L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Pobrea rural

La pobrea rural es referix a les situacions en les que les persones que viuen en regions no urbanes es troben en un estat o condició de carència dels recursos financers i elements essencials per a viure. La poberza rural té en conte factors de la sociologia rural, l'economia rural i els sistemes polítics que donen lloc a la marginació i la desventaja econòmica presents en dites zones.[1] Les zones rurals, per les seues poblacions chicotetes i disperses, solen contar en infraestructures pijor mantingudes i troben majors dificultats per a accedir als mercats, que tendixen a concentrar-se en els centres de població.

Pobrea rural
Gustave Courbet va representar la pobrea rural del sigle XIX en esta pintura.

Les comunitats rurals també enfronten desventages sobre proteccions llegals i socials, ya que les dònes i les comunitats marginades solen tindre més dificultats per a accedir a la terra, l'educació i atres sistemes de respal que favorixen el desenroll econòmic. S'han posat a prova diverses polítiques tant en economies en desenroll com en economies desenrollades, entre elles l'electrificació rural i l'accés a atres tecnologies com a internet, la paritat de gènero i un millor accés al crèdit i als ingressos.

En els estudis acadèmics, la pobrea rural sol analisar-se junt en la desigualtat espacial, que en este context es referix a la desigualtat entre les zones urbanes i rurals.[2] Tant la pobrea rural com la desigualtat espacial són fenomens globals, pero, de la mateixa manera que ocorre en la pobrea en general, les taxes de pobrea rural són més elevades en els països en desenroll que en els països desenrollats.[3]

Moltes zones de l'Àfrica rural, com esta comunitat en Moçambic, sofrixen pobrea rural. Esta dòna va rebre accés a una bicicleta a través d'un programa de desenroll rural centrat en la reducció de la pobrea per mig de bicicletes. L'accés a un transport assequible ha segut clau per a conseguir una major movilitat econòmica en moltes parts del món. Per eixemple, la distribució de bicicletes va ser una de les estratègies principals empleades per China per a reduir la pobrea rural en el sigle XX.[4]

L'erradicació de la pobrea rural per mig de polítiques eficaces i el creiximent econòmic seguix sent un repte constant per a la comunitat internacional, que continua invertint en desenroll rural.[3][5] Segons el Fondo Internacional de Desenroll Agrícola, el 70 % de les persones en situació de pobrea extrema viuen en zones rurals, la majoria d'elles menuts productors o treballadors agrícoles els mijos dels quals de vida depenen en gran mida de l'agricultura.[6] Estos sistemes alimentaris són vulnerables als fenomens meteorològics extrems, que el seu impacte sobre els sistemes agrícoles de tot lo món es preveu que aumente a mida que alvança el canvi climàtic.[7][8]

Aixina que, es preveu que la crisis climàtica reduïxca l'eficàcia dels programes de reducció de la pobrea rural i provoque el desplaçament de comunitats rurals cap als centres urbans.[7][8] l'Objectiu de Desenroll Sostenible 1: fi de la pobrea establix metes internacionals per a abordar estos problemes i està estretament vinculat a les inversions en un sistema alimentari sostenible, com a part del Objectiu de Desenroll Sostenible 2: fam zero.[9][10]

Prevalença

Erro al crear miniatura:
Un gràfic d'Our World in Data que representa evaluacions nacionals de la pobrea rural.

El primer objectiu dels Objectius de Desenroll del Mileni consistia en reduir a la mitat l'extensió de la pobrea extrema per a l'any 2015, meta que es va alcançar a nivell mundial abans del seu determini, en 2010. Per a 2011, este objectiu s'havia complit en totes les regions en desenroll, en excepció de l'Àfrica subsahariana. No obstant, el Fondo Internacional de Desenroll Agrícola va informar de que l'alvanç mundial en la reducció de la pobrea extrema en les zones rurals anava per darrere del conseguit en les zones urbanes.[11] Entre les décades de 1990 i 2010, més de 800 millons de persones varen eixir de la «pobrea moderada», definida com viure en menys de 3,10 dólars nortamericans al dia.[12]

