Idioma vedda

El idioma vedda és una llengua amenaçada que és utilisada pel poble indígena vedda de Sri Lanka. Ademés, comunitats com els veddas de la costa i els veddas d'Anuradhapura que no s'identifiquen estrictament com veddas també utilisen paraules de la llengua vedda en part per a comunicar-se durant la caça o per a vores religioses, en tota l'illa.

Quan es va realisar un estudi de camp sistemàtic en 1959, l'idioma estava confinat a la generació major de veddas de Dambana. En la década de 1990, els veddas que es autoidentificaban com a tals coneixien poques paraules i frases en vedda, pero hi havia individus que coneixien l'idioma de manera integral. Inicialment, va existir un debat considerable entre els llingüistes sobre si el vedda és un dialecte del cingalés o un idioma independent. Estudis posteriors indiquen que la llengua parlada pels veddas actuals és una llengua criolla que va evolucionar des de temps antics, quan els veddas varen entrar en contacte en els primers cingaleses, d'els qui varen prendre prestades cada volta més paraules i característiques sintètiques, donant com a efecte acumulatiu que el vedda s'assembla al cingalés en molts aspectes, pero el seu núcleu gramatical permaneix intacte.

La(s) llengua(s) vedda originària(s) és d'orige llingüístic desconegut, mentres que el cingalés és part de la branca indoaria de la família de llengües indoeuropeas. Fonológicamente, el vedda es distinguix del cingalés per la major freqüència de sons palatals [c] i [ɟ]. L'efecte també es veu accentuat per l'adició de sufixos inanimados. Morfològicament, les classes de paraules del vedda són substantius, verps i invariables, en distincions de gènero úniques en sustantius animats. Ha reduït i simplificat moltes formes del cingalés, com els pronoms de segona persona i les denotació de significats negatius. En lloc de prendre prestades paraules noves del cingalés o atres idiomes, el vedda crea combinacions de paraules a partir d'un repertori lèxic llimitat. El vedda manté molts térmens arcaics del cingalés dels sigles X al XII, com una relíquia del seu estret contacte en el cingalés, mentres conserva una série de paraules úniques que no poden derivar-se del cingalés. El vedda ha eixercit una influència de substrat en la formació del cingalés. Açò és evident per la presència d'elements tant lèxics com a estructurals en el cingalés que no es poden rastrejar ni fins al indoario ni fins a les veïnes llengües dravídicas.

Història

Vore també: Home de Balangoda i Prehistòria de Sri Lanka

Es desconeix qué idiomes es parlaven en Sri Lanka ans que fora colonisada per immigrants de parla prácrita en el V El terme vedda és una paraula dravídica i prové de la paraula tamil Vēdu que significa 'caça'. S'utilisen térmens cognados (com bedar, beda en canarés, Vyadh (व्यध्) en sánscrito) en tota el sur de l'Índia per a descriure als caçadors-recolectors. Sri Lanka ha tingut atres pobles caçadors-recolectors com els Rodiya i els Kinnaraya.

El relat més antic sobre el vedda va ser escrit per Ryklof Van Goens (1663–1675), qui es va eixercitar com a director general de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals en Sri Lanka. Va escriure que la llengua dels veddas estava molt més prop del cingalés que del tamil. Robert Knox, un anglés capturat per un rei de Kandy, va escriure en 1681 que els veddas salvages i assentats parlaven la llengua del poble cingalés. El flare portugués Fernão de Queiroz, qui va escriure una descripció matisada del vedda en 1686, va informar que l'idioma no era mútuament inteligible en atres idiomes natius. Robert Percival va escriure en 1803 que els veddas, encara que aparentment parlaven un dialecte trencat de cingalés, entre ells parlaven un idioma que solament ells coneixien. Pero John Davies en 1831 va escriure que els veddas parlaven un idioma que era entés pels cingaleses llevat per algunes paraules. Estes discrepàncies en les observacions varen ser aclarides per Charles Pridham, qui va escriure en 1848 que els veddas coneixien una forma de cingalés que podien usar per a parlar en forasters, pero entre ells parlaven en un idioma que, encara que influenciat pel cingalés i el tamil, solament era entés per ells.

