Temple C (Selinunte)
El '___protected_title_0___' () de Selinunte, Trapani (Sicília), és un temple grec d'estil dòric. Va ser un dels temples més antics de Selinunte i provablement es va construir sobre l'acrópolis poc despuix de mitan de el VI,[1] encara que la seua datació és controvertida.[2] El temple va ser objecte d'investigació arqueològica en el XIX i a principis de el XX i, més vesprada, en 1929, els restants d'un llarc tram de la columnata nort varen rebre anastilosis (reconstrucció utilisant el material original).[1] Despuix d'una restauració que va durar dotze anys, en 2011 la columnata va ser lliberada de l'andamiaje i es va fer visible una atra volta.
El temple C es va utilisar possiblement com a archiu (s'han recuperat d'ell centenars de sagells) i estava dedicat a Apolo, com a mostra una inscripció,[3] no a Heracles.Plantilla:Sfnb Encara que al no haver certea de quina deïtat estava dedicat l'edifici es coneix tradicionalment en l'arqueologia pel seu nom alfabètic.[4][5][6]
Història
Es va construir durant l'época arcaica, en la primera mitat de el VI Segons pareix, el temple va ser finalment destruït per un terremot en el 400 a. C., encara que els cartagineses ya havien destruït la ciutat en el 409 a. C. i el 250 a. C.[4][5][6]
Va ser excavat en 1823 pels arquitectes britànics Samuel Angell i William Harris.[7] Catorze de les columnes del costat llarc nort varen ser restaurades entre 1925 i 1926. Les ruïnes varen sofrir danys en un terremot en 1968.[4][5]
Descripció
Estava situat en l'acrópolis de Selinunte, la zona alta de la ciutat. Era el major dels temples de l'acrópolis i estava situat en el punt més alt del tossal.[4][5]
Encara que mostra aspectes arcaizantes, imita els models de la Grècia continental (com el Temple d'Apolo en Corinto) en el periodo en que els cànons que caracterisarien les proporcions del temple dòric s'estaven consolidant. L'edifici té un peristilo al voltant de la naos (períptero) en sis columnes en el front (hexástilo) i dèsset en els costats llarcs,[8] que formen una planta molt allargada, llunt de la proporció canònica 1:2, pero anàloga a atres temples antics, com el temple de Hera en Olimpia. Un tram de huit escalons ocupa la part davantera al complet i el restant del crepidoma té quatre escalons, com el temple de Corinto, per lo que abdós seguixen una regla que persistix en Sicília.[9]
El tamany del estilóbato és d'uns 24 × 63,7 m. [4][5] El pronaos té dos files de columnes, sense estar colocades en relació en les proporcions de la naos. l'opistodomos (o ádyton)[8] es va transformar en un espai buit darrere de la naos, com és comuna entre els temples dòrics de Magna Grècia. Tenia sis columnes en els costats curts i 17 en els llarcs.[4][5] Eren excepcionalment esveltes (8,65 metros d'altura) [10] i l'intercolumnio era ample en la frontera, pero en els laterals es va contraure a una dimensió més apropiada. Els diàmetros de les columnes varien àmpliament, seguint un patró flexible en poca consideració per les regles del orde dòric, que ya s'havien tornat estrictes en la Grècia continental.[9]
El frontón era excepcionalment alt en una rebanc composta de dos rencs de blocs de pedra, en terracotas pintades i multicolors. de terracota de colors, algunes de les quals es conserven en el Museu Arqueològic Regional Antonio Salines, junt en algunes metopes notables del friso.[8][4][5]
Hi havia dos altars adossats al temple, un més antic en el costat surest i un atre més recent en el costat este.[4][5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Dezzi Bardeschi, 2008, p. 78.
- ↑ (2006).Città i monumenti dei greci d'Occident.
- ↑ ___protected_title_1___ XIV 269
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 (1976).The Princeton Encyclopedia of Classical Sites.Princeton University Press.Consultat el 2024-08-24.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Selinus, Temple C (Building)» (en en). Perseus. Consultat el 2024-08-24.
- ↑ 6,0 6,1 (2011) DK Eyewitness Travel Guide: Sicily (en en), Dorling Kindersley Ltd, p. 104. ISBN 1405369574.
- ↑ Marconi, Clemente et al. (2007). Temple Decoration and Cultural Identity in the Archaic Greek World: The Metopes of Selinus (en en), Cambridge University Press, p. 133. ISBN 052185797X.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Richter, 1969, p. 21.
- ↑ 9,0 9,1 Charbonneaux, Martin y Villard, 1969, pp. 183-185.
- ↑ Mertens, 2006, pp. 119-120.
Bibliografia
- Dezzi Bardeschi (2008). Archeologia i conservazione. Teorie, metodologie i pratiche vaig donar cantiere (en it), Maggioli Editore. ISBN 88-387-4108-5.
- (1969) La Grècia arcaica (620-480 a. C), Rizzoli.
- (2006).Città i monumenti dei greci d'Occident.
- (1978) Guida archeologica della Sicília (en it), Palermo: Sellerio, pp. 68–80.
- Richter, Gisela M. A. (1969). L'art greca (en it), Turin: Einaudi.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo C (Selinunte)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.