Un anàlisis de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) va determinar que els pobres urbans varen eixir de la pobrea a un ritme més ràpit que els pobres rurals entre les décades de 1990 i 2010, encara que la reducció global de la pobrea rural va variar segons la regió. Solament en Àsia oriental i sudoriental es va reduir de forma substancial la pobrea rural, a on la proporció de població rural no pobra sobre el total va passar del 9 % en la década de 1990 al 33 % en la de 2010. Les taxes de pobrea en Àsia meridional i l'Àfrica subsahariana en la década de 1990 eren comparables a les d'Àsia oriental i sudoriental, pero en abdós regions tant la pobrea urbana com la rural solament es varen reduir de forma modesta. Per un atre costat, Amèrica Llatina i el Carib, aixina com Oriente Pròxim i el nort d'Àfrica, presentaven taxes generals de pobrea moderada baixes ya en la década de 1990, i a lo llarc de les décades estudiades, l'eixida de la pobrea es va produir principalment en les zones urbanes. Estimacions de 2016 indiquen que el 58 % dels pobres d'Amèrica Llatina viu en centres urbans, front a taxes del 25-30 % en atres regions.[12][13]

Erro al crear miniatura:
Canvis en les proporcions de població pobra i no pobra, rural i urbana

Estimacions de l'edició de 2021 de l'informe sobre desenroll rural varen determinar que, a nivell mundial, 627 millons de persones vivien en situació de pobrea extrema, de les quals el 70 % (437 millons de persones) es trobaven en zones rurals. La pobrea moderada també es concentrava majoritàriament en zones rurals, en un 74 % en dites àrees. L'Àfrica subsahariana i Àsia meridional són les regions que enfronten les taxes més altes de pobrea extrema i moderada, tant en zones urbanes com a rurals.[13]

Factors causants

Falta d'infraestructura

Erro al crear miniatura:
L'accés a infraestructures sanitàries i d'aigua resulta crucial per a que les comunitats rurals puguen superar reptes com la pobrea. No obstant, la producció econòmica desigual de les comunitats rurals fa que siga menys provable que reben inversió en infraestructures, com el sanejament.

La pobrea rural sol ser producte d'una infraestructura deficient que obstaculisa el desenroll econòmic i la movilitat. Les zones rurals solen carir de carreteres suficients que permeten un major accés a insumos agrícoles i als mercats. Sense carreteres, la població rural pobra queda desconectada del desenroll tecnològic i dels mercats emergents en zones més urbanes. La deficient infraestructura dificulta la comunicació, lo que provoca aïllament social entre la població rural pobra, gran part de la qual té un accés llimitat als mijos de comunicació i a les fonts de notícies. Dit aïllament dificulta l'integració en la societat urbana i els mercats establits, lo que podria traduir-se en un major desenroll i seguritat econòmica. Ademés, els sistemes de rec deficients o inexistents amenacen els rendiments agrícoles per l'incertitut en el suministrament d'aigua per a la producció de cultius. Moltes zones rurals pobres carixen de qualsevol sistema de rec per a almagasenar o bombejar aigua, lo que es traduïx en menys cultius, menys dies d'ocupació i menor productivitat. Tant la falta de carreteres com els sistemes de rec insuficients deriven en una major intensitat de treball en numeroses comunitats rurals.

Investigadors de el ODI (Overseas Development Institute) varen portar a terme una revisió bibliogràfica per a evaluar la relació entre tot tipo de carreteres i, per un costat, el seu impacte en la seguritat, i per un atre, els efectes de la construcció de carreteres en l'accés a servicis com la salut i l'educació (prestació de servicis), en particular en zones rurals fràgils, poc poblades o mal ateses dels països en desenroll.

No varen trobar proves directes relatives a l'impacte de l'infraestructura vial sobre la seguritat, i varen observar que els estudis solament aborden vínculs teòrics del desenroll d'infraestructures. Existixen diversos canals, directes i indirectes, a través dels quals l'infraestructura de transport pot afectar la seguritat i la consolidació de la pau. Els autors coincidixen que els programes d'infraestructura poden eixercitar potencialment tres funcions en contexts fràgils: com a motor de recuperació econòmica i millora en la prestació de servicis, com a part d'un procés d'enfortiment institucional, i en l'estabilisació i consolidació de la pau.

Sostenen que les proves sobre estos vínculs causals són escasses, encara que s'ha demostrat que alguns aspectes del desenroll d'infraestructures, entre ells, pero no exclusivament, la construcció de carreteres, resulten eficaces en contexts de països fràgils. Els programes d'impacte ràpit encara no han demostrat ser eficaços per a reforçar la consolidació de la pau i la seguritat en Estats fràgils i afectats per conflictes.

