Hereo de Foce del Sele

El Temple de Hera o Hereo (, ) va ser un antic temple i santuari grec dedicat a Hera prop de la ciutat romana de Paestum, en la Magna Grècia, en l'actual Itàlia. Estava situat en la desembocadura del riu Sele, a uns 10 km al nort de Paestum, prop de l'actual Foce del Sele.

Hereo de Foce del Sele

Història

Va ser construït pels colon grecs de la zona cap a l'any 600 a. C.. En la mitologia grega ya es considerava que havia segut fundat per Jasón. El Hereo va florir especialment en l'época arcaica en els anys 600 i 500 a. C., i va seguir utilisant-se, encara que en menor mida, inclús en el periodo clàssic en els anys 400 i 300 a. C.

Va tornar a ser important en el periodo helenístic, pero va perdre la seua importància en el periodo romà. Va ser destruït o, a lo manco, greument danyat per un terremot, presumiblement en l'any 63 d. C., i cobert en gran part per les enrunes eruptivos de l'erupció volcànica del Vesubio de l'any 79 d. C. Despuix va caure en desús. A principis del periodo cristià, les pedres del santuari es varen utilisar com a material de construcció. En el temps va caure en l'oblit i va ser redescubierto en 1934.

Edificis

Es trobava originalment en la desembocadura del riu Sele. Hui, com a conseqüència del desplaçament de la costa, les seues ruïnes es troben a 1,5 km del mar. Constava d'un temple dedicat a Herai, dos grans altars, una cambra del tesor i les estoas, que vorejaven el lloc. Ademés, en la zona s'han trobat numerosos objectes votivos de terracota.

Hereo

Es va construir en l'emplaçament del santuari sobre l'any 500 a .C. Se supon que va ser destruït en el terremot de l'any 63 d. C. L'arquitectura de l'edifici del temple combina l'estil dòric, el jónico i l'estil eòlic. Media aproximadament 18,7 × 38,9 m, en 8 columnes en els costats curts i 17 columnes en els costats llarcs. En l'interior del temple hi havia un naos, aixina com un pronaos i un ádyton.

L'altar del temple estava situat en l'exterior, en el seu costat oriental, a uns 34 m del temple.

Tesor de Síbaris

Prop del temple hi havia un tesor, la construcció del qual havia començat entorn a 570-550 a. C. Es creu que els seus constructors eren habitants de la ciutat de Síbaris. El tesor va quedar inacabat, provablement perque Síbaris va ser destruïda en una guerra cap al 510 a. C. El tesor estava format únicament per un naos. Estava decorat en 38 metopas que daten d'al voltant de l'any 570 a. C. Les metopes es troben en el Museu Arqueològic de Paestum.

Per a Roland Martin, les metopes del cicle més antic (segona mitat de el VI .) devien decorar el tesor, de planta rectangular i frontera dòrica en dos columnes in antis. El capitell de les columnes dòriques, subrallat en la base del equí en dos filetes despresos, contrastava en els capitells jónicos de les portes; estos últims, casi elements aplicats en els extrems del mur, tenen un cos principal que s'eixampla per a sostindre un gros àbac decorat en palmetas i flors de loto, mentres que la base està subrallada per una chicoteta greca. El friso dòric, desprovisto de funcions arquitectòniques, es va colocar davant dels elements de fusta que sostenien el sostre. Els triglifos, fortament eixints com en el Temple C de Selinunte, són casi tan amples com les metopes. Les muescas visibles en la part posterior de les metopes mostren que estes últimes varen ser insertades entre els triglifos en acabant de que es varen instalar els voltons de fusta.

• 
  Metopes del tesor.
• Erro al crear miniatura:
  Metopes del tesor.
• 
  Detall.
• 
  Detall.
• 
  Detall.

Bibliografia

• (1978) La Grècia arcaica : (620-480 a. C.), Rizzoli.