L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Immigració espanyola en Estats Units

Els hispà-nortamericans o nortamericans d'orige espanyol (en anglés: Spanish Americans) són ciutadans d'Estats Units l'orige dels quals està total o parcialment en Espanya.[1] Són el grup de nortamericans d'orige europeu més antic en el país, en un grup molt chicotet que descendix d'aquelles exploracions que varen partir d'Espanya i del Virreinato de Nova Espanya, que varen escomençar a principis del XVI i varen afectar a 42 dels futurs estats d'Estats Units, des de Califòrnia fins a Florida; la presència contínua d'espanyols va escomençar en Florida en 1565 i en Nou Mèxic en 1598.[2]

En el cens dels Estats Units de 2020, 978 978 persones es autoidentificaron en orígens Spaniard ('espanyol' (sustantiu)), lo que representa el 0,4% de la població blanca sola o en combinació que va respondre a la pregunta. Atres resultats inclouen 866 356 (0,4%) que es varen identificar com Spanish ('espanyol' (adjectiu)) i 50 966 que es varen identificar com Spanish American ('hispà-nortamericans').[3][4]

Molts hispans i llatinoamericans que viuen en els Estats Units tenen raïls ancestrals espanyoles pels quatre sigles d'assentament colonial espanyol i a l'immigració a gran escala des de països llatinoamericans. Segons este criteri, estos grups, i especialment els hispans i llatinoamericans blancs (12.579.626 només els blancs, el 20,3% de tots els hispans) poden considerar-se hispà-nortamericans en sentit molt ampli, si ben també poden incloure ascendència europees distintes de l'espanyola i, a sovint, amerindies o africanes.

De tots modos, el terme "Spanish American" s'utilisa majorment per a referir-se als nortamericans l'ascendència dels quals autoidentificada s'origina directament en Espanya en el XX.

Història

Artícul principal → Virreinato de Nova Espanya.

Ones d'immigració

Artícul principal → Llatinoamericans i hispans en Estats Units.
 
Juan Ponce de León (Santervás de Campos, Valladolit, Espanya) va ser un dels primers europeus en aplegar a l'actual EE. UU. i explorador de Florida,[5] a la que va donar el seu actual nom.

A lo llarc de l'época colonial, va haver una série d'assentaments europeus de poblacions espanyoles en els actuals Estats Units d'Amèrica en governs que responien a Madrit. El primer assentament en sol nortamericà actual va ser Sant Joan, Puerto Rico, en 1521, seguit per Sant Agustín, Florida (el més antic dels Estats Units continentals), en 1565, seguit per uns atres en Nou Mèxic, Califòrnia, Arizona i Texas. En 1598, Sant Joan dels Cavallers va ser establit, prop de l'actual Santa Fe, Nou Mèxic, per Juan d'Oñate i al voltant d'atres 1.000 espanyols del Virreinato de Nova Espanya. Els immigrants espanyols també varen establir assentaments en Sant Diego, Califòrnia (1602), Sant Antonio, Texas (1691) i Tucson, Arizona (1699). A mitan del XVII, els espanyols en Amèrica sumaven més de 400.000.[6]

Despuix de l'establiment de les colónies americanes, varen aplegar 250.000 immigrants adicionals, ya siga directament des de l'Espanya peninsular, les Illes Canàries o, despuix d'una estància relativament curta, des de l'actual centre de Mèxic. Estos colon espanyols varen expandir l'influència europea en el Nou Món. Els canaris es varen assentar en les zones pantanosas que rodegen Nova Orleans en Luisiana des de 1778 fins a 1783 (isleños) i en Sant Antonio de Béjar, Sant Antonio, Texas, en 1731.[7]

Els primers assentaments espanyols coneguts en el llavors nort de Mèxic varen ser el resultat de les mateixes forces que més vesprada varen dur als anglesos a aplegar a Amèrica del Nort. L'exploració havia segut impulsada en part per les esperances imperials de descobrir civilisacions riques. Ademés, com els que estaven a bordo del Mayflower, la majoria dels espanyols varen aplegar al Nou Món en busca de terres per a cultivar o, ocasionalment, com han establit recentment els historiadors, la llibertat de la persecució religiosa. Un percentage menor dels nous colon espanyols eren descendents de judeus espanyols convers i musulmans espanyols convers.

Els vascs es varen destacar en l'exploració de les Américas, tant com a soldats com a membres de les tripulacions que varen navegar per als espanyols.[8] Destacats en el servici civil i l'administració colonial, estaven acostumats als viages i la residència en l'estranger. Molts d'ells també eren comerciants rics i pròspers, que constituïen gran part de la classe alta de la societat colonial espanyola. Una atra raó per a la seua emigració, ademés de les restrictives lleis d'herència en el País Vasc, va ser la devastación de les guerres napoleòniques en la primera mitat del XIX, a les que varen seguir les derrotes en les guerres civils carlistas.