La seua revisió bibliogràfica va presentar algunes proves de que el desenroll vial genera ocupació, en ocasions per als grups més vulnerables o pobres. Es varen trobar estudis de cas que mostren que els programes de desenroll vial poden generar oportunitats d'ocupació a curt determini en regions fràgils i afectades per conflictes, en particular quan el desenroll de carreteres rurals es porta a terme per mig del desenroll impulsat per la comunitat o en especial émfasis en l'inclusió a través de métodos participatius. Les proves es llimiten en la seua majoria al número d'hores d'ocupació generades o de persones amprades, i inclouen escassa evaluació d'impacte rigorosa.

També es varen trobar algunes proves de que la construcció de carreteres rurals va reduir l'aïllament dels grups minoritaris i va oferir majors oportunitats d'inclusió en l'activitat econòmica més àmplia. No obstant, estes proves no es relacionaven directament en la reducció de conflictes o la millora de la seguritat. La bibliografia sobre pobrea i aïllament definix açò com l'accés a mercats de insumos i productes, l'accés a servicis d'educació i salut, i l'accés a oportunitats laborals, aspectes a través dels quals l'accés vial contribuïx a reduir la pobrea.


Les proves, en la seua majoria de caràcter qualitatiu, sugerixen que la construcció o el manteniment de carreteres rurals té un impacte positiu en la prestació de servicis públics. En general, el desenroll vial rural millora l'accés tant dels usuaris com dels proveïdors, gràcies a la reducció dels temps de desplaçament i dels costs de transport, si ben estos beneficis tendixen a favorir de forma desproporcionada a els qui tenen més influència i major nivell educatiu. Les comunitats rurals solen otorgar gran importància al desenroll vial i consideren que millora l'accés als mercats i a les instalacions de salut i educació.[14]

Barreres geogràfiques

Ademés, la pobrea pot vore's propiciada per barreres geogràfiques. Algunes regions es troben situades en paisages geogràfics inhòspits i rígits, lo que fa que el desenroll resulte pràcticament inalcançable. Els habitants d'estes zones solen enfrontar-se a la falta d'accés a necessitats bàsiques i, en ocasions, són desatesos per governs en escassos recursos financers; les autoritats poden mostrar poc interés en impulsar el desenroll de dites zones, deixant aixina a la població local exposta a les conseqüències adverses de la pobrea. Els obstàculs geogràfics més destacats —com a illes remotes o de reduït tamany, extensos archipèlecs, regions escassament poblades i terrenys accidentats com els paisages montanyosos del Himalaya i els Andes— constituïxen formidables barreres per al desenroll.[15][16][17]

Insuficient accés als mercats

La falta d'accés als mercats —ya siga per infraestructura o productivitat deficients, educació llimitada, o informació insuficient— impedix l'accés tant a la mà d'obra com al capital. En moltes societats rurals existixen poques oportunitats d'ocupació fòra de l'agricultura, lo que a sovint genera inseguritat alimentària i d'ingressos per la naturalea precària de l'activitat agrícola. Els treballadors rurals es concentren majorment en ocupacions com a propietaris-cultivadores, arrendataris agrícoles, aparceros, cuidadors informals, jornaleros agrícoles i pastors de ganado. Sense accés a atres mercats laborals, els treballadors rurals seguixen amprant-se per salaris extremadament baixos en treballs agrícoles que solen presentar fluctuacions estacionals i, per tant, poca seguritat d'ingressos. Ademés de la mà d'obra, la població rural pobra sol carir d'accés als mercats de capital i a les institucions financeres, lo que dificulta la seua capacitat de generar aforros i obtindre crèdit que podria amprar-se per a adquirir capital de treball o aumentar el seu suministrament de matèries primeres. Combinat en l'escassea d'oportunitats laborals, l'escàs accés al crèdit i al capital perpetua la pobrea rural.[3]

Pobrea rural front a urbana en els Estats Units

En els Estats Units, la taxa de pobrea és tant més alta com més persistent en les zones rurals que en les urbanes. Els treballadors rurals es veuen perjudicats per salaris més baixos i un menor accés a mercats laborals millor remunerats.[18] En conseqüència, el subempleo i el treball informal són més freqüents en les zones rurals que en les urbanes. Quan existix ocupació formal, est actua com un esmortidor menys eficaç contra la pobrea.[18] Entre els comtats en pobrea persistent, el 95 % són rurals, front a solament un 2 % de comtats urbans.[19]

