Idioma nivejí
Nivejí, nivja, nivj, nivji o gilyak (referida en la pròpia llengua com Нивхгу диф, Nivjgu dif; o en idioma rus: нивхский o гиляцкий; o en japonés: ニヴフ語/ギリヤーク語, nivufu-go/giriyāku-go) és una llengua parlada en la regió de Manchuria, en la conca del riu Amgun, afluent del riu Amur. També es parla a lo llarc de la zona de desembocadura del propi riu Amur ademés de la mitat nort de la zona de l'illa de Sajalín. 'Gilyak' és l'apelatiu manchú, els parlants d'esta llengua són coneguts com nivjis o nivkhs (en nivejí [ɲivx] significa 'persona')
El nivejí no sembla estar relacionat en cap atra llengua i està per això considerat com llengua aïllada. Per conveniència metodològica li l'inclou dins de les llengües paleosiberianas. Moltes paraules de la llengua nivejí tenen important semblat en paraules d'atres llengües paleosiberianas com l'idioma ainu, el coreà o les llengües altaiques. Pese a això no s'han trobat correspondències regulars en el pla dels sons entre estes llengües per lo que qualsevol similitut lèxica es considera frut de la casualitat o del préstam interlingüístico. Recentment s'ha inclós la llengua nivejí entre les classificades com llengües euroasiàtiques en la controvertida hipòtesis de Joseph Greenberg.[1] Per la seua banda Michael Fortescue ha defés la relació de la llengua Nivkh en les llengües mosanas (salish; wakash, chimaku).[2]
La població de l'ètnia Nivji ha permaneixcut raonablement estable a lo llarc del passat sigle en 4549 Nivjhs censats en 1897 i 4673 en 1989. En tot case el número de parlants natius de Nivkh entre eixe cens ha caigut d'un 100% a un 23,3% en eixe periodo per lo que queden aproximadament un miller de parlants de Nivkhs com a primera llengua. Per això li la considera com a llengua en perill d'extinció.[3]
Gramàtica
[editar | editar còdic]La gramàtica de la llengua nivejí és altament sintètica; igualment ha desenrollat un sistema de casos i atres marcadors gramaticals pero no gènero gramatical. L'orde de paraules bàsic és el de SOV. El nivejí és caracterisat per l'alt grau d'unió entre paraules. Per eixemple, aquelles morfemes que expressen nocions de relació espacial (preposicions o posposiciones) s'incorporen al nom al que es referixen. Una paraula pot ser el resultat de la combinació de vàries raïls, noms, verps i afijos per a expressar una idea concreta. La formació de cada paraula és rellevant per al significat de la frase.
Ortografia
[editar | editar còdic]| А а | Б б | В в | Г г | Ӷ ӷ | Ғ ғ | Ӻ ӻ | Д д |
| Е е | Ё ё | Ж ж | З з | И и | Й й | К к | К’ к’ |
| Ӄ ӄ | Ӄ’ ӄ’ | Л л | М м | Н н | Ӈ ӈ | О о | П п |
| П’ п’ | Р р | Р̌ р̌ | С с | Т т | Т’ т’ | У у | Ф ф |
| Х х | Ӽ ӽ | Ӿ ӿ | Ц ц | Ч ч | Ч’ ч’ | Ш ш | Щ щ |
| Ъ ъ | Ы ы | Ь ь | Э э | Ю ю | Я я |
Fonologia
[editar | editar còdic]Consonants
[editar | editar còdic]| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nassal | m | n | ɲ | ŋ | |||
| Oclusiva | aspirada | pʰ | tʰ | cʰ | kʰ | qʰ | |
| no aspirada | p | t | c | k | q | ||
| Fricativa | sorda | f | s | x | χ | h | |
| sonora | v | z | ɣ | ʁ | |||
| Vibrant | sorda | r̥ | |||||
| sonora | r | ||||||
| Aproximante | l | j | w | ||||
Les fricatives labials estan débilmente articulades, i s'han descrit com bilabials [ɸ, β] i labiodentals [f, v]. Les parades del paladar pot tindre algun grau d'africació, com en [ʰ tʃ, tʃ].[4]
L'idioma nivejí presenta un procés d'alternança de consonant, en el qual la oclusiva que inicia un morfema inicial, alterna en una fricatives o una vibrant:[4]
| Aspirada ↔ sorda | No aspirada ↔ sonora | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | pʰ | tʰ | cʰ | kʰ | qʰ | p | t | c | k | q |
| Continuante | f | r̥ | s | x | χ | v | r | z | ɣ | ʁ |
Açò ocorre quan una morfema és precedida per una atra morfema dins de la mateixa frase (per eixemple, un prefix o adjunt), a menos que la morfema precedent termine en una fricativa o una vibrant o una /l/ o una nassal.
