Iglésia de Sant Pedro Telmo (Buenos Aires)
.JPG)
La Iglésia de Sant Pedro González Telmo és una iglésia catòlica ubicada en el barri de Sant Telmo en la Buenos Aires, Argentina.
Va ser construïda originalment pels jesuïtes a partir de 1734 en el nom de Iglésia de La nostra Senyora de Belén. La seua construcció va ser terminada i modificada molts anys despuix, pero encara conserva gran part de la construcció original, sent una de les iglésies més antigues de la ciutat. Va ser declarada Monument Històric Nacional en 1942.[1]
Història
La construcció de l'iglésia va escomençar en 1734. El proyecte va ser realisat per l'arquitecte jesuïta Andrés Blanqui i en l'obra varen intervindre atres dos religiosos de la Companyia de Jesús, Juan Bautista Prímoli i José Schmidt. En emmalaltir-se este últim els jesuïtes varen encarregar la continuació de l'obra a l'arquitecte italià Antonio Masella, qui ademés va construir en 1760 la Casa d'Eixercicis Espirituals i Capella domèstica dels Jesuïtes, actualment el Museu Penitenciari Argentí.
En 1767, per l'expulsió de l'orde, el conjunt d'edificis conegut com "La Residència" (iglésia, escola i casa d'eixercicis), va passar a l'administració estatal baix la tutela de la Junta de Temporalitat.[2] El temple va quedar sense terminar i en 1795 el solar va ser ocupat per l'Orde dels Betlemitas, dedicats a assistir als malalts i pobres. Recent en 1858 va ser terminada la seua cúpula pel constructor italià José Della Valle, en l'época del clero secular, sent retor el Presbítero José A. Martínez.
La construcció de l'iglésia va ser terminada en 1876, quan es varen concloure les dos torres proyectades per l'ingenier i arquitecte Pedro Benoit. En una intervenció que desvirtuó les traces colonials, que l'interior del temple encara conserva, la frontera va ser transformada íntegrament per Pelayo Sainz en 1931, d'acort en un disseny neocolonial. L'interior, de llínees molt senzilles, guarda valiosos altars i pintures de l'escola cuzqueña.
En 2005 va ser reobert al públic un dels claustres originals, a on s'exponen diversos objectes pertanyents a les etapes que va viure l'iglésia, com una cadira de cuiro que varen utilisar els jesuïtes entre 1734 i 1767, una taula de marbre que els pares betlehemitas varen usar per a operar ferits durant les invasions angleses i un púlpit donado per Manuel Belgrano en 1805.
Edifici
Exterior
l'atri va ser emmanisat en 1899, i s'accedix a ell des del carrer Humberto 1.º per escals de marbre. En els seus murs es veuen numeroses plaques commemoratives que nos revelen la grandea de la seua història. Abans de l'ingrés al temple es veu una làpida de marbre blanc, que marca la tomba del 4.º Retor, P. J. A. Martínez, fallit durant l'epidèmia de còlera de 1858. La Frontera actual va ser restaurada entre 1916 i 1931, per l'arquitecte Pelayo Sainz: és de tipo eclèctic, neocolonial barroc.
El front presenta dos imponents torres, dividides en tres seccions. Les inferiors són de forma cúbica i varen ser construïdes en 1734; i les dos superiors, octogonals, són de 1852. Apleguen a 40 metros d'alt. Tenen influència andalusa, adornades en rajoletas blancs i estucs propis de l'art plateresco. En el seu interior es troben les tres campanes. Entre les dos torres s'alça una image de Sant Pedro González Telmo, en els símbols del seu intercesión: una nau en la mà esquerra i una vela en la dreta.
Baix de l'estàtua, figura la frase "Haec est domus domini", que en espanyol significa: "Esta és la casa del senyor"
Interior
El temple, que impacta pel seu magnificencia i calidea, té una planta de creu llatina, cúpula coronant el travessia i capellas en les naus laterals. La nau central té volta de mig punt en arcs recolzats en grossos pilars. Medix 44,20 x 9,45 metros.
La llitúrgia se celebrava en la nau de l'esquerra o de Sant Josep. Abans de la travessia es troben dos obres artístiques, de distintes époques: el púlpit i el comulgatorio. El primer és el que Belgrano va manar a construir per a Sant Telmo, obra de l'artiste espanyol Manuel G. Hernández, de forma octogonal, i en les seues parets figuren les imàgens dels Evangelistes i l'escut betlemita. En el sostre, una coloma simbolisa l'Esperit Sant. Arremata en un àngel, obra de les Missions Jesuíticas, tot de fusta tallada i pintada en làmines d'or i esmalt.