El primer intent sistemàtic d'estudiar la llengua vedda va ser mamprés per Hugh Neville, un funcionari anglés en Ceilan britànic. Va fundar The Taprobanian, una revista trimestral dedicada a l'estudi de tot lo ceilandés. Va especular, basant-se en estudis etimològics, que el vedda es basa en una forma antiga de cingalés cridada Hela. Els seus punts de vista varen ser seguits per Henry Parker, un atre funcionari civil anglés i autor de Ancient Ceylon (1909), qui va escriure que la majoria de les paraules vedda varen ser preses prestades del cingalés, pero també va notar paraules d'orige únic, que va assignar a l'idioma original dels veddas. El segon estudi més important va ser realisat en 1935 per Wilhem Geiger, qui també va donar l'alarma de que el vedda pronte s'extinguiria i necessitava ser estudiat en detalle. U dels llingüistes que va atendre eixe cridat va ser Manniku W. Sugathapala De Silva qui va fer un estudi exhaustiu de l'idioma en 1959 com a tesis doctoral, que va publicar com a llibre: segons ell, l'idioma estava restringit a la generació major de persones de la regió de Dambana, Sri Lanka, en la generació més jove canviant al cingalés, mentres que els veddas de la costa parlaven un dialecte del tamil de Sri Lanka que s'usa en la regió. Durant els festivals religiosos, les persones que entren en trance o possessió espiritual a voltes usen una llengua mixta que conté paraules del vedda. Els veddas de la regió d'Anuradhapura parlen en cingalés, pero usen paraules veddas per a denotar animals durant viages de caça.

Classificació

¿Dialecte, criollo o llengua independent?

Es diu que la comunitat Vedda o la població indígena de Sri Lanka va habitar l'illa abans de l'arribada dels aris en el V i despuix del colapse de la civilisació de la zona seca en el XV, varen estendre els seus assentaments una volta més en les regions del Nort Central, Raïm i Est. No obstant, en l'entrada dels esquemes de colonisació a l'illa despuix del XIX, la població Vedda s'ha reduït a la Vedi rata o Maha vedi rata. Posteriorment, la llengua vedda va ser somesa a hibridació depenent de la localitat geogràfica de la comunitat. Per eixemple, l'idioma dels veddas que viuen en les regions del Nort Central i Raïm es va vore afectat pel cingalés, mentres que l'idioma dels veddas costers en l'Est va ser influenciat per l'idioma tamil. No obstant, encara existixen molts arguments respecte a l'orige de la llengua vedda. Ariesen Ahubudu crida a la llengua vedda un "dialecte del cingalés", dient que és una varietat de llengua criolla derivada del cingalés. Segons ell, "els Veddas pertanyen al periodo post Vijayan i usen un idioma que té els seus orígens en la llengua cingalesa." Explica açò further en una explicació etimològica del terme vadi, que va evolucionar de dava, que significa 'bosc, fusta'. Açò es va convertir en davi, que significa 'aquells que viuen en el bosc', que després es va transformar en vadi.

Criollo basat en el cingalés

El contacte llingüístic que podria haver ocorregut entre els immigrants aris i els habitants aborigen podria haver dut a un canvi d'idioma o a la cristalisació d'un nou idioma per mig de la creació d'un pidgin. La primera instància podria haver estat en efecte en relació en els membres de la comunitat Vedda que varen ser absorbits pels nous assentaments, mentres que en la segona instància el contacte ocasional dels Veddas en els nous colon hauria resultat en la cristalisació d'un nou idioma en lloc de l'idioma vedda original. El terme criollo es referix a un mig llingüístic que s'ha cristalizado en una situació de contacte de llengües i el procés d'esta cristalisació comença com un pidgin. Un pidgin es convertix en un criollo quan és parlat de forma nativa per tota una comunitat de parla, els antepassats de la qual han segut desplaçats geogràficament, a través de lo que es crea una ruptura en la seua relació en el seu idioma original. Tals situacions varen ser a sovint les conseqüències de l'esclavitut i el comerç que varen ocórrer des del XVII fins a el XIX pel procés de colonisació. Pel que fa a la comunitat Vedda, encara que les característiques d'un criollo són visibles en térmens de fonologia, morfologia, sintaxis i lèxic, s'han identificat una série de distincions entre la llengua vedda i la criollisació clàssica que va ocórrer durant el periodo colonial. Ací també és important reconéixer l'existència de molts problemes en relació en el procés de criollisació que permaneixen sense resoldre en el domini de la llingüística. Per lo tant, la classificació de la llengua vedda ya siga com un dialecte o com un criollo es convertix en una tasca difícil, encara que està clar que en el context actual la llengua vedda no és un idioma independent per sí mateixa. No obstant, basat en estudis recents realisats sobre la comunitat Vedda, s'ha revelat que la llengua vedda està a la vora de l'extinció ya que la generació més jove està interessada en usar el cingalés o el tamil com la seua primera llengua, influenciada per l'idioma dominant de la regió de residència per una série de raons que inclouen la fragmentació dels assentaments, les polítiques econòmiques, l'estructura educativa nacional i els factors polítics del país.