- /pəɲx/ 'sopa'
- /pənraj vəɲx/ 'sopa d'ànet'
- /amsp vəɲx/ 'sopa de foca' (una classe específica)
- pero: /cxəf pəɲx/ 'sopa d'orso'
Només la posició inicial de morfema es veu afectada: atres grups que terminen en una oclusiva són possibles dins d'una morfema (per eixemple, /utku/ "home").
En alguns Verps transitius, el procés ha segut registrat aparentment a l'inversa, en les fricatives i vibrants convertint-se en oclusives, en la mateixa distribució. Encara que este s'ha expost com un procés distint, també ha segut explicat com un procés igual en lo fonamental, en la forma citativa d'estos verps contenint una oclusiva subjacent, apagada per la presència antiga d'un prefix i- prefix el qual encara subsistix en la forma citativa d'atres verps, en els quals causa l'alternança consonàntica regules. Les fricatives inicials en els sustantius mai canvien.[4]
Abans de les nassals o de la /l/, les oclusives no aspirades apleguen a ser sonores [b, d, ɟ, ɡ, ɢ]. Açò ocorre també dins d'una morfema, a diferència de l'alternança consonàntica. El dialecte Amur elimina algunes nassals al final de paraula, lo que provoca que les oclusives sonores ocórreguen també al principi de la paraula.
Vocals
[editar | editar còdic]El sistema vocàlic del nivejí és inusual, al punt que Ian Maddieson ho crida "defectuós".[5] En realitat, és un sistema de rotació en el que es compensa un buit en la regió anterior mija del espai vocal, en el moviment de les vocals entorn. La vocal / ɤ / podria considerar-se com un complement del buit causat per la falta d'una vocal central ordinària.
El vocal anterior mija esperada en un sistema de cinc vocals, que va poder existir en el passat, es va convertir en un diptongo tancat a mig, sense redonejar, representat en la descripció Maddieson com / ɪi /.[5]
| Anteriors | posteriors | ||
|---|---|---|---|
| no redonejada | redonejada | ||
| Tancades | ɪ | o | |
| Miges | ɪi | ɤ | o |
| Obertes | æ | ||
Dialectes
[editar | editar còdic]S'han registrat quatre dialectes del nivejí:[6]
- Amur, en el continent
- Sajalín nort i occidental
- Sajalín sur, de la regió de Poronaisk
- Sajalín oriental
Les diferències fonològiques i lèxiques entre el dialecte nivejí parlat en la conca del Amur i els dialectes sur i oriental de l'Illa de Sajalín, que alguns llingüistes diferencien dos llengües distintes. El dialecte nort i occidental ha segut considerat com l'intermig entre els demés de Sajalín i el del Amur, en tant el del sur és el més diferenciat del continental.[7][6] Atres llingüistes han emfatisat en l'alt grau de variabilitat d'usanzas entre tots els Nivjis, inclús dins de la mateixa zona del Amur o en cada dialecte de Sajalín, en una gran diversitat segons el llogaret, el clan o inclús cada parlant individual.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mattissen, Johanna (2001) Facts about the World's Languages, Nivkh. New England Publishing. ISBN 0-8242-0970-2 p. 515.
- ↑ Fortescue, M. (1998). google. co. uk/books? id=Su_xVd0gTOcC&pg=PA232&lpg=PA232&dq=nivkh+language+related+to+mosan&source=bl&ots=HqRwtXlQjK&sig=mSxlvDhZxcSgVlFo6wFc-3p34Bk&hl=en&ei=yB75S6HfBYL-0gSL29zpBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBQQ6AEwAA#v=onepage&q=nivkh%20language%20related%20to%20mosan&f=false Language relations across Bering Strait: reappraising the archaeological and linguistic evidence. ISBN 0-304-70330-3
- ↑ proel. org/index. php? pagina=mundo/aislades/gilyak Llengua Gilyak o Nivj Proel.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaCA - ↑ 5,0 5,1 Maddieson, Ian (1984) Patterns of sounds. Cambridge University Press, ISBN 0-521-26536-3
- ↑ 6,0 6,1 Mattissen, Johanna. (2003) Dependent Head Synthesis in Nivkh: A Contribution to a Typology of Polysynthesis: 5-6. John Benjamins, Amsterdam, Philadelphia, ISBN 1-58811-476-7
- ↑ Gruzdeva, Ekaterina (1998) Nivkh: 7. Munich: Lincom Europa. ISBN 3-89586-039-5
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- proel. org/index. php? pagina=mundo/paleosibe Mapa en Proel apareix nomenada com Nivj.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma nivejí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.