Geologia econòmica

Archiu:SalarUyuni2.jpg

Salar de Uyuni, el major desert de sal del món, posseïx grans reserves de sal i liti de les quals s'extrau regularment en fins econòmics.

La geologia econòmica és la branca de la geologia que estudia les roques en la finalitat de trobar depòsits minerals que puguen ser explotats en un benefici pràctic o econòmic. El geólogo econòmic s'encarrega de fer tots els estudis necessaris per a poder trobar les roques o minerals que puguen ser potencialment explotats. L'explotació d'estos recursos es coneix com mineria.

La busca de dites matèries ha donat orige a viages de descobriment i colonisació de noves terres; la seua propietat ha determinat la supremacia comercial o política, i ha segut causa de lluites i guerres. En la busca d'estes substàncies minerals s'ha anat acumulant gradualment un cabal de coneiximents sobre la seua distribució, caràcter i llocs a on es troben, aixina com sobre els seus usos, i este cabal de coneiximents ha dut a la formació de teories sobre el seu orige.

Els recursos minerals tenen una gran importància en la vida diària de l'home actual, ya que estos proveïxen molts elements bàsics que ajuden a fer més fàcil la vida moderna i que nos permeten tindre calefacció, electricitat, omplir el depòsit de combustible dels nostres vehículs, fer abonaments per a fertilizar nostres terres, obtindre materials per a construir vivendes i edificis, produir medicaments, accessoris, etc.

Els estudis de geologia econòmica o de prospecció, es fan per mig de l'evaluació geològica de la zona d'interés i es complementen en estudis associats d'atres branques de la geologia com la geoquímica, geologia estructural, geofísica, sedimentologia, que nos permeten conéixer més a fondo el potencial mineralógico i fer la delimitació i quantificació de la font de material.

Per a que un depòsit es puga considerar econòmic, deu haver una disponibilitat suficient de material en el mateix per a que siga rendable o justificable la seua explotació, ya que l'inversió necessària per al desenroll miner és generalment considerable.

La «llei» d'un depòsit metàlic és la relació de cantitat de roca que es requerix per a produir una unitat del mineral; per eixemple, una mina d'or en una llei d'1 g/t requerix de l'extracció d'una tonellada de mineral per a obtindre 1 gram d'or. La rendabilitat del depòsit mineral és fortament depenent del preu del mineral o element extret i els costs de producció. En l'actualitat, en alts preus de la majoria dels metals, moltes mines o proyectes que no eren rendables han segut posats en producció novament.

Encara que normalment es fa recalcament en jaciments o depòsits de minerals metàlics (or, coure, alumini, etc.) els depòsits de minerals no-metàlics són de gran importància en el desenroll dels països. Elements com el petròleu, calcàreas, gravas i atres materials de construcció són de gran importància, especialment en països en vies de desenroll.

Els depòsits minerals no són infinits i per lo tant la seua explotació es deu fer en forma racional dins d'un esquema de sostenibilitat per a que no s'agoten abans d'hora i evitar que futures generacions queden desprovistas d'estos recursos. Este aspecte és molt important per als depòsits d'aigua potable, ya que este és un recurs vital i cada volta més escàs per la sobreexplotació, la contaminació i atres causes externes com les cremes i la deforestación.

Dins de la geologia econòmica també es pot considerar la prospecció petrolífera, pero esta es discutix més a fondo en la secció de geologia del petròleu.

Tipos de recursos miners

Els distints tipos de recursos econòmics requerixen de distinta metodologia d'investigació, implica diferents models econòmics per al desenroll i els productes té diferent valor per als usuaris. Per açò es dividixen els recursos miners en tres grups en llímits a voltes molt difusos:

Minerals metàlics

Dins dels depòsits metàlics més importants trobem els depòsits d'or, platí, ferro, níquel, coure, alumini, cromo, seleni, vanadi, plom, urani, etc. Estos minerals tenen un valor intermig i són transados com commodities, és dir, el seu orige no juga un paper preponderan.

Minerals industrials o no-metàlics

Dins dels depòsits no metàlics o industrials trobem principalment els depòsits dels materials que s'utilisen diàriament en la societat moderna com: pedra, carbonats (calcàrea, dolomita), sales, sulfur, magnesita, algeps, talc, fluorita, asbestos, ciments, graves i arenas, marbre, granit, argilas (caolín, bentonita, montmorillonita), etc.

Estos materials són normalment de baix valor i gran volum, per la qual cosa la seua explotació es realisa sempre prop o en la font de producció. Solament en casos especials adquirixen gran desenroll, ya que depenen de les necessitats de la regió geogràfica i, econòmicament, no soporten gran transport.

Pedres precioses i semi-precioses

En els depòsits de pedres precioses trobem el diamant, esmeralda, rubí i safir. En les semipreciosas el lapislázuli, àgata, granate (mineral), jaspi, jade, circón, ópal, turmalina, etc. L'importància i el valor com a joya depén de la calitat de la pedra, la seua purea i orige. Jaciments d'este tipo són normalment de mijà tamany en gran valor agregat, no obstant el seu producte depén de les condicions econòmiques globals i per lo tant el seu preu (i valor) és variable.

Recursos hídrics

En els últims anys s'ha escomençat a donar més importància al aigua com recurs no renovable necessari i imprescindible per a la supervivència humana. La ciència que estudia els recursos hídrics és la hidrogeología, no obstant, la geologia i especialment la geologia econòmica té gran importància en l'estudi de les aigües antigues (i principalment no renovables) que es troben en els aqüífers d'un àrea o lloc.

Tipos de roques econòmiques

Dins dels tres tipos de roques existents, ígneas, metamòrficas i sedimentarias, trobem els següents depòsits econòmics i minerals.

En les roques ígneas i mineralisacions associades es troben depòsits que s'han produït per aglomeració de certs minerals provinents del magma font durant els processos de cristalisació. En els depòsits ígneos és comú trobar concentracions de metals com a or, platí, urani, coure, seleni, cromo, vanadi, i molts uns atres d'interés econòmic. Existixen depòsits ígneos importants cridats complexos ígneos en a on es troben estrats zonificados de distints metals importants com el cromo i el vanadi.

En les roques metamòrfiques es troben depòsits de minerals que es formen per la migració i aglutinamiento dels minerals durant els processos d'alta pressió i temperatura, solucions sòlides, en l'etapa de formació de la roca. És aixina com es formen algunes pedres precioses com a diamants, esmeraldes, rubíes i semipreciosas com granates. En les roques metamòrfiques també hi ha depòsits importants d'or i atres metals que es troben concentrats per l'alliniació/agrupamiento d'estos durant els processos metamòrfics.

En les roques sedimentarias trobem depòsits disseminats i concentrats de minerals que provenen de l'erosió de roques dels tres tipos mencionats anteriorment (ígneas, metamòrfiques o sedimentarias) i la posterior litificación dels depòsits de sediment en processos diagenéticos (formació de la roca per dessecació i compactación). En estes roques es troben molts jaciments importants d'or, alumini, platí, diamants, ferro, evaporitas (sal, algeps), argila (monmorillonita, kaolinita), etc.