Ademés, per la distribució de les persones en situació de pobrea en els Estats Units, que normalment es concentra en determinats veïnats en lloc de distribuir-se de forma homogénea a nivell nacional, els qui viuen en zones a on la pobrea està molt concentrada enfronten, de fet, més adversitats de les que les seues pròpies circumstàncies individuals explicarien per sí soles; s'ha comprovat que la pròpia concentració de la pobrea contribuïx a fenomens com una pijor salut, majors taxes de criminalitat, menors taxes d'escolarisació (majors taxes d'abandó escolar) i menors taxes d'ocupació, en comparació a atres persones en situació de pobrea que no viuen en dites zones concentrades.[20]

Falta de vehículs de càrrega no motorisats en rodes (carretillas i carretones)

Numeroses organisacions internacionals de desenroll han estudiat, documentat, recomanat i coincidit que la falta de movilitat obstaculisa el progrés i el desenroll humà. No obstant, existix molt poca evidència de que algú haja intentat realment abordar i aliviar el problema introduint carretillas i carretones en zones remotes i rurals, a on resultarien més beneficiosos.

Obertura de les economies al comerç internacional

Alguns canvis econòmics a nivell macro s'han associat en un aument de les desigualtats espacials.[2] Numerosos estudis han mostrat un víncul entre una major obertura comercial, acompanyada d'atres polítiques neolliberals, i una major incidència de la pobrea rural i les desigualtats espacials.[21][22][23][24] En China, per eixemple, una major obertura comercial oferix a lo manco una explicació parcial de les disparitats més pronunciades entre zones rurals i urbanes,[21] i en Vietnam, la lliberalisació comercial ha donat lloc a majors taxes de pobrea en les zones rurals.[24] Abdós nacions demostren que, pese a una major obertura i creiximent, les desigualtats espacials no necessàriament disminuïxen en proporció al creiximent econòmic general. Ademés, la promoció de l'agricultura orientada a l'exportació s'ha relacionat en una disminució de la seguritat alimentària de les poblacions rurals.[25][26]

Deficiències educatives i de servicis socials

Erro al crear miniatura:
Una escola rural en el departament de Colónia, Uruguay. Uruguai va invertir en infraestructura escolar rural a mitan del sigle XX, encarregant la construcció d'edificis a constructors de les pròpies comunitats rurals i garantisant que les escoles contaren en docents ben capacitats. Açò ha generat canvis duradors en les comunitats rurals, brindant als estudiants un major accés a la movilitat social.

En moltes societats rurals, la falta d'accés a l'educació i les oportunitats llimitades per a adquirir i millorar competències inhibixen la movilitat social.[3] Els baixos nivells educatius i l'escassea de competències fan que gran part de la població rural pobra treballe com a agricultors de subsistència o en ocupacions informals i insegurs, perpetuant aixina l'estat de pobrea rural. Una educació inadequada en matèria de salut i necessitats nutricionals sol derivar en subnutrición o malnutrición entre la població rural pobra.

L'aïllament social provocat per carreteres inadequades i un accés deficient a l'informació dificulta especialment que la població rural pobra accedixca a l'assistència sanitària (i puga costejar-la), lo que es traduïx en pijor salut i majors taxes de mortalitat infantil. S'han observat disparitats tant en Àsia com en Àfrica entre zones rurals i urbanes sobre l'assignació de servicis públics d'educació i salut.[5][27]

Estudi de cas: Àfrica

Erro al crear miniatura:
Un gràfic que mostra la participació desigual dels chiquets rurals en l'educació en Ghana. La combinació de majors distàncies, la pressió d'ajudar a les famílies en els seus mijos de vida rurals i una menor valoració dels resultats educatius conduïxen a una menor participació escolar, inclús a on existixen requisits llegals al respecte.

Un estudi realisat en 24 països africans va concloure que «els nivells de vida en les zones rurals estan casi universalment per darrere dels de les zones urbanes».[27] Sobre educació, la matriculació escolar i la proporció de matriculació entre chiquetes i chiquets és molt menor en les zones rurals que en les urbanes. S'observa una tendència similar en l'accés a l'atenció neonatal, ya que els qui viuen en zones rurals tenen un accés molt menor a estos servicis que els seus homòlecs urbans.