Sigles XIX i XX

L'immigració espanyola als Estats Units, 1820-2000
Periodo Arribades Periodo Arribades Periodo Arribades
1820—1830 2.616 1891—1900 8.731 1961—1970 44.659
1831—1840 2.125 1901—1910 27.935 1971—1980 39.141
1841—1850 2.209 1911—1920 68.611 1981—1990 20.433
1851—1860 9.298 1921—1930 28.958 1991—2000 17.157
1861—1870 6.697 1931—1940 3.258 2001—2010 -
1871—1880 5.266 1941—1950 2.898 2011-2020 -
1881—1890 4.419 1951—1960 7.894 - -
Total arribades: 302.305.[9][10]
 
Goya Foods (New Jersey) fundada pel burgalés Prudencio Unanue Ortiz en 1918

L'immigració als Estats Units des d'Espanya va ser mínima, encara que constant, durant la primera mitat del XIX, en un aument durant les décades de 1850 i 1860 com a resultat de les sanguinoses guerres civils carlistas durant els anys 1833-1876.

Un número molt major d'immigrants espanyols va entrar en el país en el primer quarto del XX (27.000 en la primera década i 68.000 en la segona) per les mateixes circumstàncies de pobrea rural i congestió urbana que varen dur a atres europeus a emigrar en eixe periodo, aixina com a guerres impopulars en esta primera ona d'immigració espanyola. La presència espanyola en els Estats Units va disminuir dràsticament entre 1930 i 1940, d'un total de 110.000 a 85.000, perque molts immigrants varen retornar a Espanya despuix de terminar el seu treball agrícola.

A partir del colp d'Estat contra la Segona República Espanyola en 1936 i la devastadora guerra civil espanyola que li va seguir, el general Francisco Franco va establir una dictadura que va durar 40 anys. En el moment del seu pren de possessió, un chicotet pero destacat grup d'intelectuals lliberals va fugir als Estats Units. Despuix de la guerra civil, el país va travessar un periodo d'autarquia, ya que Franco creïa que despuix de la Segona Guerra Mundial Espanya podria sobreviure o continuar les seues activitats sense cap ajuda estrangera.

 
Sever Ochoa, Premi Nobel de Medicina (1959)

A mitan dels anys 1960, 44.000 espanyols varen emigrar als Estats Units, com a part d'una segona ona d'immigració espanyola. En els anys 1960 i 1970 la situació econòmica va millorar en Espanya, i l'immigració espanyola als Estats Units va disminuir a al voltant de 3.000 per any. En la década de 1980, mentres Europa gojava d'un auge econòmic, els immigrants espanyols als Estats Units es varen reduir a només 15.000. El cens nortamericà de 1990 va registrar 76.000 espanyols naixcuts en l'estranger en el país, lo que representa només quatre dècimes d'un per cent de la població total. De la mateixa manera que del restant d'Europa, els immigrants del XXI d'Espanya són pocs, només 10.000 per any com a màxim.

De la mateixa manera que els nortamericans d'orige francés, que són d'ascendència francesa pero en la seua majoria provenen de Canadà, la majoria dels 41 millons d'hispanohablante que conformen la gran majoria de la població ha aplegat des d'Amèrica Llatina, especialment Mèxic, pero també Puerto Rico, la República Dominicana i atres àrees que els propis espanyols varen colonisar. Molts dels hispans i llatinoamericans duen la seua cultura hispanohablante al país.

Vore també

Referències

  1. ↑ La majoria dels diccionaris en llengua anglesa donen esta definició com la primera o única definició de Spanish American. The American Heritage Dictionary of the English Language (3rd ed.) (1992). Boston: Houghton Mifflin. ISBN 0-395-44895-6. Merriam-Webster's Collegiate Dictionary (11th ed.) (2003). Springfield: Merriam-Webster. ISBN 0-87779-807-9. The Random House Dictionary of the English Language (2nd ed.) (1987). New York: Random House. ISBN 0-394-50050-4. Shorter Oxford English Dictionary on Historical Principles (2007). New York: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-920687-2. Webster's New Dictionary and Thesaurus (2002). Cleveland: Wiley Publishing. ISBN 978-0-471-79932-0
  2. ↑ «A Spanish Expedition Established St. Augustine in Florida». Library of Congress. Consultat el 2012-06-29.
  3. ↑ «Eight Hispanic Groups Each Had a Million or More Population in 2020». Consultat el 2023-11-07.
  4. ↑ «Detailed Races and Ethnicities in the United States and Puerto Rico: 2020 Census». United States census. Consultat el 2023-11-07.
  5. ↑ «Ponce de León: l'espanyol que va conquistar Florida i va posar a Norteamérica en el mapa.». ABC.
  6. ↑ Bailey, Rayna. Immigration and Migration, Infobase. ISBN 9781438109015.
  7. ↑ Hernández González, Manuel. L'emigració canària a Amèrica (Canarian Emigration to the Americas). Pages 15 and 43–44 (about the expeditions and Canarian emigration in Texas), page 51 (about of the Canarian emigration to Louisiana). First Edition January 2007
  8. ↑ Kurlansky, Mark (1999). The Basque History of the World, New York: Walker. ISBN 0-14-029851-7.
  9. ↑ Encyclopedia of North American Immigration By John Powell
  10. ↑ Total Immigrants from each Region and Country, by Decade, - 1820–2010


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Immigració_espanyola_en_Estats_Units&oldid=1432181»