Descripció llingüística

Fonologia

L'inventari de fonològic de constants del vedada ve donada per:

Consonante del vedda

		Labial	Dental/ Alveolar	Retrofleja	Palatal	Velar	Glotal
Nassal		m	n		ɲ	ŋ
Oclusiva	sorda	p	t (t̪)	ʈ	c	k
	sonora	b	d (d̪)	ɖ	ɟ	ɡ
	prenasalizada	ᵐb	ⁿd	ᶯɖ	ᶮɟ	ᵑɡ
Fricativa			s		ʃ		h
Vibrant múltiple			r
Aproximante		ʋ	l (l̪)		j

Mentres que l'inventari vocàlic és:

Vocals del vedda

	Anterior		Central	Posterior
	curta	llarga		curta	llarga
Tancada	i (i̞)	iː		o (o̞)	oː
Mija	i (i̞)	iː (i̞)	ə	o (o̞)	oː (o̞)
Oberta	æ	æː		a	aː (ä)

Encara que en l'inventari fonémico el vedda és molt similar al cingalés, en la fonotáctica és molt disímil al cingalés. L'us de les oclusives palatals (c i ɟ) és molt alt en vedda. Algunes comparacions:

GLOSSA	Cingalés	Vedda
abans, anteriorment	issara	iccara

Este efecte es veu accentuat per l'adició de sufixos inanimados com pojja, gejja o raacca. Estos sufixos s'utilisen junt en préstams del cingalés.

GLOSSA	Cingalés	Vedda
pes	bara	barapojja
ull	torra	ajjejja
cap	isa	ijjejja
aigua	watura/diya	diyaracca

Estes transformacions són molt similars a les que s'observen en atres llengües criollas com l'anglés criollo melanesio i el criollo jamaiquino. La preponderancia de les africades palatals s'explica com un remanente dels dies en que la llengua vedda original tenia una alta freqüència de tals fonema.

Gramàtica

En cingalés, les oracions indicatives es neguen afegint una partícula negativa a la forma emfàtica del verp, mentres que en vedda, la partícula negativa s'afig a l'infinitiu. En cingalés, totes les oracions indicatives, ya siguen negatives o afirmatives, exhibixen dos temps: passat i no passat, pero en vedda s'utilisa un sistema de temps de tres térmens en oracions afirmatives, pero no en negatives. Els pronoms cingaleses tenen distinció de número, pero el vedda no té distinció de número. Les inflexions verbals i nominals del vedda són similars a les del cingalés pero no idèntiques. El vedda també exhibix una classificació de gènero en substantius inanimados i animats.

Els sustantius vedda, anteriorment distints, tenen dos tipos de sufixos, un per a animats i un atre per a inanimados.

Sustantius animats

Els sufixos animats són –atto per a pronoms personals i –laatto per a tots els demés sustantius animats, i –pojja i –raaccaa per a substantius personificados. Eixemples són:

• deyyalaatto ('deu')
• pannilaatto ('cuc')
• meeatto ('yo' o 'nosatres')
• irapojja ('sol')
• giniraaccaa ('fòc')

Estos sufixos també s'utilisen en formes singulars i plurals segons el context verbal i no verbal.

1. botakandaa nam puccakaduvaa huura meeatto ('Senyor, yo vaig matar l'elefant, encara que')
2. meeattanne kiriamilaatto kalaapojjen mangaccana kota eeattanne badapojje kakulek randaala indatibaala tibenava ('Quan nostra besyaya caminava en el bosc, hi havia un chiquet concebut en la pancha d'eixa'.)

La dependència del context verbal (i no verbal) per a l'especificació semàntica, que en les llengües naturals es conseguix per mig de dispositius d'inflexió, és una indicació d'una llengua de contacte.

Certes paraules que semblen ser de la llengua vedda original no tenen estos sufixos; ademés, els sustantius animats també tenen distincions de gènero, tractant-se als animals menuts com a femenins (marcador i) i als més grans com a masculins (marcador a).