Abans del presbiteri es troba el gran comulgatorio de marbre de Carrara, colocat a fins del XIX. La cúpula té 38,40 m d'altura, en quatre finestres i llanterna. Aplegant al presbiteri s'admira el retaule, en l'antic altar major adossat. Ho va construir el tallista José Merlang en 1833, en l'ajuda del governador Juan Manuel de Roses. L'image de la Santíssima Trinitat corona el retaule. Davall un oli de la Sagrada Família. Davall hi ha tres hornacinas separades per huit columnes corintias. A l'esquerra l'image de sant Telmo i a la dreta la de sant Juan de Deu; en el centre l'image de Nostra Senyora de Belén, de l'artiste veneciano Carlos Preboran, de 3 metros d'altura, en fusta policromada, entronisada el 15 d'agost de 1903.
La part inferior del retaule, està adornada en bajorrelieves dorats al full, representant motius marins: significant el patrocini de Sant Telmo sobre els hòmens de el mar. En el baldaquino, una creu d'estil portugués que data del XVIII. Flaquean l'altar major dos imàgens de les Missions Jesuíticas: a l'esquerra sant Agustín i a la dreta sant Nicolás. En el centre del presbiteri es troba l'altar fix i la sèu del celebrante. En abdós naus laterals hi ha nou altars de distintes époques.
A l'esquerra l'altar de la reserva del Santíssim Sacrament, en una image espanyola de Sant Josep en el chiquet Jesús dormit en els seus braços. Seguixen els altars del Gólgota, Santa Ana i Nostra Senyora del Carmen. En el primer es troba la graciosa image de Nostra Senyora dels Remeis, talla de vestir en cabell natural, dels pares betlemitas. En l'ala de la dreta es troben els següents altars: Sant Rafael, image esculpida en París, donada pel Sr. Rafael Elizalde, en compliment d'un vot. Davall, en chicoteta hornacina, Nostra Senyora de Luján (rèplica exacta). Després el del Sagrat Cor, l'últim en construir-se, en columnes salomónicas.
Seguix l'Altar de Sant Telmo. Image de vestir duta d'Espanya. Ho flanquegen quatre banderes. A l'esquerra, Argentina i Sant Telmo; a la dreta, Espanya i Galícia. Seguixen els altars de Nostra Senyora de la Mercé i Sant Roque.
Hi ha ademés atres imàgens d'importància artística. El Crist de l'Agonia, el Nazareno i una Pietat, de gran expressió. En eixir per la porta central, a la dreta, es troba la Capella de la Fundació, a on es troba el primitiu quadro de La nostra Senyora de Belén, que va dur el donant, Don Ignacio Bustillo i Ceballos en 1734, còpia autèntica del que es venerava en l'antic Hospital Antón Martín, de Madrit. Mereix menció la diminuta image de vestir de singular riquea de La nostra Senyora de l'Esperança, duta d'Espanya.
S'ingressa al cor per una angosta escala, oberta en el mur de la nau esquerra del temple. Abans d'aplegar al cor es troba una escala que conduïx al campanar, adornada en les úniques rajoletes tipo Talavera de la Reina que es varen poder rescatar sancers de les torres. El Cor posseïx un esplèndit orgue tubular simfònic, d'orige italià, de la casa Locatelli de Bérgamo, que conta en 2800 tubos. De timbre lluent i sonor, és reconegut per organistes nacionals i estrangers, per a brindar concerts de música religiosa.
El temple encara conserva originals les seues portes, el finestral superior i els murs. Les seues mides són 15 m x 11 m i termina en una magnífica cúpula en llanterna, que aplega a 20 m, de la qual pender una arrapa de 1901. Guarda obres artístiques i històriques d'importància. En primer lloc, la colecció de les Sibilas: dotze olis del XVIII, única en Argentina, representa dotze dònes endevines. Les figures que tenen estil europeu i cuzqueño, mostren en un óval, escenes de la vida de Crist i de la seua Santa Mare, per lo que li les crida "Sibilas Cristianes". Duen els noms en llengua llatina, de la mitologia antiga: Elespóntica, Eritrea, Cumana, etc. No es coneix la procedència d'esta colecció.
Es troba una taula de marbre blanc, que va pertànyer a l'Hospital del Protomedicato; es va usar per a intervencions quirúrgiques i durant els invasions angleses. Aixina mateix en les epidèmies de còlera i febra groga del XIX. El moble retaule que comprén la paret oest, és de caoba; tallat a mà. Enfront es troba l'image de La nostra Senyora del Sufragi, talla de fusta, de Gènova. Hi ha vitrines en valioses imàgens i armaris en ornaments antics de brocato francés.[3]
Rets socials
Actualment la parròquia conta en dos vies de comunicació en les rets socials una d'ella, per mig de la seua Web Site: http://www.parroquiasantelmo.org O per mig de Facebook: https://es-es.facebook.com/ParroquiaSanTelmo
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Pedro Telmo (Buenos Aires)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.