Púlpit
Un púlpit o trona és una plataforma elevada que hi ha als temples catòlics i als refetors dels monestirs i convents que servia per a la predicació o per a la lectura en veu alta. A les esglésies s'acostumen a trobar adossades a una columna o pilar de la nau central, prop del presbiteri. Poden ser construïdes en fusta o bé d'obra i s'hi acostuma a accedir per una escala que pot ser, igualment de fusta o bé obrada. Sovint disposen d'una peça superior anomenada tornaveu que com el seu nom indica servia per a millorar l'acústica de la predicació quan es feia sense amplificació.[1]
Les trones o púlpits sorgeixen com una evolució dels ambons i comencen a adquirir un gran desenroll a partir de la Baixa Edat Mijana, en paral a la importància creixent de la predicació. Algunes d'elles són notables obres d'art. La reforma litúrgica derivada del Concili Vaticà II i la introducció d'altaveus a les esglésies va fer caure en desús la predicació dels dels púlpits. Els púlpits dels refetors de convents i monestirs s'acostumen a trobar en una paret lateral i des d'allí es llegeix la Bíblia o atres textos mentre la comunitat fa els seus àpats.
-
Púlpit de l'església de Sant Roch, de Montpeller
-
Púlpit de la catedral de Besiers
-
Púlpit de la Cartoixa de Granada
- Este artícul conté una traducció derivada de «Púlpit» de Wikipedia en català publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Púlpit.
- ↑ (2003) Diccionario d'Arte II, Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), p. p.195. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5.