• botakanda ('elefant')
• kankunaa ('cérvol')
• karia ('orso')
• hatera ('orso')
• okma ('búfalo')
• kandaarni ('abella')
• mundi ('varano')
• potti ('abella')
• makini ('aranya')
• ikini ('poll')

Sustantius inanimados

Els sustantius inanimados utilisen sufixos com –rukula i –danda en sustantius que denoten parts del cos i atres sufixos com -pojja, -tana i -gejja. Els sufixos s'utilisen quan les paraules es prenen prestades del cingalés.

• ayrukula ('ull')
• ugurudanda ('gola')
• veedipojja ('carrer')
• kirigejja ('coco')
• kavitana ('vers')
• giniracca ('fòc')

Hi ha una série de formes que provenen de la llengua vedda original i carixen de sufixos, com:

• galrakki ('astral')
• caalava ('gorc')
• bucca ('arbusto')

Els substantius inanimados en vedda es formen prenent prestats adjectius del cingalés i afegint un sufix. Kavi és l'adjectiu cingalés per al sustantiu Kaviya, mentres que el sustantiu vedda és kavi-tana, a on tana és un sufix.

Pronoms personals

Eixemples de pronoms són meeatto ('yo'), topen ('tu/vosté'), eyaba ('allí'), koyba ('¿on?'). En comparació al cingalés, que requerix cinc formes per a dirigir-se a les persones segons el seu estatus, el vedda utilisa una (topen) independentment de l'estatus. Estos pronoms també s'utilisen tant per a denotació singulars com a plurals.

Cingalés singular	Cingalés plural	Vedda singular/plural
obavahanse	obavahanselaa	topen
ohe	ohelaa	topen
tamuse	tamuselaa	topen
oya	oyalaa	topen
umba	umbala	topen
tho	thopi	topen

Numerals

Estos es troben en formes definides i indefinides, per eixemple ekama 'un' (def.) i ekamak 'una volta' (indef.). Conten ekamay, dekamay i tunamay. El vedda també reduïx les formacions numèriques que es troben en el cingalés.

GLOSSA	Cingalés	Vedda
dos persones	dennek	dekamak
dos coses	dekak	dekamak
dos voltes	deparak	dekamak

Negació

Un atre eixemple de simplificació en vedda és la minimisació dels significats negatius que es troben en el cingalés:

GLOSSA	Cingalés	Vedda
no	naa	koduy
no (imperatiu)	epaa	koduy
no poder	baa	koduy
no (negació)	nemee	koduy
si no	nattaN	koduy
incapaç	bari	koduy

Lèxic

Moltes paraules vedda es prenen directament prestades del cingalés o del tamil a través del cingalés, mentres que mantenen paraules que no són derivables del cingalés o de les seues llengües cognades del grup de llengües indoarias. El vedda també exhibix un clim a les paráfrasis i falca paraules a partir del seu repertori lèxic llimitat en lloc de prendre paraules prestades d'atres idiomes, inclós el cingalés. Per eixemple:

Cingalés	Vedda	GLOSSA
nava	maadiyanganalle dandDukacca ('vehícul de l'oceà')	barco
vassa	uDatanin mandovena diyaracca ('aigua que cau des de dalt')	pluja
tuvakkuva (préstam del turc tüfek, 'rifle')	puccakazDana yamake ('cosa que dispara')	arma, fusil
upadinava	baDapojjen mangaccanvaa ('vindre de la pancha')	nàixer
padura	vaterena yamake ('cosa per a dormir')	llit
pansala (préstam de l'anglés)	kurukurugaccana ulpojja ('punta que fa un sò "kuru-kuru"')	llapis

Térmens arcaics

El vedda manté en la seua lèxic paraules cingalesas arcaiques que ya no s'usen diàriament. Estes paraules arcaiques estan atestades en la prosa cingalesa clàssica des del X fins a el XIII, el supost periodo de contacte propenc entre la(s) llengua(s) vedda original(és) i el cingalés antic que va conduir al desenroll del criollo. Alguns eixemples són:

• devla en vedda significa 'cel', pero en una obra exegética cingalesa del X anomenada Dhampia Atuva Getapadaya, s'usa en el significat de 'núvol'.
• diyamaccca en vedda, que significa 'peix', és similar a diyamas que es troba en una obra monástica del X anomenada Sikhavalanda.
• mana en vedda significa 'prop' o 'en'. Esta paraula està atestada en l'elogi del XII cridat Butsarana.
• koomantana que significa 'penyora de vestir' és similar la paraula cingalesa konama que es troba en l'obra del XIII Ummagga Jatakaya; alternativament, komanam en tamil és una 'taparabos', una tela usada pels primers veddas.