També hi ha molts més chiquets desnutridos en les zones rurals d'Àfrica que en les urbanes. En Zimbabue, per eixemple, la proporció de chiquets desnutridos és més del doble en les zones rurals (34 % de taxa de desnutrición) que en les urbanes (15 % de taxa de desnutrición). La desigualtat entre zones urbanes i rurals, i els llocs a on la pobrea rural és més prevalente, es dona en els països a on la població adulta conta en menor nivell educatiu.[27]

Açò es va comprovar en els països saharians de Burkina Faso, Mali i Níger, a on la desigualtat regional alcança el 33 %, el 19,4 % i el 21,3 %, respectivament. En cada u d'estos països, més del 74 % dels adults carix d'educació. En general, en gran part d'Àfrica, els qui viuen en zones rurals experimenten més pobrea i menys accés a l'atenció sanitària i l'educació.

Sistemes agroalimentaris i pobrea

Erro al crear miniatura:
Costs amagats quantificats dels sistemes agroalimentaris per categoria de cost (esquerra) i subcategoría (dreta), 2020
Erro al crear miniatura:
Proporció dels costs amagats quantificats dels sistemes agroalimentaris respecte al PIB per grup d'ingressos (costs amagats per càpita a la dreta)

Pese a l'abundància de beneficis en els esclavons posteriors de les cadenes de suministrament alimentari, molts treballadors dels sistemes agroalimentaris són pobres. l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura considera açò un fallo distributivo, ya que les polítiques agroalimentàries i els mecanismes institucionals no conseguixen garantisar un nivell mínim d'ingressos dignes a totes les persones amprades en dits sistemes, pese a la disponibilitat de recursos per a fer-ho. Un estudi de la FAO que va estimar els impactes amagats socials, sanitaris i ambientals dels sistemes agroalimentaris per mig de la contabilitat de costs totals (TCA, per les seues sigles en anglés) atribuïx 520 000 millons de dólars nortamericans en costs amagats socials derivats de la pobrea i 51 000 millons de dólars derivats de la desnutrición en 2020 (d'un total mundial de 12,7 billons de dólars). Estos costs són més pronunciats en els països de baixos ingressos, a on representen més del 50 % de tots els costs amagats quantificats dels sistemes agroalimentaris. També són considerables en els països d'ingressos mijos-baixos, a on alcancen el 12 % del total de costs amagats de dits sistemes. En considerar-se com a proporció de el PIB, lo que oferix una millor idea de la càrrega que soporten les economies nacionals i ajuda a determinar on priorisar els recursos internacionals per a abordar estos costs, els costs amagats socials en els països de baixos ingressos alcancen un estimat del 14 %.[28]

La FAO estima ademés que els ingressos de les persones en situació de pobrea moderada que treballen en els sistemes agroalimentaris deuen aumentar, en promig, un 57 % en els països de baixos ingressos i un 27 % en els països d'ingressos mijos-baixos per a evitar els costs derivats del fallo distributivo en dits sistemes.[28]


