Anar al contingut

Grup diédrico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Este cope de neu té la simetria diedral d'un hexàgon regular.

En matemàtiques, un grup diédrico o grup diedral és el grup de simetria d'un polígon regular, incloent tant rotacions i reflexiones.[1] Els grups diedrales es troben entre els més simples eixemples de grups finitos, i juguen un rol important en teoria de grups, geometria, i química.

Notació

[editar | editar còdic]

Existixen dos notacions per al grup diédrico associat a un polígon en n costats. En geometria el grup es denota com a Dn, mentres que en àlgebra el mateix grup es denota com a D2n per a indicar el número d'elements.

En este artícul, Dn es referix a les simetria d'un polígon regular en n costats.

Definició

[editar | editar còdic]

Elements

[editar | editar còdic]
Archiu:Hexagon Reflections.png
Les sis simetria de reflexió d'un hexàgon regular.

Un polígon regular en n costats té 2n simetria diferents: n simetria rotacionales i n simetria de reflexió. Les rotacions i reflexions associades formen el grup diedral Dn. Si n és impar, cada eix de simetria conecta el punt mig d'un costat al vèrtiç opost. Si n és parell, hi ha n/2 eixos de simetria conectant els punts mijos de costats oposts i n/2 eixos de simetria conectant vèrtiços oposts. En cada cas, hi ha n eixos de simetria en conjunt i 2n elements en el grup de simetria. La reflexió en un eix de simetria seguida per la reflexió en atres eixos de simetria produïx una rotació de dos voltes l'àngul entre els eixos. La següent image mostra l'efecte dels setze elements de D8 en una senyal d'alt:

Archiu:Dihedral8.png

La primera fila mostra l'efecte de les huit rotacions, i la segona fila mostra l'efecte de les huit reflexions.

Estructura del grup

[editar | editar còdic]

Com en qualsevol objecte geomètric, la composició de dos simetria d'un polígon regular és novament una simetria. Esta operació brinda a les simetria d'un polígon l'estructura algebraica d'un grup finito.

Archiu:Labeled Triangle Reflections.svg
Archiu:Two Reflection Rotation.svg
La composició d'estes dos refexiones és una rotació.

La següent taula de Cayley mostra l'efecte de composició en el grup D3 (les simetria d'un triàngul equilátero). R0 denota l'identitat; R1 i R2 denoten rotacions en contra del sentit de les manetes del rellonge en 120 i 240 graus; i S0, S1, i S2 denoten reflexions a través de les tres llínees mostrades en l'image a la dreta.

R0 R1 R2 S0 S1 S2
R0 R0 R1 R2 S0 S1 S2
R1 R1 R2 R0 S1 S2 S0
R2 R2 R0 R1 S2 S0 S1
S0 S0 S2 S1 R0 R2 R1
S1 S1 S0 S2 R1 R0 R2
S2 S2 S1 S0 R2 R1 R0

Per eixemple, S2S1 = R1 degut a que la reflexió S1 seguida per la reflexió S2 resulta en una rotació de 120 graus. (Este és l'orde normal cap a arrere per a la composició.) Note's que l'operació de composició no és conmutativa.

En general, el grup Dn té elements R0,...,Rn−1 i S0,...,Sn−1, en composició donada per les següents fòrmules:

RiRj=Ri+j,RiSj=Si+j,SiRj=Sij,SiSj=Rij.

En tots els casos, l'adició i substracció de subíndexs deuria ser realisada utilisant aritmètica modular en mòdul n.

Representació matricial

[editar | editar còdic]
Archiu:Pentagon Linear.svg
Les simetria d'este pentàgon són transformacions llineals.

Si centrem un polígon regular en l'orige de coordenades, llavors els elements del grup diedral actuen com a transformacions llineals del pla. Açò nos permet representar elements de Dn com matrius, sent la composició una multiplicació de matrius. Açò és un eixemple d'una representació de grup bidimensional.

Per eixemple, els elements del grup D4 poden ser representats per les següents huit matrius:

R0=(1001),R1=(0110),R2=(1001),R3=(0110),S0=(1001),S1=(0110),S2=(1001),S3=(0110).

En general, les matrius per a elements de Dn tenen la forma següent:

Rk=(cos2πknsin2πknsin2πkncos2πkn)  ySk=(cos2πknsin2πknsin2πkncos2πkn).

Rk és una matriu de rotació, que expressa una rotació en el sentit contrari a les manetes del rellonge a través d'un àngul de 2πkn. Sk és una reflexió a lo llarc d'una llínea que forma un àngul de πkn en l'eix x.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Dummit, David S.; Foote, {{{nom2}}} (2004). Abstract Algebra, 3rd edició, John Wiley & Sons. ISBN 0-471-43334-9.


Referències

[editar | editar còdic]