Segons investigacions realisades a principis del XX pels antropòlecs britànics Charles i Brenda Seligman, l'us de paraules cingalesas arcaiques en vedda pot haver sorgit de la necessitat de comunicar-se lliurement en presència de parlants de cingalés sense ser entesos. Varen afirmar que esta necessitat va fomentar el desenroll d'un còdic intern dins de la llengua vedda que incloïa paraules cingalesas arcaiques (aixina com paraules mal pronunciades i inventades) per a ofuscar intencionadament el significat.

Influència del substrat en el cingalés

Segons Geiger i Gair, el cingalés té característiques que ho diferencien d'atres llengües indoarias. Algunes de les diferències poden explicar-se per l'influència del substrat del repertori parental de la llengua vedda. El cingalés té moltes paraules que solament es troben en cingalés o que són compartides entre el cingalés i el vedda i no poden ser etimológicamente derivades del indoario mig o antic. Eixemples comuns són kola en cingalés i vedda per a 'full' (encara que uns atres sugerixen un orige dravídico per a esta paraula.), dola en cingalés per a 'porc' i 'ofrena' en vedda. Atres paraules comunes són rera per a 'ànet salvage' i gala per a 'pedres' en topònims que es troben en tota l'illa (encara que uns atres també han sugerit un orige dravídico). També hi ha paraules d'alta freqüència que denoten parts del cos en cingalés, com oluva per a 'cap', kakula per a 'cama', bella per a 'coll' i kalava per a 'cuixes', que es deriven de les llengües precingalesas de Sri Lanka. L'autor de la gramàtica cingalesa més antiga, el Sidatsangarava, escrit en el XIII, va reconéixer una categoria de paraules que pertanyien exclusivament al cingalés primitiu. Enumera naramba ('vore') i kolamba ('vau' o 'port') com a pertanyents a una font indígena. Kolamba és l'orige del nom de la capital comercial, Colombo.

Vore també

• Vedda
• Home de Balangoda
• Cova de Fa Hien
• Criollo indoportugués
• Criollo portugués de Ceilan
• Llistes de llengües en perill d'extinció
• Llista de llengües en perill d'extinció en Àsia

Bibliografia

• Boyle, Richard (2004). google. com/books? id=AtdjAAAAMAAJ&q=vedda+etymology+hunter+tamil Knox's Words: A Study of the Words of Sri Lankan Origin Or Association First Used in English Literature by Robert Knox and Recorded in the Oxford English Dictionary, Visidunu Publication. ISBN 9789559170679.
• «researchgate. net/publication/235335142 Soci- Anthropological Research Project on Vedda Community in Sri Lanka».
• Holm, John A.. org/details/introductiontopi0000holm An introduction to pidgin and creoles, Cambridge, UK: Cambridge University Press. OCLC 56409399. ISBN 978-0511039850.
• Indrapala, Karthigesu (2007). The evolution of an ethnic identity: The Tamils in Sri Lanka C. 300 BCE to C. 1200 CE, Colombo: Vijitha Yapa. ISBN 978-955-1266-72-1.
• International Labour Office (1953). Indigenous peoples: living and working conditions of aboriginal populations, Geneva: International Labour Office.
• Dharmadasa, K. N. O. “The Creolization of an Aboriginal language:The case of Vedda in Sri Lanka (Ceylon)”. Anthropological Linguistics 16 (2): 79–106. Indiana University. ISSN 0003-5483.
• Samarasinghe, S. W. R. de A (1990). org/details/vanishingaborigi00unse The Vanishing aborigines : Sri Lanka's Veddas in transition, International Centre for Ethnic Studies in association with NORAD and Vikas Pub. House. ISBN 978-0-7069-5298-8.
• Gair, James (1998). org/details/studiesinsouthas0000gair Studies in South Asian Linguistics, New York: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-509521-0.
• Van Driem, George. Languages of the Himalayas: An Ethnolinguistic Handbook of the Greater Himalayan Region, Brill Academic Publishers. ISBN 978-90-04-10390-0.
• Blundell, David (2006). “Revisiting cultural heritage in Sri Lanka: The Vedda (Vanniyaletto)”. Bulletin of the Indo-Pacific Prehistory Association 26: 163–167. Australian National University. doi:10.7152/bippa. v26i0.12006.
• (1911) org/details/veddas__00seliuoft The Veddas, Cambridge University Press.