Referències

  1. ↑ Janvry, A. de, E. Sadoulet i R. Murgai. 2002. «Rural Development and Rural Policy» [Desenroll rural i polítiques rurals] (en anglés). En B. Gardner i G. Rausser (eds.), Handbook of Agricultural Economics, vol. 2, A, Ámsterdam: North-Holland: 1593-658.
  2. ↑ 2,0 2,1 (2005) Spatial inequality and development (en en), Oxford Nova York: Oxford University Press. ISBN 9780199278633. Versió en pdf.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 (1992) The State of World Rural Poverty: An Inquiry into Its Causes and Consequences (en en), Nova York: University Press. ISBN 9789290720034.
  4. ↑ «The Rise and Fall of Chinenca's Cycling Empires» (en en-us). Foreign Policy. Consultat el 26 d'octubre de 2023.
  5. ↑ 5,0 5,1 Otsuka, Keijiro. 2009. Rural poverty and income dynamics in Àsia and Africa. [Pobrea rural i dinàmiques d'ingressos en Àsia i Àfrica] (en anglés). Nova York: Routledge.
  6. ↑ «Transforming food systems for rural prosperity» (en en). www.ifad.org. Consultat el 23 de giner de 2024.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Poverty, rural population distribution and climate change».Environment and Development Economics.23(3)
    234-256.ISSN 1355-770X.doi:10.1017/S1355770X17000353.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Poverty and climate change: introduction».Environment and Development Economics.23(3)
    217-233.ISSN 1355-770X.doi:10.1017/S1355770X18000141.
  9. ↑ «SDG 2. Zero hunger | Sustainable Development Goals | Food and Agriculture Organization of the United Nations» (en en). www.fao.org.
  10. ↑ «SDG 1. No poverty | Sustainable Development Goals | Food and Agriculture Organization of the United Nations» (en en). www.fao.org.
  11. ↑ «MDG 1 - Eradicate extreme poverty and hunger - MDG Monitor» (en en-us). Millennium Development Goals.
  12. ↑ 12,0 12,1 (2017) FAO (ed.). Leveraging food systems for inclusivament rural transformation (en en), Roma: Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. ISBN 978-92-5-109873-8.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Transforming food systems for rural prosperity» (en en). www.ifad.org.
  14. ↑ Farhat, M. Hayes, J. Giner de 2013, Impact of roads on security and service delivery, EPS-PEAKS (Economic and Private Sector - Professional Evidence and Applied Knowledge Services) http://partnerplatform.org/?c5380566
  15. ↑ «Geographic and soci-economic barriers to rural electrification: New evidence from Indian villages».Energy Policy.106
    278-287.ISSN 0301-4215.doi:10.1016/j.enpol.2017.03.048.
  16. ↑ «Battling Breast Cancer: Women's Narratives of Struggle, Family Support and Survival from Rural Sindh, Pakistan».Pakistan Journal of Women's Studies: Alam-i-Niswan.26(1)
    21-40.ISSN 2708-8065.doi:10.46521/pjws.026.01.0015.
  17. ↑ «Geographic barriers to achieving universal health coverage: evidence from rural Madagascar».Health Policy and Planning.36(10)
    1659-1670.ISSN 1460-2237.doi:10.1093/heapol/czab087.
  18. ↑ 18,0 18,1 Mosely, Jane i Miller, Kathleen. 2004. «Spatial Variations in Factors Affecting Poverty» [Variacions espacials en els factors que afecten la pobrea] (en anglés). RUPRI Rural Poverty Research Center.
  19. ↑ Miller, Kathleen K., Crandall, Mindy S. i Bruce A. Weber. 2002. «Persistent Poverty and Plau: How Do Persistent Poverty and Poverty Demographics Vary Across the Rural Urban Continuum?» [Pobrea persistent i ubicacions: ¿cóm varien la poberza persistent i la demografia de la poberza en la seqüència rural i urbana?] (en anglés)[enllaç trencat] Ponència preparada per a la reunió anual de la American Agricultural Economics Association / Rural Sociological Society, juliol de 2003, en Montreal, Quebec, Canadà.
  20. ↑ Tickamyer, Ann (ed.). Rural Poverty in the United States, 1.ª edició (en en), Columbia University Press, pp. 31-32. ISBN 9780231544719.
  21. ↑ 21,0 21,1 «Fifty years of regional inequality in China: a journey through central planning, reform, and openness».Review of Development Economics.9(1)
    87-106.doi:10.1111/j.1467-9361.2005.00265.x.
  22. ↑ «Spatial inequality and development».Oxford University Press.Oxford Nova York:
    237-259. Versió en llínea.
  23. ↑ «Spatial inequality and development».Oxford University Press.Oxford Nova York:
    292-310. Versió en llínea.
  24. ↑ 24,0 24,1 Jensen, Henning Tarp, i Finn Tarp. 2005. «Trade Liberalization and Spatial Inequality: A Methodological Innovation in a Vietnamese Perspective» [Lliberalisació comercial i inequïtat espacial: una innovació metodològica des d'una perspectiva vietnamita] (en anglés). Review of Development Economics. Volum 9, número 1, febrer, pp. 69-86.
  25. ↑ Wagao, J. (1992) «Adjustment Policies in Tanzània, 1981–9: The Impact of Growth, Structure and Human Welfare» [Polítiques d'ajust en Tanzània en 1981-9: l'impacte del creiximent, l'estructura i el benestar humà] (en anglés), en G. Cornia, R. van der Hoeven i T. Mkandawire (eds), Africa's Recovery in the 1990s: From Stagnation and Adjustment to Human Development, Nova York: St Martin's Press.
  26. ↑ «From adjustment to development in Africa: conflict, controversy, convergence, consensus».St. Martin's Press.Nova York, Nova York: També disponible com a artícul de revista.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Sahn, D., i D. Stifel. 2003. «Urban–Rural Inequality in Living Standards in Africa» [Desigualtat urbana i rural en els estàndarts de vida en Àfrica] (en anglés). Journal of African Economies 12(1):564-97.
  28. ↑ 28,0 28,1 (6 de novembre de 2023) The State of Food and Agriculture 2023 (en en), FAO. doi:10.4060/cc7724en. ISBN 978-92-5-138167-0.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pobrea_rural&oldid=1441163»