L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Immigració espanyola en Hawái

L'immigració espanyola en Hawái va escomençar en 1907, quan el govern hawaiano i l'Associació d'Azucareros d'Hawái (HSPA) varen decidir complementar la seua actual importació de treballadors portuguesos a Hawái en treballadors reclutats en Espanya. L'importació de treballadors espanyols, junt en les seues famílies, va continuar fins a 1913, moment en el que s'havien dut més de 9000 immigrants espanyols, la majoria d'ells reclutats per a treballar principalment en les plantacions de sucre en Hawái.

Erro al crear miniatura:
Immigrants espanyols en la coberta del SS Heliópolis en el seu camí a Hawái (1907).[1]

Història

Precedents

Historiadors hawaianos, com Reginald Yzendoorn i Richard W. Rogers, varen defendre la possibilitat de la primera troballa europea de les illes hawaianas per part d'Espanya, especialment per part del mariner espanyol Juan Gaetano, ya que varis documents i mapes del XVI detallaven illes en la mateixa posició geogràfica que varen rebre el nom de: “La Taula” en el cas d'Hawái, “La Desgraciada” per a referir-se a Maui, “Ulloa” a Kahoolawe i “Els Monges” a Lanai i Molokai. Ademés, atres diaris de navegació, com els de les corbetas Descoberta i Atrevida, fan coincidir en el mateix punt del oceà Pacífic a dites illes. Aixina mateix, geógrafos que varen tindre accés a informació privilegiada de les expedicions espanyoles, com Abraham Ortelius, no varen deixar de situar en eixes mateixes coordenades unes illes denominades com “Els Bolcanes” i “La Farfana”.[2][3][4][5]

Immigració primerenca

Potser el primer immigrant espanyol que es va establir en Hawái va ser Francisco de Paula Marín, un aventurer autopromocionado que coneixia varis idiomes i va servir al rei Kamehameha I com a intérpret i assessor militar.[6] Més tart, Marín va poder haver assessorat al fill de Kamehameha, Kauikeaouli (Kamehameha III), sobre l'incipient indústria ganadera d'Hawái, ya que Marín havia passat un temps en la Califòrnia espanyola, i Kauikeaouli la va visitar en 1832 per a observar de primera mà l'indústria ganadera de Califòrnia. Kauikeaouli va quedar molt impressionat per l'habilitat en el maneig dels cavalls i el ganado dels vaquers espanyols de Califòrnia, i va invitar a varis d'ells a Hawái per a ensenyar eixes habilitats a la seua pròpia gent. Els natius hawaianos que estos vaquers varen entrenar es varen convertir en els «Paniolo», o «vaquers hawaianos», que mantenen la tradició de l'equitació i la cria de ganado fins al dia d'hui.[7] No hi ha dubte de que atres aventurers espanyols varen aplegar a mitan del XIX en barcos balleneros, pero el seu número hauria segut escàs. Els immigrants espanyols a Hawái varen ser tan pocs abans de 1900 que varen ser contats solament com «atres estrangers» en el cens hawaiano.[8]

Immigració de 1907 a 1913

Erro al crear miniatura:
Chiquets espanyols del SS Heliopolis despuix d'aplegar a Hawái.

L'auge a finals del XIX de l'indústria azucarera en les illes hawaianas va crear una gran demanda de mà d'obra per a treballar en les plantacions de canya de sucre. El govern hawaiano, en el respal dels propietaris de les plantacions, va dur inicialment treballadors contractats de China per a cobrir esta necessitat, pero el sentiment públic es va tornar gradualment en contra de la contínua importació dels chinencs, i es varen contractar treballadors portuguesos per a ocupar el seu lloc.[9] No obstant, l'alt cost associat en l'enviament de treballadors portuguesos i les seues famílies a Hawái, i la realitat de que molts portuguesos varen permanéixer en les plantacions solament el temps suficient per a complir les seues obligacions contractuals, va dur a l'Associació de Plantadores de Sucre d'Hawái (HSPA) a encorajar al govern a considerar fonts alternatives de mà d'obra. Espanya, en particular, es considerava una font viable de treballadors per contracte, que eren culturalment més acceptables que molts dels atres grups ètnics que ya havien segut duts.[10][11]

L'importació de treballadors espanyols a Hawái va escomençar en 1907, quan el buc de vapor britànic SS Heliopolis va aplegar al port d'Honolulu en 2.46 immigrants de la província espanyola de Màlaga.[12] No obstant, els rumors sobre el mal estage i el menjar en el viage varen crear complicacions polítiques que varen retardar la següent importació espanyola fins a 1911, quan va aplegar el SS Orteric en un contingent mixt de 960 immigrants espanyols i 565 portuguesos, els espanyols varen embarcar en Gibraltar i els portuguesos en Porto i Lisboa. No obstant, els dos grups varen discutir i varen barallar entre sí durant el llarc viage, «tant que varen tindre que ser separats. Les dònes... varen aplegar a tirar-se del pèl».[13][14] Encara que l'immigració portuguesa a Hawái va terminar efectivament despuix de l'arribada dels ortéricos, l'importació de treballadors espanyols i les seues famílies va continuar fins a 1913, duent finalment a Hawái un total de 9262 immigrants espanyols.[15]

