Anar al contingut

Temple d'Apolo (Corinto)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Temple d'Apolo de Corinto (en griego: Ναός του Απόλλωνα) va ser un temple de l'Antiga Grècia dedicat a Apolo Pitio en Corinto , Grècia]. Les seues ruïnes es troben en el zona jaciment arqueològic de l'Antiga Corinto en l'actual Archaía Kórinthos llogaret del municipi de Kórinthos.[1] [2]

Història

[editar | editar còdic]

Es va construir originalment durant el regnat del primer tirà de Corinto, Cípselo, al voltant de 650-625 a. C. Va ser destruït en el 580 a. C., possiblement en disturbis que varen poder estar relacionats en una batalla entre la tirania i l'oligarquia.[1][2][3]

Archiu:Korinth BW 2017-10-10 10-55-28.jpg
Ruïnes del Temple d'Apolo.

Entorn a 560-540 a. C. es va construir un nou temple més gran. Al mateix temps, la zona de tem-nos es va ampliar cap al nort. Era el més important de Corinto, junt en el Temple de Afrodita en l'Acrocorinto. Provablement va sofrir danys en acabant de que els romans destruïren la ciutat en 146 a. C., pero segons pareix va ser un dels pocs edificis que no va quedar completament destruït. Per això, va poder restaurar-se quan es va reconstruir la ciutat a partir de l'any 44 a. C.[1][2][3]

Durant l'Imperi otomà, en el centre del temple es va construir la residència del bey de Corinto, el governador otomà. Com a conseqüència, l'extrem oriental de l'edifici en la seua columnata va ser demolit.[4] En l'actualitat es conserven sèt columnes i part del arquitrau de l'extrem occidental del temple. Segons pareix, en el XVIII encara es conservaven a lo manco dotze columnes.[5] Les columnes del temple varen ser visibles durant sigles com a únics indicis d'una antiga ciutat ans que començaren les excavacions arqueològiques del jaciment a finals de el XIX.[2][6] Llavors, les ruïnes encara es dien temple d'Hera/Juno[3] o Zeus/Júpiter.[7] Entre 1898 i 1899 es varen portar a terme excavacions i estudis de l'emplaçament del temple.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

El temple d'Apolo estava situat en l'anomenat tossal del temple que dominava el centre de Corinto, al nort del àgora de la ciutat i de la cridada Estoa noroest en el seu costat nort. El temple estava construït en pedra calcàrea i media uns 21 × 53 metros. Era un temple períptero, D'estil dòric, la seua frontera tenia 6 × 15 columnes, 38 en total. Les columnes són monolítiques, és dir, cada columna és una sola pedra. Medixen uns 7 m d'altura i tenen un diàmetro d'1,7 m en la part inferior. Les columnes estaven recobertes d'estuc de marbre blanc.[1][2][6]

Archiu:Apollotempel.gif
Planta del temple.

El temple tenia dos naos, una oberta a l'est i una atra a l'oest. La naos occidental era més chicoteta i provablement albergava una image de cult d'Apolo feta d'or i marfil o bronze en els anys 400 o 300 a. C.. La naos oriental era més gran i albergava una image de cult d'Apolo (xoanon) de fusta, més antiga. Atres sugerències apunten a que la segona naos hauria albergat una estàtua d'Artemisa, la germana d'Apolo, o s'hauria utilisat com tesor. No hi havia porta en el mur entre les casetes. Hi havia dos files de columnes dins de cada u de les dos casetes, dos files de dos columnes en el costat oest i dos files de quatre columnes en el costat este.[1][2][6]

Davant de cada una de les dos naos hi havia un pronaos en dos columnes davant. Baixe el sol hi havia un depòsit d'aigua beneïda.[1][2] El temple és el primer edifici conegut en el que estilóbato va utilisar la curvatura per a fer que les proporcions del temple semblaren més simètriques de lo que eren en realitat. Més vesprada, el mateix invent es va aplicar al Partenón de l'Atenes. El sostre del temple estava decorat en esfinges de terracota.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Corinth, Temple of Apollo» (en en). Perseus. Consultat el 2024-06-16.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 (1976).The Princeton Encyclopedia of Classical Sites.Princeton University Press.Consultat el 2024-06-16.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Temple of Apollo, Corinth» (en en). Classics and Ancient History. University of Warwick. Consultat el 2024-06-16.
  4. «Ναός του Απόλλωνα» (en el). Υπουργείο Πολιτισμού και Αθλητισμού. Consultat el 2024-06-16.
  5. «James Athenian Stuartin maalaus temppelistä, 1762». Consultat el 2024-06-16.
  6. 6,0 6,1 6,2 «The Temple of Apollo» (en en). Visit Ancient Greece. Archivat des d'el original, el 2016-03-20.
  7. «El temple de Zeus Olímpic en Acrocorinto. Postal publicada per Aspiotis. Reproducció d'un quadro de Angelos Giallinas». Consultat el 2024-06-16.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2004).Hesperia.The Journal of the American School of Classical Studies at Athens.73(3)
401–426.
  • (1905).Hesperia.The Journal of the American School of Classical Studies at Athens.9(1)
44–65.


Referències

[editar | editar còdic]