Havanera
La havanera[1] és un gènero musical originat en Cuba en la primera mitat del XIX. La primera havanera documentada és «L'amor en el ball», d'autor anònim i publicada en el periòdic lliterari habanero La Prensa un 13 de novembre de 1842.[2]
L'havanera és de ritme llent —a 60 pulsacions per minut—, en compàs binario: una dansa a temps llent, cantada, en ritme molt precís format, per una part, en corchees en puntillo i semicorchea o en semicorchea, corchea, semicorchea i, per una atra, en dos corchees.
L'havanera pot ser purament instrumental, encara que lo habitual és que siga cantada, per un màxim de 15 cantants. És un gènero adaptat i usat per diferents formacions musicals, com grups corals, bandes de música, tunas i rondallas.
Orige i temàtica
El terme «havanera» se sol relacionar en La Habana, capital de Cuba. «Hi ha diverses opinions sobre el seu orige. [...] Lo cert és que va nàixer en Cuba, segons Pedrell, i el seu ritme nos recorda a la dansa cubana, de la que ben va poder nàixer en influència de l'antic tango d'Espanya i Cuba».[4] És que, com diu el etnólogo i antropòlec cubà Fernando Ortiz Fernández, «la verdadera història de Cuba és la de el seu intrincadísimas transculturacins».
Des de que Cristóbal Colón va aplegar a l'illa caribenya el 28 d'octubre de 1492, han segut variades les cultures que s'han anat mesclant fins a hui. Aborigen de Cubanacán (nomene aborigen), espanyols conquistadors i negres africans de distintes ètnia, en distints idiomes, han fet que la cultura, l'art i també la música cub ana fora formant-se en elements de tots estos pobles. Aixina i tot, la Renaixença espanyola va ser el que va predominar: negres libertos varen acabar tenint l'ofici de músics a l'estil de les orquestes europees de l'época. Ya a partir del XVIII en Espanya es coneixen gèneros musicals «vinguts d'Amèrica», de La Habana, com la chacona, la contradanza o la zarabanda. La contradanza o dansa criolla, com diu un historiador radicat en Cuba, és ya «verdadera especialitat cubana». Es va començar a desenrollar de gran manera a partir del XIX i presenta elements de el tango congo, d'orige bantú mesclats en factors melòdics de procedència hispànica.
Aixina, moltes contradanzas es van ralentisant i perdent elements que li eren propis adquirint uns atres que sonen ya a lo que hui coneixem com a havanera. Va ser el 13 de novembre de 1842 quan, en el periòdic cubà La Prensa, es va publicar la que es considera la primera havanera: L'amor en el ball.[2] Els continus viages de mariners i comerciants en les terres antillanas han fet que este gènero s'haja convertit en el primer que guanyara des de Cuba resonància internacional. L'historiadora María Teresa Linares afirma, citant fonts de l'época que esta contradanza criolla, ya a mitan del XIX «es balla molt en Madrit, a on l'es distinguida en el nom d'Havanera».
Ara be, l'havanera que hui coneixem és frut sobretot d'autors no cubans, que varen ser els que varen desenrollar este estil musical, en especial el vasc Sebastián Iradier, autor en 1863 de la famosa La coloma («Quan vaig eixir de l'Havana, valga'm Deu...»), considerada per alguns també com la primera havanera, ya que L'amor en el ball és d'autor anònim i encara la consideren com de transició.
La dansa havanera és fonamentalment una vora romàntica d'amors i desamor, pero la guerra d'Independència cubana a finals del XIX li va donar un caràcter patriòtic, reivindicatiu per abdós costats: els marins de tornada a Espanya la cantaven des de la taverna, plens d'enyor per la terra cubana i els molts amors deixats allí.
Compositors
En Espanya, l'havanera es va fer molt popular i des d'allí es va estendre: «La coloma» és coneguda en tot lo món. Arribada a Europa, l'havanera s'emparenta pronte en la música culta i en l'alta aristocràcia.
Els compositors de l'época, buscant noves idees, varen trobar en este ritme la seua font d'inspiració. El citat compositor Sebastián Iradier va ser el seu major impulsor, pero de tots serà coneguda la genial havanera del francés Georges Bizet en la seua òpera còmica Carmen, L'amour est un oiseau rebelle (o Havanera), que no és més que una translació en algunes variants d'una atra havanera d'Iradier cridada «El arreglito».
Molts atres autors han fet seu este ritme: Emmanuel Chabrier, en Havanera per a piano (1895), Claude Debussy en La porta del vi o La soirée dans Grenade, Maurice Ravel en la Havanera per a dos pianos (1898), que despuix va ser orquestada i inclosa en el seu Rapsòdia espanyola, o el seu Vocaliso, en forma d'havanera, en 1907. José María Elorrieta va dirigir en 1958 una película titulada Havanera, en la que Els Xey interpreten La coloma.[5]
Jules Massenet, Gabriel Fauré, Camille Saint-Saëns, Edouard Lalo són noms ilustres de la música del Romanticisme dels sigles XIX i XX que han fet seu este gènero. També els espanyols Isaac Albeniz, Manuel de Falla, Enrique Granados, Ernesto Halffter o Xavier Montsalvatge, aixina com molts uns atres, han inclós una havanera en el seu sarsuela. Inclús en 1908 es va estrenar l'òpera de Raúl Laparra titulada L'Havanera. El músic nortamericà Victor Herbert també la va utilisar en la seua opereta Natoma.
