Aparcería
El contracte de aparcería (del llatí apartiarius, «a parts», «a la part») és aquell contracte de tipo associatiu pel qual el propietari (cedente aparcero, arrendatari o enfiteuta) d'una finca rústica encarrega a una persona física (cesionario aparcero o simplement aparcero) l'explotació agrícola de dita finca a canvi d'un percentage en els resultats. Habitualment du anex un dret d'habitació a favor de l'aparcero sobre un immoble siti en la finca.
Una accepció de la aparcería molt comuna en Catalunya és la masoveria.[1] Basant-se en dit dret d'habitació o en la cessió d'us, a lo llarc dels últims anys s'han desenrollat diversos proyectes de aparcería en territori urbà, principalment també en Catalunya, donant lloc a l'us del concepte de «masoveria urbana».[2][3] Estes relacions de aparcería solen basar-se en la remodelació o manteniment de la vivenda a canvi de la possibilitat d'habitar-la durant un periodo de temps acordat.
Història
Històricament esta figura s'ha utilisat més en aquells territoris en els que l'explotació agrícola directa era menys rendable. Per mig de la aparcería, per tant, el latifundiste s'ha assegurat el màxim rendiment possible de les seues possessions per mig de l'atomisació de l'unitat d'explotació, i sobretot per mig del risc compartit en un explotador directe absolutament depenent de la rendabilitat de dita explotació. Antigament era habitual que el aparcero li pagara al propietari de la terra la mitat de la seua producció, si ben també podia realisar-se dit contracte en base en el manteniment o remodelació de la finca.
S'ha pogut vore este tipo de contractes en l'història econòmica europea (Grècia, Itàlia, Rússia, Espanya i atres països) i després americana (Argentina, Paraguai i atres països).[4]
Regulació
Este tipo de contracte ha sobrevixcut en varis països:
Llegislació espanyola
Segons la llegislació espanyola, el contracte deu constar per escrit. No obstant, segons la jurisprudència dit requisit no obsta la seua validea, i ya que és una institució jurídica d'arraïlada tradicional, la seua formalisació verbal sol donar-se.
Pot dir-se que cada regió espanyola té una espècie concreta de conveni sent provablement la més mentada la masoveria del camp català. En Catalunya la masovería està contemplada en la llei 18/2007, del 28 de decembre, del dret a la vivenda, i el art.74 considera la masovería urbana un règim de vivenda destinat a fins socials.[2]
La Llei 49/2003, de 26 de novembre, d'arrendaments rústics és l'encarregada de regir este tipo de contractes: Pel contracte de aparcería, el titular d'una finca o d'una explotació cedix temporalment el seu us i fruïment o el d'algun dels seus aprofitament, aixina com el dels elements de l'explotació, ganado, maquinària o capital circulant, convenint en el cesionario aparcero en repartir-se els productes per parts alícuotas en proporció a les seues respectives aportacions.[2]
Argentina
En Argentina: Llei 13246/1948, modificada per llei 22298/1980, d'arrendaments i aparcerías rurals.
Uruguai
En Uruguay: Còdic Rural (Capítul XIV: Aparcería), Decrete-Llei 14.384 (Arrendaments Rurals) i Llei 16.223 (Predios Rurals).
Mèxic
En Mèxic: Còdic Civil Federal, dins del seu Títul Decimoprimero "De les Associacions i Les Societats", Capítul VII "De la Aparcería Rural", artículs 2739 al 2763.
Colòmbia
En Colòmbia: Llei 6 de 1975: Norma sobre contractes de aparcería i les seues formes. Artícul 1: "La Aparcería és un contracte per mig del qual una part que es denomina propietari acorda en una atra que es diu aparcero, explotar en mútua colaboració un funde rural o una porció d'este en la finalitat de repartir-se entre si els fruts o utilitats que resulten de l'explotació".[5][6]
No existix la figura de Aparcería Urbana com a alternativa de vivenda.
Referències
- ↑ Saguer Homs, Enric (2011). «4. Els tractes de masoveria», Enric Saguer (ed.). Forçats a foc i llum: Una història oral dels ultims masovers de la regió de Girona, 1930-2000 (en català), Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «MASOVERÍA URBANA: UNA ALTERNATIVA AL PROBLEMA DE ACCESO A LA VIVIENDA».
- ↑ «Masoveria Urbana per la Llar Alternariva».
- ↑ Luis Alberto Gazzolo«El contracte de aparcería».Sitie argentí de producció animal.Consultat el 14 de novembre de 2018.
- ↑ «No. 006 de 1975 Normes sobre contractes de aparcería i formes - SAC - Societat d'Agricultors de Colòmbia». www.sac.org.co. Archivat des d'el original, el 24 de giner de 2019. Consultat el 24 de giner de 2019.
- ↑ «El Contracte de Aparcería: Un obstàcul del Llaurador per a l'accés a la propietat de la Terra, la Justícia i el Treball Digne».http://tangara.uis.edu.co/biblioweb/tesis/2006/120177.pdf.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aparcería» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.