A pesar de les esperances de que els immigrants espanyols que varen aplegar a Hawái es quedaren i continuaren treballant en les plantacions de canya de sucre, la majoria va emigrar al territori continental dels Estats Units, generalment Califòrnia, tan pronte com varen poder en busca de majors oportunitats. Tant és aixina que el cens dels Estats Units per a 1930 va enumerar només 1.219 residents (0,3% de la població) d'ascendència espanyola que encara permaneixen en Hawái. Encara que els espanyols tendien a desplaçar-se, varen anar ràpidament suplantats per immigrants de parla hispana de Filipines i Puerto Rico, que en 1930 constituïen, respectivament, el 17,1% i l'1,8% de la població. En comparació, els residents d'ascendència portuguesa en 1930 constituïen el 7,5% de la població.[8]

Cóm varen aplegar a Hawái

Sis barcos entre 1907 i 1913 varen dur més de 9000 immigrants espanyols a Hawaí. Encara que molts dels immigrants portuguesos que els varen precedir en Hawaí varen aplegar en chicotets velers de fusta de menys de mil tonellades de capacitat bruta, tots els barcos que varen participar en l'immigració espanyola eren grans bucs de vapor de passagers en caixco d'acer.

Barcos que varen dur als immigrants espanyols a Hawaii de 1907 a 1913[15]
Nom del barco Tipo de barco Bandera Data d'arribada Port d'orige Dies en la mar Hòmens Dònes Chiquets Total
Heliopolis Barco de vapor Britànica 26 d'abril de 1907 Màlaga
    a través de les Azores		 47 dies 608 554 1084 2246
Orteric Barco de vapor Britànica 13 d'abril de 1911 Porto & Lisboa
    i Gibraltar		 48 dies
(Gibraltar)		 547 373 531 1451
Willesden Barco de vapor Britànica 13 de decembre de 1911 Gibraltar 52 dies 639 400 758 1797
Harpalion Barco de vapor Britànica 16 d'abril de 1912 Gibraltar 51 dies 496 496 626 1618
Willesden Barco de vapor Britànica 30 de març de 1913 Gibraltar 49 dies 491 377 490 1358
Ascot Barco de vapor Britànica 4 de juny de 1913 Cardiff 60 dies 424 327 532 1283
2994 2527 4021
Total 9753
Degut a que 491 dels immigrants en el SS Orteric eren portuguesos,[13][14] va haver una importació neta de 9262 immigrants espanyols.

Cooperació cultural

En 1864, Espanya es va interessar en tindre majors contactes en Hawái, podent establir un cònsul en Honolulu, ya que en eixa época Espanya encara mantenia províncies d'ultramar en el Pacífic. Per lo tant, resultava molt beneficiós diplomàticament buscar vestigis històrics que acostaren la cultura espanyola i hawaiana.[5] Existixen acorts d'agermanament entre associacions musicals i deportives, especialment del surf, compartides entre els archipèlecs de Canàries i Hawái.[16][17]

Vore també

Referències

  1. ↑ ABC.Madrit:Consultat el 2 de decembre de 2020.
  2. ↑ Richard W. Rogers, Shipwrecks of Hawaii: A Maritime History of the Big Island, 1999, Pilialoha Press
  3. ↑ Statewide County HI Archives News..... Spaniards in Hawai'i - Part 1. August 25, 2008
  4. ↑ «Un naufragi posa en evidència l'història oficial dels viages de Cook».
  5. ↑ 5,0 5,1 «¿Varen descobrir els espanyols Hawái?».
  6. ↑ (1980).Hawaiian Journal of History.Hawaii Historical Society.Honolulu:Consultat el 2 de dicembre de 2020.
  7. ↑ (2013).Historical Archaeology.Consultat el 2 de decembre de 2020.
  8. ↑ 8,0 8,1 Els resultats del cens hawaiano dels anys 1872, 1878, 1884, 1890, 1896 i 1900 varen reconéixer varis grups ètnics diferents, inclós el portugués, que en general representava al voltant del 10% de la població durant eixos anys. No obstant, cap d'eixes tornades va separar als residents espanyols en una categoria aparte, ya que el seu número era massa reduït per a fer eixa distinció. Per a una tabulació de les estadístiques de la població hawaiana per a 1872-1900, vore (1903).Hawaiian Almanac for 1903.Thos. G. Thrum.
  9. ↑ (1903).The History of Contract Llabor in the Hawaiian Islands.American Economic Association with The MacMillan Company.Nova York:
    35–42.
  10. ↑ (1903).Report of the Commissioner of Llabor on Hawaii.Government Printing Office.Washington, D. C.:
    20–55.Consultat el 2 de decembre de 2020.
  11. ↑ (1984).Comparative Studies in Society and History.Cambridge University Press.26(2)
    305–324.doi:10.1017/S0010417500010926.
  12. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Spanish Immigrants in the United States (website). Consultat el 2 de decembre de 2020data= 7 de decembre de 2012.
  13. ↑ 13,0 13,1 Pacific Commercial Advertiser (newspaper).Honolulu:Consultat el 2 de decembre de 2020.
  14. ↑ 14,0 14,1 The Hawaiian Gazette.Honolulu:
    1, 8.Consultat el 2 de decembre de 2020.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Chart of Spanish Immigrant ships to Hawaii» (en anglés). Spanish Immigrants in the United States (website). Consultat el 2 de decembre de 2020.
  16. ↑ «‘Chago Melián, Canàries – Hawaii’, protagonisa el tradicional concert de la OST en les festes del Crist».
  17. ↑ «Deportistes d'Hawái surfean sense barreres en Fuerteventura».


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Immigració_espanyola_en_Hawái&oldid=1510697»