneix modernamente com Oriente Pròxim

«Asiria» du el nom de la seua primera capital, Assur. Esta a la seua volta es dia aixina pel seu deïtat patrona, Ashur. Asiria també es coneixia a voltes com «Azuhinum», abans del sorgiment de la ciutat-Estat de Assur, despuix de lo que li la cridava Aššūrāyu. Asiria també és el nom de la regió geogràfica de la pàtria asiria, equivalent aproximadament al territori de l'Imperi assiri antic, i la terra dels moderns assiris cristians de llengua aramea. Els experts sugerixen que Subartu pugues haver segut un primer nom de l'Asiria pròpiament dita a lo llarc del riu Tigris, fins a l'Alta Mesopotamia, encara que hi ha atres teories que l'ubiquen a voltes una miqueta més al nort, a l'oest o a l'est, en la zona fluvial del Tigris i l'Éufrates.

Vore també

Referències

  1. ↑ Lara Pentinat i 2000, 117.
  2. ↑ Grayson, 1972, p. 108.
  3. ↑ Georges Roux (1964), Establecimiento
  4. ↑ Georges Roux (1964), Estado Imperial Asirio Antiguo, pp. 161–191.
  5. ↑ Deutscher, Guy (2007). Syntactic Change in Akkadian: The Evolution of Sentential Complementation, Oxford University Press US, pp. 20–21. ISBN 978-0-19-953222-3.
  6. ↑ Woods C. 2006 "Bilingualism, Scribal Learning, and the Death of Sumerian". In S. L. Sanders (ed) «Dinastía de los Waklu»: 91–120 Chicago [1]

Inscripcions


Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Imperi_Antic_Assiri&oldid=1587571»