Pel contrari, en la terra que la va vore nàixer, l'havanera va ser reemplaçada per atres gèneros populars, com el danzón o el bolero cubà (que res té que vore en lo que era el bolero espanyol, puix esta és una dansa ballada en 3/4). El bolero, en texts més senzills, ocuparia puix, el lloc de la cançó patriòtica cubana, mentres que l'havanera va seguir el camí cap a l'art líric europeu. Aixina, l'únic compositor cubà conegut d'havaneres va ser Ignacio Cervantes.
L'havanera en l'actualitat
Cuba
En 2005 el Festival d'Havaneres de La Habana va derivar en un disc titulat Havana viagera, en que la soprano Lucy Provedo i la mezzo Lina Milà acompanyades al piano interpreten havaneres des del XIX fins a l'actualitat. Potser l'havanera més coneguda hui en dia siga «En el clar de la lluna», de Silvio Rodríguez, inclosa en el seu àlbum Dies i flors (1975), si be hi ha un canvi de ritme en la segona mitat de l'obra que, no obstant, conclou de forma clàssica.
Espanya
Este bel vora, que donat el seu desenroll, molts musicólogos han cridat «vora d'anada i regrés», és molt popular en Espanya i seguix sent un gènero obligat per a qualsevol formació coral, havent inclús formacions dedicades al gènero de forma exclusiva, en especial en Catalunya.
També les poblacions costeres l'han fet seua i seguix sent font d'inspiració de molts compositors. Eixemple de regions a on este gènero seguix viu són Bilbao, Sant Vicente de la Barquera (Cantàbria), Miranda d'Ebre, Guecho i Portugalete (abdós en Viscaya), Totana (Múrcia), Huelva, Càdis (a on són tot un himne les Havaneres de Càdis de 1984, en lletra d'Antonio Burgos i Carlos Cano (música), Torrevella, Santa Pola, Villajoyosa o Denia (Alacant).[6]
Destaca també el Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia de Torrevella que des de 1955 du a Torrevella orfeons de tot lo món per a interpretar esta música i ha segut declarat pel ministeri de comerç i turisme d'Espanya com a acontenyiment d'Interés Turístic Internacional. De procedència torrevejense és també Ricardo Lafuente, autor de les havaneres Va eixir de Jamaica, Torrevella i Havanera salada.
La Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell en la Costa Brava (Girona) se celebra cada primer dissabte de juliol des de 1966. Habituals d'esta cita anual són, entre uns atres, els grups Port-bo, Peix Fregit i Els Cremats de Palafrugell, Els Pescadors de l'Escala de L'Escala, Grup Bergantí de Malgrat de Mar; també han participat en alguna edició la cantant Marina Rossell, qui ha dedicat algun disc al gènero de l'havanera, entre els èxits de la qual es troba La gavina (La gavina, en castellà), Silvia Pérez Cruz i Nina, que varen gravar un disc dedicat al gènero junt al grup Port Bo baixe el títul A prop de la mar (Prop de la mar), en el que es troben temes com la composició tradicional La bella Lola i [ [El meu avi]], composició de José Luis Ortega Monasteri.
També existix gran arraïlada existent de l'havanera en Mayorga (Valladolit), un poble del replanell castellà en el que se celebra des de l'any 1993 la Trovada d'Havaneres de Mayorga. Possiblement esta tradició d'havaneres existent en este poble d'interior es retrau a fa més d'un sigle, quan molts mayorganos varen ser —i no tants varen tornar— de la guerra de Cuba de 1898.[7][8]
Mèxic
En la cançó nortenya lírica existix la presència de gèneros d'orige antillano, com el bolero, el danzón i la dansa havanera. Entre les intérprets d'este gènero es troba Luisa Fernanda Patró Tayer qui canta temes com La morenita cubana.[9]
També hi ha aixarops de Jalisco —com La cubanita[10]— que originalment provenen d'una dansa havanera pero que es varen popularisar en la República Mexicana a mitan del XIX, derivant en distintes versions, inclús per a banda municipal.[11]
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 Sánchez, Víctor Sánchez(2007).«La habanera en la zarzuela española del siglo diecinueve: idealización marinera de un mundo tropical».Cuadernos de Música, Artes Visuales y Artes Escénicas.3(1): 4–26.ISSN 1794-6670.Consultat el 2021-09-25.«En su fundamental estudio sobre la canción lírica en España, Celsa Alonso señala como la más antigua la titulada El amor en el baile, que se publicó en La Habana en el diario La Prensa el 13 de noviembre de 1842, con la indicación de cantada en el café de La Lonja.»
- ↑ Gallardo Ossorio, Carlos(1901).«La habanera».La Música Ilustrada Hispano-Americana.(53): 72.Consultat el 2021-09-25.
- ↑ Samuel J.A. Salas, Pedro I. Pauletto, Pedro J.S. Salas (1938). Historia de la Música (vol. Segundo volumen: América Latina), Buenos Aires: Editorial José Joaquín de Araujo, p. 75.
- ↑ El origen de las habaneras
- ↑ Berenguer González, Ramón T, La Comisión de San Roque Habanera Mp3·
- Archivat el 4 de març de 2016 archivat en Wayback Machine. ISWC: T-042192386-5 2007
- ↑ «Mayorga celebra la XVIII edición de la Trovada de Habaneras», El Norte de Castilla
- ↑ La trovada de habaneras Fundación de Habaneras Teresa Pérez Daniel
- ↑ «La morenita cubana (canción habanera)» (en es). Mediateca - Instituto Nacional de Antropología e Historia. Consultat el 17 de abril de 2019.
- ↑ «La cubanita» (en es). Mediateca - Instituto Nacional de Antropología e Historia. Consultat el 17 de abril de 2019.
- ↑ «La cubanita (Danza habanera)» (en es). Mediateca - Instituto Nacional de Antropología e Historia. Consultat el 17 de abril de 2019.